A en Sebastià, d’El futur dels nostres avis, perquè és un bloc nou i una mica desconegut i perquè és una pàgina que em fascina, com la modernitat va fascinar els nostres avis.
Josep Maria Junoy, a l'època dels cal·ligrames
Inicialment, vam concebre un apunt dedicat a la llibertat tipogràfica a Catalunya al llarg del temps, però vet aquí que s’ha transformat en quatre. El present apunt –que clou la sèrie- se centra en la visió particular d’un sol cal·ligrama. I és curiós com un sol full pot arribar a aglutinar tants vessants i sobretot tants vessants de la Història, ja que inclou aspectes que tenen a veure amb la història del país, del món, de la tècnica, de la literatura... és com una espècie de subtil catalitzador representatiu del seu moment. L'autor d'aquest cal·ligrama,
Josep Maria Junoy, fou descrit per Josep Pla en el seu
Quadern Gris assenyalant que
és un home que ja torna de tot. Ha viscut llargament a París i ha viatjat moltíssim. Figura com un davanter en diverses manifestacions de l’art modern europeu. Els elogis d’Apollinaire al seu cal·ligrama sobre Guynemer li representaren com una consagració.
L’article d’Apollinaire fou, per a Junoy, el mateix que representà per a Pere Ynglada l’elogi de Rémy de Gourmont al seu dibuix de la revista «Iberia». Junoy és un dandi, un cosmopolita, molt expert en qüestions artístiques, d’una sensibilitat que ningú no gosaria discutir. (...)
És un elegant. Sempre igualment iodat de pell –potser es maquilla amb una rara habilitat–, l’ull de perdiu molt alerta, el broquet de mentol a la boca, un pols de cendra sota el feltre (alla cacciatora
) amb una plometa, a l’hivern; sota el barret de palla (cinta blau-vermell) a l’estiu; amb les magnífiques trinxeres, de gust anglès, d’oficial anglès, i els abrics confortables amb el cinturó i el dens fulard de color de sang de bou que transporta menys amb parsimònia burgesa que amb el gust de causar la impressió que és un home de perfil i d’agudesa, Josep M. Junoy produeix una sensació de confort, de tenir un tacte sense dolor, agradabilíssim.
El cal·ligrama
Guynemer o
Oda a Guynemer representa el bateig internacional dels cal·ligrames que es realitzaren a Catalunya i donà a conèixer internacionalment la vitalitat dels nostres cal·ligramistes, que ja hem analitzat en els dos anteriors apunts. Junoy dirigí la revista
Troços i era un dels escriptors i crítics d’art més involucrats en les avantguardes -amb clares connexions amb França-, dedicà el cal·ligrama a la memòria del pilot de guerra
Georges Guynemer, considerat el gran heroi de l’aviació francesa durant la 1a Guerra Mundial, després que fou abatut en combat l’11 de setembre del 1917 per Kurt Wisseman, que pilotava un Jasta 3. El seu cos no va ser trobat mai i el 6 d’octubre
L’Ilustration va dir que
no el van veure ni el van sentir quan va caure, el seu cos i l'avió no foren trobats. On va anar? Quines ales va usar per anar a la immortalitat? Ningú no ho sap: res no se’n sap. Va ascendir i no va tornar, això és tot. Potser els nostres descendents diguin: Va volar tan alt que ja no va tornar. L'hagiografia heroica i moderna, ja estava servida.
Pàgines 8 i 9 del número 130 (6 d'octubre del 1917) de la revista Iberia amb la fotografia de Guynemer i el cal·ligrama que li dedicà Junoy (Reproducció de l'exemplar escanejat d'ARCA)
La dedicatòria d'un cal·ligrama a Guynemer, com ja hem insinuat, deixa entreveure les expectatives que hi havia a Catalunya a favor del bàndol de la Triple Entesa i que es reflecteix en molts exemples, entre els quals destaquem el dels
voluntaris catalans que s’integraren al
Regiment de Marxa de la Legió Estrangera i el de la revista
Iberia (1915-1918) dedicada únicament i exclusiva a donar suport a la causa aliada durant la guerra. Aquest suport a França, que es palpava en l’ambient, i les relacions que tenia Josep Maria Junoy degudes a les seves llargues estades al París prebèl·lic el portaren, sense cap mena de dubte, a publicar aquest cal·ligrama precisament dintre de l’esmentada revista
Ibèria, al costat d’una fotografia de l’aviador abatut.
Portada i contraportada del fulletó amb la impressió en francès del cal·ligrama dedicat a Guynemer, corresponenen a les pàgines 1 i 8 de la publicació
L’altre element a analitzar és l’impacte que tingué en aquells moments l’aviació com a símbol positivista de la tecnologia. Per valorar aquest fet en el seu context cronològic només hem de tenir en compte que la primera exhibició pública de vol aeri es realitzà a Catalunya el 17 de febrer 1910 i que l’aeròdrom d’El Prat s’havia inaugurat el 1916, només un any abans de la creació del cal·ligrama. No és estrany, doncs, que aquestes notícies s’interpretessin com el súmmum de la modernitat i que, sota gran influència del futurisme, l’aviació fos una temàtica recorrent entre la intel·lectualitat catalana, tal com el bloc d’
El futur dels nostres avis ens mostra apunt rere apunt. Així, doncs, Joaquim Folguera publicà un cal·ligrama amb el títol d’
En avió (1919) i Guillermo de la Torre a Madrid el seu
Girándula (1923). Una mica després, la gesta de Lindbergh (1927) de creuar l’Atlàntic a bord d’un Ryan NYP anomenat
Spirit of St. Louis, desvetllà una eufòria col·lectiva que només posant-nos a la pell dels nostres avis podem ser capaços de comprendre.
El futurisme també quedà seduït per la guerra, que era considerada l’exaltació de les virtuts de l’home, i Salvat-Papasseit mateix afirmà
Creure en la guerra perquè és bo el combat / cada ferida la sang d’un poema (
Divisa a
La gesta dels estels, 1922). A això hem d’afegir la fascinació que en aquells moments desvetllaren les batalles aèries, que precisament s’iniciaren durant la Primera Guerra Mundial, i que fabricaren mites com Guynemer mateix o el famós Baró Roig. Per això no és estrany que Junoy concebés un cal·ligrama dedicat a un heroi de guerra -seduït també per aquesta mítica bèl·lica, que avui ens pot sorprendre però que en aquells moments era vista, des de les diverses opcions polítiques i patriòtiques, com l’exaltació del valor individual versus el col·lectiu.
Cal·ligrama en francès dedicat a Guynemer que estaria situat a les pàgines 3 i 4 de l'imprès
El cal·ligrama
Guynemer és una de les obres més interessants de Junoy des de diversos punts de vista. En un primer lloc, la seva estructura és desestructurada, fet que l’apropa a les
parole in libertà dels poetes futuristes italians, igual com el seu cant a la tecnologia i a l’esperit bèl·lic. El vers principal té una disposició en diagonal ondulant que creua l’espai del poema i el separa en dues meitats (
en l’estel mortalment ferit per l’espai hi brunceig encare el lluent cor del motor mes l’ànima viva del adolescent heroi aéri vola vers les constelacions) i és escrit en una tipografia decreixent a mesura que va arribant al final del trajecte. En les dues meitats -i situades a la manera de
collage cubista- trobem tres paraules, escrites en majúscules i fetes per línies de punts i en dos plans trencats i separats, que diuen
Cel de França, el que dóna al cal·ligrama encara un dinamisme més gran i una sensació de velocitat més acusada, que és el que cerca Junoy. Aquestes lletres tan originals del
Ciel de France (entre la versió catalana i francesa hi ha una diferència de grandària de les lletres), bé podrien suggerir dues idees prou contradictòries, com són les llums del
París la nuit -que tan bé coneixia Junoy (recordem el cal·ligrama de l'
Irradiador de Salvat-Papasseit amb l’
Edison escrit de la mateixa manera) o bé els punts fumejants causats per les bales sorgides dels avions de combat i que van omplir de marques efímeres els cels francesos. En Girbén insinua també molt encertadament que les lletres remeten a les constel·lacions on Guynemer s'integraria amb la seva mort.
Imprès desplegat
Així, doncs, veiem que el poema
Guynemer fou resultat de les ànsies d’una avantguarda que exaltava els valors que en aquell moment es creia que constituïen la modernitat. Fou publicat en català, com hem comentat, a la revista
Iberia, el 6 d’octubre del 1917 en el número 130. Malgrat això, i aquí entrem en l’edició que ens interessa especialment avui, l'autor va editar aquest poema de forma independent i traduït al francès (
dans l’appareil mortellement blessé le moteur coeur luisant gronde encore mais voici que l’âme intrépide du jeune héros vole déja vers les constellations) a principis de l’any 1918 a la impremta d’Antoni Lòpez de Barcelona. A més, l’edició del cal·ligrama de forma independent (sense estar inclòs dins cap llibre o revista) conformava un fulletó d'una estètica molt acurada que podríem qualificar de bibliòfila noucentista. Aquesta estètica no ens ha d’estranyar, perquè Junoy tenia una concepció plàstica que combinava la modernitat més avantguardista amb un
mediterranisme que a vegades coincidia amb el de
Xènius i altres vegades no.
Marca d'aigua de José Guarro en el paper de fil verjurat que serví per a l'imprès del cal·ligrama de Guynemer al que correspondria a les pàgines 3 i 5 de l'imprès
L’imprès plàsticament és impecable i se’n va fer un tiratge numerat (aquest exemplar és el 152) de 513, a raó de 18 en paper japonès i els altres 495 en paper verjurat de fil amb la marca d'aigua del paperer
José Guarro – Catalunya en doble foli (40 x 28 cm.). Aquesta característica recorda les edicions de bibliòfil que com les que
Antoni Bulbena, entre d’altres, realitzaven, combinant una edició limitada de paper japonès i una altra de fil. Aquestes solucions tècniques eren també deutores del que es feia a França, i fins i tot en els cercles avantguardistes com és el cas de
Pierre Albert-Birot de qui en Junoy fou un fervent seguidor.
Justificació de tiratge amb el número 152 i la nota demanant de posar el nom de Guynemer a un cos celestial, en les que serien les pàgines 2 i 7 de l'imprès
L’imprès desplegable està pensat per ser llegit en forma de llibret, en el centre del qual quedi el cal·ligrama. Compta amb una sòbria portada i totes les dades són en francès (fins i tot el preu valorat en
2 francs). A l’interior hom veu la justificació del tiratge i el Copyright -by J.-M. Junoy, 1918- abans del cal·ligrama, i després una nota molt curiosa que ja es trobava en primera publicació del cal·ligrama a la revista
Iberia:
L’auteur a proposé, le 6 Octubre 1917 (dia de la publicació del cal·ligrama)
, à M. Le Ministre d’Instruction Publique et à M. Le Président de la Societé Astronomique de France d’honorer la mémoire du glorieux aviateur en désignant, désormais, du nom de Guynemer une des plus belles constellations de la carte céleste. Malgrat tot, sembla ser que la proposta no va prosperar, ja que una vegada consultat l’amic
Girbén sobre si alguna des
plus belles constellations de la carte céleste du aquest nom, em contesta que
no he trobat res de l'aviador del cal·ligrama. Ni entre els 250 cometes amb nom propi (que normalment és el del seu descobridor); ni entre els dels 250.000 asteroides (que sí acostumen a homenatjar a algú), on passem de Guyhurst a Guyunza... Entre els estels no crec que calgui mirar-ho; o tenen els vells noms àrabs,o la lletra grega correlativa a la seva magnitud dins la constel·lació on estan situats, o purament un número de catàleg.
Revista nº 4 d'Aire, de la primavera del 1938, amb l'article Los ases de la Gran Guerra de L. Góngora en el qual, com a peu d'il·lustració, es comenta que fou publicado por José M. Junoy,uno de nuestros más agudos, exactos e incisivos poetas, éste, dedicado al aviador Guynemer, produjo una sensación profunda en cuantos lo leímos
El cal·ligrama fou publicat per tercera vegada en el raríssim llibre de Junoy que recollia part de la seva obra intitulat
Poemes & Cal·ligrames (1920) i per quarta en el núm. 4, corresponent a la primavera del 1938, de la revista
Aire (d’estètica propera a la revista
D’Ací i d’Allà) i publicada per l’exèrcit de l’Aire de la República a Barcelona, en català en ambdós casos. En la revista s’inclogué dintre de l’article dedicat a
Los ases de la Gran Guerra de L. Góngora i s’acompanyà de la mateixa fotografia amb què es publicà a la revista
Iberia, però s’hi va fer un tractament de color consistent en un degradat de vermell a negre en l’evolució del vers. Malgrat la cronologia de publicacions del cal·ligrama que hem traçat, Junoy -en la publicació en llibre que en va fer el 1920- hi afegí que fou dissenyat el 1915, en un intent (malgrat les evidents contradiccions històriques i cronològiques en ser dedicat a un personatge mort el 1917) de posar una cronologia paral·lela a la que Apollinaire va començar a fer cal·ligrames.
Però, per què Junoy tingué interès a fer una edició tant polida i en francès? Això correspon a l’intent de divulgar la seva obra més enllà de les nostres fronteres i per això va córrer a enviar-li’n un exemplar a Guillaume d’Apollinaire qui -en carta del 2 d’abril del 1918, poc abans de morir- li contestà, agraït per la deferència:
Mon cher poète: Je n'ai reçu votre beau calligramme: Guynemer qu'avec un grand retard, car j'étais à l'hôpital où j'ai été couché deux mois.
J'ai été fort heureux de voir et de lire votre beau poème. Je me suis félicité d'avoir imaginé cette plastique poètique, à laquelle vous fournissez son premier chef d'oeuvre. Je me'n félicite doublement comme poète et comme françáis puis qu'elle permet à l'amitié catalane de s'exprimer si lyriquement, si finement et si délicatement.
J'aurai l'occasion de parler de ce calligramme qui n'est pas le résultant d'un truc comme a écrit Maurras, mais est vraiment le fruit d'une autentique inspiration à la fois lyrique et plastique.
Je m'y connais et vous embrasse.
Davant d’aquests elogis, Josep Maria Junoy no dubtà a incloure aquesta carta a manera de prefaci en el llibre que recollia els seus cal·ligrames (
Poemes & cal·ligrames, 1920) orgullós perquè qui ho escrivia era considerat el pare dels cal·ligrames. En certa manera, aquesta carta d’Apollinaire fou el
certificat d’avantguarda i el reconeixement internacional que rebé la tasca desenvolupada pel grup de poetes catalans dintre del món cal·ligramàtic que hem vist en aquests darrers apunts.
BIBLIOGRAFIA
BOU, ENRIC i MOLAS, JOAQUIM.
La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual. Barcelona, Edicions 62, 2003
GUBERN, ROMÀ.
La asimetría vanguardista en España. Biblioteca Cervantes Virtual.
RUBIO, LOURDES.
Imatge i paraules: poesia visual catalana a la primera avantguarda. (Treball de la UOC tutoritzat per Carme Arenas)
VALLCORBA, JAUME.
La primera vanguardia en Cataluña a “Insula. Ver la poesía: La imagen gráfica del verso”. Madrid, 1997, núm. 603-604.
VALLCORBA, JAUME.
J.-M. Junoy. Obra poética. Barcelona, Editorial Acantilado, 2010
VARIS AUTORS.
Història de la literatura catalana. Barcelona, Editorial Ariel, 1987. Volums VIII-IX.
VARIS AUTORS.
Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Barcelona, Caixa de Catalunya, 1992.
NOTA:
La sèrie
Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya es compon dels següents quatre apunts:
I
L’exuberància barroca
II
La subtilitat avantguardista
III
Els protagonistes de l’aventura avantguardista
IV Guynemer o el vol de Junoy
.png "English"){kind=small}
Escrits
