Les xilografies s'estamparen a l'anvers mentre que el revers es deixà en blanc
Unes cobertes sòbries però amb una tipografia que parla per si sola
Aquestes històries gràfiques tingueren molt d’èxit i se’n van fer diverses edicions en diversos idiomes (francès, anglès i alemany) amb introduccions de personalitats de relleu com Romain Rolland, Thomas Mann... El format dels llibres, editats sempre molt meticulosament amb una sòbria enquadernació en cartoné i imprès amb les fustes originals, és petit i tendeix cap al quadrat, com és el cas que presentem (15,5 x 12 cm.). Aquesta edició alemanya (Die Sonne. 63 holzschnitte von Frans Masereel) fou publicada per Kurt Wolff Verlag a Múnic, amb un pròleg de Carl George Heise, historiador de l’art.
L’estil està molt vinculat a la manera de fer dels expressionistes alemanys, amb les característiques distorsions, escenes amb composicions en diagonal -que els donen un gran dinamisme-, i la reivindicació de la xilografia com a art popular, de llarga tradició des de les Biblia Pauperum. El joc de blancs i negres de la composició de cada escena juga amb la intensitat de la tinta negra que pren protagonisme i esdevé un esclat visual difícil de descriure. L’èxit dintre del món artístic fou immediat i influí molts altres artistes, com l’espanyol Helios Gómez per exemple. Afortunadament, aquests llibres compten moltes vegades amb edicions facsímils actuals a preus molt barats, el que permet aconseguir aquestes novel·les gràfiques sense gaire dificultats.
Somni de Frans Masereel iniciant la cerca del Sol i al costat la marca de la impressió del mateix gravat al revers
Però avui, permeteu-me que sigui una selecció de les 63 xilografies d’aquest llibre mut les que us expliquin, millor que les meves paraules, el llibre amb més detall. I avui, si algú em demana quin llibre m’emportaria a una illa solitària, no tindria cap dubte.