Quan hom parla d’aixecar grans monuments a persones que han destacat en el món de les ciències, la cultura, la política, l’heroisme bèl·lic... sempre penso en la quantitat de persones que conec que es mereixerien monuments molt més grans perquè el seu anonimat no resta ni una engruna del seu valor quotidià. Són aquelles persones que diàriament tiren endavant, enmig d’unes situacions tan dures a nivell personal i social com les que han portat a dalt del podi a certes personalitats.
Parada de Can Marianga de la Seu d'Urgell amb na Maria i en Joan.
A sota el paper de la polleria digne de figurar en el llibre Cárnicas Gráficas
Quan en la darrera edició d’Ars Libris en el Centre Santa Mònica vaig veure aquesta obra, destacant –a criteri meu- per sobre d’altres propostes també molt interessants, vaig tenir clar que era un llibre per a la meva col·lecció, cosa que el preu assequible també hi va ajudar... Si a cop d’ull la proposta em va semblar interessant estèticament, també em va entusiasmar el contingut cosa que, com moltes vegades heu vist en el Piscolabis, no passa necessàriament. Aquí haig de reconèixer que tinc flaca per l’art conceptual i els seus derivats, com aquesta obra emmarcada dintre del que Miralda va anomenar Food Cultura.
Instal·lació amb el vídeo
Vídeo performance per a la instal·lació
Dades i justificació de tiratge
El llibre-catàleg, i aquesta és la clau del projecte, reconstrueix la vida dels pares de l’artista, ja que fa constar les dates més importants de la família i es reconstrueixen unes vides ben quotidianes, marcades per la necessitat i la mort, però també les ganes de tirar endavant malgrat tot. Totes les explicacions biogràfiques (en bilingüe català-castellà) narren els fets i anhels propis del 95 % dels espanyols de la postguerra i el període del desenvolupisme, per la qual cosa poc o molt pot fer sentir empatia al “públic lector” per unes vides molt properes a la pròpia o familiar. Aquesta apologia de la normalitat lluitadora és la clau de tot el projecte, tant de la instal•lació com dels llibres retractilats amb elements de polleria.
Les dates i els episodis familiars s’expliquen de manera molt breu per mitjà dels típics cartellets del preu, que hi solia haver a les parades de mercat fa uns anys. Són de plàstic blanc i duen el unes peces mòbils per indicar el preu. A la part superior es compon la data amb els números mòbils, a la part inferior -on hi hauria d’haver el nom del producte- s’explica el fet que va passar en aquella data.
Patrons generals
Full que es donava durant l'exposició de la instal·lació amb tots els models dels productes de feltre
Full amb els patrons a dimensions reals i classificats per colors i línies com es relaciona en el llibre
El full plegat s’acompanya d’un plec de 6 pàgines primorosament cosides pel llom amb la traducció a l’anglès. Intel·ligentment i sarcàstica, el full de patrons i aquest plec se subjecten a la contracoberta de cartró del llibre amb una... goma de pollastre!
Com heu pogut observar al llarg d’aquest apunt és un llibre que ha estat cuidat, des de tots els punts de vista, amb un amor i un perfeccionament digne d’elogi i que ha d’omplir d’orgull als pares homenejats. Llàstima que en Joan, el pare, va morir el 2005, força abans que la seva filla ideés el projecte. En el penúltim capítol n’esmenta la mort i el descriu dient que al Joan li agradava el futbol, els acudits, fer llistes de coses i la xocolata. Tenia pessigolles als peus. No li agradava que estiguéssim massa estona amb la porta de la nevera oberta perquè deia: “se’n va el fred”. En definitiva, un projecte –instal·lació, vídeo i llibre amb peça- que toca l’ànima per la complexitat amagada dintre d’una senzillesa virtuosa. Caldrà estar a l’aguait de la Sandra March i seguir-la en els seus suggerents projectes com Anatòmica, Es quan dorms que hi veig clar... plens de qualitat, idees fresques, estètiques i sobretot intel·ligents. Un descobriment per a mi, que he volgut compartir amb vosaltres.