A la Mercè Gras, apassionada del món carmelita
Avui s'inicien els actes de commemoració a l'entorn de Santa Teresa de
Jesús ja que diverses dates coincideixen en el temps. Santa Teresa va néixer el
28 de març de 1515, va morir el 4 d'octubre de 1582 i fou ràpidament beatificada
el 24 d'abril de 1614 per Pau V. La canonització també fou ràpida ja que el 12
de març de 1622 Gregori XV la pujà als altars com a santa conjuntament amb Sant
Isidre, Sant Francesc Xavier i Sant Felip Neri, devocions totes que
s'escamparen per tot Europa però sobretot per Espanya. La rapidesa d'aquestes
canonització l'hem de vincular sobretot a la corona espanyola que celebrava
tenir sants propis i també a la Contrareforma catòlica que necessitava de nous
sants amb forta implantació popular.
El
factor popular dels nous sants hispànics era important sobretot en el cas de
Santa Teresa i Sant Ignasi que havien fundat els ordes dels carmelites i dels
jesuïtes respectivament que havien propagat la seva devoció. Sant Francesc
Xavier destacà dintre dels jesuïtes missioners i Sant Isidre s'escampà dintre
del món camperol gràcies al recolzament de la corona i a que les devocions del
camp estaven molt fragmentades sense cap sant patró unificat com ja hem
analitzat mantes vegades en aquest blog. La primera festa de Santa Teresa es fixà per a cada 4 d'octubre com ve ens
explica el llibre quan el 2 d'octubre es proclamà que ara ojats, que us notifican y fan à
saber a tot hom generalment, com nostre Santissim y Beatissim Pare Paulo Papa
Quint (...) à vint y quatre de Abril prop passat, (...) que quiscun any
perpetuament a sinch dies del mes de Octubre, en totas las Iglesias de la
sagrada Religio dels frares Carmelitas descalços, y Religiosas descalças, per
tots los Religiosos de dita orde ò Religio, se puga dir y celebrar Missa y
offici de santa Teresa de Iesus, fundadora de dita sagrada Religio, en virtut
de la qual concessio Apostolica, Diumenge primer vinent, que comptarem à sinc
del present y corrent mes de Octubre, en la Esglesia de sant Ioseph del dit
Orde dels pares Carmelitas descalços, y monjas descalças de la present ciutat
de Barcelona, se fara la festa de la dita Beata Teresa de Iesus.
La primera festa en honor de la beata Teresa de Jesús a Barcelona es
realitzà enmig d'unes grans fetes de celebració ja que hi havia una xarxa prou
important de convents carmelitans -tant masculins com femenins- que havien
escampat una admiració que ara es convertia en devoció. A més de la
documentació de l'època que ens parlen d'aquestes celebracions podem seguir què
es va fer gràcies al llibre que publicà Josep Dalmau titulat Relacion de la solemnidad con que se han
celebrado en la ciudad de Barcelona, las fiestas a la Beatificacion de la Madre
S. Teresa de Iesus, fundadora de la reforma de Frayles y Monjas de nuestra
Señora del Carmen de los Descalços que fou imprès per Sebastià Matevad a
Barcelona el 1615 i els suplements per Gabriel Graells i Esteve.
El llibre es dividí en dues parts. Com indica el pròleg el primero comprehende todo lo que uvo de
solennidad y gala, desde que llegò la primera nueva, hasta el dia octavo de las
fiestas principales; entrando ay los sermones que se predicaron con la
gravedad, espriritu y doctrina (...). Y el segundo tratado, serà de un certamen
poetico, en que el Autor deste libro ofreciò muy buenos premios à los Poetas,
que se esmerassen en alabar a la Santa: cuya sentencia se publicò dia de san
Lucas, a los 18 de Octubre.
Així doncs, el llibre s'inicia quan el Duc de Tursis,
General de les galeres de Gènova, Carlos d’Oria, els comunica el 7 de maig que
el passat 14 d’abril el papa Pau Vè les
avia hecho gran merced de decretar la Beatificacion de la santa madre Teresa de
Iesus. Els rumors de la beatificació, però, no es confirmaren fins el 30 de
maig que se sabé oficialment pel Procurador general de la Cort d’Espanya amb
les còpies originals per la qual cosa se celebrà molt y repicando luego todas las campanas del convento, quedando encendida
la mesma luminaria, que passava de ochenta velas de media libra, sacaron un
quadro de la santa madre Teresa de Iesus, y le arrimaron al altar mayor (...)
cantaron el hymno Te Deum
laudamus, con mucha devocion y ternura:
de suerte que algunos resueltos en lagrymas, otros a fuerça de jubilos sacavan
las vozes algo quebradas y rompidas, por la parte que sus almas tomavan de
aquel contento. Aquesta notícia s'havia de celebrar i Josep Dalmau s'encarregà d'organitzar
aquestes festes i alhora de convocar premis literaris en honor de la Beata
Teresa d'Àvila.
Escut carmelità
Però, qui fou aquest Josep Dalmau (1554-1633), un dels organitzadors de
les festes i alhora el seu cronista exhaustiu? Fou un advocat i jurisconsult
que assessorà la batllia general (1590) de l'audiència i arribà a ser conseller
segon de Barcelona (1608). Per a copsar la seva importància cívica a la
Barcelona del moment hem de saber que el mateix Jeroni Pujades li dedicà el 1609
la seva espectacular Crònica, un dels
fonaments de la historiografia catalana. Però més enllà d'aquest vessant cívic
Josep Dalmau fou un gran protector dels carmelites ja que fundà el convent de
Sant Josep de Gràcia -Josepets- (1626)
on donà la seva herència i on fou enterrat juntament amb la seva esposa Lucrècia
Balsells que morí el 1625. Una vegada enviudà es consagrà com a capellà. Aquesta fundació dels Josepets fou
la culminació de la seva devoció vers la futura Santa Teresa que va tenir com a
punt d'inici l'organització de les festes de beatificació i aquesta crònica
impresa que comentem.
La portada del llibre que avui comentem a més de diverses xilografies decoratives conté un dels primers gravats calcogràfics del barroc catalans, obra del tarragoní Joan Bta. Vilar. Aquests primers gravadors
eren argenters que dominaven el burí per als acabats de les obres d'orfebreria
i que van aprofitar aquesta habilitat per las gravats del món de la impremta.
És el cas de Joan Bta. Vilar que treballà a Barcelona en el món del gravat des del
1615 al 1625 amb obres com les portades dels Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (1621) de
Jeroni Ferrer de Guissona o l'Expedición
de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) de Francesc de
Montcada. Aquest primer gravat de Santa Teresa seguí fil per randa la
iconografia de Santa Teresa ajudant a consolidar una representació de la futura
santa que ha arribat fins els nostres dies.
Doble pàgina amb l'anagrama de Jesús i Maria i amb les anotacions autògrafes de Joan Costafreda en la que fa constar que va comprar el llibre a 19 de febrer de 1722 en un mercat a prop del pont Montcada de Vic
El llibre narra amb molta cura de detall totes les festes
que a diferència de les altres celebracions commemoratives religioses i reials l'epicentre no són els espais civil de poder sinó el convent de Sant Josep de
les Rambles, on actualment hi ha el Mercat de la Boqueria. Així doncs, totes
les cerimònies, processons... passen pel convent principal de Barcelona vinguin
d'on vinguin i vagin on vagin i les Rambles es converteixen en l'eix de les
celebracions. A més aquesta zona de Barcelona és la que hom més guarneix amb
domassos i elements decoratius efímers que dintre del gust barroc a Barcelona.
Se'ns
explica les diverses decoracions efímeres que es realitzaren per a homenatjar
la nova beata amb imatges tant surrealistes com la representació de la lluita
entre el bé i el mal que es muntà enmig de les Rambles, al davant de la
Portaferrisa amb un cocodril dissecat de protagonista: Acudiò luego a la defensa el
Cocodrillo, volando por el ayre, y meneando unas alas artificiales, que le
avian puesto, com un demonio, echando grandes llamaradas de fuego por la boca,
y por las manos y pies, que parecian cinco bocas del infierno: porque de rato
en rato, muy a menudo escupia de aquellas bombas, unas bocanadas de fuego, que
rociavan toda la plaça, y parecian tiradas con el soplo de su aliento (...) con
una furia rabiosa, e infernal el Cocodrillo començò a despedir grandissimas
mangas de coetes voladores y tronadores, que cubrieron el ayre, y atronaron al
pueblo, porque salieron mas de mil voladores a la par y tronaron mas de otros
mil: y fue el ruydo deste remate de fuete, que parecia hundirse la ciudad, y la
gente del populacho estuvo tan despavorida que unos se echavan por el suelo,
otros huyendo a la Iglesia, y por las puertas de la ciudad, parece que les
faltava la tierra: pero todo fue sin ningun genero de peligro ni daño, gracias
a Dios. Y al momento se serenò el ayre, y la plaça, y quedò nuestra Santa en su
nave, señora del campo, muy triumfante, y gloriosa, y todo el pueblo con
singular aplauso de alegria.
Els focs artificials tampoc hi podien faltar i sembla ser que foren
espectaculars ja que fueron de
suerte estas luminarias, que dizen testigos fide dignos, que ni en las fiestas
del bienaventurado padre san Raymundo de Peñafort, ni en las de algun Rey o
Principe (de los que tenemos memoria) se han visto en esta Ciudad tantas, ni
tan curiosas: y sin duda, ni encarecimiento, passsaron las de sola esta noche,
numero de dozientas mil luzes, a cuya vista, y de las demas fiestas, acudio el
concurso de gente. A més d'aquests actes festius i religiosos amb els corresponents sermons
que es realitzaren per tot Catalunya des de Tortosa a Perpinyà el llibre conté
una autèntica joia i són els poemes que es presentaren per al concurs literari
dedicat a la beata Teresa d'Àvila. El concurs fou convocat per a tots els
regnes hispans i es podien presentar en català, castellà i llatí.
La
dotació en premis fou un dispendi que anà a compte del mateix Josep Dalmau para que todos tuviessen ocasion, y
se alentassen à descubirir lo que della tenian concebido, combidò el Autor
deste libro a todos los Poetas de España, a que con buen metro de versos
preñados de buen concepto, dixesse cada qual su sentimiento, ofreciendo premios
de mucho valor, a los que fuesen juzgados de mejor arte y concepto. Para lo
qual a los ultimos del mes de Agosto se publicò en esta ciudad de Barcelona, y
se despachò por las estafetas, para las demas Ciudades y villas de Cataluña, y
para las mas principales de España, como Madrid, Toledo, Valladolid, Salamanca,
Alcala, Sevilla, Lisboa, Cordova, Granada, Valencia, y çaragoça, un cartel del
tenor que se sigue. Per al concurs literaris es podia participar en
poemes en llatí, els castellà i el català per la qual cosa és un bon compendi
de literatura barroca en cadascuna d'aquestes llengües.
Les instruccions amb les categories i els premis
corresponents són d'allò més curiós:
Primer
certamen.
Pide un
Epygramma de nueve dysticos. Premis una caldericlla de plata. Al segundo, una Biblia de Clemente, ricamente
enquadernada
Segundo
Ceramen:
octavas
Premis: una
copa de plata. Al segundo, tres pares de guantes de polvillo. Y al tercero, dos
estuches finos de Barcelona dorados, con herramienta doble.
Tercero
certamen
Una cancion de
cinco estancias, y su remate en la medida de aquella de Garcilaso que comiença:
Claros y frescos rios etc.
seys cucharas
de plata de tronquillo. Al segundo, una figura de Christo, con una cruz de
evano. Y al tercero, dos estuches finos de Barcelona, con herramienta doble
dorados.
Quarto
certamen:
Veynte terceros
un Gubilete de
plata. El segundo un Breviario y Diurno, ricamente enquadernados. Y el tercero,
tres pares de guantes de polvillo.
Quinto
certamen.
A quien mejor
glosare los quatro versos, que luego se pondran. Al primero se dara un Relox de
muestra. Al segundo, un Relicario de plata sobre dorado. Y al tercero tres
pares de guantes de polvillo.
Si Paloma en el
Jordan
al hijo de Dios
descubre,
a nuestra
Teresa cubre
y enseña como a
san Juan
Sexto
certamen:ocho decimas del mesmo subjeto.
Un Agnus de
oro. Al segundo un rosario de rosa guarnecido en plata. Y al tercero, dos
estuches finos de Barcelona dorados, con herramienta doble.
Septimo
Certamen:
Al mejor
Geroglifico truxere de nuestra Madre santa, declarado con un soneto, se dara al
primero auatro cucharas de nacar. Al segundo, tres pares de guantes de
polvillo. Y al tercero, las obras de nuestra Madre santa, ricamente
enquadernadas.
Sonet amb laberint de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona
El certamen fou un èxit i hi participaren des del
bisbe de Barcelona -Lluís Sans, que també va fer de jurat- fins a Jeroni
Pujades, Lucrècia Dalmau -esposa de Josep Dalmau, l'organitzador- o Jeroni Ferrer de Guissona i fins i tot Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona entre
molts altres. El llibre reprodueix totes les poesies i fins i tot el primer
poema escrit en llatí-català macarrònic de Bartomeu de Gurri que és el primer
macarrònic que coneixem i que es va penjar per a satiritzar precisament el
mateix certamen. Malauradament moltes composicions que hi són reproduïdes no hi
consta el seu autor i no podem saber qui hi estava al darrera.
Reconstrucció tridimensional del Sonet amb Laberint del Rector de Vallfogona
Per construir la Torres entreu en aquest enllaç
Per construir la Torres entreu en aquest enllaç
Com a exemple de les obres que s'hi presentaren
reproduirem la que el Rector de Vallfogona que hi va participar amb un clar
exemple de poesia barroca com ja vam veure en un article anterior.
És un poema que en Josep Bargalló va disseccionar en un molt bon estudi en
el que proposava la reconstrucció tridimensional del poema a partir de les
instruccions en sonet que dona. Malgrat que el poema fou exposat com un domàs a
l'interior de l'església de Sant Josep la idea original era per ser exhibit
d'aquesta manera.
.png "English"){kind=small}
Entrades
%20Paolo%20Giovenale%20(Ebay%20it)%2020-04-2008.jpg)
