Així, doncs, si voleu saber més sobre l’apunt d’avui, sobre un àlbum publicat a Madrid cap el 1890 amb curiós peu d’impremta fals, haureu d’anar al Piscolabis librorum maioris i ser, òbviament majors d’edat. Compte amb les imatges! ja que són de sexe explícit i algunes a més de blasfemes, tingueu-ho en compte sobretot si teniu intenció de mirar l’article des del lloc de treball o qualsevol altre lloc compromès o a la vista de tothom...
Fan cara de ser cartes adequades per jugar a l'estrip-pòquer! :-)
ResponEliminaHo miraré amb calma des de casa... ;-)
Si estas en un despatx públic és recomanable.
ResponEliminaApa, que bé t'ho passes amb l'excusa dels libròrums aquests, he, he.
ResponEliminaNo sé si sóc un psicòpata o no, però m'ho miro d'una manera tant analítica que no em fan ni gràcia! :-(
ResponEliminaAixò diuen tots, he, he. Com els que anaven a Perpinyà fa anys que deien 'vista una, vistes totes'. La veritat és que ja estem curats d'espants i mirats fredament són dibuixos força grollers, ep, això sí.
ResponEliminaJúlia,
ResponEliminaUna cosa són les pel·lícules de Perpinyà i l'altre són aquests dibuixos que ara ens semblen grollers però que en aquell moment havien de ser la bomba! Ara els mirem amb un cert encant... amb una certa innocència malgrat que tinguin tot el repertori actual igual que una pel·li de les que ja no cal anar a Perpinyà...
Ostres! Em pensava que m'havia equivocat de bloc i havia anat a petar en un altre que coneixes... Ara vaig a veure el "maioris", és clar.
ResponElimina