Quan cerquem Mickey Mouse pel Google ens surten uns 103 milions de
resultats, aproximadament. Aquest és un clar cas de contaminació virtual de la
informació ja que quan cerquem el que volem la discriminació de la informació
és una tasca tant gegantina que no es pot portar a terme sense comptar amb
l’eternitat. El bon posicionament només dona avantatges a la Wikipèdia i a les
pàgines de Disney. Quan he cercat informació les primeres edicions de Mickey
Mouse a Espanya per fer aquest apunt el primer mur amb que m’he trobat ha estat
aquest de la contaminació virtual.
Gràcies a les referències bibliogràfiques de determinats llibres, a la informació personal d’en Jaume Bosch i els seus múltiples contactes -sempre disposats a ajudar a qui ajuda- i a alguns blocs com Tebeoesfera i Viñetas hem aconseguit reconstruir una mica els inicis d’en Mickey a Espanya. Resulta curiós com un personatge que està tant estudiat pel dret i pel revés no compti, o no hem trobat per culpa de la contaminació virtual, amb un estudi monogràfic sobre com es va introduir en el mercat de parla castellana en els anys de la Segona República de la mà sobretot de l’editorial Molino.
La figura de Mickey Mouse, creada el 1928, és potser una de les icones més importants de la cultura occidental i de la seva influència sobre d’altres cultures. Per la seva importància econòmica a més ha estat el motiu de l'extensió de la llei dels EUA sobre els copyrightact, que va rebre el nom de la Llei Mickey Mouse perquè evitava que el personatge passés al domini públic en funció dels anys que faltaven per a que caduquessin els drets que s’anaven allargant. El control del personatge per part de Walt Disney i la seva productora els ha permès treure-li el màxim rendiment econòmic, convertint el personatge amb una icona productiva del s. XX que ha comptat amb moltíssimes reinterpretacions a tots nivells, sobretot artístic amb casos tant coneguts com el de Warhol o l’Equip Crònica.
A Espanya l’arribada del personatge en un primer moment anomenat Patitas a La Alegria Infantil o Miguelín a La Vanguardia va anar seguida –ja amb el seu nom de Mickey Mouse- d’un cert màrketing a la manera americana, dirigit per l’Editorial Molino de Barcelona que en fou qui introduí el personatge a Espanya conjuntament amb l’Editorial Calleja de Madrid que publicà 100 mini contes de Mickey Mouse. L’Editorial Molino, en formar-se a partir d’una escissió de l’Editorial Juventud de la que Pau Molino Mateus marxà venent-se totes les seves accions a Josep Zendrera, apostà per a un tipus de literatura més popular d’origen estranger –com la Biblioteca Oro- i també per la il·lustració d’autors foranis com ja vam veure en el conte d’El soldadito de plomo.
Pentit ventall desmuntable de figures mickeymòrfiques (anys 30)
Dintre d’aquesta cerca d’escriptors i il·lustradors estrangers –malgrat
que també en va publicar de locals- la vista es dirigí hàbilment vers els EUA i
la literatura dels pulp que triomfava i també en la figura emergent de Mickey
Mouse. El cinema havia aconseguit popularitzar els dibuixos de Walt Disney i el
seu principal protagonista venia avalat per un intens merchandising d’èxit com ho demostra que tot fos piratejat des d’un
bon inici. La publicació dels llibres que tingueren a Mickey Mouse com a
protagonista anà acompanyada dels curtmetratges de Walt Disney que assoliren
una gran popularitat com ho demostra el fet que ja el 1938 a València se’n fes
una il·lustració pornogràfica de la seva primera pel·lícula estrenada el 1937, Blancaneus i els set nans.
Propaganda del Club Disney (Viñetas)
Per a promoure el món Walt Disney l’editorial Molino creà el Club
Mickey que aconseguí uns 55.000 socis dintre del públic infantil i en paral·lel
publicà la Revista Mickey entre el 7
de març de 1935 i 8 d’agost del 1936 (74 números) fins que la realitat de la
Guerra civil va impedir la seva continuïtat i la paralització momentània del
desembarcament Disney a Espanya. Aquests dos elements de màrketing, el club i la revista, venien definits pel que es feia en
altres països i sense cap mena de dubte formaven uns elements claus per al
desenvolupament amb força d’un món infantil que posteriorment donaria més que
bons resultats econòmics.
Mickey en las carreras reproduit del catàleg de Tresors de paper de Quim Corominas
A més d’aquests llibres que podríem anomenar normals n’hi hagué una
sèrie de llibres que introduïren una novetat en el panorama editorial espanyol:
el pop-up. Dintre d’aquesta línia editorial de publicar llibres espectaculars cal destacar,
com a excepció a tot el conjunt, el
raríssim llibre-joguina de Mickey en las
carreras (1935). El fet que fos infantil –el que deteriora molt els llibres
d’aquesta temàtica- i de fer-se una edició molt limitada degut al seu elevat
preu per tasques de manipulació molts pocs exemplars han arribat intactes. Del
llibre en sortia una rampa i un mecanisme feia que les figures -prèviament
muntades- hi baixessin. Aquest llibre i tots la resta dels pop-up
que ara analitzarem seguiren fil per randa la mateixa edició americana i només
en variava l’adaptació idiomàtica i els logotips de l’Editorial Molino.
Malgrat aquest llibre tant especial de grans dimensions comentat, que és considerat com un dels més preuats del món Mickey, el 1934 es començaren a editar la sèrie que ens interessa de llibres anomenats Ilustración sorpresa que en el seu interior contenien pop-up. Si bé els pop-up ja eren coneguts des de l’Edat Mitjana amb els discs giratoris de Ramon Llull, per exemple, no fou fins a finals del s. XIX amb Rafhael Tuck, Ernest Nister i Lothar Meggendorfer que s’aplicaren les diverses tècniques per a llibres infantils i fins i tot per a llibres mèdics. L’Editorial Blue Ribbon de Nova York els introduí a Amèrica i en patentà el seu sistema i el nom de pop-up el 1932 amb els llibres Pinocchio i Jack the Giant Killer il·lustrats per Harold Lentz.
És precisament l’Editorial Blue Ribbon qui dissenyarà els pop-up per a la Disney i que l’Editorial Molino adaptarà per al mercat espanyol i posteriorment sudamericà. Així doncs, els pop-up que es publicaren seguint el model americà foren d’El ratón Mickey en la corte del rey Arturo, Los enanos del bosque y el rey Neptuno, El ratón Mickey en el circo i Mini y el Pato Moby l’any 1934 i El Gallito del lugar (1938). Altres pop-up que publicà l’Editorial Molino foren els de Harold B. Lentz La tia Ansaronav, El gato con botas (1936) i de K.C. Segar Popeye y la bruja de los Siete Mares (1938). Sobte veure com en plena guerra l’Editorial Molino encara continuava publicant un tipus de llibres de cert nivell econòmic i totalment desideologiat a diferència d’altres llibres infantils.
Peter Pan y Wendy. El niño que no quiso crecer. Barcelona, Ed. Juventud - Cuentos animados, 1935. Ilustrada per A Saló
L’èxit d’aquests pop-up provocà que el 1935 l’Editorial Juventut, de la
que s’havia independitzat Molino, intentés imitar-los creant uns pop-up poc
reeixits malgrat la seva enquadernació especial en acordió com fou el conte de
Peter Pan (en versió catalana i castellana). Després de la guerra l’Editorial
Molino es quedà sense els permisos de Walt Disney i no va poder publicar-ne
fins els anys 70’. Malgrat això fou una editorial que s’especialitzà en els
llibres infantils amb pop-up com foren els llibres d’El Tesoro de Kaleo (1952) de M. Vallbé i il·lustrat per Lozano
Olivares o una de La bella durmiente.
Aquesta sèrie de pop-up continuà anomenant-se com Ilustración sorpresa a la manera com s’havien anomenat els contes
publicats amb pop-up abans i durant de la Guerra Civil.
Com hem comentat, els llibres amb pop-up segueixen estrictament el model nordamericà. En el cas que avui analitzem com a model és una rèplica exacte de Mickey Mouse in King Arthur’s Court publicat el 1933 a Amèrica i el 1934 a Anglaterra (en aquest cas amb certes variacions de colors en les cobertes). La traducció castellana d’El ratón Mickey en la Corte del Rey Arturo fou deguda a Alfonso Nadal i es publicà el 1934 constant que està registrat a Espanya amb el Modelo de utilidad nº 2.529 “Ilustración Sorpresa” i En Estados Unidos patente nº 1.913.797 “Pop-up”. Aquestes referències ja deixaven molt clar que qualsevol còpia podia tenir problemes legals.
Guardes interiors
Como se hacen los grabados de Mickey de l'Almanaque Mickey (1936) (Viñetas)
Així doncs, tant a nivell estètic com de càrrega ideològica l’arribada de Mickey Mouse contrastà amb la producció dels llibres infantils que es produïen a Barcelona on destacaven il·lustradors com Lola Anglada, Llaverias, Junceda... No compararem qualitats però el que és real és que l’Editorial Molino importà unes noves formes d’entendre l’esbarjo infantil que fou el que finalment tingué èxit i s’imposà tant per pressió publicitària com per pressió d’èxit de públic. La Guerra Civil el que va provocar és endarrerir l’entrada del món Disney a Espanya però que poc després d’aquest parèntesi Mickey i els seus companys entràen amb tanta o més força que en aquests primers moments espledorosos de l’etapa republicana.
BIBLIOGRAFIA:
CASTILLO, MONTSERRAT. Grans il·lustradors catalans. Barcelona, Barcanova - Biblioteca Nacional de Catalunya, 1997
COROMINAS, QUIM. Pop-Up. Llibres movibles i tridimensionals. Girona, Caixa de Girona, 1999
COROMINAS, QUIM. Tresors de paper. Llibres, jocs i joguines de paper. Girona, Caixa de Girona, 2008
LLANAS, MANUEL. L'edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). Barcelona, Gremi d'Editors de Catalunya, 2005
Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva proclamació
