dilluns, 12 de juliol del 2010

El zoòtrop, el moviment imprès


Capçalera del segon any del bloc i la tira de zoòtrop corresponent

La setmana passada vam celebrar els primers 100 apunts i aquesta setmana toca celebrar el segon aniversari i l’inici de la tercera temporada. Recordo quan vaig començar, una mica per casualitat i una mica com a experimentació, i ara la criatura ja camina gairebé sola. En celebrar aquest segon aniversari aprofito per canviar una mica l’estètica del bloc (fent-lo més ample) i canviant la il·lustració de la capçalera, com ja vaig fer en el primer aniversari.

Petita gravació on es pot veure més o menys l'efecte que fa la tira de l'antiga capçalera en el zoòtrop. Com es pot observar la qualitat de la filmació no és la més apropiada i les línies rectes surten tortes en la filmació per efecte també òptic.

L’altra novetat, i aquesta no m’agrada però ho haig de fer així, és que a partir de setembre la renovació no serà setmanal -com he intentat mantenir-ho fins ara- sinó que passarà a ser quinzenal per motius de laborals, familiars i perquè m’embrancaré en l’aventura d’intentar vertebrar un projecte editorial que em portarà temps. Fer un article setmanal, amb petites aportacions sobre cada llibre, comporta un desgast i una inversió de temps que no puc continuar assumint perquè sóc limitat, afortunadament.


Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall


Malgrat tot, intentaré mantenir la periodicitat bisetmanal, la qualitat dels apunts i les seves imatges, com també la varietat temàtica i estètica que dóna nom al bloc. A més, a partir d’ara en el blocroll de la dreta, on hi ha una imatge de cada apunt que he elaborat, aniré suprimint la més antiga, malgrat que l’article continua disponible des de Google i des del desplegament de l’historial del bloc.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Avui, com haureu observat, ja estrenem la nova capçalera que ens acompanyarà tot l’any i per això dediquem l’apunt del segon aniversari a la peça que s’amagava darrera la capçalera que ens ha acompanyat en aquest segon any, es tracta de la tira il·lustrada d’un zoòtrop.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Personalment sento una gran fascinació per les recerques més primitives per aconseguir plasmar tant la profunditat com el moviment en espais bidimensionals, és a dir, plans. Per això prefereixo mil vegades un zoòtrop que la 3D i Avatar, perquè l’esforç conceptual és molt més intens en el primer cas que en el segon, malgrat que no ho sembli. Potser ho veig així perquè quan preparo un apunt m’ho estic passant pipa, però que quan toca redactar-lo em fa una certa mandra, perquè l’esforç previ de buscar informació i interpretar-la m’atreu molt més que el resultat final...

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

 Pel·lícula del faquir fent la vertical passant entre ganivets

Per aquesta fascinació que us deia, sempre que puc i visito Girona m’agrada anar a fer una ullada a un dels museus més sensacionals que hi ha a Catalunya, l'excel·lent Museu del Cinema. Veure com l’enginy humà ha anat pensant, aplicant el que sabia a partir de recerques científiques... per captar el moviment, em continua meravellant i atraient, malgrat hores d’ara ja hagi vist les sales del museu moltes vegades. Sempre hi ha alguna cosa que descobreixo perquè m’havia passat inadvertida, o continuo embadalit davant una imatge naïf en moviment. M’atreu això molt més que els mites del cinema i, afortunadament per a mi, el museu acaba el seu discurs quan comença el cinema i per això crec que s’hauria d’anomenar el Museu del Precinema... però això suposo que no és publicitari!

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall



Ja vam veure en els apunts sobre la processó de la beatificació de Josep Oriol i l’exposició sobre les vistes òtiques alguns ginys que intentaven simular el moviment i la realitat a través d’un aparell mecànic i unes il·lustracions reproduïdes per mitjà de gravats. El zoòtrop representa un pas més enllà i fou inventat el 1834 per William George Horner que li posà el nom de daedaleum però fou comercialitzat posteriorment com a zoòtrop (en grec zoon, animal, i tropos, acció de girar). La simplicitat de l’estructura va permetre que fos un dels ginys de precinema més populars del s. XIX i principis del s. XX, malgrat que el cinema ja funcionava amb molt d’èxit. Sortosament, l’èxit del cinema no va ofegar el zoòtrop inicialment, que va continuar tenint tirada, com ho demostra aquest exemplar que és més o menys del 1900. Això fou així perquè era una distracció familiar i econòmica.

Zoòtrop de cartró i fusta amb eix metàl·lic de principis del s. XX

Aquest invent es fonamenta en les teories de la persistència retinal o efecte Phi pel qual en la retina de l’ull hi resta durant un brevíssim període de temps la imatge després que l’estímul hagi desaparegut. La successió d’un conjunt d’imatges que reprodueixen un cert gest o moviment pas per pas, és el que produeix la il·lusió de moviment que aprofita el zoòtrop. Per aconseguir aquest efecte l’aparell compta amb unes ranures verticals (12 o 14 segons l’aparell) tantes com dibuixos o vinyetes té cada tira (70 x 7,5 cm.). En el moment de fer rotar horitzontalment el tambor de l’aparell l’espectador ha de mirar a través de les línies verticals, per tal que la retina li permeti visionar els dibuixos en moviment.

Imprès del 1902 amb una bona sèrie de tires de zoòtrop per ser retallats

Per aconseguir aquest efecte els dibuixos han de ser molt senzills i amb colors plans. El moviment que s’hi representi també ha de ser molt restringit perquè només es poden utilitzar 12 seqüències per representar-lo i a més ha de ser repetitiu amb un inici i un final lligats, ja que el tambor va donant voltes i el moviment ha d’enllaçar sense interrupcions. Aquestes circumstàncies fan que els impresos de les tires dels zoòtrops siguin unes petites meravelles conceptuals. Tants condicionants obligaven l’il·lustrador, sempre anònim, a remoure el magí, com ho han de fer ara els dissenyadors de les joguines dels ous Kínder.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Les tires són reproduïdes amb tècnica litogràfica, i n’hi ha des de monocroms a impreses a quatre colors. S’imprimien diverses tires juntes, fins a omplir un full d’impremta de mida estàndard, per aprofitar més bé el paper i la maquinària. Després es tallaven les tires i es devien vendre soltes.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

La temàtica és molt variada, des de moviments fonamentats en petits salts atlètics o passos de ball, fins a d’altres en què els protagonistes són animals o éssers sobrenaturals, com dimonis o àngels. N’hi ha d’escenes d’amor o de  guerra, de baralles o abraçades, de faquirs i pallassos, gent de tot arreu: negres, russos, holandesos o catalans, d’abstraccions o detallismes... En fi, la imaginació dels il·lustradors no té preu (encara que els devien pagar ben poc!) a l’hora d’imaginar els moviments més diversos per aplicar-los a uns personatges també diversos. Amb tot, la majoria de tires ens parlen d’un món amb el qual estan molt relacionats: el circ i les atraccions de fira (que era el lloc per excel·lència des d’on es van divulgar els ginys de precinema i el cinema mateix a l’inici).

Pel·lícula amb la lluna i el ratolí

Les característiques naïfs del zoòtrop i les seves il·lustracions són el que a mi em meravella i el que fa que quan vénen els nebots a casa, acostumats a les darreres novetats informàtiques i de cinema, quedin clavats mirant com gira el zoòtrop i que vagin demanant una tira més, com si d’un youtube es tractés...


BIBLIOGRAFIA:

PONS I BUSQUET, JORDI. El cinema. Història d’una fascinació. Girona, Museu del cinema, 2002.

26 comentaris:

  1. Enhorabuena por el aniversario, y que sigas publicando tan buenos artículos. No te preocupes por la periodicidad, al final tan poco importa tanto que sea semanal o quincenal. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Aquestes il·lustracions són una autèntica preciositat gràfica... i l'objecte és encantador, té màgia...
    Endavant i sort en el nou projecte editorial!

    ResponElimina
  3. Urzay,

    Gràcies però la periodicitat obliga a tenir el cap actiu!

    ResponElimina
  4. Rokins,

    Màgia és la paraula que hipnotitza els ulls en veure'ls bellugar.

    ResponElimina
  5. Felicitats! I per molts anys més! Maca, la capçalera. Sort amb els projectes extra-blocaires, però no abandonis massa el Piscolabis...

    ResponElimina
  6. Per molts anys, Pisco! La capçalera actual no l'acabo d'assumir del tot, però ja ens hi acostumarem. Sort amb els projectes! Endavant amb les bacones vuitcentistes!!

    ResponElimina
  7. suposo que em cal doldre-me'n pels teus seguidors al blog i felicitar-te per les "novetats". Jo també me la passaria hipnotizada davant un giny d'aquests :) Ah! i de la capçalera ... ens en diràs res?

    ResponElimina
  8. SM.

    Gràcies, però al costat dels teus cinc anys... Tranquil, el Piscolabis no serà abandonat... ell mai ho faria!

    ResponElimina
  9. Gazo,

    Amb la capçalera ja ens acostumarem. A més només durarà un any!

    I ja saps que les bacones vuitcentistes em porta de bòlit!

    ResponElimina
  10. Clídice,

    Sense cap mena de dubte és hipnititzador el zoòtrop i de la capçalera d'aquí un any en parlarem

    ResponElimina
  11. Vaja, ara que m'havia acostumat a fer-te comentaris, i vas tu i m'anuncies que em reduiras la dosi a quinzenal. Pèrò entenc molt bé els motius.
    M'animo a fer-te una petita crítica: la capçalera ja m'agrada així de gran amb color taronja, però té el problema que amb la imatge quer has posat de fons -molt bonica, però molt poc contrastada amb les lletres- no destaca com caldria, i a més dona la impressió d'estar com descentrada. El problema s'agreuja especialment amv la primera línia on defineixes Piscolabis; aquesta queda quasibé amagada, i com si no formés part de la resta del text.
    Una solució seria canviar el color del text, però a mi ja m'agrada, i molt, en taronja; una altra, redimensionar la imatge de manera que no li fes ombra al text, però això em sembla força difícil; una tercera, que suposo que a tu no t'agradarà però que personalment veig que seria la millor, és canviar la imatge de fons.
    Espero que no t'hagis molestat per aquesta petita crítica, que només pretenc que el &PL segueixi sent un dels meus blocs de referència, també des del punt de vista estètic.

    ResponElimina
  12. Galderich, a mi me va perfecto que hagas una entrada cada 15 días, es más, dado lo interesante y currado de tus temas, necesito ese tiempo. No doy abasto.
    Esta de hoy no la podré mirar hasta que esté en casa y no tenga que conectarme con un portatil prehistorico como el que tengo.
    No puedo opinar sobre el nuevo diseño porque con ésto es imposible de apreciar, pero tiene buena pinta...

    ResponElimina
  13. ¡Enhorabuena por el aniversario!
    Que sigas publicando tan buenos artículos e a compartirles con nosotros tus apuntes y tus conocimientos.
    La periodicidad no es lo más importante, pero si la calidad de tus artículos, por eso no te preocupes con ella.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  14. Leblansky,
    Gràcies per les recomanacions però aquesta capçalera realment és complicada. Ho vaig estar mirant aquest cap de setmana amb un dissenyador mirant colors per a les lletres (abans eren blanques) i no ens en sortíem i aquest és el millor. Això o canviar d'imatge... però mira, ja vaig pensar que amb aquesta anava fent... En fi, ens haurem d'acostumar!

    ResponElimina
  15. Pombolita,

    Qualsevol diria que no ets una noia aplicada...! Ha, ha...!
    Això d'estar de vacandes fa que internet sigui molt més complicat que mai. Quan tornis ja ho comentarem.

    ResponElimina
  16. Rui,

    Gràcies per la felicitació i la teva lectura constant.

    ResponElimina
  17. Però finalment faràs honor a la teva promesa i canviaràs el nom del bloc a "Vacones vuitcentistes"?

    ResponElimina
  18. Fary,

    Això ho hauria de fer en el Maioris però algú ja m'ha agafat el domini per fer-me pagar el gust i les ganes...

    ResponElimina
  19. Galderich.

    ¡Extraordinaria colección la que nos muestras!
    Me imagino que los zoótrops que se conservan, deben de ser extremadamente escasos.

    Es un buen ejemplo, de lo que se puede lograr con materiales sencillos, un poco de ciencia, y una gran idea.

    El mayor de los éxitos en los nuevos proyectos.

    ResponElimina
  20. Marco Fabrizio,

    No creguis que queden pocs zoòtrops, al contrari, n'hi ha uns quants però no amb aquesta quantitat de tires!

    Tens raó que la combinació de materials senzills, una mica de ciència i una gran idea és la conjunció de l'èxit del zoòtrop!

    ResponElimina
  21. Un "Sí" ben fort al zoòtrop i sí al Museu del Precinema.

    Una entrada quinzenal suposa unes vint-i-quatre a l'any, un munt de feina per l'alt nivell al qual ens has malacostumat. També ens ofereixes més temps per a llegir-te amb calma. Que bé!

    Sobre el disseny de la capçalera, crec que la pega prové de les limitacions de l'editor del blogguer.
    Una solució (la que vaig fer servir jo) és incrustar a la capçalera una imatge completament editada amb el fotoxof, cosa que permet un ajust més fi de tots els elements.
    (He gosat fer una versió tunejada de la teva capçalera que t'envio per mail.)

    ResponElimina
  22. Girbén,

    Un "Si" ben fort a la teva proposta de capçalera que ja ha quedat incorporada. Gràcies pel Photoshop que resalta les lletres! Gràcies de tot cor per l'esforç i la implicació!

    Sobre la periodització de publicació en principi són quinze dies, el que donaria uns 27 apunts annuals però ja japs que entre celebracions vàries i extres...

    ResponElimina
  23. Ostres!!! que macos són els zoótrops. Que interesant!!! La lectura ha sigut molt instructiva. Havia vist algun a les fires d'antiquaris, però mai vaig pensar en apendre sobre ells. Molt be, gracies.

    ResponElimina
  24. Se m'han omplert els ulls de llàgrimes!

    ResponElimina
  25. Esperem que algun vetllada de precinema per a gaudir-ne tots plegats.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols