dimarts, 12 de novembre de 2013

El porque de todas las ceremonias de la Iglesia y sus mysterios (1760) d’Antonio Lobera, l’expurgació inquisitorial i el projecte Deletrix de Joan Fontcubera


Cartell del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat (2011) amb una fotografia de Joan Fontcuberta del projecte Deletrix

Avui s’inaugura a l’Arts Santa Mònica de Barcelona una nova exposició de Joan Fontcuberta amb col·laboració del PEN català a l’entorn de la censura. El projecte, anomenat Deletrix, es proposa aprofundir sobre la censura i concretament sobre els llibres que entre els segles XVI i XVIII foren expurgats parcialment a través dels ratllats que hom va perpetrar sobre les parts prohibides de diversos llibres. La col•laboració entre Joan Fontcuberta i el PEN català s’inicià el 2011, quan els va cedir una de les fotografies del projecte Deletrix per al cartell del Dia internacional de l’Escriptor Empresonat.

Pàgines expurgades lleument del Jardín de flores de diversas devociones recollit pel carmelita descalç Pedro del Santíssimo Sacramento a Barcelona el 1710. L’anotació justificativa de l’expurgació diu: Está prohibida por la Inquisición por ser trobos al Ave Maria / Todo genero de lithania fuera de los Stos y lauretania esta prohibida por el Sto. Oficio y por consiguiente esta

A partir de les expurgacions, Joan Fontcuberta i Manel Guerrero han desenvolupat amb els textos d’altres escriptors com Salman Rushdie, Carme Arenas, Manuel Guerreror, Chenjerai Hove, Herta Müller, Emmanuel Pierrat i John Ralston Saul una crítica a la censura com a concepte repressor, destacant en aquests casos particulars els contradictoris valors estètics que aquests llibres poden tenir com a precedents d’artistes com Jackson Pollock, Antoni Tàpies, Mathieu i altres artistes amb la pregunta: Redimeix l’estètica, la violència?

Portada del llibre El por que de todas las ceremonias de la Iglesia y sus mysterios

Aquest projecte el va iniciar Joan Fontcuberta fa 11 anys i per això part d’aquestes fotografies van poder ser vistes a l’exposició de la Virreina de 2008, que ja vam comentar arran del seu llibre Sputnik. Com ens ha comentat ell mateix, per al projecte Deletrix no té un final previst sinó que l’anirà desenvolupant al llarg de la seva carrera artística, intentant que sigui un projecte viu. Per això Joan Foncuberta ha visitat biblioteques públiques i particulars d’Europa i Nordamèrica, seguint la pista de llibres que han patit expurgació en algun moment sota les estrictes ordres de la Inquisició.

Index Librorum Prohibitorum. Roma, Typographia Rev. Camerae Apostolicae, 1806

Per una altra banda des de Piscolabis sempre hem estat amatents al fenomen de la censura des de diversos vessants, com ho demostra l’etiqueta específica dedicada a la censura que aglutina els onze apunts dedicats a aquest tema. A més a més, el títol mateix del blog intenta ser una ironia a l’entorn del gran antillibre –en vigència des del 1559 al 1966-, l’Index Librorum Prohibitorum. El nostre nom de Piscolabis Librorum, interpretat per més d’un lector com un títol ampul·lós, arrenca de la voluntat d’ironitzar i de reivindicar la varietat de tots els llibres, des dels llagoters vers els poder, fins als que s’hi enfronten des de la clandestinitat. El compromís del Piscolabis sempre ha estat el de la llibertat d’impremta tal com reclamen el PEN internacional -també a través del PEN català- que ja sap el pa que s’hi dóna, i Joan Fontcuberta amb aquest seu treball, el Deletrix.

Portada manuscrita del Jardín de flores de diversas devociones recollit pel carmelita descalç Pedro del Santíssimo Sacramento a Barcelona el 1710

Per aquests motius quan ens vam assabentar a través de Verkami de l’exposició que es fa ara a Arts Santa Mònica de Barcelona i l’edició del catàleg de Deletrix, no vam dubtar a posar a disposició dels autors els dos llibres del període que comprèn el projecte que tenim expurgats per algú que seguí ortodoxament les indicacions de la Inquisició. Un dels dos llibres, que comentarem més a fons en una altra ocasió, és el manuscrit del Jardín de flores de diversas devociones recollit pel carmelita descalç Pedro del Santíssimo Sacramento de Barcelona que podreu veure a l’exposició. L’altre llibre que també podreu veure a l’exposició i que a més és reproduït fotogràficament per Joan Fontcuberta en el seu catàleg és El por que de todas las ceremonias de la Iglesia y sus mysterios d’Antonio Lobera editat el 1760 a Barcelona per la impremta de Francisco Generas.

Censura de d. Gerónimo Ignacio Cavero autoritzant en un principi la publicació del llibre d’El porque...

El llibre, com el seu títol indica parla de simbolisme i iconografia religiosa –per això em va interessar- i encara avui és utilitzat com a font de consulta pels estudiosos del tema. El llibre tingué un relatiu èxit ja que en coneixem set edicions del segle XVIII (la primera a Figueres els 1758 i la resta a Barcelona i Madrid) i sis del s. XIX (de Barcelona, París i Madrid fins l’any 1898). Com tots els llibres passà les pertinents censures eclesiàstiques i comptava amb els privilegis reials pertinents per a la seva edició i venda. El censor, D. Geronimo Ignacio Cavero de la Universitat de Salamanca afirmà que yo confiesso, que comencé solo por cumplir; pero despues me llevó el afecto de aprender: Por lo que no tengo que censurar,sino es de dar gracias à Dios, de que me haya puesto en las manos Libro en que aprender à obrar lo mejmor en mi estado; y agradecer al Autor se haya dedicado tanto tiempo a leer, y recoger tanta noticia para enseñar. Este es mi sentir, salvo meliori.

Regula VIII de l’Index Librorum Prohibitorum

Aquest salvo meliori –el que podríem traduir per un fora d’allò que pugui dir algú més docte- és clau per entendre el tema de les expurgacions. L’Índex Librorum Prohibitorum en la seva Regula VIII ja diu que s’han de censurar els llibres que quorum principale argumentum bonum est, in quibus tamen obiter aliqua inserta sunt, quae ad haeresim, seu impietatem, divinationem, seu superstittionem spectant, a Catholicis Theologis, Inquisitionis generalis auctoritate, expurgati, concedi possunt (Dels llibres, dels quals el principal és un bon argument, en els quals, però, s'insereixen coses d'heretgia o impietat, d'endevinació, o tenen relació amb supersticions per als catòlics. L'autoritat de la Inquisició, en general, els purificarà i podrà ser concedida la seva publicació, o la no destrucció quan es tracta d’un llibre ja publicat). Així, doncs, la Inquisició tenia present que un llibre podia ser bo però tenir alguna cosa que no entrés en la ortodòxia o resultés contrària als principis catòlics. En aquest cas només s’havia d’expurgar –purificar- la part herètica i salvar la resta.

Pàgina anterior de l'expurgada d’El porque... amb la taca produïda pel censor

De fet, el mateix autor -del qual només sabem que va néixer a Barbuñales (Osca) i va morir el 1760 a Cadis- al final del llibre afegeix una Protestacion de el autor: Obedeciendo á todos los Decretos Apostolicos, como hijo que soy de N.S.M. Iglesia Catholica, y Apostolica Romana; protesto, que todo lo que se contiene en este Libro, lo sujeto á la misma S.M. Iglesia, como hijo fidelissimo suyo, á su Correccion, y á la del Santo Tribunal de la Inquisicion. Això era molt normal entre els autors, sobretot de teologia, ja que precisament sobre aquesta temàtica és la que més edictes inquisitorials hi ha. Gairebé el 90 % dels llibres de l’Índex Librorum Prohibitorum són religiosos perquè l’Església, a més d’anar contra els llibres perjudicials per a la moral i les bases polítiques que la sustentaven, vetllava per l’ortodòxia religiosa.

Pàgines ratllades d’El porque...

Per això l’edicte de la Santa Inquisició del 3 de febrer de 1793 -quan Fray Tomás Domingo n’era el Qualificador inquisitorial- va manar expurgar el llibre El porque de todas las ceremonias de la Iglesia y sus mysterios... En aquest edicte ja es deia que la continua malicia de los Hereges procura afear la hermosura de la Iglesia, desde que nació: no lo han conseguido, ni lo conseguirán, aunque armados de todo el veneno del Infierno. Una de las trazas en que mas esfuerzo han hecho sus depravados intentos, ha sido sembrar de errores los Libros, que la Divina Providencia de Christo su Esposo, la dio, como el mayor tesoro de luces, donde informada de las verdades, aprendiese las de la Fé en las Escrituras Divinas

Imatge de l'exposició amb els llibres Jardin de devociones... i El porque... la reproducció del catàleg i la fotografia d'en Fontcuberta penjada a la paret
Tots els que eren propietaris d’un exemplar d’aquest llibre, o d’altres inclosos en les llistes esmentades, els havien d’expurgar: ratllar la part herètica de manera que fos illegible, i llavors podien conservar la resta del llibre. El zel dels propietaris, temorosos que la Inquisició els pogués trobar un llibres sense expurgar, va fer que cobrissin aquests parts amb intenses capes de tinta per tal que no quedés rastre del que s’hi deia. Les edicions posteriors ja es publicaren sense aquesta part, però les anteriors a l’edicte hom s’havia de preocupar que estiguessin en les condicions que les autoritats eclesiàstiques requerien. Per això, en aquest cas concret, al costat de la zona ratllada el censor hi anota: Lo siguiente va borrado por orden del Sto. Tribunal en los edictos de 1790 y 1793.

Fotocòpia amb la part censurada d’una edició no expurgada d’El porque...

Ara bé, la pregunta que us fareu és: però què s’hi deia en aquest llibre religiós que fos tant greu? Doncs res de rellevant, es tracta d’històries que expliquen l’origen del poble jueu, per exemple, i que cauen més en la superstició o en creences populars infundades, però no hi ha res que sigui herètic, ofensiu o racista. De fet, el que explica està en consonància amb interpretacions bastant ahistòriques sobre l’origen dels símbols i cerimònies i que es basaven en interpretacions més simbòliques i esotèriques que en els fets històrics. Tot el llibre, però, té les mateixes característiques i resulta, per tant, curiós que la Inquisició només en censurés aquesta part.

Decret de l’abolició de la Inquisició a Espanya del 22 de febrer de 1813 per les Corts de Cadis

La Inquisició, però, a finals del s. XVIII tenia els dies comptats i els edictes del 1793 foren dels darrers que promulgà en la persecució de llibres i la seva expurgació. La Inquisició fou abolida per les Corts de Cadis el 22 de febrer de 1813 i encara que fou reinstaurada amb la tornada de Ferran VII el 1814, el cop mortal que aquesta institució fundada pels Reis Catòlics havia rebut, ja estava donat. No oblidem, però, que Roma continuà publicant l’Index Librorum Prohibitorum fins el 1966 i que era d’obligat compliment pels estats catòlics. De fet durant el període franquista tots els llibres que eren a l’Índex estaven directament prohibits. A més, les autoritats van elaborar llistes pròpies de llibres proscrits que n’incloïen de temes més específicament polítics i socials. Cal destacar el llibre de Garmendia de Otaola titulat Lecturas buenas y malas a la luz del dogma y la moral, publicat a Bilbao entre el 1949 i 1955 que és una crítica de llibres que s’adapta perfectament al títol.

Programes de mà de cinema per a les pel·lícules La Dama de Trinidad (1952) –amb censura sobre l’escot de la Rita Hayworth- i ¡No más mujeres! (1942)-amb el nom de Joan Crawford ratllat pel seu recolzament a la causa republicana-

Per evitar la censura en totes les seves dimensions, tant en països democràtics com els nostres –hi uns quants casos de censura- com en països directament dictatorials, el PEN català cada any ens recorda la necessitat de denunciar tots aquests casos.

Que Joan Foncuberta, de qui ja hem publicat altres treballs en aquest blog, hagi prestat la col·laboració a aquesta causa de la Llibertat d’Expressió és una molt bona notícia, a la qual el Piscolabis Librorum s’ha volgut sumar, modestament, perquè creiem fermament en la màxima que diu que nulla estetica sine etica. En aquesta ocasió hem vestit el bloc de festa -com la Rita Hayworth- i ens comprometem -com la Joan Crawford- en la causa de la Llibertat per evitar que les grapes dels censors –d’allà on sigui- continuïn ultratjant els autors i llurs obres, com encara passa a Catalunya.

 
Catàleg de Deletrix amb una coberta d'un llibre d'Erasme apunyalat

21 comentaris:

  1. Recordo que pel meu treball de recerca a batxillerat vaig haver de documentar-me superficialment sobre la censura fraquista. El que més em va cridar l'antenció era que tot sovint es censuraven coses completament inofensives, que no anavan en contra del règim, ni tenien connotacions polítiques, ideol·lògiques o morals de cap tipus. Pel que veig amb aquest pobre llibret que parlava dels origens dels jueus sempre ha estat així.
    D'altra banda, tu vols dir que ara per ara hi ha censura? Personalment, penso que avui dia el que hi ha són moltes distraccions per inhibir la gent dels seus problemes reals. Amb la qual cosa la censura ja no és necessària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      I tant que es censura actualment i per això el PEN català intenta parlar de la censura internacional però també de la local. Per això al final he inclòs una nota recent sobre com es censura als mitjans de comunicació locals.
      Sobre els censors... el problema és que cada cas i censor és diferent i això provoca subjectivitats incontrolables tant pel Poder com pels creadors que no sabem ben bé que han de fer.

      Elimina
  2. Espero que, encara que es tracti d'en Foncuberta, els llibres de la mostra reflecteixin censures reals i no pas muntatges dels seus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau,
      És un Foncuberta que reprodueix llibres reals censurats. El conjunt és d'una plasticitat brutal i mai tant ben dit. Molt recomanable perquè és un Fontcuberta que juga amb la unitat del conjunt com sempre però amb la crua realitat de la fotografia tal qual, com a testimoni de l'empremta dels censors.

      Elimina
  3. Tinc pensat d'anar a veure l'exposició aquest cap de setmana. Em sembla una molt bona iniciativa perquè la censura no només és allò tan simple i matusser d'expurgar llibres o tapar el nom de la Crawford del cartell d'una pel·lícula. Hi ha formes de censura molt més elaborades i difícils de detectar; tant, que de vegades ni tan sols en tenen l'aparença.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris,
      Avui a la presentació s'ha parlat del tema i s'ha comentat el tema de l'autocensura provocada per les pressions. Podem parlar de subtileses de la censura -les relacions socials què són sinó censures i autocensures- però la realitat és que a zones del món el fet de sostenir una ploma per escriure pot ser letal i això és el que intenta posar en relleu el PEN català i internacional.

      Elimina
  4. No resulta estrany que com a testimoni de les intervencions dels censors, i de la seva pobresa moral, ens quedi un llegat que, si a alguna cosa remet, és a l'Arte Povera.
    I, oi tant que ara i aquí es censura... Només cal que, amb la coartada de la crisi, redueixis a més de la meitat una ja migrada subvenció per enfonsar projectes que portaven més de quinze anys de creixement. Que al darrera hi ha una intenció -una mala intenció- queda clar quan veus que no a tothom li ha tocat el rebre per igual, que l'aclarida és ben selectiva i fa net dels peus més vigorosos. Que és això de venir a torbar l'antic ordre!- diuen, sense veure fins a quin punt estan plens de xacres; xacres que són els hindús, precisament.

    I mira si arriba a donar de si, en Foncuberta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girben,
      La censura, malauradament, dona per molt! La crisi i les retallades no han fet més que potenciar uns mecanismes més sofisticats...

      Elimina
  5. Galderich.
    Gracias por la noticia, a los que no podemos asistir nos dejas una muy buena idea de la exposición. Hay que estar muy atentos ante la permanente amenaza de la censura y sobre todo de la autocensura.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      La exposición es pequeña pero altamente recomendable por la contundencia de las imágenes. Siempre queda el catálogo.

      Elimina
  6. Acabo de visitar l'exposició DELETRIX. Una gran oportunitat de veure en directe el resultat de les 'anotacions' sobre les pàgines dels llibres 'non sanctos'. Gràcies per la notícia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Zerosetze,

      Els llibres de Deletrix són parcialment "non sanctos" i per això no van anar íntegrement a la foguera... Les anotacions justificatòries de les ratllades, però, no tenen desperdici... ;-)

      Elimina
  7. Quan comentes el contingut censurat d'aquest llibre, apuntes que no obeeix a uns criteris evidents de contingut inapropiat. Aquest impressió és la mateixa que es té quan es passa de la censura inquisicitorial a la franquista (v. "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)" de Clotet i Torra). En general és la incoherència, i sobretot, la ignorància, la que caracteritza aquesta tasca. Alguns censors devien fer molt bé la seva feina, però la naturalesa d'aquest ofici no apunta precisament a l'excel·lència.
    Estic segur que deu ser un goig haver contribuït a una mostra tan interessant. No ens la perdrem pas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gazo,
      Un llibre de simbologia cristiana com aquest cau en invencions cada dos per tres. Per això sobta, o no, que només fos prohibida la part corresponent al poble jueu i no als altres pobles de què parla el llibre entre moltes altres coses. Els censors sempre han estat aleatoris. De fet, el llibre de "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)" n'és un bon exemple dels criteris inversemblants que poden utilitzar els censors.

      Elimina
  8. Mai hi ha hagut res mes perillós que el fet de llegir i pensar, una cosa va lligada a l'altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegir i pensar, el gran perill amb l'alfabetització de la població. Per això han continuat amb el pa i circ com a manera de compensar qualsevol forma de pensament crític.

      Elimina
  9. La taca negra és esfereïdora i alhora bellíssima. Fa poc vaig anar a l'estrena (a la Filmotca encara pública) de "Història de la meva mort", la darrera pel·li de l'Albert Serra, i el director va dir que la seva cinta tractava d'una cosa tan inquietant com la bellesa de la insjutícia. El teu post i la foto del Fontcuberta m'han fet pensar de nou en aquest tema. Felicitats, sincerament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís,
      Tinc ganes de veure la pel·lícula de l'Albert Serra. Passa't per l'exposició i veuràs la bellesa esfereïdora de la censura amb molt poques peces però d'una el·loqüència contundent. És una nova línia d'investigació que ha encetat en Fontcuberta i que diu que durarà tota la seva vida perquè de llibres així n'hi ha per tot arreu. Aquest és el primer pas del seu projecte Deletrix.

      Elimina
  10. Pot passar una exposició, pero el teu blog, estimat Galderich, fa present la seva força. La censura "oficial", la del tipus Índex Librorum Prohibitorum, sempre ha estat greu en el seu esborrar idees... Però ara hi ha una subtil censura no declarada i aparentment innocent: la de la superposició de continguts, la de l'obsolescència per ànsia de novetat que taca d'oblit el que mereix vigència. Qui llegeix les entrades dels blogs o de les xarxes socials a "redrotiempo"?

    ResponElimina
  11. Ábradas, no sou gaires però hi ha gent que ho fa, com demostres tu amb el comentari o un amic que acaba de fer-me un comentari a un apunt de novembre de 2012. O sigui que hi ha vida als blogs més enllà de l'actualitat.

    ResponElimina
  12. Àbradas i Allau,
    La gràcia dels blogs per sobre de Facebook, per exemple, és la seva permanència a disposició de tothom i la seva possible actualització quan el tema ho requereix. Per exemple, aquest article va generar que l'Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya em demanés per a digitalitzar el manuscrit que comento que va ser barroerament censurat perquè és obra de Pere del Santíssim Sacrament, un autor carmelità. Va ser detectat en una cerca a internet i els va sortir aquest apunt. Ara ja és un manuscrit a disponibilitat de qui el vulgui consultar i integrat a la seva biografia: http://mcem.iec.cat/biografia.asp?id=144
    És cert que internet pot ser un caos de dades però també una taula de salvament per recollir dades disperses que ens ajuden a tots plegats.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols