Les primeres edicions de la poesia en vers de Joan Brossa (1949-1975), l’altra estètica

A Aurora Gassó, una de les actrius brossianes.

Ahir vam celebrar que Joan Brossa va néixer fa 100 anys. Definir a una personalitat tant complexa com la d’aquest poeta integral és molt difícil perquè precisament el que va cercar sempre és el trencament dels límits del que estava preestablert però sempre des de la coherència. La poesia envaeix tota la seva obra i costa separar-la com a calaixos independents. Malgrat que aquest problema per a aquest apunt ens hem volgut fixar en la poesia en vers de Joan Brossa i no entrar a comentar la seva poesia teatral o parateatral, narrativa ni visual.

MODEST CUIXART. Targetó d'invitació privada a la representació de La Xarxa 

al domicili del Dr. Joan Obiols (1952)

Amb aquest apunt ens proposem analitzar les primeres edicions –sota el franquisme- de poesia versada només des del punt de vista bibliòfil, sense entrar en el contingut del qual ja en parlen els especialistes i crítics literaris. Una de les primeres coses que observem és la diferència que hi ha entre les primeríssimes edicions en les quals Joan Brossa s’havia de gairebé autoeditar els llibres i després quan el poeta entra dintre dels circuits editorials catalans.

JOAN BROSSA. Portada de Sonets de Caruixa (1949)

L’altre element que hem de tenir en compte és el problema de la censura espanyola que impedí de facto publicar cap llibre en català fins el 1946 –fora d’alguna excepció- quan ja el feixisme havia perdut la guerra mundial. Calia dissimular i els tics més feixistoides del règim foren suavitzats per poder sobreviure fent la viu-viu. Malgrat que aquesta situació Joan Brossa va escriure poesia des del principi i malgrat que no els va imprimir d’una manera immediata els publicà posteriorment en reculls diversos.

JOAN BROSSA. Coberta de Sonets de Caruixa (1949)

El primer llibre que veié la llum fou el de Sonets de Caruixa (1949). Una senzilla coberta tipogràfica sobre cartolina grisa (20 x 13 cm.) conté els sonets dedicats als seus amics de Dau al Set impresos sobre paper de fil. El llibre destaca per la seva pulcritud d’impressió i del sobri disseny. Isidre Vallès va escriure que durant l’estada a Barcelona el poeta i diplomàtic brasiler João Cabral de Melo, aficionat a la tipografia, tenia a casa seva una petita Minerva, amb la qual, ultra uns altres llibres poètics, imprimí la primera publicació de Joan Brossa, Sonets de Caruixa (VALLÈS 1996, p. 56). En el colofó final hi consta que fou una edició de setanta exemplars en paper de fil – El gravat català reproduït a la portada data del segle XVIII, i pertany a la col·lecció d’Enric Tormo.

JOAN BROSSA. Dragolí (1950). Cobertes de Joan Ponç

El segon llibre, editat sota el paraigua de la revista Dau al Set fou Dragolí -també anomenat Romancets del dragolí- (1950). El llibre és una autèntica miniatura (13,5 x 9 cm.) amb dibuixos de Joan Ponç tant a la coberta com a la contracoberta realitzada amb paper axarolat groc. Joan Brossa descriu els personatges dient que les figures de l’Urnulfu i l’ocellot de la coberta han estat dibuixades per l’amic Ponç, el pintor, a qui felicito pels seus dibuixos i al mateix temps li dono jo bons dies i que visqui per molts anys. Aquest poemari va ser escrit el 1948 però fins aquest moment no el va poder publicar, cosa que fou una constant en aquests primers temps.

JOAN BROSSA. Cobertes de Nous romancets del dragolí acompanyats d’auques en fulls (1953) 

(Col·lecció Beni Rouse)

Aquest llibre tingué una continuïtat amb el quart que titulà com Nous romancets del dragolí acompanyats d’auques en fulls publicat com a número de la revista Dau al Set per a l’estiu de 1953, amb pròleg de Juan-Eduardo Cirlot. Sobta aquesta edició perquè Joan Brossa s’havia distanciat d’en Joan-Josep Tharrats que és qui continuà editant la revista avantguardista. De fet en una carta que va escriure el 1951 adreçada a Antoni Tàpies li comenta que en Tharrats crec que no et publicarà els dibuixos que li vares enviar amb tota la bona intenció del món (jo encara no els he vistos). Jo, Tàpies, ja no col·laboro a Dau al Set. (...) A més, l’enfangat Dau al Set ja ha complert el seu fi, que era el de donar-nos a conèixer. Ara s’ha de “renovar o morir”.

JOAN BROSSA. Nous romancets del dragolí acompanyats d’auques en fulls (1953) 

(Col·lecció Beni Rouse)

Sigui com sigui en Joan-Josep Tharrats s’ocupà d’aquest número amb poemes de Joan Brossa i en va fer una acurada edició com era costum en altres números de la revista ja que els editava gairebé manualment introduint-hi variacions en els diversos exemplars. En aquest cas reprodueix auques populars extretes del llibre Xilografies gironines (1947-1948) d’en Joan Amades. Aquestes auques foren intervingudes manualment amb papers de colors retallats que un a un s’enganxaren sobre les mateixes auques però alterant les combinacions en els números.

Comparativa cromàtica entre l’edició de 1953 dels Nous romancets del dragolí acompanyats d’auques en fulls
i l’edició facsímil que es va fer el 1977 

(Col·lecció Beni Rouse)

L’estètica i fons volgudament popular de les obres dels dragolins l’hem de relacionar amb les afirmacions que va fer en Joan Brossa en dir que aquest llibre va ser escrit amb un gran afecte, amb una mena de nostàlgia per allò que jo en dic el subconscient de l’àvia i que tots portem dins de dins. Sempre quan una cosa em plau molt, m’agrada d’imaginar que també plau als altres. (...) Tota aquella mitologia popular que a mi m’agrada moltíssim; tots aquests trencaments per a produir efectes no habituals; contrastos i salts al buit; descoberta de nous nivells de sensibilitat amb el material més humil... (COCA 1970 p. 51). Aquesta relació amb la cultura popular fou una constant en la trajectòria brossiana i en publicar-se el catàleg El món de Joan Amades (1990) en el que hi col·laborà en el disseny hi escrigué un article on hi fa una apologia del folklorista i hi diu que en una època de la meva vida vaig tenir necessitat d’aprofundir diversos aspectes de la cultura popular, i Joan Amades va ser el nom que sortia sempre en el que jo collia.

Malgrat que no hi constin els tiratges d’aquests dos llibres del dragolí hem de creure que devien ser d’un centenar d’exemplars que era el que s’imprimia en aquells moments de la revista Dau al Set que es distribuïa sobretot per subscripció. Malgrat que aquests curts tiratges cal tenir en compte que la voluntat de Joan Brossa no era la de l’exclusivitat sinó que no podia editar més exemplars perquè la poesia avantguardista de Joan Brossa estava molt allunyat del panorama editorial, totalment estabornit per les circumstàncies.

JOAN PONÇ. Retrat de Joan Brossa dempeus (1951) per al llibre Em va fer Joan Brossa 
per a les dues edicions, la de paper d’estrassa i la de paper Guarro

L’altre llibre d’aquesta primera etapa inicial fou Em va fer Joan Brossa (1951) publicat per Cobalto dintre de la col·lecció La Calle Desierta dirigida per Rafael Santos Torroella. L’edició tingué un tiratge de tres-cents exemplars en paper d’estrassa (18 x 13 cm.) i 20 –numerats en números romans- amb paper Biblos de can Guarro (22 x 16 cm.). Malgrat que hi consti que el tiratge de tres-cents exemplars és numerat en realitat mai foren numerats. A més del paper també hi ha la diferència de dimensions dels dos tiratges essent el de paper Guarro més gran, el que provoca un descentrament de la impressió respecte els marges del llibre. A més el retrat de Joan Brossa realitzat per Joan Ponç en el cas del tiratge especial està acolorit a mà com l’altre llibre de la mateixa editorial i col·lecció, Cantos spirituals negros (1951).

JOAN BROSSA. Coberta tipogràfica d’Em va fer Joan Brossa (1951)

Em va fer Joan Brossa és un llibre que, amb una molt atractiva coberta que juga amb les dimensions de la tipografia, representà un canvi dintre de la trajectòria poètica de Joan Brossa, influenciat per João Cabral de Melo que s’integrà al cercle de Dau al Set. Editorialment és el darrer llibre de Joan Brossa fet d’una manera més o menys artesanal ja que li obrí noves portes a un cert reconeixement que malgrat no sigui encara popular. Antoni Tàpies va escriure a Joan Brossa per a felicitar-lo de com havia quedat aquest llibre perquè trobo que ha quedat molt bé, molt just. (L’enhorabona de part meva a les edicions Cobalto) (París, 22 març 1951).

JOAN BROSSA. Poemes civils (1961). 

Edició d'artista amb la col·laboració d'Antoni Tàpies i Joan Miró

La segona etapa arriba amb Poemes civils (1961) del que se’n van fer dues edicions paral·leles, impulsades per Joan Prats. Una com a llibre d’artista dintre d’un estoig de cartró amb un tiratge de 90 exemplars numerats i signats amb un aiguafort i seqüències de Joan Miró, i les cobertes d’Antoni Tàpies; un exemplar en paper de fil, decorat a mà per Moisès Villèlia, Antoni Tàpies i Joan Miró, dedicat a Joan Prats Vallès. Ambdues edicions foren impreses de manera impecable i amb pàgines a dues tintes (vermella i negre) a S.A.D.A.G. i editades per l’Editorial RM. Aquesta editorial a més de publicar llibres més generalistes edità d’altres d’especialitzats de poesia de Rafael Alberti i José Bergamín, els fotoscops de Joaquim Gomis o el de Teatre de Joan Brossa (1964).

JOAN BROSSA. Poemes civils (1961). Edició popular

Per entendre aquest llibre i la sèrie de llibres que vindran posteriorment és interessant el comentari que en fa la pàgina web de la Fundació Joan Brossa respecte l’edició de Cop de poma (1963): llibre d’artista en què s’aplegaren Joan Miró, Joan Brossa, Josep M. Mestres Quadreny, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Moisès Villèlia. Sembla que el llibre va ser una iniciativa de Miró per ajudar econòmicament tres dels participants, que no és difícil d’endevinar que eren Brossa, Mestres i Villèlia. És a dir, aquests llibres d’artistes que comportaven un preu elevat reservat només a una minoria foren una de les fonts d’ingressos d’un auster Joan Brossa. 

El poeta escrigué a Antoni Tàpies que estava a París el 27 de maig de 1951 i li confessà la necessitat de treballar plegats dient-li que no saps les ganes que tinc de veure’t i que m’expliquis coses, que m’ensenyis pintures i dibuixos que corresponguin a les teves (a les nostres) intencions actuals. 

Perquè nosaltres ens hem d’ajudar i completar. 

Comprensius de totes les coses, hem de donar la major claredat possible a l’aliança. La nostra passió ha de reunir-ho –ho reuneix- tot, conjuntament.

JOAN BROSSA. Oda a Joan Miró (1973)

De llibres integrats de poesies de Joan Brossa, poesies visuals, litografies dels diversos artistes, reproduccions d’objectes... que els fan inclassificables més enllà del terme de “llibre d’artista” en va publicar forces. El pa a la barca (1963), Novel·la (1965), Frègoli (1969) i Nocturn matinal (1970) -amb litografies d’Antoni Tàpies- i Oda a Joan Miró (1973) -amb litografies del mateix Joan Miró- foren els llibres d’artista que va realitzar amb col·laboració dels seus amics artistes més propers malgrat que en posterioritat treballà amb projectes semblants fins al final amb diversos artistes. Sobre aquestes publicacions és important l’article de Glòria Bordons a l’entorn de les publicacions de bibliòfil de Joan Brossa.

JOAN BROSSA. Frègoli (1969)

Aquests llibres són conseqüència d’un llarg treball conceptual i manual com podem observar en la maqueta del llibre dedicat al seu artista icònic, en Frègoli. Aquesta manera de treballar necessàriament havia d’augmentar el preu i això el neguitejava perquè la seva aspiració no era ser un autor de minories sinó un autor que fa la seva obra meditada però que pretén arribar al màxim de gent.

JORDI COCA. Joan Brossa o el pedestal són les sabates (1971) 
-coberta Julià Jiménez- fou el primer estudi sobre l'obra de Joan Brossa

Jordi Coca en el primer llibre-estudi que se li dedicà reprodueix la conversa que va mantenir amb el poeta. En un moment donat li pregunta:
JORDI COCA - La difusió d’aquests llibres, pel preu a què es venen, ha estat mínima...
JOAN BROSSA - Sí. Sempre que hem concebut un llibre d’aquesta mena l’editor ens ha promès que en faria una edició econòmica, un cop esgotada l’edició de luxe: però fins ara no ha passat mai. És una cosa que tant en Tàpies com jo lamentem de debò. Carles Barral parlava d’editar Novel·la en edició de butxaca, però la idea no va progressar. (COCA 1970, p. 132)

JOAN BROSSA-RIMBAUD. Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud (1970),

 llibre de traducció i de creació poètica de Joan Brossa -Coberta d'Antoni Tàpies-

I parlant del seu llibre Nocturn matinal (1970) digué que l’esperança que l’editor en faci una edició accessible ha acompanyat sempre els meus llibres, que per força major han aparegut en edicions especials o de luxe. No m’he sortit amb la meva i en demano disculpes. Malgrat això si que se’n va aconseguir fer alguns en formats més econòmics i així per exemple Novel·la (1965) d’un gran format (39 x 29 cm.) l’aconseguí publicar en edició facsímil i més petit (22 x 16 cm.) a Llibres del Mall el 1975.

JOAN BROSSA. El saltamartí (1969)

Fora d’aquests llibres d’artistes l’edició de poemaris continuà dintre de col·leccions de poesia com El saltamartí (1969) -Ocnos/Llibres de Sinera-, Cappare (1973) –Els llibres de l’Óssa menor d’Edicions Proa-, La barba del cranc (1974) –Els llibres de l’Escorpí d’Edicions 62- i Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud (1974), bilingüe amb les traduccions brossianes de Rimbaud –Llibres del Mall amb coberta d’Antoni Tàpies-.

JOAN BROSSA. Cappare (1973)

JOAN BROSSA. La barba del cranc (1974) i Poemes visuals (1975)

A més d’aquests llibres no hem d’oblidar el de Poesia rasa (1970) –Col·lecció Cinc d’Oros de l’Editorial Ariel amb coberta de Joan Brossa. Glòria Bordons l’ha definit com a una tria de llibres escrits per Joan Brossa entre el 1943 i el 1959 (...) Fou el primer llibre de Brossa que tingué un ressò important en la literatura catalana. Fins aleshores, el poeta havia publicat un nombre reduït de llibres (alguns dels quals, en col·laboració amb artistes, i d’altres de poesia escènica, pròpiament de poesia literària, només n’hi havia hagut cinc) i aquest volum serví per donar-lo a conèixer al gran públic i convertir-lo en un referent per a les noves promocions. (Bordons, 2001, p. 358)

JOAN BROSSA. Des d'un got d'aigua fina al petroli (1971). Dibuix d'Antoni Tàpies

Fora d’aquests llibres de formats més usuals en publicà Des d’un got d’aigua fins al petroli (1971) per tal de recaptar diners per a la caixa de resistència de Comissions Obreres de Mataró. Els poemes reproduïts són dels anys 50 i foren publicats, tant per temàtica com per objectius econòmics, de manera clandestina. El llibre (29 x 21 cm.) tingué una coberta de cartolina marró amb dibuix d’Antoni Tàpies que contrastava amb els poemes impresos en ciclostil amb la característica lletra de màquina d’escriure del moment. Tot ell te un aire de clandestinitat totalment buscat.

JOAN BROSSA. Pluja (1973)

Ultra aquests llibres de poesia en vers –malgrat que amb El Saltamartí (1969) es publicaren els primers poemes visuals- Joan Brossa sota el franquisme anà publicant algunes obres de teatre amb col·laboracions d’artistes com Or i sal (1963) o obres inclassificables però d'una alta poesia com Pluja (1973) amb col·laboració amb el Grup de Gràcia on hi havia en Jordi Pablo i que es realitzà a la impremta Pal·las. El seu dinamisme malgrat les circumstàncies adverses fou impressionant i aportà llum enmig d’una situació política nefasta per a desenvolupar cap projecte a nivell intel·lectual. 

JOAN BROSSA. Or i sal (1963). Cobert Antoni Tàpies

Com hem pogut veure Joan Brossa publicà amb una gran cura, sense pressa i publicant poemaris que tenia guardats en calaixos esperant el moment oportú per a poder-los imprimir.Per això són significatives les seves paraules quan diu que sempre m’ha fet horror de veure la futilesa amb què la gent publica; i després s’estiren els cabells. ¡Quin interès té donar fe d’un itinerari que encara no ha estat acomplert? (COCA 1970 p. 55)

BIBLIOGRAFIA

BORDONS, GLÒRIA. Les col·laboracions de Joan Brossa amb artistes: un nou gènere poètic?

COCA, JORDI. Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Barcelona, Ed. Pòrtic, 1971

VALLÈS I ROVIRA, ISIDRE. Joan Brossa: les sabates són més que un pedestal. Barcelona, Editorial Alta Fulla, 1986.

VARIS AUTORS. Joan Brossa o la revolta poètica. Barcelona, Generalitat de Catalunya - Krtu, 2001