dilluns, 3 de setembre de 2012

Les bruixes de Llers (1924) de Fages de Climent, Dalí abans de Dalí (1)


A en Xavier Teixidor de Llers, arquitecte, i a tots els pagesos afectats pels incendis d’enguany a l’Empordà
.

 Coberta en rústica de Les bruixes de Llers

Sovint dic que en els artistes trobo fascinants dos períodes: l’època de formació i l’època de plenitud –quan l’artista aporta més a l’evolució de la història de l’art. L’època posterior, llevat de totes les excepcions que vulgueu, moltes vegades esdevé una divagació i un manierisme repetitius, que més enllà de la curiositat sovint aporten ben poca cosa. La fase inicial, en la qual poca gent para atenció, però, sol ser de les més sensacionals perquè l’artista va prenent idees d’aquí i d’allà, de l’un i de l’altre, per intentar sadollar les ànsies de crear un llenguatge, una manera pròpia d’expressar-se.

Exlibris (12,5 x 8,5 cm.) de Carles Fages de Climent amb la il·lustració de Salvador Dalí (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)
El llibre d’avui, i el del proper apunt, m’han fet anar una mica de bòlit, ja que no sóc dalinià i a més Dalí és un artista que em motiva posicions contradictòries, com a molta gent. El fet de no ser afeccionat a Dalí em fa anar amb peus de plom per tal de no esguerrar els apunts amb imprecisions o errors, però com a mínim tinc el convenciment que el que dic -i crec que aporto- pot ser interessant, a més de ser pertinent. Fetes aquestes dues premisses el millor serà entrar a comentar dues obres que són gairebé ignorades -només mencionades- pels estudiosos de l’època inicial daliniana, potser perquè no són originals o gravats amb tiratges numerats, malgrat que segurament n’hi ha menys exemplars que de la majoria dels seus gravats.

Enquadernació nova i paper pintat de les guardes internes de JM Romeo

Les bruixes de Llers són literàriament i artísticament la primera obra publicada per Carles Fages de Climent (1902-1968) i Salvador Dalí (1904-1989), amb un pròleg d’un poeta ja consolidat i molt conegut a l’època -avui gairebé totalment oblidat com a poeta- Ventura Gassol. El llibre fou imprès a Barcelona per l’Editorial Políglota el 1924 amb format de quart (22 x 17 cm.) enquadernat en rústica. L’exemplar que mostro està reenquadernat, en una dècada incerta de la segona meitat del s. XX, amb una enquadernació de pell signada per JM Romeo (de qui no he trobat informació) amb una decoració inserida en relleu i amb retalls de pell en ocre i caldera afegits, que crea una suggerent repetició de cares (de bruixes?) amb una certa estètica surrealista. Desconeixem el tiratge del llibre amb aquest paper industrial però si que consta que se n'imprimiren 17 en paper de fil i signats per l'autor.

Pròleg de Ventura Gassol

Literàriament Carles Fages de Climent és gairebé un desconegut ja que, com es lamentava ell mateix, no se’l va incloure en els reculls literaris que formen el cànon, perquè les grans autoritats de la matèria, com ara Joan Triadú, no ho van considerar pertinent. Malgrat aquesta circumstància, a les terres gironines sempre fou molt ben acceptat i Carles Rahola en la seva Antologia de prosistes i poetes catalans (1933) el va incloure, considerant que el poemari de Les Bruixes de Llers significava la revelació d’un talent èpic. L’obra, tot i ser la seva opera prima (tenia 22 anys), està ben vertebrada i inclou diverses escenes que tenen força pròpia i que uneixen el que és tradició i narració amb unes composicions poètiques atractives, com a mínim per a mi que no sóc crític literari.


Les bruixes de Llers, per causa de les il·lustracions dalinianes que el complementen, és segurament el més conegut de la producció de Carles Fages de Climent. Fins i tot, pel que sembla després de la mort del poeta, Joan Arús tenia escrit un magnífic i extens pròleg per a una ja prevista reedició com assegurava Octavi Saltor amb una presentació de Josep Maria de Sagarra. Aquesta segona edició no va passar de projecte, però sí que va veure la llum el 1977 una versió defintiva amb la mateixa estètica i dibuixos de Salvador Dalí. Aquesta edició anà a càrrec de Jaume Maurici i Montserrat Vayreda i fou editada pel Banc Industrial dels Pirineus amb un tiratge de 2.500 exemplars. Finalment, Quaderns Crema, en motiu del centenari del naixement del poeta, en publicà la tercera i més recent edició l’any 2002.


Però, d’on ve la relació d’amistat entre Carles Fages de Climent i Salvador Dalí? Tots dos eren figuerencs, tenien pràcticament la mateixa edat (Carles era dos anys més gran que Salvador) i havien estudiat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i posteriorment a Madrid, on Fages de Climent estudià llengües clàssiques i Dalí a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Entre ambdues personalitats es travà una bona amistat que durà tota la vida, i els va dur a diverses col·laboracions, la darrera de les quals el 1961 en l’Auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí per a les festes que Figueres dedicà al pintor. Dalí il·lustrà també l’obra de la Balada del sabater d’Ordis (1954) de Fages de Climent i li va fer encara alguna altra il·lustració, cosa bastant inèdita en ell, ja que no acostumava a repetir autors, llevat de grans personalitats com André Breton, Paul Éluard, Maurice Sandoz, Shakespeare..
.
Il·lustració del 1918 per al Calendari de En Patufet del 1919, quan tenia 15 anys

Quan el 1924 va fer les il·lustracions per al llibre del seu amic, Dalí tenia 20 anys però no era un inexpert, sinó algú que a Figueras ja era conegut com a dibuixant i que ja havia publicat –encara que fos en una ocasió única- al Calendari del Patufet per al 1919 un acudit de signatura il·legible. A Figueres el seu pare ja li havia organitzat unes quantes exposicions per a la família i els amics, i també havia participat en exposicions col•lectives d’artistes figuerencs, amb un gran èxit de crítica com veurem en l’apunt que ve. A més, gràcies a la seva perícia i a les bones amistats del seu pare, va il·lustrar diversos fulletons i cartells de les Fires i Festes de Figueres. La seva insistència vers el món artístic va fer que el seu pare acceptés la seva vocació el 1922 però que li posés com a condició que estudiés a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de l’Academia de San Fernando de Madrid –en vista al fet que com a mínim es pogués dedicar a ser professor de dibuix- i que anés a viure a la Residencia de Estudiantes, a la qual va tenir accés gràcies al poeta Eduard Marquina, casat amb Mercè Pichot, amiga de la família.


A la Residencia va fer amistat de Luís Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i Pepín Bello entre altres. A l’Academia Libre fundada per Julio Moisés –a la qual va assistir després de la primera expulsió de l’Academia de San Fernando, per defensar al pintor Daniel Váquez Díaz- va conèixer artistes com Maruja Mallo, Benjamín Palencia, Francisco Bores i José Moreno Villa. Aquestes coneixences, les visites al Museo del Prado, les lectures sobre artistes i la consulta de revistes d’avantguarda que li subministrava el seu oncle Anselm Domènech, etc., el van conformant com a artista, fins que tot plegat va tenir difusió pública en fer una exposició en solitari a la Galeria Dalmau de Barcelona el novembre de 1925.


Com hem vist, l’acord perquè il·lustrés Les bruixes de Llers es podria haver produït a Madrid mateix, on escriptor i pintor van coincidir per raó d’estudis. De fet, Fages de Climent mateix va confessar que al componer en íntimo intercambio la edición del poema, ni el poeta ni el ilustrador conocían los escenarios que en él se describen. Cuando en el carrito de un gitano que solía servir de modelo del pintor en su estudio fueron por vez primera a Llers, ya aparecido el libro, ambos convinimos que todo estaba bien, porque las cosas se hallan siempre de antemano como debe ser en su sitio correspondiente. Lo imprescindible para interpretar un paisaje determinado, dijo Salvador, es no haberlo visto nunca. Curiosament, però, la família Dalí procedia de Llers des del s. XVI, tal com ha esbrinat Ian Gibson en les seves recerques.

Colofó final amb les signatures d’ambdós autors en llatí, amb el curiós Salvator Dalí ornavit. Segurament aquesta llatinada està relacionat amb els estudis de Carles Fages de Climent de llengües clàssiques.

Les il·lustracions són fetes amb una sola tinta plana, amb certs jocs volumètrics amb  les línies. Estilísticament es mouen entre dues vessants, per una part la que s’apropa a una estètica cubista -amb tots els matisos, com molt bé diu Rafael Santos Torrella en parlar d’aquests anys- i per una altra part a una estètica noucentista d’arrel popular, que fins i tot podem trobar propera a les il·lustracions de E.C. Ricart de les Aleluyas d’en Vinardell (1919), editades per a Madrid però impreses a la impremta Oliva de Vilanova. Les il·lustracions de caire més popular són més sintètiques i amb una clara intenció d’apropar-se a l’estètica de la xilografia, com la il·lustració que serveix de colofó. Algunes d’aquestes il·lustracions populars tenen alguns elements amb subtils deformacions com veiem a la portada mateix, on es veu un vaixell amb una bruixa penjada i bevent en porró.

Il·lustració inicial de la taberna

Cartell publicitari del libre d'una col·lecció particular (44,5 x 28,5 cm. (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)

Les il·lustracions més vinculades a una estètica avantguardista són de mida més gran, mentre que les altres queden limitades a petits detalls. Aquestes il·lustracions juguen entre una estètica cubista propera a l’Autoretrat amb l’Humanité -com és el cas de la il·lustració inicial de la taberna- o una estètica propera als futuristes o, fins i tot, a l’estètica del cinema expressionista alemany, com el carreró de Llers -que podríem relacionar amb l’escenografia pel·lícula del Gabinet del Dr. Caligari. Hem d’entendre que són els moments en què Salvador Dalí estava cercant un llenguatge propi, que assolí pocs anys després i que fou el que el va portar a la fama internacional.

 Dibuix de Bruixes de Llers dintre d'una carta adreçada al seu oncle Anselm Domènech (27,5 x 21 cm.). Biblioteca Nacional de Catalunya (Fotografia de Dalí, una vida de llibre. Barcelona, Edicions Destino, 2004)

És curiosa una carta del 1924 que Salvador Dalí va enviar al seu oncle Anselm Domènech (amb qui hi tenia un fort lligam i que li facilitava revistes i llibres d'art) en la que hi ha un dibuix preparatori per a Les bruixes de Llers que finalment no es va utilitzar. Aquesta il·lustració ens deixa entreveure que Salvador Dalí va estar sospesant la possibilitat de fer unes il·lustracions més descriptives com hagués estat aquesta i que finalment va preferir fer il·lustracions més generalistes.

 Il·lustració de la bruixa sortint d'una atzavara

Aquestes il·lustracions de Les bruixes de Llers van motivar Josep Pla a dir, en una de les seves butades habituals que són ninotets, el millor de Dalí. Sigui com sigui, tant text com il·lustracions estan ben vertebrats i, sense cap mena de dubte, es tracta d’una obra pensada conjuntament per autor i il·lustrador com ho demostra la carta, enviada a Dalí per Lídia de Cadaqués (filla de la Sabana, darrera bruixa de Cadaqués) en la que es diu: dile a Fojas (Fages de Climent) que tiene que hacer un libro, que las brujas tienen que gastar siempre perras porque cuando cambian un billete es que han ido a buscarlo en alguna caja de hierro. Es el pueblo de María Santísima, pueblo bárbaro, judío.


Al marge de les diverses col·laboracions prèvies que Dalí havia anat duent a terme, des de la seva participació al Calendari d’en Patufet del 1919 fins a Les bruixes de Llers hi va haver una llarga trajectòria i maduració. Les bruixes de Llers va suposar per al pintor de Figueres el primer gran pas en una vida dedicada al món del llibre en tots els vessants, des de la il·lustració de llibres d’alta bibliofília internacional fins a l’escriptura de llibres propis en els quals abocava tot un món interior, però això ja és un altre tema que ens allunya del Dalí il·lustrador.

BIBLIOGRAFIA:

AUTORS VARIS. Dalí: els anys joves (1918-1930). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995

Apunt complert de la Wikipèdia de les Bruixes de Llers 

44 comentaris:

  1. M'he quedat fascinat, de veritat. Jo sí que admiro Dalí (potser perquè prescindeixo de la seva figura mediatitzada) i penso que cal llegir la seva obra liter`ria, que és molt rica i ajuda a comprendre l'obra pictòrica, així com algunes actituds.
    Però el cas d'aquest llibre (de qui -confesso- no en sabia res) m'ha intrigat: com i on es pot llegir? (ja no dic comprar). Hi ha facsímils assequibles?
    Fins ara només coneixia el vampir de Llers...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís,
      Jo et recomanaria l'edició que va fer Quaderns Crema que es pot trobar a les biblioteques públiques (amb el servei d'intercanvi que tenen). Has de tenir en compte que és una obra de joventut s'en Carles Fages de Climent però està força bé, és molt interessant.

      Suprimeix
  2. si que es interessant, tindre que anar ala biblioteca

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aris,
      El servei interbibliotecari de prèstec funciona molt bé.

      Suprimeix
  3. Postdata: Algun dia s'ha d'explicar qui era la Lídia de Cadaqués, i sobretot què tenia a veure amb el gran prohom Eugeni d'Ors

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís,
      A Lídia de Cadaqués hi ha un enllaç on ho explica molt bé. És un article molt bo i sorprenent!

      Suprimeix
  4. Un apunt interessantíssim, Galderich. Miraré de trobar l'edició de Quaderns Crema perquè m'agradarà de llegir els poemes de Fages de Climent i veure les il·lustracions d'aquell Dalí dels inicis, certament poc conegut, ja que el que més s'ha difós d'ell és l'aspecte més superficial i mediàtic (i, no ho oblidem, filo-franquista, amb retrat eqüestre de la "nietísima" inclòs). És ben bé com tu dius, la genialitat original ha esdevingut "una divulgació i un manierisme repetitiu".

    Fascinant la figura de la Lídia de Cadaqués!

    Espero amb ganes la segona part.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sícoris,
      No sé si l'edició de Quaderns Crema compta amb les il·lustracions o no tenint en compte els drets d'autor de Dalí...
      Sobre el final de Dalí... aquí no m'hi poso que és de tesi doctoral més de psicologia que d'art!

      Suprimeix
  5. D'aquest llibre hi ha versió posterior, del 1997, per Aubert Impressor marcat com a "Edició definitiva". Desconec, però, quines diferències hi ha entre les dues versions.

    ResponSuprimeix
  6. Perdó, no és del 1997 sinó del 1977. Vint anys són vint anys.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pel que vaig llegir en Carles Fages de Climent tenia preparada una revisió que és la que va aparèixer pòstumament el 1977.

      Suprimeix
  7. Quina entrada més fascinant... Què impactants aquests petits dibuixos, senzills i sorprenents. M'has fet buscar la biografia del Dalí perquè estava fixat que arribà a Madrid el 1924 i llavors no em quadrava el que dius, i no, cert, va arribar-hi el 22.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eastriver,
      Si són dibuixos petits i senzills i per això sorprenen en Dalí. Celebro que aquest motiu t'hagi fet agafar la biografia d'en Dalí encara que només sigui per a contrastar dades perquè ens poden sorprendre.

      Suprimeix
  8. Personalment, també soc molt crítica amb l'obra de Dalí, tot i que reconec la seva gran vàlua com a creador i innovador del art. Ignoraba, que hagués fet colaboracións en elustració des de tan jove. I pel que veig, ho feia força bé.
    Un post molt interessant. Penso que no podré deixar de llegirte.
    Espero que no t'importi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Montserrat,
      Dalí va aconseguir una ambivalència sobre la seva percepció que a vegades crec que va ser molt premeditada en la que tots hi hem caigut.
      Benvinguda.

      Suprimeix
  9. Guauuu!!! Moltes gràcies Galderich. No tenia ni idea que aquests dibuixos existissin. M'ha entusiasmat veure'ls. Pots confirmar la teva creença que el que expliques de Salvador Dalí és molt interessant.
    Fa temps vaig llegir "La Vida Excessiva de Salvador Dalí" de l'Ian Gibson. No recordava el nom de Fages de Climent. Suposo que hi apareixia poc, tot i que com dius, rara vegada va repetir Dalí d'il·lustrador de més d'un artista.
    Tens molta raó quan comentes que el període de formació i el plenitud són els més interessants de la vida d'un artista, però a mi, confesso que per curiositat morbosa, sempre m'ha agradat conèixer els períodes de decadència.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eduard,
      En Gibson segur que coneix a en Fages de Climent perquè aquesta primera època daliniana la va estudiar força. El que passa és que dintre d'un llibre general com el que cites no es pot concretar gaire i com bé dic són llibres (aquest i el proper) que han passat desapercebuts.
      Sobre les èpoques que interessen a cadascú dels artistes... va a gustos com bé evidencies!

      Suprimeix
  10. M'agraden molt aquests dibuixos de Dalí. El de la taverna és magnífic. De fet, sempre s'ha dit que era millor dibuixant que pintor. I com diu el Lluís, cal llegir la seva obra escrita. Era el mateix Dalí que deia que era millor escriptor que pintor. En tot cas, gràcies Galderich per posar-nos sobre la pista d'aquests dibuixos, poc considerats com tantes coses de la nostra cultura, que continua amagada rere els academicismes.

    Pel que fa a la Lídia, n'havia sentit coses de la família postissa que tinc a Cadaqués. Què poc hem cuidat el paisatge humà que s'amaga rere el panorama històric, cultural i mític català. Molts d'ells han acabat convertits en protagonistes de llegendes que només esmenten els folkloristes. Hollywood n'hauria fet un gènere cinematogràfic, els alemanys un cicle operístic, els anglesos una saga literària i els francesos els haurien donat la ciutadania francesa i la Legió d'Honor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Enric,
      M'agrada la teva efusivitat en els comentaris però l'afirmació de que Dalí deia que era millor escriptor que pintor podria ser una més de les seves butades!
      I si, quan vaig llegir la història de Lídia de Cadaqués vaig pensar que és un personatge sensasional (només cal veure la gent que va conéixer) però alerta amb una adaptació cinematogràfica que podria quedar entre l'ensucrament i el drama rural...

      Suprimeix
    2. Precisament cal evitar aquest ensucrament i el drama rural tan habitual en algunes adaptacions cinematogràfiques d'esdeveniments històrics nostrats. Sense anar més lluny, la pel·lícula "Bruc", tova i fluixeta. Falta èpica i sobra cofoisme.

      Suprimeix
    3. Això és del que tinc por d'aquestes adaptacions de personatges tant potents...

      Suprimeix
    4. Potser l'hauria de fer l'Albert Serra que, a més, és de la zona...

      Suprimeix
    5. Sícoris,
      No sé si el ritme vital de la protagonista podria encaixar amb el ritme vital de l'Albert Serra. Malgrat tot una aproximació psicològica si que la podria fer.

      Suprimeix
  11. Respostes
    1. ... pues mucha gente piensa que pongo demasiadas palabras para ilustrar los libros... ;-)
      Un abrazo.

      Suprimeix
  12. Galderich.

    Excelente entrada, sobre la que desconocía todo.
    Es muy provocador tener la oportunidad de observar las primeras obras de un joven Dalí. Como bien dices, sin fama ni reconocimiento alguno, pero con toda la libertad para crear.
    ¡De lujo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      ¿La libertat de creación se pierde cuando se espera o se exige algo de un artista? Buena reflexión.

      Suprimeix
  13. Barbotejant escarnis en llengua barroera
    saltaven i ballaven al cor de la foguera,
    fins que esventés el torb llurs cendres de carbó.

    Aquella urgència que semblava tenir l'incendi del Empordà...
    No seria que tenia pressa per arribar fins les bruixes de Llers?

    En un exercici d'art-ficció, podem imaginar uns Dalís sobre la recent catàstrofe.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Girbén,
      Voldria imaginar-me aquest exercici d'art-ficció en un Dalí en plena lucidesa imaginativa de les primeres èpoques.

      Suprimeix
  14. Segur que aquest llibre és una delícia, des de fora és una virgueria, des de dins segur que veure'l i tocar-lo deu ser meravellós.
    La enquadernació d'en Romeo sembla molt bona, les bruixes ideals.
    Els dibuixos de Dalí ens mostren una mica el que després va fer.
    La impressió es veu maca, amb bons marges, molt ben feta; es veu una cosa que avui dia ja no es veu gaire.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      Al principi l'enquadernació no m'acabava de convencer però finalment m'hi he reconciliat. I la impressió si que està bé malgrat que es podria millorar una mica.

      Suprimeix
  15. dones feina, molta feina. T'agraeixo que, d'alguna manera, em reconciliïs amb Dalí. Són massa anys de créixer amb un muppet que, de bon tros, té poc a veure amb l'artista.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clídice,
      Quan s'aprofundeix en un tema canvies la visió que en tenies abans per bé o per malament! És la millor manera de treure'ns els prejudicis de sobre o de certificar-los, nosaltres triem.

      Suprimeix
  16. Com sempre generant inquietuds amb les teves entrades. Ens apropes fets i realitats sempre obviades i que per regla general ens fan els autors i creadors bastant mes propers que tota la literatura oficial, a banda de apropar-nos realitats moltes vegades oblidades o menyspreades.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Javier,
      Cada vegada tinc més clar que les il·lustracions de llibres, la meva dèria com es nota, són obviades perquè dificilment es reprodueixen i quan es fa només se'n reprodueix una, el que no és representatiu de la concepció d'una obra completa. Fins i tot les grans patums pateixen d'aquest problema!

      Suprimeix
  17. Fantàsticament documentat i interessant.
    Un petit afegitó dins d'aquesta etapa inicial daliniana: el 1921 sembla que va il·lustrar un número extraordinari del diari republicà figuerenc l'Empordà Federal. No l'he vist pas, però s'explica al catàleg "Dalí. Una vida de llibre. A life in books" de Destino. En aquest catàleg hi ha un cartell anunciant la venda de Les Bruixes de Llers (4 ptes) on s'indica "Ornat per Salvador Dalí" (un verb en desús, aquest ornar). També s'hi explica que Dalí el 1916 ja dibuixava contes per a la seva germana malalta...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gazo,
      El llibre que comentes no me'l vaig comprar perquè era molt car però si em proporciones el cartell que anunciava Les Bruixes de Llers amb una bona reproducció amb les dades que proporciona el penjarem per a complertar aquest apunt.
      Sobre l'Empordà Federal en parlarem en el proper apunt perquè és rellevant en el context.
      Per una altra banda d'en Dalí se'n conserva molta obra de petit perquè el seu cercle familiar i d'amics de manera molt prematura el van considerar un geni. Com que devia ser hiperactiu des de petit va estar treballant i fent moltes coses, com els contes que comentes, a més d'una revista que es deia Studium.

      Suprimeix
    2. Doncs ja te'l passaré. Ara vaig cap a la ciutat comtal...

      Suprimeix
  18. Curiosa observació introductòria dels artistes i ben trobada.

    Comparteixo la teva opinió sobre Dalí. Jo el considero un gran geni i un correcte pintor. M'agraden més els seus escrits que els seus quadres, però ningú li pot retreure la seva petja en l'art. El que deia... segurament els entesos en dirien un "ready-made" o alguna cosa semblant, en tot cas un excel·lent i insubstituible agitador i provocador del món de l'art. Per cert, personatges molt necessaris.

    Bé, potser m'he allargat més del que m'és habitual però, totes aquestes meravelles que ens regales, en format de llibre, són de la teva propietat? Doncs l'enhorabona i sinò també.
    SALUT. R.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ropto,
      Tu tranquil si expliques més del normal. Els comentaris estan per dir-hi la teva!

      Suprimeix
  19. ¿Alguien me podría informar la cantidad total de ilustraciones que hizo Salvador Dalí para Les bruixes de Llers? Muchas gracias

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carmen,
      Todas las ilustraciones de "Les bruixes de Llers" son las que se reproducen en este post.

      Suprimeix
  20. You can see the Auca El triomf i el rodolí de la gala i en Dalí at http://www.salvadorbrand.com/Salvador-Brand/the-lithograph.html

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols