dijous, 5 juliol de 2012

Bilder-Zauberei (1880), la màgia de la màgia



A en Màgic Sergio

La crisi és un tsunami que s’ho emporta tot, des de les coses inamovibles fins a les més efímeres. Dintre d’aquestes darreres hi ha tota una munió de petits i grans festivals culturals, que va costar molt arrencar-los i consolidar-los, i que no han sobreviscut a aquesta ventada. Dintre de les prioritats actuals no hi ha la cultura en tots els seus àmbits i encara menys el del món de l’espectacle que no sigui mediàtic.


Aquest tsunami ha estat a punt d’emportar-se un dels festivals de màgia més ben gestionats que conec, el de les Dames Màgiques de Terrassa dirigit per la Teia Moner, l’únic del món en què hi actuen exclusivament dones com a protagonistes i no com a comparses. Enguany ha estat a punt d’extingir-se però un darrer esforç ha possibilitat que aquest cap de setmana es pugui celebrar amb la força dels anys passats. Per poc que pugueu, no us el perdeu!


Dintre les diverses i disperses afeccions que tinc hi ha la de la màgia. és una disciplina que em fascina d’entre les arts escèniques per diversos motius, però sobretot perquè és un art que està a la frontera del kitsch i de la genialitat, amb un difícil equilibri que, de vegades pot malmetre l’espectacle. Em meravella veure una i una altra vegada el mateix truc interpretat de diverses maneres i fet per diferents persones com si d’una partitura es tractés, ja que cada mag hi diu la seva, en funció de com l’escomet. Malgrat que pugui conèixer el truc em fascina la manera de representar-lo i de captivar-me amb l’increïble.


Aquest art parateatral té l’inconvenient que el públic intenta inconscientment veure on rau el truc, el que els fa minvar el plaer de la sorpresa. L’apoteosi d’aquesta inconsciència és l’exclamació (sobretot per part del públic infantil) del jo ja sé com es fa. Per aquest motiu hauríem de començar a classificar la màgia més com un espectacle adult que per a criatures, ja que el públic infantil creu que per arribar a ser adult cal conèixer la veritat de tot, i en realitat encara no s’adonen que la realitat i les aparences estan molt més barrejades del que sembla. I és que gaudir la màgia té un secret: no voler-lo conèixer!


Avui doncs, per celebrar que el Festival de les Dames màgiques de Terrassa  -en la seva setena edició- continua dempeus, presentem un llibre de màgia, o més ben dit, màgic. Normalment, el que hom pot trobar al mercat són manuals de màgia, en el qual se’ns explica quins recursos tenim per poder fer els diversos trucs i també orientacions sobre l’escenografia, el diàleg... El que és rar és trobar un joc que sigui un llibre i més si és de temps tan pretèrits com en aquest cas.


El llibre, un 8è (16 x 10,5 cm.), fou publicat per D. & V. von Tauber & Geck de Nuremberg cap el 1880. El llibre anava protegit per un estoig de petaca de cartoné amb un paper estampat amb un dimoni molt divertit que porta la retolació del llibre, Bilder Zauberei en alemany, que voldria dir, més o menys, imatges màgiques. El llibre compta amb unes cobertes acartolinades amb un paper xarolat, amb la imatge d’un mag a la manera de Merlí i tot d’imatges que l’emmarquen per sobre. Unes serps i tot de símbols astrològics acaben de donar aquesta visió esotèrica i misteriosa amb la que abans es disfressava la màgia d’espectacle.


El llibre estava destinat a ser comercialitzat per tot Europa, sobretot per l’Europa central, nord i oriental que quedava inclosa dintre de l’Imperi austrohongarès. Hi ha explicacions mena idiomes ben diversos, com ara anglès, francès, alemany, italià, rus, eslovac, hongarès, danès, txec i holandès. Sobta molt que entre els idiomes que hom hi pot trobar no hagi el castellà o el portuguès, fet que dificultava o fins i tot impossibilitava l’exportació d’aquest llibre cap a l’Amèrica Central i Sud Amèrica. Malgrat això, i tenint en compte que els mags en aquella època –i aquesta- es veien obligats a anar d’un lloc a un altre, el seu coneixement d’idiomes era força important.


Les instruccions expliquen un dels trucs més coneguts del món de la màgia, però alhora més sorprenent. Hem de pensar que aquest joc es remunta a finals del s. XVIII i encara avui en dia es comercialitza en diferents versions gràfiques i amb resultats estètics més que discutibles, per l’afecció dels seus dissenyadors a aninotar l’aspecte dels dibuixos, com si l’espectador fos sempre un infant i un infant sense criteri, a més. Sovint, és un dels primers jocs que els venedors de màgia ofereixen als principiants i que fins i tot està incorporat a la Màgia Borràs per pouar només en un dels exemples més populars.

video

Mitjançant un joc senzill, en manipular el llibre màgic es fan visibles unes pàgines i queden ocultes unes altres, de manera que sembla que el llibre es transforma de contingut a caprici del mag o del públic. Un dels grans secrets de la màgia és que els trucs són sovint ben senzills, gens sofisticats, però amb un efecte visual sorprenent, que és del que es tracta. No cal pensar que els mecanismes (a vegades si, però en una minoria dels casos) són complexos o que el mag fa uns moviments tan ràpids que no els veiem, sinó que una petita alteració de la posició dels dits permet l’efecte desitjat, sense gaires complicacions més. Per això sovint la gràcia d’un espectacle de màgia rau més en la posada en escena que no pas en la dificultat intrínseca dels jocs.


El llibre d’imatges màgiques alterna il·lustracions de diversos tipus, realitzades en cromolitografies. El curiós del cas és que el llibre aconsegueix donar una gran sensació de diversitat amb unes poques pàgines de cada temàtica, més concretament hi ha cinc dobles pàgines de cada tema i en canvi en passar els fulls ens dóna una impressió d’abundància.


Les temàtiques representades són les següents: figures geomètriques, caricatures grotesques de personatges (fetes seguint un estil molt característic de l’època i del qual Ramon Puiggarí va ser el màxim representant a Catalunya), una miscel·lània d’objectes i personatges diversos, fauna diversa (domèstica i salvatge), siluetes fetes com si es tractés de les populars ombres retallades del nord d’Europa i una col·lecció de segells.
L’execució d’aquestes cromolitografies és impecable i va córrer a càrrec d’algun bon dibuixant alemany –un o diversos- que van saber reproduir tota mena d’elements d’una manera molt professional i visual.


Un fet curiós és la reproducció de la col·lecció de segells d’arreu del món, entre els qual cal destacar-ne d’espanyols pertanyents als diversos períodes del regnat d’Isabel II i el Govern provisional posterior, a més dels segells emesos pel candidat Carles de la darrera carlinada. És ben significatiu aquest apartat, perquè ja ens deixa veure una certa afició per la filatèlia com a element col·leccionable a l'Europa de finals del s. XIX. Fou precisament en aquest moment quan es publicà el 1878 el primer catàleg de filatèlia espanyola, el Catalogue postage stamps. Stamped envelopes and post cards, Spain and Colonies de The Philatelic Society de Londres. Vés a saber si avui en un llibre de màgia hom hi reproduiria una col·lecció de xapes de cava...

31 comentaris:

  1. Una autèntica meravella, i una demostració que l'e-book no supera les possibilitats del paper enquadernat. El que més m'agrada de la màgia és que ens retorna a la nostra infantesa. Només cal renunciar a voler descobrir el truc, evidentment.
    Les caricatures m'han fet recordar un llibre que potser t'agradaria, "Lo grotesco. Su realización en literatura y pintura", Wolfgang Kaiser, editorial Machado Libros, Madrid 2010.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís,
      Gràcies per la recomanació, el buscaré perquè és una temàtica que m'atreu com la màgia. Malgrat tot cal veure la màgia no com a un espectacle de records infantils sinó com. N espectacle adult.

      Elimina
  2. El llibre m'ha "encanterinat". No coneixia aquest Festival de Màgia de Terrassa. Gràcies pel teu tan bon mestratge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encaterinada,
      Tu que ets una mica bruixa t'encantaria aquest festival!

      Elimina
  3. Per cert, tens alguna adreça del festival de Terrassa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís,
      Tens el link a l'inici. Malgrat tot es aques dissabte 7 de juliol a les 10 del vespre en el Teatre Principal de Terrassa. Després hi ha una sessió golfa en un local amb molt regust (no recordo el seu nom) on els mags que hi han anat com a protagonistes o assistents surten a l'escenari com a espontanis fent algún joc.

      Elimina
  4. He disfrutat molt aquesta entrada, perquè m'agrada la màgia tot i que mai puc evitar, ni ho vull, pensar i intentar d'esbrinar com ho ha fet. Jo sí penso que aquesta és una de les gràcies de la màgia. La màgia com a rencaclosques intel.lectual, per exemple. De la mateixa manera que quan agafem una novel.la de crims vigilem per on ens pot enganyar l'autor i intentem esbrinar qui és l'assassí.

    El talent de la màgia és a saber enganyar, i fer-ho amb gràcia, doncs l'excelència no rau en el truc sinó en la posada en escena.

    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eastriver,
      La curiositat sempre hi és però l'experiència sempre em diu que el truc, si el joc està ben fet, es troba per on no sospitem, com a les bones novel·les policíaques... És un trenclacosques intel·lectual, com molt bé dius, però que ens pot distreure's de l'essència de l'espectacle.

      Elimina
  5. Galderich, és sensacional aquest llibre. I el video del Youtube amb l'aplicació pràctica del llibre encara més. I en català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sparèmies,
      Aquest llibre té sentit en actiu i el vídeo era el recurs necessari per a explicar-lo i entendre'l millor. I si, he agafat una de les magues que tinc més a prop per donar vida a aquest llibre en una llengua que no hi figurava en el llibre d'instruccions!

      Elimina
  6. Un llibre sensacional Galderich. Relament la bibliografia de l'humanitat ha deixat coses d'allò més curioses.
    T'he de dir que aquest post m'ha posat un xic melancòlic. En tota la meva vida crec que només he assitit un o dos cops a un espectacle de màgia i jocs de mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, no triguis tant a veure tota mena d'espectacles que això ens dona més experiència i si és lúdica millor que millor!

      Elimina
  7. Galderich.

    ¡El libro es una verdadera chulada! Imposible no convertirse en lector empedernido, si se tenía ese tipo de libros durante niñez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      ¡Más que la lectura un libro así te convierte en un fanático de la ilustración!

      Elimina
  8. Encara estic flipant, jo tenia la Màgia Borràs, però aquest llibre és una autèntica passada.

    ResponElimina
  9. Carles,
    Tu deus flipar amb els animals i animalons que surten (escarabat inclòs)! La Màgia Borràs que teníem nosaltres jocs com aquests no sortien, és ara on han millorat una mica més el repertori de jocs fent-los una mica més atractius. Malgrat tot, el plàstic i la màgia estan renyits, per això crec que són una mica defraudant les capses de Màgia Borràs a pesar de ser les iniciadores de més d'una vocació!

    ResponElimina
  10. Estic intentant imaginar-me de petit amb un llibre com aquest. Els llibres il·lustrats amb cromolitografies com aquestes sempre m'han semblat màgics, però tenir-ne un amb el qual poder fer màgia hauria estat el súmmum.

    Parafrasejant el títol de l'apunt, la màgia és màgica. Condensa totes les arts escèniques... i tots els nostres somnis.

    Llàstima assabentar-me ara del festival. No estic a temps d'anar-hi. Per cert, aquestes Pepelusis & Minute són qui em penso que són?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      És cert, la màgia és sommiar despert.
      La maga Pepelusis és la que em va ajudar a fer el vídeo.

      Elimina
  11. M'has fet recordar el primer apunt al Foravial (i que tu coneixes, com testimonia un comentari), on apareixia l'entrada mangala del diccionari sànscrit; precedent etimològic de tota la màgia. Resulta curiós observar-hi que la pràctica totalitat d'accepcions que recull (i en són un munt) són de caire propiciatori i benèfic.
    També se m'acut que si, en origen, els mags eren els sacerdots ocupats en què mai s'apaguessin els focs sagrats, resulta ben coherent que ara procurin que no s'esllangueixi un festival a ells/elles dedicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén,
      La màgia actual, afortunadament, es reclou en una espècie de paròdia del poder dels grans sacerdots de l'antiguitat (la coberta del llibre així ho testimonia!) posada al servei del món fantàstic que tots volem imaginar que existeix.
      Potser són les restes d'aquests mangala i focs sagrats que ens ajudaven a connectar amb la natura gràcies a l'imaginari col·lectiu.

      Elimina
    2. El gran Samivel va escriure aquest prolegomen de "Hommes, Cimes et Dieux" (que ve a ser el prolegomen de tot): “No és fàcil ara d'avaluar la natura real de les correlacions entre l'Homo Junior i el seu mitjà. Però sembla que aquestes havien comportat uns canvis, dels quals l'amplitud i la continuïtat se'ns escapen, i que aquests havien de néixer d'una mena d'òsmosi. Així, la potència de l'impacte de l'univers exterior sobre els seus sentits i la seva intel·ligència, és avui quasi inimaginable. Només el llenguatge de la poesia podrà des d'ara fornir-nos-en d'un eco.”

      Elimina
    3. Girbén,
      "... la potència de l'impacte de l'univers exterior sobre els seus sentits i la seva intel·ligència, és avui quasi inimaginable. Només el llenguatge de la poesia podrà des d'ara fornir-nos-en d'un eco.” Aquest és el millor resum de totes les formes que queden de l'impacte entre el desconegut i les seves interpretacions màgiques. Potser per això la màgia, malgrat saber que són trucs, ens atreu tant atàvicament.

      Elimina
    4. La cosa fascinant de cas Samivel -màgica per dir-ho millor-, és la conjunció d'un llenguatge gràfic excepcionalment eteri amb una reflexió d'un regruix massís. Com una mena de nord pels mags del món que tant ens convenen.

      Elimina
  12. Això de la màgia és com els acudits. Més enllà del truc, la gràcia en fer-lo és l'essencial. Fa poc vaig anar a barna a veure un mestre d'aquest art: el mag Tamariz! A banda de ser molt ràpid amb els dits (i en té prop de 70) és encara més ràpid amb la llengua per tal de distreure't.
    Del teu apunt destaca el vídeo, on apareix una dona màgica estupenda!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gazo,
      El paral·lelisme amb els acudits és més que encertat. He vist molts mags de tècnica impecable però sense cap mena de sentiment...

      Elimina
  13. La realidad es que es un libro muy bonito e ingenioso que me ha dejado encantada y sólo me pregunto con qué trucos mágicos lo has conseguido amigo Galderich.

    ResponElimina
  14. Pombolita,
    Hi ha llibres que els demano per internet perquè en tinc la referència i altres, com aquest, mirant i remirant a les llibreries de vell, en aquest cas a tocar de casa. Tot ben quotidià, sense misteris... o potser el misteri està en la quotidianitat?

    ResponElimina
  15. Qui t'ha gaudit, estimat i sempre sorprenent Galderich, amb la teva jaqueta de tela d'estampat de sofà fent de mag enten això de l'equilibri entre el kistch i allò sublim... Molt bé la reflexió sobre la necesitat d'empassar-se el misteri sense voler trencar la seva "màgia" amb 'interès per sorprendre`n la "trampa". Deia Baudelaire que l'enginy és la capacitat de poder retornar a la fascinació de la infantesa: infant és qui fa màgia i infant qui vol gaudir-la sense la voluntat de ser gran per "entendre" que està passsant a l'escenari.
    Molt bé la teva assistenta al vídeo, molt lluny del paper de comparsa i guarniment despistador de certs mags mediàtics.
    Un plaer, novament.

    ResponElimina
  16. Ábradas,
    Tots tenim un passat estampat de sofà... Deia Joan Miró que li havia costat 80 anys saber pintar com els nens! Baudelaire i Miró són dues fites a seguir per no perdre la màgia primordial de la que en Girbén ens parla dintre d'un món cada vegada més racional.

    ResponElimina
  17. Màgica màgia màgicament exposada.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols