Bilder-Zauberei (1880), la màgia de la màgia

A en Màgic Sergio

La crisi és un tsunami que s’ho emporta tot, des de les coses inamovibles fins a les més efímeres. Dintre d’aquestes darreres hi ha tota una munió de petits i grans festivals culturals, que va costar molt arrencar-los i consolidar-los, i que no han sobreviscut a aquesta ventada. Dintre de les prioritats actuals no hi ha la cultura en tots els seus àmbits i encara menys el del món de l’espectacle que no sigui mediàtic.

Aquest tsunami ha estat a punt d’emportar-se un dels festivals de màgia més ben gestionats que conec, el de les Dames Màgiques de Terrassa dirigit per la Teia Moner, l’únic del món en què hi actuen exclusivament dones com a protagonistes i no com a comparses. Enguany ha estat a punt d’extingir-se però un darrer esforç ha possibilitat que aquest cap de setmana es pugui celebrar amb la força dels anys passats. Per poc que pugueu, no us el perdeu!

Dintre les diverses i disperses afeccions que tinc hi ha la de la màgia. és una disciplina que em fascina d’entre les arts escèniques per diversos motius, però sobretot perquè és un art que està a la frontera del kitsch i de la genialitat, amb un difícil equilibri que, de vegades pot malmetre l’espectacle. Em meravella veure una i una altra vegada el mateix truc interpretat de diverses maneres i fet per diferents persones com si d’una partitura es tractés, ja que cada mag hi diu la seva, en funció de com l’escomet. Malgrat que pugui conèixer el truc em fascina la manera de representar-lo i de captivar-me amb l’increïble.

Aquest art parateatral té l’inconvenient que el públic intenta inconscientment veure on rau el truc, el que els fa minvar el plaer de la sorpresa. L’apoteosi d’aquesta inconsciència és l’exclamació (sobretot per part del públic infantil) del jo ja sé com es fa. Per aquest motiu hauríem de començar a classificar la màgia més com un espectacle adult que per a criatures, ja que el públic infantil creu que per arribar a ser adult cal conèixer la veritat de tot, i en realitat encara no s’adonen que la realitat i les aparences estan molt més barrejades del que sembla. I és que gaudir la màgia té un secret: no voler-lo conèixer!

Avui doncs, per celebrar que el Festival de les Dames màgiques de Terrassa  -en la seva setena edició- continua dempeus, presentem un llibre de màgia, o més ben dit, màgic. Normalment, el que hom pot trobar al mercat són manuals de màgia, en el qual se’ns explica quins recursos tenim per poder fer els diversos trucs i també orientacions sobre l’escenografia, el diàleg... El que és rar és trobar un joc que sigui un llibre i més si és de temps tan pretèrits com en aquest cas.

El llibre, un 8è (16 x 10,5 cm.), fou publicat per D. & V. von Tauber & Geck de Nuremberg cap el 1880. El llibre anava protegit per un estoig de petaca de cartoné amb un paper estampat amb un dimoni molt divertit que porta la retolació del llibre, Bilder Zauberei en alemany, que voldria dir, més o menys, imatges màgiques. El llibre compta amb unes cobertes acartolinades amb un paper xarolat, amb la imatge d’un mag a la manera de Merlí i tot d’imatges que l’emmarquen per sobre. Unes serps i tot de símbols astrològics acaben de donar aquesta visió esotèrica i misteriosa amb la que abans es disfressava la màgia d’espectacle.

El llibre estava destinat a ser comercialitzat per tot Europa, sobretot per l’Europa central, nord i oriental que quedava inclosa dintre de l’Imperi austrohongarès. Hi ha explicacions mena idiomes ben diversos, com ara anglès, francès, alemany, italià, rus, eslovac, hongarès, danès, txec i holandès. Sobta molt que entre els idiomes que hom hi pot trobar no hagi el castellà o el portuguès, fet que dificultava o fins i tot impossibilitava l’exportació d’aquest llibre cap a l’Amèrica Central i Sud Amèrica. Malgrat això, i tenint en compte que els mags en aquella època –i aquesta- es veien obligats a anar d’un lloc a un altre, el seu coneixement d’idiomes era força important.

Les instruccions expliquen un dels trucs més coneguts del món de la màgia, però alhora més sorprenent. Hem de pensar que aquest joc es remunta el 1550 quan Geronimo Cardano, físic i matemàtic italià, publicà el seu De Subtilitate on descriu aquests llibres que en el món de màgia es coneixen amb el nom de "Blow books". Estan vinculats als Flip books que són els llibres que en passar les pàgines representen moviments. Després vingueren altres teòrics com Daniel Schwenter o Johann Christoph von Grimmelshausen que popularitzaren aquest tipus de llibres dels que ens han quedat alguns exemples del s. XVIII i principis del XIX.

Blow book alemany amb soldats austríacs, francesos i russos de cavalleria i infanteria. 

Fou imprès amb litografia i aquarel·lat a mà (1810 aprox.)

Encara avui en dia es comercialitza en diferents versions gràfiques i amb resultats estètics més que discutibles, per l’afecció dels seus dissenyadors a aninotar l’aspecte dels dibuixos, com si l’espectador fos sempre un infant i un infant sense criteri, a més. Sovint, és un dels primers jocs que els venedors de màgia ofereixen als principiants i que fins i tot està incorporat a la Màgia Borràs per pouar només en un dels exemples més populars.

Mitjançant un joc senzill, en manipular el llibre màgic es fan visibles unes pàgines i queden ocultes unes altres, de manera que sembla que el llibre es transforma de contingut a caprici del mag o del públic. Un dels grans secrets de la màgia és que els trucs són sovint ben senzills, gens sofisticats, però amb un efecte visual sorprenent, que és del que es tracta. No cal pensar que els mecanismes (a vegades si, però en una minoria dels casos) són complexos o que el mag fa uns moviments tan ràpids que no els veiem, sinó que una petita alteració de la posició dels dits permet l’efecte desitjat, sense gaires complicacions més. Per això sovint la gràcia d’un espectacle de màgia rau més en la posada en escena que no pas en la dificultat intrínseca dels jocs.

El llibre d’imatges màgiques alterna il·lustracions de diversos tipus, realitzades en cromolitografies. El curiós del cas és que el llibre aconsegueix donar una gran sensació de diversitat amb unes poques pàgines de cada temàtica, més concretament hi ha cinc dobles pàgines de cada tema i en canvi en passar els fulls ens dóna una impressió d’abundància.

Les temàtiques representades són les següents: figures geomètriques, caricatures grotesques de personatges (fetes seguint un estil molt característic de l’època i del qual Ramon Puiggarí va ser el màxim representant a Catalunya), una miscel·lània d’objectes i personatges diversos, fauna diversa (domèstica i salvatge), siluetes fetes com si es tractés de les populars ombres retallades del nord d’Europa i una col·lecció de segells.
L’execució d’aquestes cromolitografies és impecable i va córrer a càrrec d’algun bon dibuixant alemany –un o diversos- que van saber reproduir tota mena d’elements d’una manera molt professional i visual.

Un fet curiós és la reproducció de la col·lecció de segells d’arreu del món, entre els qual cal destacar-ne d’espanyols pertanyents als diversos períodes del regnat d’Isabel II i el Govern provisional posterior, a més dels segells emesos pel candidat Carles de la darrera carlinada. És ben significatiu aquest apartat, perquè ja ens deixa veure una certa afició per la filatèlia com a element col·leccionable a l'Europa de finals del s. XIX. Fou precisament en aquest moment quan es publicà el 1878 el primer catàleg de filatèlia espanyola, el Catalogue postage stamps. Stamped envelopes and post cards, Spain and Colonies de The Philatelic Society de Londres. Vés a saber si avui en un llibre de màgia hom hi reproduiria una col·lecció de xapes de cava...

Pàgines que en parlen:

http://www.heritagebookshop.com/details.php?id=67521

http://www.dickbalzer.com/Blow_Books.507.0.html

http://www.potterauctions.com/pdf/Catalog_030_OldandRareBooks_WEB.pdf

https://www.liveauctioneers.com/item/23251852_blow-book-ambigu-magique-french-ca-1778