Luces y sombras del flamenco (1974) de Caballero Bonald i Colita, l’essència del flamenc

Coberta exterior

Fins aquest diumenge teniu temps de visitar al Centre de la Imatge del Palau de la Virreina de Barcelona la magnífica exposició de fotografies de Colita  i Julio Ubiña a l’entorn de la figura de Carmen Amaya (1917-1963). En motiu dels 50 anys de la seva mort  aquest és un dels diversos esdeveniments culturals que se li han dedicat a Catalunya per a reivindicar la seva memòria. Cal també destacar la tasca constant de redescobrir el Somorrostro on es crià Carmen Amaya per part del blog Bereshit de l’Enric H. March com a homenatge a la balladora flamenca nascuda a Barcelona i morta a Begur.

Nuvis gitanos de Barcelona i el cantaor sevillà Juan Talega

Colita, com a fotògrafa, s’inicià en el món del flamenc precisament a partir de la figura de Carmen Amaya, amb qui estigué en el rodatge de la pel·lícula de Los Tarantos (1962) i finalment en els darrers moments de la balladora flamenca. A partir d’aquí i de diversos viatges per Andalusia retratà part del món del flamenc, el que li valgué l’encàrrec de Lumen per a il·lustrar el llibre que José Manuel Caballero Bonald va escriure sobre el món del flamenc.

Col·lecció Palabra e Imagen de Lumen

L’estudi sobre el flamenc que realitza José Manuel Caballero Bonald, Premi Nacional de Literatura i apassionat i estudiós del flamenc, té un prestigi bibliogràfic dintre d’aquest món com a fita historiogràfica. De fet, a cada reedició que se n’ha fet (1997 i 2006) l’autor ha volgut actualitzar l’estudi que en va fer des d’aquesta primera edició de Lumen del 1975 dintre de la prestigiosa col·lecció de Palabra e imagen. De fet cada nova edició també incorpora més fotografies de Colita sobre el tema. Sobre les reedicions, i especialment la problemàtica de Lumen de 1997 és imprescindible llegir l'apunt que en fa Josep Mengual al seu blog negritasycursivas amb el títol d'El maquetista (o diagramador) creativo y sus excesos.

El llibre de Luces y sombras marca el final de la col·lecció sinó comptabilitzem el darrer  que es publicà en aquest format -Rimas d’en Bécquer amb fotografies d’Isidre Trullàs- deu anys després (1985) i que no acabava de guardar l’estètica de la resta de llibres de la col·lecció. Així, si som molt puristes hem de considerar Luces y sombras com el darrer llibre de la inspirada col·lecció Palabra e imagen.

 Cobertes interiors amb la platja del Somorrostro

Aquest llibre, el més gruixut de la col·lecció amb unes 150 pàgines de paper acartolinat i ataronjat per al text i fotografies intercalades i agrupades de paper couché no hi fa constar el dissenyador malgrat que continua fil per randa l’estètica de tots els altres llibres. Les cobertes interiors recull un paisatge de molta força expressiva que constitueix un autèntic escenari on es desenvolupa el flamenc més genuí. Així doncs, com ja veurem, el llibre no és il·lustrat exclusivament amb retrat dels artistes sinó que també incorpora el que podríem anomenar el paisatge vital del flamenc.

 La Piriñaca, Juan del Aguila i El Choza (Xerès)

Malgrat que jo sigui un inexpert en el tema del flamenc la lectura del llibre és tot un plaer, cosa difícil d’aconseguir en un llibre des d’on se’ns parla d’història, de cantants i música que no podem sentir. Per això, una de les tasques de Caballero Bonald en la recerca del flamenc fou l’edició de discs d’intèrprets cabdals abans que les seves veus no desapareguessin. D’aquesta manera conservava el món flamenc que els mitjans de comunicació franquista marginava perquè no s’adaptaven a l’ensucrament folklòric que cercava el Poder i que tant mal va fer per a aquesta música.  La seva tasca discogràfica culminà amb la publicació dels 4 discs de l’Archivo del cante flamenco el 1968 (reeditat per Sony el 2011 i escoltable per l’Spotyfi) i on podem escoltar les veus joves i velles més impressionants d’aquells anys.

 Peret (Barcelona)

La seva col·laboració sobre el món del flamenc, però, va anar més enllà ja que per a Antonio Gades li va adaptar l’obra per a convertir-la en musical Fuenteovejuna; per a José Mercé li va escriure les lletres del seu primer disc, Bandera de Andalucía; per a Lebrijano Encuentros i ¡Tierra! A més fou el guia i descobridor per als intel·lectuals de la seva època  del flamenc més enllà dels tòpics imposats per les autoritats. Aquesta militància flamenca el portà a defensar des d’un primer moment a figures joves com Paco de Lucía, Morente, Sanlúcar, Menese, Cepero o Camarón.

 Ambient a les barraques de Montjuic de Barcelona

Malauradament no sabem res de la gestació d’aquest llibre i de com Lumen –Ester Tusquets- va unir l’escriptor i la fotògrafa en aquest projecte. El cert és que la qualitat del text i de l’estudi és paral·lela a les fotografies i ambdós es van dedicar al món del flamenc en cos i ànima. Caballero Bonald des de la seva Xerès natal i Colita des de Barcelona viatjà a partir del 1969 per tota Espanya seguint els grans del flamenc, segurament amb les indicacions de l'escriptor. Amb el material d’ambdós és normal que una col·lecció com Palabra e imagen de Lumen s’avingués a tirar endavant un llibre com aquest.

Vicente Escudero

Colita ja havia col·laborat anteriorment a la col·lecció de Palabra e Imagen en el llibre de Juan Benet titulat Una tumba publicat el 1971. A Luces i sombras Colita hi aboca el seu arxiu personal de fotografies de Carmen Amaya realitzats a partir del 1962 i la dels seus viatges al Sud d’Espanya a la recerca del món flamenc amb uns resultats molt bons. Hem de tenir en compte que col·laborà amb en Xavier Miserachs el 1961 de devia incorporar la llibertat compositiva i el gra gruixut de les fotografies com a forma desentesament estètica que dona cos a l’àmplia gamma de grisos.

 El Cristo del Gran Poder i el Lebrijano, La Perrata i Pedro Peña i les cantaoras La Fernanda i la Bernarda de Utrera de Sevilla

El llibre aconsegueix expressar perfectament el món del flamenc gràcies tant als retrats dels seus protagonistes com de les coreografies seriades que aconsegueix que ens permeten veure encara més les expressions dels moviments. Uns rostres treballats pel pas del temps i el treball mantenen una alegria interna inqüestionable fins i tot quan la concentració i el dolor surt del cos en forma de música. Una sèrie de paisatges agrupats en un dels plecs fotogràfics  ens mostra l’espai vital variat que necessita el món flamenc per a sobreviure dintre de la diversitat que ens parla el text. Per això la fotografia i el text aconsegueixen crear una trama de complicitat molt interessant.

 Carmen Amaya

Dintre dels artistes flamencs retratats per Colita, molt menys obviament dels que en parla Caballero Bonald, hi trobem a Vicente Escudero, Antonio Gades, Pilar López, Paco de Alba, Antonio, Cristina Hoyos, La Chunga, La Singla, Manolo Caracol, Paco de Lucía, El Lebrijano, El Borrico, La Perrata, Peret, El Chocolate, Antonio Mairena, José Menese, Melchor Marchena, Manuel Gerena, El Choza, Juan Talega... però per amb una gran atenció a la figura de Carmen Amaya. Sense cap mena de dubte fou la primera gran representant del que Caballero Bonald destaca com a aislado foco barcelonés per l’expansió dels gitanos i que, com molt bé es veu en Les nits de Barcelona (1930) de Josep Maria Planes, s’arrelà als locals nocturns d’una Barcelona en plena expansió econòmica que buscava en el Paral·lel tot tipus d’espectacles.

 Manolo Caracol, Melchor Marchena, José Menese i Melchor Marchena, Manuel Gerena i José Menese

Aquest llibre publicat a Barcelona en una col·lecció tant heterodoxa com és Palabra e Imagen de Lumen segueix la tònica de mostrar aspectes diferents de la imatge que el poder franquista volia donar d’Espanya. Així doncs, enfront de les versions oficials que hom donava dels toros, de la boxa, del flamenc, de la infància feliç, de la virtut de la dona espanyola... aquesta editorial de manera tossuda mostrava altres realitats que s’han fixat en la nostra memòria gràcies als millors literats de llengua castellana i dels millors fotògrafs del moment. Cada vegada que contemplem un exemplar de la col·lecció ens meravellem de la seva qualitat i de com va poder saltar-se els controls de la censura...

Vicente Escudero i Antonio Gades a les Rambles de Barcelona