Como juegan los niños (1925 aprox.) de Mathilde Ritter, un llibre infantil sorgit de la zona neutral (2/3)

A la Mercè, amb l'esperança que mai perdi la imaginació i que la sàpiga desenvolupar en un món cada vegada més tangible

Com bé mostra l'exposició ZonaNeutral de la Fundació Miró i el seu catàleg, Barcelona es convertí en un pol d'atracció per a tota mena d'exiliats que fugien del conflicte, tant francesos com alemanys i d'altres nacionalitats. Si bé és cert que la francofília tradicional i l'aposta per a règims parlamentaris dels catalans va fer recaure el pes social cap a la defensa de França no és menys cert que també hi hagué germanòfils i també alemanys que vingueren a Barcelona i que fins i tot s'instal·laren com és el cas de l'editor C. Seither, Carl Seither o Carlos Seither en funció de com signava l'edició dels seu segell editorial.

Como juegan los niños desplegat amb El mercat i l'Hospital de nens

La figura de Carlos Seither ens és enigmàtica ja que el tenim documentat com a editor entre els anys 1915 -a l'inici de la Gran Guerra- fins a l'inici dels anys 40 -ja iniciada la Segona Guerra Mundial-. Fora de les dades de publicació dels seus llibres -que cronològicament ens poden orientar sobre les seves circumstàncies personals- poca cosa en sabem d'ell ja que la seva editorial no ens surt per enlloc de la bibliografia bibliòfila. És per aquest motiu que per fer una certa reconstrucció de la seva vida i situar l'obra que avui analitzem hem de fer una petita revisió de la seva producció editorial. sempre situada a la Rambla de Catalunya 72 de Barcelona.

El tren

Les primeres publicacions que edità a Barcelona anaven marcades per uns títols prou il·lustratius de l'esperit bèl·lic d'aquelles dates com Al frente de mi compañía de Paul Oskar Hocker, Hacia el Este de Sven Anders Hedin,  En las filas alemanas. Cuadros de la gran Guerra 1914 de Josep Maluquer i Salvador, Hacia Siberia con cien mil alemanes. Cuatro meses prisionero de guerra en Rusia d'Aram Kurt, Miguel y Pepe dos valientes que irresistibles, prepotenetes hunden al fin la compañía de la impostura y la falsa obra humorística  de Wilhelm Widmann, De re belica d'Armando Guerra (un seudònim), Como gané la Cruz de Hierro y otras cartas de combatientes anònim però versió de José Pablo Rivas, El "U 39" en el Mediterráneo de Walter Hollweg, Submarinos en el Mar Glacial d'autor anònim...  

La casa de nines

A més d'una Gramatica sucinta de la lengua inglesa de Luigi Pavía també ens consta que va imprimir llibres en alemany com Der brennende Scleier de Conon von Schaecher o Gedenke, dass du ein Deutscer bist! Drei Reden d'Ernst Jockers. Tota aquest activitat es portà a terme entre el 1915 i el 1918 amb traductors com Josep Maluquer, José Pablo Rivas, Manuel Medina o  Ramón María Tenreiro.

El Zepelin

A partir d'aquest primer període, acabada ja la Gran Guerra, els títols són més escassos i alhora hi ha un canvi d'orientació, especialitzant-se en llibres divulgatius de ciència per a infants. Així neixen els Atlas de bolsilo dels que en trobem de dedicats a la mineralogia, papallones i erugues, peixos, mamífers o fins i tot a les patologies de malalties més freqüents tot amb adaptacions i traduccions de professors barcelonins. També dedicarà dos llibres als jocs d'escacs ja fora de l'àmbit de les ciències naturals. Les darreres notícies que en tenim d'ell daten del 1940 quan se li atorgà una llicència per a importació de material però poca cosa més.

Parc d'atraccions

És en aquesta segona etapa que el nostre editor que emigrà a Barcelona segurament a causa de la Gran Guerra deuria iniciar també una col·lecció de llibres infantils d'autors alemanys. Malauradament no hem trobat cap més referència ni en biblioteques públiques ni a la venda dels dos llibres que va publicar Carlos Seither cap als anys 20 i que porten com a títol Los doce negritos d'il·lustrador que desconeixem i. el que analitzarem avui, Como juegan los niños de Mathilde Ritter. El format d'ambdues obres és apaïsat amb les cobertes de cartró dur o cartoné i les pàgines interiors rígides. La versió que tenim és relligada pel llom però el venedor Àlex Pons a Todocolección la té en forma d'acordió.

Exemplar amb l'enquadernació en acordió d'Àlex Pons

Són llibres pensats per a nens molt petits, entre els dos i vuit anys i per això pensats perquè fossin molt resistents i poc estripables. Del primer que hem anomenat -avui políticament incorrecte- ho desconeixem tot, fins i tot el seu autor i no hem pogut aconseguir saber quin era el seu títol original ja que la traducció literal de l'alemany - Die zwölf schwarzen Männer- no ens porta enlloc en la nostra recerca.

Versió original alemanya: Ohne Geld durch die Welt (Foto d'Ebay)

Sobre el llibre Como juegan los niños sabem que el llibre original de Mathilde Ritter es titulava Ohne Geld durch die Welt -Sense diners a través del món- i anava acompanyat de versos de Carl Ferdinands i va ser publicat per Hegel u Schae de Leipzig els anys 20. La nostra versió castellana, que oferí l'editor Carl Seithen a Barcelona, es fonamentava només en les imatges. A la coberta, a més del títol, hi ha el text que ens explica què representen les il·lustracions interiors que se suposa que substituïren els títols del poemes que acompanyaven les il·lustracions de la versió original. Aquestes il·lustracions ens mostren el joc simbòlic infantil dels nens alemanys de principis de segle que poc difereixen dels nostres fora d'algunes innovacions tècniques. Per això hi veiem el mercat, la Clínica dels nens, el tren, la casa de les nines, el Zepelí, el parc d’atraccions, la banda municipal i el viatge en automòbil. Tots aquests rols són els mateixos que els nostres fills representen canviant el Zepelí per l'avió.

Banda municipal

Hem pogut documentar que la il·lustradora fou Mathilde Ritter -gràcies a Jaume Bosch- per la seva signatura ja que el llibre no conté cap mena de crèdit sobre l'autoria. Poc hem pogut saber de la seva autora i només una recerca a internet ens ha pogut permetre la seva tasca com a il·lustradora alemanya entre els anys 20 i 30 amb traduccions arreu del món però amb cap mena de biografia de l'autora. Sabem que va publicar sobretot a Leipzig amb llibres personals o il·lustrant textos de Carl Ferdinands (Kleine leut A spiel und freud, Ein Spielbilderbuch, i Familie Steinpliz), Lois Donaldson (Im Mäusehäuschen i Runzel - Punzel) o elisabeth Brenner (Bibbos und bobbis Abenteeur). 

 

Viatge en cotxe

Sigui com sigui ens trobem davant d'un llibre en el que el dibuix, exacte i meticulós de Mathilde Ritter ens remet directament a la nostra infància en la que el joc simbòlic era el motor de la nostra imaginació per a crear tots els móns reals i imaginaris possibles. Ara que venen les festes nadalenques potser és un bon moment per a donar-li un cop d'ull a aquest rar llibre que no es troba enlloc i que ens va arribar a conseqüència de la Gran Guerra i el trasbals que va ocasionar amb el moviment de persones, com l'editor Carl Seither.