dimecres, 25 juliol de 2012

Petit assaig entorn de les primeres guies de Barcelona (s. XIX), una visió de com ens vèiem.


Avui fa 20 anys des la inauguració dels jocs olímpics de Barcelona i si d’una cosa van servir no hi ha cap mena de dubte que fou per a situar a Barcelona com a un dels centres neuràlgics del turisme internacional. No entraré a valorar les parts positives i negatives tant de les olimpíades com de la conversió d’algunes parts de Barcelona en un parc temàtic perquè no toca, sinó que avui intentarem parlar de l’evolució de la ciutat a través de les primeres guies turístiques de Barcelona.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

El primer que m’ha sobtat és que no hagi trobat cap estiudi sobre l’evolució de les guies turístiques de Barcelona al llarg del temps, ni tant sols quina en fou la que podem considerar com la primera guia turística de Barcelona. És per això que de manera agosarada intento fer una reconstrucció del que van ser les primeres guies de Barcelona. L’any passat ja vam veure una Guia de Roma del s. XVII però aquestes guies eren més guies devocionals (com la del Còdex Calixtinus del s. XII, recentment recuperat)  que guies pròpiament turístiques. Fou durant el  s. XVIII que el turisme, tal com el coneixem avui en dia, començà a formar part de les activitats d’oci de l’aristocràcia i burgesia europea. Per aquest motiu les guies turístiques a Europa no van començar a escriure’s fins a aquesta època.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Les primeres guies portaven més o menys el títol de Guia de Forasteros que foren una espècie de compendi mínim del que es podia necessitar en visitar una ciutat. Aquestes guies, però, gairebé tenien més una finalitat comercial i anaven adreçades més al homes de negocis que no a visites turístiques. La primera que he pogut documentar d’aquesta tipologia data del 1778 i és una obra de Joseph Algava Márquez Bellón titulada Barcelona à la mano i fou editada per la Impremta de Joan Centenè.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Amb el suggerent títol de  Diversión de ciudadanos, norte seguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona aparagué el 1802 una nova guia deguda a A.B.C.E, de qui en desconeixem totalment la seva identitat i que publicà la Vídua Aguasvivas i el matrimoni Garriga. El 1815 l’impressor Agustí Roca en treu una altre ja amb el títol de Kalendario manual y guia de forasteros en Barcelona, a qui seguí l’obra de Felip Roca i Lavedra amb el títol d’El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías, publicat per Josep Solà el 1831. Curiosament el mateix any surt la competència dels impressors Garriga i Aguasvivas amb el títol de Manual de Forasteros. Que les guiarà a saber el número cierto de Parroquias, conventos, Plazuelas y Calles de la Excelentísima ciudad de Barcelona y su Barceloneta.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Aquestes guies, però, eren bastant limitades malgrat ser un molt bon punt d’inici per a mostrar com era la Barcelona de principis del s. XIX. Fou la impremta Saurí la que s’especialitzà a partir d’aquest moment en el tema de les guies confeccionant la seva Guia de forasteros en Barcelona, judicial, gubernativa, administrativa, comercial, artística y fabril  del 1841 i 1842. A partir d’aquesta data s’anà reimprimint i actualitzant les dades que hi apareixien ja que es tractava més d’una guia de negocis i institucional que una guia turística a la manera d’una Guia del 010 avant-la-lettre.

BOFARULL, ANTONI DE.Guia-Cicerone de Barceona y Balears. Barcelona, Imprenta del Fomento, 1847.

Com veiem, aquestes guies no funcionaven encara com a autèntics reclams turístics de la ciutat, sinó com a agendes de negocis força interessants i amb dades útils per a aprofitar de fer el turista però més com a llistats que com a explicacions històriques. El 1847, però, en sortiren dues més, una titulada Guia de Barcelona para 1847 de Miquel Dubà i Navas i l'altre Guia-cicerone de Barcelona d'Antoni  Bofarull. La primera guia era una mica com les altres, apuntava les informacions bàsiques i burocràtiques de la ciutat. Per a això és important que el 1847 Antoni de Bofarull, personatge clau en la Renaixença de la cultura catalana, escrigués la seva Guia-cicerone de Barcelona o sea viajes por la ciudad con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos... publicada per la Imprenta del Fomento. A diferència de les altres guies aquesta no porta gairebé informacions útils per a un viatger més enllà de les informacions estrictament històriques, artístiques i culturals, el que avui en diríem turístiques.

BOFARULL, ANTONI DE.Guia-Cicerone de Barceona y Balears. Barcelona, Imprenta del Fomento, 1847.

En la introducció Antoni de Bofarull ja insinua que aquesta és la primera guia d’aquestes característiques de Barcelona quan comenta que con la publicacion de esta obra he creido hacer un gran servicio á mis conciudadanos, y aun pudiera haber sido este de mas entidad, si mayores hubiesen sido mis fuerzas: conténtome, sin embargo, con la conviccion de que si este no ha sido tal, servirà al menos de camino para que otros, mas capaces que yo, hagan la obra completa. La guia es molt interessant perquè podem observar què es destacava a mitjans del s. XIX de la Barcelona històrica i a més perquè conté el que podem considerar el primer itinerari turístic per Barcelona amb un plànol en el que a mà es dibuixà l’itinerari recomanat per no perdre’s detall.

Carrer d'Arlet, segons de BOFARULL, ANTONI DE.Guia-Cicerone de Barceona y Balears. Barcelona, Imprenta del Fomento, 1847.


La Guia-cicerone,però, pateix d’un defecte que el mateix Antoni de Bofarull ja reconeix quan diu que no hi ha res de modern porque estoy tanto por lo antiguo y me admiran tanto los hombres de otros siglos, que , al pensar en ellos, todo lo de este siglo me parece raquítico y mezquino, inclusas sus obras. Així doncs, Antoni de Bofarull no ens explica gairebé res que no sigui de l’antiguitat mitològica, clàssica o medieval, les seves grans dèries. No oblidem que acabaria sent el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.  Bofarull divideix el llibre en tres capítols, un primer itinerari per l’interior de la ciutat, un segon itinerari per les muralles de la ciutat (amenaçades d’enderroc pel crit d’Abajo las Murallas!) i un diccionari dels carrers que tenen alguna cosa interessant a nivell arqueològic, cultural o històric. Com que no li agrada el nou el barri de la Barceloneta és totalment ignorat tant del text com del mapa.

 
Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Com que ja ha vist que les diverses guies de Barcelona es copien entre elles a l’inici de la seva Guia-Cicerone hi ha una contundent advertència que deixa els de les SGAE en segon terme en dir que al que no le plazca mi franqueza (la de no incloure l’època moderna), deje de comprar mi libro y se ahorrará disgusto: yo solo hago lo que puedo, y mi deseo es vivir en paz. Debo con todo hacer una advertencia, y es, que esta paz no la sostendré con el osado librero que se atreva á reimprimir mi libro, porque ende de lo que resulte de aquello que se llama libertad de imprenta, ha de imprimirle una marca mi saña literaira, que no se la borra jamás.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Dos anys després -el 1849- la impremta de Manel Saurí publica el seu Manual histórico-topográfico estadístico y adminsitrativo ó sea Guia General de Barcelona. Aquesta guia representa un pas més enllà de les anteriors més burocràtiques per a incloure contingut històric i cultural i una gran novetat: il·lustracions xilogràfiques dels racons més insignes de la ciutat. Preventivament, però, ja afirma que los que deseen adquirir mayores conocimientos sobre antigüedades, recuerdos y hechos históricos de Barcelona, lo hallarán en la Guia-Cicerone, que publicó nuestro apreciable compatricio, Don Antonio de Bofarull. Una manera elegant d’esquivar qualsevol acusació de plagi i de reconeixement vers el primer escriptor que intentà fer un compendi complert i complex de la història, cultura i art de Barcelona destinada als visitants o propis barcelonins. administro

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

La guia de la Impremta de Manel Saurí, però, inclou tota una sèrie d’informacions complementàries que la fan molt més rica de contingut que les anteriors que havia publicat des del 1841. La guia ens informa des de dades estadístiques (naixements, morts, matrimonis... guies del transport a Barcelona (vaixells, trens –la inauguració de la línia Barcelona-Mataró fou el 1848), correus, dades de l’administració tant local com militar, eclesiàstica o estatal o informacions més complexes com el  carácter de los habitantes. La guia acaba amb una més que complerta informació sobre els oficis més diversos que hom pot trobar a Barcelona amb tots els seus professionals i l’adreça d’on localitzar-los.

Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Aquesta guia inclou un mapa final que inclou la Barceloneta perquè aquí si que s’engloba tot el que la ciutat era en aquell moment independentment de quan es va construir originariament. De fet es lamentava  que una ciudad como Barcelona, la cual por el continuo aumento de su poblacion, el progresivo desarrollo de su industria y el moviemiento mercantil contínuo de su puerto, en el dia el mas concurrido de España, se cuenta por una de las capitales mas notables de Europa; carezca de una completa que sirva de Guia en sus negocios y diligencias, no solamente á sus habitantes sino tambien á los innumerables forasteros que á todas horas entran y salen por sus puertas. Sense cap mena de dubte aquesta guia que incloïa informació fonamental del seu passat també incloïa informació sobre el seu present més dinàmic i professional.

 Manual Histórico-Topográfico, estadístico y administrativo. Barcelona, Imprenta y Libreria de Manel Saurí. 1849

Aquestes guies, però, quedaren superades sobretot a partir de les que van sortir en motiu de l’exposició del 1888 com la Guia del forastero en Barcelona y sus alrededores de Josep Coroleu que a més d’incloure il•lustracions a tot color gràcies a les cromolitografies ja inclou totes les novetats que la Barcelona de la segona meitat del s. XIX ha incorporat com l’enderrocament definitiu de les muralles medievals que asfixiaven Barcelona com de la construcció de l’Eixample, el monument a Colom, la urbanització del Parc de la Ciutadella... Però aquestes guies i la disbauxa del 1888 ja són figues d’un altre paner que les deixarem per un altre apunt més endavant.

 JOSEP COROLEU. Guia del forastero en Barclona. Barcelona, 1887.

32 comentaris:

  1. Molt adequat per les dates! I molt convenient pels que marxarem de vacances ben aviadet. M'has fet agafar ganes d'anar a Barcelona! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em consta que des del Museu d'Història s'intentà fer un itinerari per la Barcelona d'Antoni Bofarull però la cosa no va tirar endavant.
      Anar a Barcelona, amb una guia d'aquestes o amb d'altres més actuals sempre és un plaer... i fins i tot sense guia!

      Elimina
  2. Molt interessant, s'haurien de reeditar totes en facsímils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia,
      Alguna s'ha reeditat. Malgrat tot, ja he posat els enllaços a les guies que he trobat que Google havia escanejat i estan en xarxa perquè no hi ha drets d'autors.

      Elimina
  3. És un comentari completament marginal, però sempre que veig edicions d'aquests temps (o anteriors) m'impressiona especialment el tema de la il·lustració, com se les enginyaven en els temps previs a la fotografia. Cadascun d'aquests gravats no és tan sols una peça magistral, sinó que al darrera hi ha una feina enorme, lenta i minuciosa tant del gravador com de l'impressor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís,
      No és un comentari marginal sinó molt oportú. He volgut il·lustrar aquest apunt amb els màxims dibuixos possibles ja que són d'una qualitat i realisme extraordinaris, sense deformar la realitat. La majoria dels dibuixos no estan signats i alguns procedeixen del taller de Torner i altres d'un tal Saez que a diferència del primer no consta ni com a gravador xilògraf com es pot apreciar en la pàgina dels oficis que he reproduit.
      Ha estat el meu homenatge a aquests xilògrafs.

      Elimina
  4. Com diu en Víctor, vénen ganes d'anar a Barcelona! O d'anar-hi amb alguna d'aquestes guies a les mans i seguir-ne les indicacions, per veure, o provar-ho, la mirada d'aquells segles. Curiós que no hi hagi cap estudi al respecte. Un cop més, el Piscolabis, al capdavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice,
      No es que Piscolabis vagi endavant, sinó que ben bé pot ser que no hagi trobat l'estudi o sigui una tesi doctoral tancada en una calaix...

      Elimina
  5. Has donat una idea per a una tesi d'un estudiant de geografia... Si tingués temps! Un post genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vei,
      Tens tota la raó, és digne d'una tesi si es que algú no ho ha fet ja!

      Elimina
  6. Galderich, feia dies que esperava aquest apunt. Com sempre, molt bona feina i una de les primeres pedres per encetar un estudi molt més ampli, com el tema es mereix.

    Fa uns dies vaig publicar un apunt a Barcelona Map, que ara he ampliat a arrel del teu article, i que he portat cap a Bereshit. Tot i aportar dades, he fet un apunt més conceptual que d'investigació, com el teu, però crec que es poden complementar. Si li vols fer un cop d'ull: Una guia de la Barcelona de 1805

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/una-guia-de-la-barcelona-de-1805.html

    ResponElimina
  7. Enric,
    Gràcies per complementar aquest apunt. El que és curiós de la mentalitat del s. XIX en totes les guies és l'obsessió pels convents més enllà de si tenen interès cultural o no.
    Veient el teu apunt es posa de relleu la feina que fa la Maite Mar a través de la xarxa.

    ResponElimina
  8. Galderich.

    Tu excelente apunte es un ejercicio que se antoja repetir para otras ciudades.

    La idea que sugieren de realizar un recorrido de la ciudad actual, utilizando guías antiguas me parece genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      Será cuestión de realizar unas "guías retro" para los fanáticos de las antiguallas.
      Y si, me lo estoy pensando, quizá organize una visita por Barcelona a través de estas guías...

      Elimina
    2. Galderich, la feina serà identificar vestigis de tots els edificis desapareguts, però si en tens ganes, pots comptar amb mi.

      Elimina
    3. Enric,
      Ens ho podem proposar seriosament i fins i tot fer una reconstrucció dels edificis que ja no hi són com la Casa Gralla de la que algunes restes estan en un polígon industrial de l'Hospitalet, a la seu de Seur...

      Elimina
    4. Buscant material per un treball que estic preparant sobre l'escultor Eusebi Arnau, l'autor, amb l'Alfons Juyol, del portal i de l'ornamentació de les finestres de la Casa Serra, de Barcelona, que Puig i Cadafalch va dissenyar com a homenatge a la desapareguda Casa Gralla, vaig trobar en un dels varis llibres d'art que vaig “heretar” del meu sogre, concretament en el volum I d'”Arquitectura i escultura barroques a Catalunya”, d'en Cèsar Martinell, publicat per l'editorial Alpha el 1959, una làmina d'un preciós i detalladíssim gravat de Parcerissa del portal de la Casa Gralla. Aquest gravat no l'he vist circular per la Xarxa, pel que, si no el tinguessis i t'interessés, amb molt de gust l'escanejaria i te l'enviaria.

      Elimina
    5. Assur,
      Que vagi molt bé el teu estudi a l'entorn d'Eusebi Arnau i la Casa Serra. Hi ha molta teca a fer i el que mai havia relacionat és la casa Gralla amb Can Serra, moltes gràcies per la informació.
      Sobre la casa Gralla et recomano l'article imprescindible del bloc (també imprescindible) que es diu Arquitectura catalana. En l'article que t'enllaço hi trobaràs tota la documentació gràfica sobre la Casa Gralla amb el gravat d'en Parcerisas que comentes.
      Malgrat totes les restes que queden i que ens fan plorar la seva absència, la descripció d'en Bofarull parla dels enteixinats interiors (dels que no hem conservat ni elements ni fotografies) que encara ens fa més malícia la seva desaparició.

      http://arquicatalana.blogspot.com.es/2012/02/mateu-capdevila.html

      Elimina
  9. Molt bona entrada, Galderich. Per cert, fins a quin punt és pot dir que la construcció del barri gòtic va estar relacionat amb els primers turismes que tingué Barcelona? Si és que hi va haver, vull dir.
    Saps, fa poc un amic d'una amiga que vindrà per tercer cop a Barcelona ens va demanar que li fessim una ruta lluny del barri gòtic i del centre de la ciutat. Baja que vol visitar la Barcelona que no és turística. Ens vam fer creus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      La construcció del barri gòtic, quan es va observar el seu potencial turístic, ja fou programat per Puig i Cadafalch de qui, afortunadament, no se'n va portar a terme el seu macroprojecte.
      Fou el franquisme qui acabà de fer un barri gòtic reconstruit amb l'avinguda de la catedral (enderrocant cases dels bombardejos...), Pça. Sant Felip Neri, Pça. del Rei (amb la reconstrucció de la Casa Padellàs actual Museu d'Història de la ciutat)... En fi, de tot una mica per fer una cosa la mar de mona!
      Sobre la Barcelona no turística pots fer la ruta anarquista que et portarà per tot arreu, pots anar als antics pobles com Sant Andreu, Sants, Gràcia, Poble Nou, Sarrià, Sant Gervasi, el Carmel... tenen el seu encant i vida. Hi ha moltes possibilitats, fins i tot anar a Nou Barris, La Mina i altres dels anys 60.

      Elimina
  10. Memorable post, estic ansiosa per llegir la segona part... i revisar el Barcelona Pam a Pam de Cirici (que és el més antic que tinc a casa i que, pels dibuixos, recorda una mica aquest material molt anterior).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelonauta,
      Per la segona part, la guia urbana prèvia a l'Exposició del 1888 hauràs d'esperar un any... De moment tens la darrera il·lustració d'aquest apunt que pertany a la citada guia.
      I la guia del Cirici és molt i molt bona i també interessant per veure com hem canviat. Per això un estudi de totes aquestes guies seria molt bo!

      Elimina
  11. Senzillament m'has deixat al·lucinat. Es un tema per el que no havia tingut iterés i m'has descobert in mon molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier,
      Ho saps molt bé per la informació que dones en el teu bloc que que una de les coses interessants de les obres del passat és precisament que ens permeten donar una ullada al com som ara. Veure quina concepció de la ciutat tenien fa 150 anys ens permet veure quina és l'evolució que hem fet i més o menys on som...

      Elimina
  12. Entre un GPS i aquestes meravelles tinc clar on escollir. De tota manera me n'hauré de comprar un, de GPS, perquè encara em perdo per tot arreu.

    SALUT. R.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RSM,
      Ep, que la tècnica no és incompatible amb el que hi havia abans! I perdre's no està tant malament si trobes coses interessants!

      Elimina
  13. Això de les guies és molt curiós, de vegades t'ho passes millor preparant una visita o una excursió o un viatge que després en el viatge.
    I les guies que ens ensenyes van bé per passar aquests ratets de preparació, doncs sempre es descobreixen coses noves en els llibres vells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Biblioprenent,
      Això em recorda aquella sèrie televisiva del Dagoll Dagom (si no recordo malament) en el que una valenciana sempre acabava dient el mateix en visitar un monument: "me l'imanigava més gran!"

      Elimina
  14. Curiós això de les guies i manuals per a "forasteros" A més de la connotació a lo "far west", hi ha l'antecedent consumista de "turista" que s'ha acabat imposant. Turista com a equivalent a "viatger-client-altament-manipulable". Si viatjar té encara alguna motivació romántica o aventurera, aquesta rau en deixar-se perdre i no pas en saber on ets (falsament) gràcies a un gps. Molt bona idea aquesta de recorreguts impossibles per una ciutat que ja nio hi és: ets ben capaç de fer créixer la idea fins a fer-la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ábradas,
      El turista com les guies es va transformant. Ara el GPS ens porta a tot arreu però, on volem anar?

      Elimina
  15. Un excel·lent recorregut turístic per les guies del segle XIX. Les guies de Saurí o Bofarull -o fins i tot El Consultor (1857)- són imprescindibles per estudiar la Barcelona anterior o immediatament posterior a l'enderrocament de les muralles. Jo mateix les vaig fer servir http://labarcelonaoblidada.blogspot.com.es/2014/07/de-la-bonaplata-la-maquinista-terrestre.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Henrik,
      Les informacions que aporten aquestes guies són imprescindibles per als qui estudien, com fas, el nostre passat de manera profunda i rigurosa ja que és la congelació de la vida de Barcelona, o de la ciutat que sigui, en un moment precís.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols