Una fotografia històrica, inèdita i festiva de la Barcelona xarona i republicana (1868), una primera anàlisi

Detall esquerra de la fotografia

A David Domènech, per l'esforç de reconstruir una època amagada i esplendorosa


La publicació de l'estudi clau per a aprofundir en la vida cultural i política de la Barcelona de la segona meitat del s. XIX ens ha portat a fer pública una fotografia inèdita i complementària del llibre. En primer lloc ens referim al llibre de David Domènech titulat Les nits de Pitarra  en el que a més de disseccionar l’ambient polièdric de la famosa tertúlia d’en Pitarra ens facilita unes petites biografies dels seus assistents amb la seva corresponent fotografia, quan això ha estat possible. La complexa tasca detectivesca que ha portat a terme a l’hora d’escriure el llibre es deu sense cap mena de dubte a estar entre paperassa a la Biblioteca Pública Arús, a la que es dedica professionalment el seu autor.

Així doncs, per celebrar l’aparició del llibre de Les nits de Pitarra donem a la llum una fotografia inèdita que creiem serà clau per a entendre la cultura catalana i sobretot barcelonina del s. XIX. La possibilitat de disposar d’un corpus de fotografies de personatges de la Barcelona dels anys 1860-1870 és el que ens ha permès iniciar la ingent tasca d’intentar identificar els diversos personatges d’aquesta fotografia de grans dimensions (27,5 x 41 cm.) en albúmina.

Fotografia general amb l’emmarcat de L. Rovira

En analitzar-la el primer que observem és que és una fotografia de postureig col·lectiu, ja que no està feta en cap local concret d’on es reunien a tertuliajar sinó a l’estudi del fotògraf montpellerí Leopold Rovira Deloupy, actiu a Barcelona entre 1862 i el 1869 a la Rambla del Centre 37. Aquest fotògraf ja s’anunciava dient que se hacen toda classe de retratos desde el microscópico al de tamaño natural, así como toda classe de reproduccions. Podem observar que la fotografia fou pressa en un estudi pel gran cortinatge de l’esquerra i per la situació caòtica de les taules i les diverses estovalles no gaire ben situades i sobretot perquè el cortinatge i terra són els mateixos d’altres retrats en carte de visite que va fer Leopold Rovira. A més de les taules afegeix plats, copes i ampolles i sobretot la presidència d’una llagosta al mig de la taula.

Aiguada que reconstrueix la tertúlia d’en Pitarra obra de Ramon Torres Prieto (1945-48) 

(Barcelona, Museu Frederic Marès)

A diferència de les fotografies de l’època que les persones havien d’estar estàtiques per no sortir bellugades en aquesta els personatges estan dinàmics. Simulen un brindis i per això gairebé tots estan realitzant una acció asseguts i estintolant-se en cadires i taules per donar una sensació de moviment per tal de congelar un instant malgrat el llarg temps d’exposició del negatiu. Aquesta recreació d’un moment habitual en les tertúlies del moment és precisament el que es va voler aconseguir i de fet s’acomplí perfectament. Malgrat això, les postures forçades dels seus protagonistes va fer que en alguns casos sortissin poc nítids a causa dels petits moviments que segur que havien d’haver fet i que obligà al fotògraf a retocar les ninetes dels ulls de tots els seus protagonistes d’una manera tan lleu que ni es nota.

Dibuix esquemàtic de la tertúlia amb la silueta dels retrats i llurs números

El problema que tenim amb la fotografia és identificar els seus protagonistes perquè no hi ha cap indicació –com si succeeix en altres imatges- de qui és qui. L’altre problema és l’escassetat de fotografies dels possibles protagonistes perquè el s. XIX no era molt habitual anar al fotògraf. I si n’hi havia alguna o s’ha perdut o és amb vint anys de diferència per la qual cosa la fisonomia i els pentinats han canviat de moda, el que en dificulta encara més la seva identificació. Un altre gran inconvenient per a la correcta identificació és que la majoria han posat de perfil quan les fotografies d’estudi normalment es feien de tres quarts o frontals. El darrer problema amb el qual ens trobem és que els models de barba i bigotis és sempre el mateix, el que unifica certs aspectes que en dificulta la individualització i identificació per la qual cosa en alguns casos tenim dues propostes d’identificació d’un dels retratats.

Detall central amb Tomàs Padró, Valentí Almirall I Antoni Feliu i Codina (?) i potser Manel Angelón

Els personatges que podem identificar amb certes garanties són el dibuixant Tomàs Padró (5), el polític Valentí Almirall (6) i el músic Josep Anselm Clavé (4). Només aquesta tríada de personatges ja ens permet entreveure la dimensió històrica de la fotografia, ja que ens la vincula a la intel·lectualitat barcelonina de la dècada dels 60 del s. XIX. Els anys en què Leopold Rovira va estar treballant a Barcelona ens ajuda a fixar cronològicament aquesta fotografia. Si tal com intuïm el número 12 correspongués a José Zorrilla (12) això ens permetria datar la fotografia entre el 1868 i 1869, dates de la darrera etapa d’estada d'aquesta època del literat espanyol a les tertúlies de Barcelona segons David Domènech.

Detall dret de la tertúlia

La permeabilitat dels intel·lectuals per a passar d’una tertúlia a una altra fa que sigui difícilment identificable a quina tertúlia correspondria la fotografia perquè anaven d’una a una altra. Malgrat això, els altres personatges que identifiquem amb totes les reserves i dubtes són Conrad Roure (1), Josep Feliu i Codina (2), Anton Feliu i Codina (7), Josep Lluís Pellicer (8), Narcís Monuriol (9), Eusebi Planas (10), Modest Urgell (11), Manuel Angelón (13), Innocent López (14), Joan Soler i Rovirosa (15) -famós per les seves espectaculars patilles- i Manuel Moliné (16). Tenim algunes certeses i alhora seriosos dubtes amb algunes d’aquestes identificacions però el conjunt ens mostraria el més granat d’aquesta intel·lectualitat barcelonina que es movia entre tertúlies literàries i alhora en organitzacions polítiques vinculades a un republicanisme actiu que arribaria a consolidar-se en el Club dels Federalistes encapçalat per Valentí Almirall.

Fotografia albúmina comercialitzada per Innocenci Lòpez a Barcelona, 1868

Una altra possibilitat seguint el fil polític és que fos una fotografia feta en honor de José Maria Orense, polític republicà federalista càntabre, que visità -tal com explica Antoni Feliu Codina a les seves memòries de republicà- Barcelona en plena excitació federalista i se li feu una rebuda espectacular. De fet durant el Sexenni va sortir triat diputat per les circumscripcions eletorals tant per Barcelona com després de La Bisbal. El personatge del mig (13) podria ser identificat com a José Maria Orense i seria una fotografia que el Club dels feederalistes es farien amb ell com a protagonista destacat.

En aquest fictici banquet de celebració –el brindis així ens ho remarca- hi podem apreciar –sempre segons les nostres atribucions- absències importants de personatges claus del moment com els germans Altadill (Antoni i Carles), Albert Llanas (de qui només en conservem una fotografia de la seva senectut), Gonçal Serraclara o Damas Calvet a no ser que fos el personatge que no hem pogut atribuir a ningú amb el número 3.

SIMON. Tertúlia d’El Trapacio (1860). (Barcelona, Biblioteca Nacional de Catalunya)

Una absència molt destacable és la de Frederic Soler, Pitarra, el pal de paller de la gran tertúlia de la rebotiga de la seva rellotgeria. Aquesta és precisament de les tertúlies barcelonines del moment l’única de la qual hem conservat una imatge però com ha investigat David Domènech no és d’època sinó una reinterpretació dels anys 1945-48, dibuixat per Ramon Torres, per la qual cosa aquesta fotografia seria l’únic testimoni gràfic del món de les tertúlies que van animar l’ambient cultural i polític de la Barcelona del s. XIX com ja vam estudiar en la revista manual d’El Trapecio. 

Manuscrit de Don Jaume I el conquistador (dècada del 1860) d’en Pitarra, 

una obra clau i trencadora del xaronisme barceloní

Una hipòtesi de l’absència d’en Pitarra podria precisament que la fotografia i que aquesta fos una fotografia que una part dels tertulians es fessin fer al fotògraf Leopold Rovira per a obsequiar-lo en agraïment a mantenir una tertúlia tan complexa com la de la rebotiga tal com explica magníficament en David Domènech en el seu llibre Les nits de Pitarra. Tot són hipòtesis per a una fotografia que meravellosament ens mostra una Barcelona xarona on la diversió era el seu epicentre, moment recollit en aquest instant de companyonia.

Fotografia de la visita dels felibres i intel·lectuals de la Renaixença a Montserrat (1868) (Joan Martí, Barcelona) D’esquerra a dreta, a dalt Celestí Barallat, Vicent W. Querol, Vergés, Josep A. Torres Jordi i Josep M. Arnau;  al mig Conrad Roure –l’únic que compartiria ambdues fotografies-, Lluís Roca i Florejachs, Frederic Mistral, Albert Quintana, Víctor Balaguer, J. Sala, Guillem Bonaparte-Wyse i Rafael Ferrer i Bigné; asseguts a terra: Eduard Vidal i Valenciano, Loís Romieu, Teodor Llorente i Paul Meyer.

Com veiem, aquesta Barcelona intel·lectual, però, no seria només la Barcelona de la Renaixença sinó la Barcelona xarona i alternativa, més progressista, republicana i trencadora, del tot o res. És una Barcelona que s’està recuperant a través d’estudis concrets en l’àmbit polític com els de Josep Pich, culturals com el de David Domènech, literaris alternatius com el d’Albert Rossich o la politització del teatre pitarrià per en Xavier Albertí. Aquests estudis que haurien d’anar acompanyats per una recuperació dels artistes del moment ens mostren una complexitat que la necessària simplificació de la Història ha anat esborrant però que cal reivindicar perquè és el que ens explica la idiosincràsia dels catalans actuals i la seva manera d’actuar com ho demostren els resultats electorals d’Espanya des del s. XIX al s. XXI.

Cambrers de la Fonda Nacional (1874) (Barcelona, Carte de visite d'A. Torija)

com els de tants altres cafès de la Barcelona del moment

La Barcelona de l’època de La Gloriosa (1868) era plena de tertúlies conspiratives com les del Cafè Suizo –sobretot la seva mítica taula 14-, la Libreria Española d’Innocenci López o de tants cafès i rebotigues, com la d'en Pitarra. Continuar mantenint que la societat catalana ha estat dirigida per una burgesia conservadora és un error i un acte de mala fe a més d’un tòpic del que encara hi ha qui en treu un rendiment polític, tant a l’esquerra com a la dreta i tant a Catalunya com a Espanya. Aquesta fotografia en pot ser un bon retrat d’una intel·lectualitat pertanyent a una petita burgesia que va voler canviar l’statu quo del seu moment i que va escampar la llavor de la dissidència cultural i política.

PD. Si algú identifica algun personatge de la fotografia o en qüestiona la seva atribució agraïríem molt que ens ho comuniqui.