Decretos y órdenes de las Cortes de Cadiz (1810-1814), els fonaments de l'Estat liberal

Col·lección de los decretos y órdenes que han expedido las Cortes Generales y Extraordinarias.
Càdis, Impremta reial, 1810-1814.

A en Ferran Borràs, entusiasta de la Història

Indubtablement, aquests quatre volums són un símbol de la democratització de l'Estat Espanyol i també de l'inici de l'existència d'un estat unitari. Per primera vegada es va legislar pensant en la unitat territorial -incloses les colònies americanes- a diferència del que s'havia fet fins aquell moment i, a més, aplicant-hi el pensament liberal que pretenia posar fi als privilegis tant territorials com estamentals.

Decret d'abolició de la Mita americana

Si aquesta legislació té un aspecte indubtablement positiu, com és l'acabament dels privilegis, les injustícies i arbitrarietats de l'Antic Règim -almenys sobre el paper-, des d'un punt de vista territorial suposa el centralisme legislatiu i la plasmació per llei de la incomprensió de les realitats nacionals que no siguin l'estatal. Això, però, és un aspecte en què no entrarem en aquesta ocasió.

Decret d'abolició dels privilegis de l'aristocràcia

Pel que fa a l'aspecte de legislació liberal, que és el que ara ens interessa, aquesta Colección de Decretos y Órdenes introdueixen a Espanya els plantejaments polítics del liberalisme que a França s'estaven imposant per la via de la Revolució Francesa i que aquí es van introduir gràcies a les Corts de Cadis. Això succeí, paradoxalment, en plena Guerra del Francès (1808-1814). En aquesta guerra d'ocupació, causada principalment per la incompetència reial (tant de Carles IV com de Ferran VII) hi va haver un petit territori que no va ser ocupat (com el poblat d'Astèrix i Obèlix): Cadis. Allà s'erigí un parlament que s'autoproclamà regent del país fins que no tornés el rei que demanaven com a propi, Ferran VII el desitjat.

Decret d'abolició de la Inquisició

A Cadis, per diverses raons, s'inicià una tasca legislativa liberal de primer ordre per l'època, que va culminar en la Constitució de Cadis. La col·lecció de decrets i ordres que presentem recull la constitució mateixa i altres textos aprovats poc abans i poc després per les Corts de Cadis. Així, doncs, hi podem trobar els decrets d'anul·lació dels privilegis dels gremis i dels senyorius jurisdiccionals, la derogació de la Inquisició i de la Mita (sistema d'explotació dels indis americans), la prohibició dels maltractes i les tortures als presos i de la forca com a sistema d'execució de la pena de mort (malgrat que s'institucionalitzà la del garrot que malauradament s'utilitzà fins el 1974!), el càstig corporal als infants per part dels professors, i, alhora, s'instituïren premis econòmics per actituds considerades cíviques com ara la persecució i mort dels llops... A més a més, es donava més llibertat d'expressió, s'instituïa la divisió de poders dintre de l'organigrama estatal, alguns drets fonamentals com el de la intimitat i inviolabilitat de la correspondència, es reconeixia la Sobirania nacional en comptes de la reial i, en especial, el de la difusió de la Constitució a través de la publicació del text com una part de la tasca legislativa.

 Abolició de la pena de forca

La Constitució fou aprovada el 19 de març -dia de Sant Josep- del 1812. Per això, els andalusos, amb la seva visió còmica fins de les coses més serioses, van anomenar-la La Pepa. D'aquí va néixer el crit de: ¡Viva la Pepa!, que venia a significar: Visca la llibertat que simbolitza Constitució de Cadis! Aquest crit ha perdurat en la memòria popular com a sinònim de: Visca la disbauxa!, segurament per influència dels carlins i altres conservadors, que veien en la Constitució de Cadis la legitimació del capgirament de l'ordre establert que duia a la fi de l'Antic Règim i dels privilegis llargament conservats.

Abolició dels càstigs corporals a les escoles.

Decret de persecució dels llops

No està gens malament, tot plegat!, tot i que són decrets que no es van arribar a aplicar perquè el país estava en guerra i només hi havia sota la jurisdicció de les Corts la zona de Cadis i perquè, en tornar Ferran VII, el primer que va fer va ser derogar la Constitució de Cadis i tots els decrets d'aquestes corts. Malgrat aquest greu contratemps, els decrets de Cadis inspiraren tot el moviment liberal espanyol (i també europeu!) dels s. XIX i es van poder aplicar només durant el Trienni Liberal (1820-1823). Després d'aquest curt període, la persecució antiliberal obligà molts intel·lectuals a marxar a l'exili (Goya entre ells) i a reivindicar durant tot el s. XIX una legislació liberal com la de Cadis. L'enfrontament entre absolutistes i liberals va acabar provocant les Guerres Carlines i tota una sèrie de pronunciaments (cops d'estat) de tall liberal.

Decret de llibertat de comerç i final dels privilegis gremials

Com que amb l'arribada de Ferran VII s'inicià la persecució dels liberals, molts dels que en tenien, es va despendre de les edicions de la Constitució de Cadis o de la col·lecció de decrets. Per això exemplars com aquest són molt rars, tant, que fins i tot la Biblioteca del Senat de Madrid no compta amb la primera edició dels decrets tot i ser la millor biblioteca pública especialitzada en legislació constitucional.

Abolició de la tortura

BIBLIOGRAFIA
VV.AA. Las Cortes de Cadiz y la Constitución de 1812. Catálogo Bibliográfico. Madrid, Biblioteca del Senado, 1987.

Publicació íntegra en facsímil:
Colección de Decretos... Volum I
Colección de Decretos... Volum II
Colección de Decretos... Volum III

Colección de Decretos... Volum IV