dimecres, 20 d’agost del 2008

Decretos y órdenes de las Cortes de Cadiz (1810-1814), els fonaments de l'Estat liberal

Col·lección de los decretos y órdenes que han expedido las Cortes Generales y Extraordinarias.
Càdis, Impremta reial, 1810-1814.

A en Ferran Borràs, entusiasta de la Història

Indubtablement, aquests quatre volums són un símbol de la democratització de l'Estat Espanyol i també de l'inici de l'existència d'un estat unitari. Per primera vegada es va legislar pensant en la unitat territorial -incloses les colònies americanes- a diferència del que
s'havia fet fins aquell moment i, a més, aplicant-hi el pensament liberal que pretenia posar fi als privilegis tant territorials com estamentals.


Decret d'abolició de la Mita americana

Si aquesta legislació té un aspecte indubtablement positiu, com és l'acabament dels privilegis, les injustícies i arbitrarietats de l'Antic Règim -almenys sobre el paper-, des d'un punt de vista territorial suposa el centralisme legislatiu i la plasmació per llei de la incomprensió de les realitats nacionals que no siguin l'estatal. Això, però, és un aspecte en què no entrarem en aquesta ocasió.


Decret d'abolició dels privilegis de l'aristocràcia

Pel que fa a l'aspecte de legislació liberal, que és el que ara ens interessa, aquesta Colección de Decretos y Órdenes introdueixen a Espanya els plantejaments polítics del liberalisme que a França s'estaven imposant per la via de la Revolució Francesa i que aquí es van introduir gràcies a les Corts de Cadis. Això succeí, paradoxalment, en plena Guerra del Francès (1808-1814). En aquesta guerra d'ocupació, causada principalment per la incompetència reial (tant de Carles IV com de Ferran VII) hi va haver un petit territori que no va ser ocupat (com el poblat d'Astèrix i Obèlix): Cadis. Allà s'erigí un parlament que s'autoproclamà regent del país fins que no tornés el rei que demanaven com a propi, Ferran VII el desitjat.


Decret d'abolició de la Inquisició

A Cadis, per diverses raons, s'inicià una tasca legislativa liberal de primer ordre per l'època, que va culminar en la Constitució de Cadis. La col·lecció de decrets i ordres que presentem recull la constitució mateixa i altres textos aprovats poc abans i poc després per les Corts de Cadis. Així, doncs, hi podem trobar els decrets d'anul·lació dels privilegis dels gremis i dels senyorius jurisdiccionals, la derogació de la Inquisició i de la Mita (sistema d'explotació dels indis americans), la prohibició dels maltractes i les tortures als presos i de la forca com a sistema d'execució de la pena de mort (malgrat que s'institucionalitzà la del garrot que malauradament s'utilitzà fins el 1974!), el càstig corporal als infants per part dels professors, i, alhora, s'instituïren premis econòmics per actituds considerades cíviques com ara la persecució i mort dels llops... A més a més, es donava més llibertat d'expressió, s'instituïa la divisió de poders dintre de l'organigrama estatal, alguns drets fonamentals com el de la intimitat i inviolabilitat de la correspondència, es reconeixia la Sobirania nacional en comptes de la reial i, en especial, el de la difusió de la Constitució a través de la publicació del text com una part de la tasca legislativa.



 Abolició de la pena de forca

La Constitució fou aprovada el 19 de març -dia de Sant Josep- del 1812. Per això, els andalusos, amb la seva visió còmica fins de les coses més serioses, van anomenar-la La Pepa. D'aquí va néixer el crit de: ¡Viva la Pepa!, que venia a significar: Visca la llibertat que simbolitza Constitució de Cadis! Aquest crit ha perdurat en la memòria popular com a sinònim de: Visca la disbauxa!, segurament per influència dels carlins i altres conservadors, que veien en la Constitució de Cadis la legitimació del capgirament de l'ordre establert que duia a la fi de l'Antic Règim i dels privilegis llargament conservats.


Abolició dels càstigs corporals a les escoles.

Decret de persecució dels llops

No està gens malament, tot plegat!, tot i que són decrets que no es van arribar a aplicar perquè el país estava en guerra i només hi havia sota la jurisdicció de les Corts la zona de Cadis i perquè, en tornar Ferran VII, el primer que va fer va ser derogar la Constitució de Cadis i tots els decrets d'aquestes corts. Malgrat aquest greu contratemps, els decrets de Cadis inspiraren tot el moviment liberal espanyol (i també europeu!) dels s. XIX i es van poder aplicar només durant el Trienni Liberal (1820-1823). Després d'aquest curt període, la persecució antiliberal obligà molts intel·lectuals a marxar a l'exili (Goya entre ells) i a reivindicar durant tot el s. XIX una legislació liberal com la de Cadis. L'enfrontament entre absolutistes i liberals va acabar provocant les Guerres Carlines i tota una sèrie de pronunciaments (cops d'estat) de tall liberal.


Decret de llibertat de comerç i final dels privilegis gremials

Com que amb l'arribada de Ferran VII s'inicià la persecució dels liberals, molts dels que en tenien, es va despendre de les edicions de la Constitució de Cadis o de la col·lecció de decrets. Per això exemplars com aquest són molt rars, tant, que fins i tot la Biblioteca del Senat de Madrid no compta amb la primera edició dels decrets tot i ser la millor biblioteca pública especialitzada en legislació constitucional.

Abolició de la tortura

BIBLIOGRAFIA
VV.AA. Las Cortes de Cadiz y la Constitución de 1812. Catálogo Bibliográfico. Madrid, Biblioteca del Senado, 1987.

Publicació íntegra en facsímil:
Colección de Decretos... Volum I
Colección de Decretos... Volum II
Colección de Decretos... Volum III
Colección de Decretos... Volum IV

10 comentaris:

  1. Si Ferran VII va abolir la constitució i tots els decrets, això vol dir que un cop tornat el monarca al poder, es va restituir tot el que havien abolit les corts de Cadis? Em refereixo als privilegis de la noblesa, la Inquisició o la pena de forca, per exemple. Tot va tornar a l'estadi anterior? Tinc la sensació que tot, tot, no.
    Llavors, alguns aspectes es van legislar de nou, seguint l'esperit de Cadis, encara que fos sense reconèixer-ho? O hi va haver aspectes que van quedar en uns llims legals?
    Per cert, i amb els llops, què va passar després? Hi continuava havent premi monetari, per encalçar-los?

    ResponElimina
  2. La contribució del liberalisme espanyol a Europa, em sembla que no va anar gaire més enllà del propi terme: "liberalisme". D'altre banda va tenir una trajectòria molt accidentada i efímera, bàsicament perquè es va intentar implantar des de les elits a un poble majoritàriament analfabet i manipulat per l'església i els cacics.

    Respecte de que voldríem (des de occident) que el nostre model s'universalitzés, hi estic d'acord. Però fins ara hem seguit un camí no solament equivocat sinó contraproduent: l'Estat de dret s'ha de "encomanar" per simpatia; no es pot imposar, com s'ha tractat de fer, manu militari sobre pobles que, com l'Espanya del XIX, no l'acceptaran si no el senten com a propi.

    ResponElimina
  3. MBG,
    La història de la Constitució de Cadis és tant trista com el s. XIX espanyol. Quan Ferran VII arriba dels seu daurat exili anul·la la Pepa i tots els decrets que tenim aquí. Quan després del pronunciament de Riego hi ha el Trienni Liberal (1820-1823) es restitueixen i quan els Cent Mil fills de Sant Lluís tornen a instaurar la monarquia absoluta de Ferran VII aquest els torna a derogar però en deixa alguns al marge com és el cas de la Inquisició, que desapareix per sempre.
    Sobre els llops... crec que han desaparegut més per la pressió humana aleatòria que per seguir aquest decret...

    ResponElimina
  4. Brian,
    La contribució va ser més de forma simbòlica que per l'aplicació d'aquests decrets i la Pepa. Hem de tenir en compte que la Pepa es convertí en un mite dintre de les constitucions liberals europees i se'n van fer còpies en diversos idiomes. A més algunes constitucions europees es van inspirar amb la Pepa. Fa temps, per exemple, vaig veure una traducció a l'italià amb tot d'anotacions al costat amb paper enganxats i tot d'algú que estava redactant una constitució per al regne de Nàpols (sinó recordo malament) com a base la Pepa.

    I si, en certa manera crec que és cap a on hem d'anar. Imposar la llibertat no serveix de res i el que cal és mostrar les virtuts d'aquesta i encomanar la simpatia. Saltant-nos les normes quan ens convé i fer dreceres no és el millor exemple que puguem donar. Si tenir les lleis que tenim a Europa ens ha costat 200 anys després de molts conflictes no cal esperar que en altres llocs es tornaran demòcrates de la nit al dia i sense conflictes. S'ha de treballar per ser i semblar demòcrates!

    ResponElimina
  5. Potser sí que la conclusió és terrible: que tot allò són projectes i propòsits que encara ens queden lluny, dos-cents anys més tard.
    Aquelles idees són ideals encara inassolits, i fa gràcia sentir els qui opinen que és un discurs vell. Com quan algú et diu que "el marxisme està superat i ja no val" i es queda tan ample, creient de veritat que la lluita de classes és un fantasma del passat.
    En fi: esperem que no calguin dos-cents anys més, i que a poc a poc l'auge del futbol decaigui per deixar-nos veure i pensar una mica més.

    ResponElimina
  6. El problema comença quan els estats democràtics són els primers a passar-se tots aquests principis pel folre dels mateixos cada vegada que els interessa (Bin Laden).
    Els anomenats partits democràtics, més interessats en aconseguir el poder o en mantenir-lo que en qualsevol altra cosa, han aconseguit degradar el sistema fins a nivells nauseabunds.
    Si no som capaços d'imposar un autèntica democràcia a la casa nostra, que coll .. d'ideologia volem exportar?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Lluís,
    Això que hem d'esperar a que acabi l'auge del futbol per fer alguna cosa de profit políticament és una maledicció! Però pel que veig, tens raó que encara ens falten dos-cents anys per fer alguna cosa de profit i anar reivindicant discursos vells perquè són actuals...

    ResponElimina
  8. Alfonso,
    El que em fa més ràbia dels partits és l'interrogant després de cada sufragi sobre el què ha passat perquè hagi tanta abstenció...! És el gran cinisme de la particràcia i el que fa que quan ens veuen des de fora pensin que això no és aplicable i que ja estan bé!

    ResponElimina
  9. Galderich.

    Me fascinan los documentos de carácter histórico, qué decir cuando su valor es extraordinario como en la colección que nos presentas. La rareza del documento se explica muy bien por las causas que mencionas.

    Sobre la "Pepa" independientemente de su triste historia , su promulgación fue un momento lleno de esperanza, sobre todo por la insólita inclusión de representante americanos en las cortes.Como dato curioso el Zócalo se lama oficialmente Plaza de la Constitución en honor a la "Pepa"
    Un abrazo.

    ResponElimina
  10. Marco Fabrizio,
    El primer article del primer capítol de la Pepa diu: "La nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios".
    Es la primera vegada que es tenia en compte a Amèrica però la ceguera ho va tirar tot endarrere. I molt bona la dada que aportes del Zócalo!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols