El cartell d’Autopark de Ferran Texidor (1936) i la censura franquista

A la família Morera-Cistaré

Fa uns tres mesos que vam anar a passar un cap de setmana a casa dels bons amics Mònica, David, Mariona i Clara a Sant Martí de Maldà (Urgell). Plovia, com a inici de la fi de la sequera, a bots i barrals, sobre uns camps ressecs d’on espuntava un blat migrat i esgrogueït... Una de les coses que vam fer va ser anar al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú, altament recomanable.

Auca-cartell-propaganda d'Atracciones Apolo (principis anys 40) com el que hi ha al Museu del Joguet i dels Autòmats de Verdú.
(Foto Enric H. March)

 

Visitant les sales dels autòmats vaig veure un cartell-propaganda que em va cridar molt l’atenció. Era part del revers d’una auca del Parque de atracciones Apolo de principis dels anys 40 que reproduïa un antic cartell del mateix local de l’època de la República, concretament del 1936. Com era lògic, la petja de la censura franquista havia fet les seves malvestats i havia potinejat el cartell original que havia estat dissenyat per Ferran Texidor.

Cartell litografiat de Ferran Texidor (1936)

L’original (105 x 71 cm. i estampat a la Litografia Viladomat de Barcelona), molt vinculat a les maneres de fer d’Antoni Clavé, Grau Sala... i altres il·lustradors de l’època republicana a Catalunya, era una fantasia d’un personatge femení, pràcticament nu, però amb uns atributs que la podrien emparentar amb una fada, una bruixa o una endevina. Aquesta dona sura en l’aire per davant d’un drac, tot vermell, que surt d’una cova feréstega. Tot plegat fa referència a una de les atraccions que contenia aquest local. El nom de les atraccions en aquell moment era el d’Autopark i el cartell estava escrit com era lògic en català i el situava a l’avinguda Francesc Layret (nom oficial que rebia el Paral·lel a l’època republicana, per substituir el de Marqués del Duero imposat el 1874 sobre el de Paral.lel).

Ferran Texidor va concebre aquest cartell com a una idealització del que a dintre hom es podria trobar. Així doncs, segons unes postals de l'època del cartell de la col·lecció d'Enric H. March, podem observar que hi havia com a mínim dues escultures de dones nues a més del drac que hi apareix als seus peus a més del paisatge d'estalactites. Això vol dir que iconogràficament l'autor intenta recullir els elements més sorprenents que hi havia en aquesta espècie de túnel sorprenent. Com podem veure en la filmació que es va fer durant el franquisme aquests dos nus femenins foren retirats de les atraccions.

A nivell estètic el cartell és molt subtil, amb uns grisos molt esvaïts i matisadors del cos i del fons, amb un predomini del blanc com a massa general del cartell. El drac i la dona estan concebuts com unes línies diagonals que s’entrecreuen per donar moviment al cartell, el moviment que l’espectador trobarà quan entri a l’Autopark. Hi va aplicar una tinta bronze que aparenta daurat (ho lamento, però per Internet no s’aprecia del tot la qualitat d’aquest matís) que li donava una qualitat que si se’m permet la qualificaré d’excelsa! Per acabar-ho d’arrodonir la tipografia variada i del tot encertada ens acaba de fer la sensació de varietat que un lloc tant atractiu com aquest havia de donar.

Cartell manipulat barroerament (principis anys 40)

La dictadura franquista es va caracteritzar per una forta repressió contra tot el que fos judeomasonicomarxitaseparatista però també per tota una sèrie de mesquineses derivades d’aquesta fòbia. Contemplant l’exemplar del cartell conservat al Museu del Joguet, vaig veure clar que en aquest cas es tractava d’un reflex d’aquesta mesquinesa. Havien tapat la nuesa de la noia amb un vestit gris (tot era gris!) i a causa de l’escassetat de recursos econòmics havien canviat la tinta bronze per una tinta de color taronja horrorosa. La variació tipogràfica havia desaparegut i el nom de les atraccions s’havia canviat per considerar les autoritats que era un nom estranger, en aquest cas propi de la pérfida albión. A més el català havia desaparegut com a llengua de comunicació per ser substituït pel castellà. En definitiva, havien amputat un clar exemple del disseny d’època republicana i alhora tot un món nou d’esperances.

Posteriorment i no contents amb el resultat del disseny i adaptant-se encara més als nous temps el 1942 van editar un nou cartell anunciador del parc d'atraccions obra de R. Arenys.

Cartell de R. Arenys (1942)

Ferran Texidor treballà com a il·lustrador i decorador. Marxà a l’exili com tants i s'instal·là a Nova York. Per a una molt bona monografia sobre aquest autor heu d'anar a l'imprescindible blog de Santi Barjau, Els "meus" cartells.

Cartell de Ferran Texidor (1937)

Sobre el parc d’atraccions Apol·lo recomano aquest article i aquest com a ampliació del mateix autor.

Bar del c/Provença, entre Muntaner i Aribau on es guarden diversos objectes de l'Autopark o Atraciones Apolo amb la reproducció del cartell censurat (Foto Pere Castaño)
 
Fragment  de la pel·lícula Apartado de correos 1001 de Julio Salvador on s'observen les atraccions principals de l'Autopark el Tren del terror, l'Autogruta o la Casa de la risa

BIBLIOGRAFIA:

CARULLA, JORDI I ALTRES. Catalunya en 1000 cartells. Des dels orígens fins a la Guerra Civil. Barcelona, Postermil S.L., 1994.

 Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació