diumenge, 31 d’agost del 2008

Teresa Pauner (? – 1807), Gravadora


Goig en honor de Sant Camil publicats a la darrera dècada del s. XVIII

No és cap secret si us dic que d’artistes femenines n’hi ha ben poques de referenciades, abans del segle XX, perquè el món de l’art (com tota la resta dels móns no considerats exclusivament femenins) ha estat acaparat per homes.

Malgrat tot, sempre hi ha el dubte de si això ha estat tant així o ha estat la voluntat masculina de fer veure que les coses sempre han estat així.


En el cas dels obradors de les impremtes la situació no necessàriament havia de ser així i hi ha força documentació de dones dintre d’aquest món, per exemple quan es feien càrrec del negoci a causa de la mort del marit (moltes vegades amb el nom de Vda. de...). Això vol dir que estava totalment capacitada per dirigir-lo i que, a més, havia de tenir alguna pràctica anterior per poder fer-se’n càrrec. És a dir, que hi havia dones que treballaven en negocis familiars artesans i de tota mena, però no hi constaven com a treballadores.


Tot això ve a tomb a causa d’una gravadora barcelonina que sembla que volia trencar l’anonimat. Teresa Pauner és un clar exemple de dona vinculada per tradició familiar a un ofici (en aquest cas de gravadors) però que si no fos per la seva voluntat de signar les obres que realitzava avui no sabríem ni que va existir.


En el segle XVIII era molt estrany que el artistes xilogràfics (considerats artesans) signessin les fustes que treballaven per imprimir (a diferència dels gravadors a l’aiguafort que feien una tasca d’una categoria percebuda com a superior). Per això, la majoria dels gravadors de xilografies són avui anònims i els que coneixem per documentació no els podem relacionar amb l’obra que van fer. A més, la majoria de les xilografies estaven destinades a l’estamparia popular (especialment en els goigs) i, en conseqüència, no tenien la valoració que avui els podem donar en un context de reivindicació de l’art popular.


Xilografia de Sant Camil signada per Teresa Pauner


D’entre els artistes gravadors barcelonins trobem la figura de Teresa Pauner, una de les poques dones gravadores de qui coneixem el nom. Es tracta, segurament, de la filla del gravador Domènec Pauner (qui també signà algun dels seus gravats). Que signés alguns dels gravats amb Teresa Pauner f(eci)t. (Teresa Pauner em fa fer) ens permet intuir la voluntat que tenia de sortir de l’anonimat i de donar-se a conèixer.


Segurament el gravat parteix d’un d’anterior que li serví d’inspiració. Està molt ben resolt, dintre de les formes de la xilografia popular, el que demostra que era una gravadora competent.

Aquest goig dedicat a sant Camil de Lelis, fundador d’una ordre de frares que es dedicaven a l’assistència de malalts i moribunds, repeteix el model habitual dels goigs, però el gravat central amb la imatge del sant és molt rica iconogràficament, i això és el que fa creure que es tracta d’un gravat copiat. A més del retrat del sant, vestit amb l’hàbit de l’ordre que havia fundat, hi ha un conjunt d’al·legories, amb signes i símbols diversos, entre els quals destaca el símbol de Vaticà, el birret i les claus de Pere.


Malgrat la qualitat de l’obra de Teresa Pauner, poca cosa sabem de la seva personalitat. Consta, en algun dels llibres on se l’esmenta, que va morir el 1807 i és reconeguda la seva vinculació amb la nissaga de gravadors Pauner. Aquestes són les escasses notícies que en tenim. D’altra banda, he localitzat només tres gravats signats per ella (un, aquest mateix que comentem, imprès a finals del s. XVIII) i no tenim constància que se n’hi hagin atribuït altres d’anònims.


Malgrat la migradesa de dades, crec que és interessant mostrar l’obra d’aquesta gravadora i trencar els tòpics antiquats que diuen que, en el terreny de les arts -abans del segle XX-, les dones només han servit d’inspiració per als artistes masculins!


BIBLIOGRAFIA:


FONTBONA, FRANCESC. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992.

SOCIAS BATET, IMMACULADA. Els impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles XVII i XVIII. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

SOCIAS BATET, IMMACULADA. Els Abadal, un llinatge de gravadors. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

3 comentaris:

  1. Abans de l'estiu hi va haver una conferència sobre aquest tema: “La dona en el món del llibre antic: algunes notícies històriques”

    Per desgràcia no hi vaig anar, així que no et puc dir res.

    ResponElimina
  2. Llàstima, a mi també se'm va escapar. És un tema que s'hauria de desenvolupar perquè ens donaria molt agradables sorpreses.
    Malgrat tot, gràcies per la informació.

    ResponElimina
  3. Estimado Galderic:
    Como visitante asiduo de tu blog me he dedicido a escribirte para comentarte algo que espero sea de tu interés.
    La Asociación VIA VICENTIUS VALENTIAE , que presido , está recuperando un camino histórico de Roda de Isábena a Valencia que rememora los pasos de San Vicente Mártir , patrón de Valencia, cuando en el siglo IV fue apresado en Zaragoza junto al Obispo Valero por los soldados romanos enviados por el Cónsul Daciano y trasladado a Valencia para sufrir martirio ante la negativa a renunciar a su fe. Así la difusión del conocimiento de este hecho provocó en los siglos siguientes una corriente de peregrinaciones desde toda Europa hasta Valencia para visitar los restos del mártir en San Vicente de la Roqueta , convirtiéndose este fenómeno en algo muy anterior a las peregrinaciones medievales a Santiago de Compostela.
    Todos los detalles del Camino de San Vicente Mártir, que discurre desde Roda de Isábena, hasta Traiguera, donde enlaza con la antigua Via Augusta hasta llegar a Valencia en un camino de unos 750 km , y multitud de aspectos históricos y leyendas del santo pueden consultarse en las webs que la asociación ha creado en Internet: www.caminodesanvicentemartir.es y http://viavicentius.blogspot.com. En ellas, junto a la información práctica como mapas y perfiles de la ruta, el peregrino puede acceder a consejos para caminantes, un foro especializado y abundantes datos sobre la biografía de San Vicente Mártir y el arte o la arquitectura dedicados al Santo, además de consultar la Carta Vicentina y el Libro de Peregrinos, e incluso obtener la Credencial Vicentina. Asimismo realizamos reportajes , videos y artículos que pretenden difundir la historia del santo. Se insiste particularmente en la idea de que este es un gran proyecto de recuperación histórica que queda al servicio de la sociedad con aspectos tan maravillosos como son las peregrinaciones ,el senderismo , el cicloturismo y la recuperación del tránsito por pueblos olvidados y de la misma Via Augusta como parte de su trayecto. Es por ello por lo que cualquier imagen de las que manejas que pudiera caer en tus manos relacionada con Sant Vicenç Mártir sería muy bien recibida en nuestra Asociación pues podríamos utilizarla para seguir difundiendo la memoria del santo. Quedo a vuestra más absoluta disposición para aportar nuestro granito de arena en el conocimiento de nuestra historia . Un saludo afectuoso.



    Salvador Raga Navarro
    PRESIDENTE
    Asociación VIA VICENTIUS VALENTIAE - VIA ROMANA

    www.caminodesanvicentemartir.es
    http://viavicentius.blogspot.com/

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols