La caza de la perdiz roja (1963) de Miguel Delibes i Oriol Maspons, paraula i imatge

Col·lecció sencera de Palabra e imagen de l'editorial Lumen

A Antonio las Vegas, sigui on sigui. 
  

S’ha parlat molt de les fites literàries de l’editorial barcelonina Lumen i de la seva editora Esther Tusquets, però crec que s’ha parlat molt poc de les seves aportacions estètiques al món de la impremta catalana i espanyola, per no dir mundial.   

La col·lecció Palabra e imagen n’és un exemple clar (de fet, aquest bloc no es diu Paraula i imatge per no caure en un plagi). En els catàlegs The Photobook: A History de Martin Parra i Gerry Badger (2004-2006) on se seleccionen els millors llibres de fotografia del món només en surten tres d’espanyols i un d’ells pertany a aquesta col·lecció, en representació de tot el conjunt. D’altra banda, el bloc 5B4, que és una de les inspiracions per a la creació d’aquest bloc -­i que parla exclusivament de llibres de fotografia-, ha dedicat un gran espai a aquesta col·lecció dins de la seva selecció mundial.    

Pensem que la col·lecció Palabra e imagen fou editada per Lumen essencialment entre els anys 1961 i 1975, en el tram final del franquisme, en un context en què l’estètica bibliogràfica es decantava per vessants més ampul·losos i recarregats. Podem dir, amb justícia, que aquesta Palabra e imagen va ser el primer intent a Espanya de fer una col·lecció de llibres de fotografia i textos de gran qualitat estètica, en que pesés tant les imatges com els textos. Per això va comptar amb fotògrafs com Jaime Buesa, Ramon Masats, Oriol Maspons, Julio Ubiña, Joan Colom, Francisco Ontañón, Sergio Larrain, Xavier Miserachs, Francesc Català-Roca, Paolo Casparini, César Malet, Colita, Dick Frisell, Julio Cortázar (si, si... l’escriptor!) i Isidre Trullàs.    

Com a literats hi van col·laborar Ana María Matute, Ignacio Aldecoa, Camilo José Cela, Miguel Delibes, Alfonso Grosso (que va fer una selecció de poemes de Machado, Alberti, Miguel Hernández...), Pablo Neruda, Mario Vargas Llosa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Alejo Carpentier, Carlos Barral, Juan Benet, Kavafis (traduït per Joan Ferraté), Julio Cortázar, Octavio Paz, Julián Ríos, José Maria Caballero Bonald i Adolfo Gustavo Bécquer.
 

Portada de La caza de la perdiz roja de Miguel Delibes    

Estèticament, tota la col·lecció té unes característiques comunes: un format quadrat (23 x 22 cm.) i tapes dures il·lustrades amb fotografies. L’interior conté el text en paper cartoné de color crema esvaït i té, intercalades, fotografies impreses sobre paper blanc brillant. Les pàgines no són numerades. Sobre aquesta base, i amb totes les excepcions que ja comentarem, cada llibre va ser dissenyat per un o dos dissenyadors gràfics diferents: Lluís Clotet, Oscar Tusquets, Hans Romberg, Josep Bonet, Cristian Cirici, Toni Miserachs, J.C. Pérez Sánchez, Mariona Aguirre, Enric Satué, Joan Ferraté i finalment Joaquín Monclús.

Com podeu veure és una selecció d’intel·lectuals difícilment superable; actualment seria impossible poder repetir un elenc d’aquesta categoria.

Ara, però, ens centrarem només en un dels llibres de la col·lecció i de la resta ja ens n’anirem ocupant al llarg del temps, en el bloc.  

Parlem del quart llibre de la col·lecció (malgrat que no estan numerats). Va ser escrit per Miguel Delibes i conté 35 fotografies d’Oriol Maspons. El disseny anà a càrrec de Josep Bonet i Oscar Tusquets. Com a excepció de les característiques formals de la col·lecció, té unes guardes interiors il·lustrades amb una fotografia macro de plomes de perdiu, que li donen una textura molt interessant, i utilitza una tinta vermella a la coberta -en el títol per a combinar-lo amb el negre- i a la portada interior per a reproduir un gravat de perdius, antic.   
 

Guardes interiors  

Portada interior  

El text de Delibes és estilísticament característic de l’autor i fa una apologia costumista de la cacera, allunyant-se de qualsevol intel·lectualització. Les fotografies d’Oriol Maspons són molt vives, realitzades en una austera Castella dels anys 60. Van des de fotografies de paisatge fins a retrats (tant de persones com d’animals), passant per escenes d’interior i natures mortes. En aquestes darreres, la composició i el contrast del blanc i negre donen un gran relleu a les imatges, a través de les ombres que es projecten de manera molt destacada tal com queda recollit en les fotografies.  
 

Les fotografies, independents i alhora dependents del text, en són un complement ideal i, de fet, eliquen de manera visual que el Cazador no quiere recordar los malos tragos; es un desmemoriado consciente. Al igual que el hombre enamorado, se oculta los defectos del objeto de su pasión y sobrestima sus virtudes. De aquí que para el Cazador, el momento más feliz de toda cacería esté fuera de la cacería, es decir en ese momento en que concluidos los preparativos se dispone a partir y presiente ante sí una jornada afortunada, diáfana e inacabable.  

Sense cap mena de dubte és un bon tast per començar a comentar aquesta col·lecció de Palabra e imagen de l’editorial Lumen. Ja anirem veient al llarg d’aquest temps, esperem, la qualitat literària, fotogràfica i de disseny de la col·lecció.