Bosqvejo breve, y epitome de las glorias consagradas (1677), primer llibre amb gravat d'adulació reial catalana

Des de l’edat mitjana (per no parlar des de sempre que hi ha hagut poder institucionalitzat) la reialesa ha estat afavorida per tota una sèrie de llagoters que l’han exaltat i que s’han encarregat d’organitzar saraus públics per tal de refermar la submissió del poble al poder.

Quan apareix la impremta a Europa, no triguen gaire a significar-se els qui no es conformen a organitzar els saraus (de joia o de dol) a l’entorn de la monarquia, sinó que a més en deixen constància impresa per tal de reforçar, amb llibres, la memòria del que els vassalls han organitzat per als seus reis.

Hem de tenir en compte que moltes vegades les diverses ciutats del regne organitzaven homenatges als reis al mateix moment, sense que el rei hi fos present. Si s’imprimia un “reportatge” de la festa, en quedava constància i els reis podien tenir més present la fidelitat de tal ciutat o tal altra. A més, servia perquè la gent que ho havia vist tingués un record d’un esdeveniment que trencava la monotonia de la vida diària de les ciutats en una època de poques festes i distraccions i també per donar-ne notícia a aquells -propers o llunyans- que no hi havien assistit.

Les commemoracions eren variades i podien anar des de celebracions pel coronament del rei, el casament de reis o prínceps, el naixement d’un hereu, una victòria militar famosa, la tria d’un primer ministre (com aquest cas)... o de dol per la mort d’una reina, un príncep o el rei mateix.

Que les festes fossin més o menys lluïdes i vistoses depenia de la conjuntura política i econòmica del moment o de l’interès que tingués la ciutat en la qüestió a celebrar.

En aquesta ocasió, Josep de Solà i Segura fou l’encarregat d'escriure la relació de les festes que se celebraren a Barcelona l’any 1677, en un llibre titulat Bosqvejo breve, y epitome de las glorias consagradas a la Magestad del Catholico Monarca Carlos Segvndo (que Dios guarde) Rey, y Señor nuestro, por aver llamado al peso de su Govierno al Serenissimo señor Don Ivan de Avstria su Ermano, por la Fidelissima, Noble, y Atenta Ciudad de Barcelona, Cabeça del Principado de Cathaluña, honor de la Corona, y espejo del Vniverso... (Barcelona, Rafael Figvero, 1677) (20x14,5 cm.). Les despeses de la primera part del llibre van córrer a càrrec d'un noble, el Sr. Jaime de Cortada, mentre que la segona part va ser sufragada per l'eclesiàstic Serapio de Berart, tal com consta en la portadella que encapçala cada part i en el poema de dedicatòria de cada part a Joan Josep d'Àustria.

La singularitat del llibre rau en el fet que fou la primera vegada que a Barcelona, a més d’explicar per escrit les diverses accions que s’havien fet per commemorar que el controvertit Joan Josep d’Àustria -germà bastard de Carles II- havia estat triat com a primer ministre, es va afegir un gran gravat (34x43 cm.) que representava una part d'aquests esdeveniments.

Aquesta imatge, molt més gran que les pàgines del text, es col·locava plegada i relligada a l'interior del llibre perquè el lector, en desplegar-la, pogués apreciar amb més detall el desenvolupament de l’acte realitzat.

En aquesta ocasió, la festa fou completa i hi desfilaren (com era típic en les festes barroques) diversos personatges vestits d’indis americans, de moros... i fins i tot d’óssos. Al final, presidint la processó colorista, anava la carrossa que representava el poder, en el cas present absolutament farcida de músics -amb arpa inclosa.

El desaparegut Palau Reial davant del qual es celebraren les festes dels argenters a MARTÍ, JOAN. Bellezas de Barcelona. Barcelona, Ed. Vives, 1874

Tàcticament, el Gremi d’argenters de Barcelona va fer incorporar a la relació que Josep de Solà feia sobre les festes -de manera destacada per mitjà d’un gravat- l’acte que ells com a gremi van organitzar davant del Palau Reial (que seria enderrocat en el s. XIX). L'objectiu del gravat devia ser, doncs, que quedés constància visual del fet i el rei i el seu germà comprovessin la fidelitat que els tenien i obtenir així algun rendiment (privilegi) a curt termini. Això explicaria l’interès en presentar la làmina amb l’afegit de text següent: fiesta que hisieron los plateros de la ciudad de Ba(rcelo)na por la buena eleccion que hiso el Rey n(uest)ro S(eño)r. Que dios g(uar)de por aver llamado al peso de Su Govierno al Se(renisi)mo S(eño)r don Juan de austria Su Ermano. D’això se’n diu ser un spònsor que intenta treure suc de la festa que ha subvencionat!

L'autoria del gravat es deu a Francesc Via el Vell que segueix el costum del s. XVII de compaginar al feina d'argent amb la de gravador que també passà al seu fill Francesc Via el Jove. És un gravat correcte que no té res a veure amb els gravats que arreu d'Europa estaven fent els grans artistes. A Catalunya els encàrrecs artístics sobretot es veien vinculats al món de la impremta amb gravats d'escuts i altres elements decoratius. De fet, aquest gravat és l'encàrrec més important que li coneixem i com podem comprovar no és d'una gran perfecció ni tècnica ni estètica. El seu fill Francesc Via el Jove perfeccionarà una mica més la tècnica encara que no arribarà a sobresortí del tot. El gravat, però, és interessant perquè ens mostra la situació d'artesania en la que es trobava aquesta feina més vinculada a la tradició familiar i gremial dels argenters que a la d'aspiracions artístiques.

De tota manera, aquest exercici d'adulació sembla que no va obtenir els resultats esperats, ja que ni Barcelona, ni Catalunya en general, no van rebre gaire favors reials durant la resta del regnat de Carles II, tal com indica Joan Ramon Triadó: Entre les festes de caire civil destaca la festa en motiu del nomenament de Juan José d'Àustria com a cap de govern l'any 1677. El gremi d'argenters va organitzar una festa en honor seu davant el palau del Virrei, creient segurament en la intercessió del nou governant a favor de Catalunya. Però aquest príncep representà la decepció a l'interior i la humiliació a l'exterior del regne, ja que la seva mediocritat, que servia quan era a l'oposició -obviàment tasca més fàcil i agraïda- es desprestigiava en exercir funcions de govern.

BIBLIOGRAFIA:

DALMASES, NÚRIA DE. Argenters i joiers de Catalunya. Barcelona, Edicions Destino, 1985.
SUBIRANA REBULL, ROSA MARIA. "El taller dels "Francesc Via", un paradigma dels argenters-gravadors catalans al tombant del Set-cents" a Recerca, 12. Barcelona, 2008 (p. 129-160)

 TRIADÓ, JOAN-RAMON. L'època del barroc s. XVII-XVIII. Barcelona, Història de l'Art Català Volum V Edicions 62, 1984.
TRIADÓ, JOAN-RAMON. "La festa i les manifestacions efímeres a la Catalunya del segle XVIII. Proposta d'estudi i d'anàlisi" a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. (pp. 135-142)