dijous, 18 de setembre de 2008

Alluha, tauleta alcorànica d’aprenentatge.

Als Bonicos


Alluha procedent de Mali (Anvers)


L’escriptura pot tenir els suports més variats i de fet tota superfície pot ser apte si s’utilitza la tinta o tècnica adequada. Hi ha suports, però, que han estat pensats per a una utilització limitada de temps i per això no són suports gaire elaborats i fins i tot algunes vegades són escollits per la facilitat que ofereixin per a la reutilització, sobretot en èpoques i zones en què el paper, pergamí o qualsevol altre suport habitual és car i escàs.

Aquest és el cas de les pissarretes individuals que es feien servir a les escoles de casa nostra fins ben passada la postguerra, o de les Alluha o tauletes alcoràniques que encara es fan servir en alguns llocs de l’Àfrica Negra.

L’ensenyança a les escoles alcoràniques passa per diverses etapes i la primera és l’adquisició per part de l’alumne de la grafia i caràcters àrabs i la respectiva articulació dels sons. Per a aquest aprenentatge inicial s’utilitzen les alluha de fusta en les quals l’alumne anirà practicant la cal·ligrafia amb un càlam de canya i una tinta fosca barreja d’aigua, goma aràbiga i negre de fum de les cassoles familiars.


Alluha procedent de Mali (revers)


La tauleta és propietat de l’alumne però és el mestre qui les conserva per evitar que l’alumne pugui (volent o sense voler) incloure alguna cosa no pròpia de l’Alcorà ja que l’exercici que realitza és la còpia sistemàtica de sures com a pràctica. Recordem la tradició musulmana diu que l’Alcorà fou dictat en somnis per l’Arcàngel Sant Gabriel (com a intermediari d’Al·là) a Mahoma i això implica que Al·là parlà en àrab i que les lletres en si siguin testimoni sagrat de l’Escriptura i en conseqüència siguin paraules amb propietats màgiques.


Entrada a una escola alcorànica de Mali amb les alluha
(Foto Lluís Vilaró)


Per aquest motiu, quan l’alumne finalment ha omplert tota la tauleta correctament està autoritzat a rentar-la per esborrar-ne les paraules però ha de conservar curosament l’aigua, que és donada a veure als més petits de l’escola, conjuntament amb farinetes de mill perquè els doni més intel·ligència i facilitat d’aprenentatge.

Quan l’alumne acaba aquest primer aprenentatge el mestre li decora l’Alluha amb cal·ligrafia experta reproduint sures perquè la família ho guardi com prova de l’ensenyament rebut pel fill.


En aquest exemplar (30x14 cm.) hom encara hi pot observar els regalims de tantes vegades que ha estat utitlitzat i reutilitzat amb infinitat de rentades.


Entrada a una escola alcorànica de Mali amb les alluha
(Foto Lluís Vilaró)

BIBLIOGRAFIA


BRETON-GRAVEREAU, SIMONE I THIBAULT, DANIÈLE dir. L’Aventure des écritures. Matières et formes. Paris, Bibliothèque nationale de France, 1998.

LÓPEZ "GABÚ", LUIS. Madrasas africanas. Madrid, Museo Nacional de Antropología, 2008.


http://www.mcu.es/novedades/2008/novedades_Madrasas_africanas.html

Cap comentari:

Publica un comentari

Escriu el teu comentari, si vols