Història d'un cocodril despistat (1967) d'Albert Ràfols-Casamada. L’art íntim.

-->

Els artistes plàstics són coneguts normalment per la seva obra pública, és a dir, la que s’exposa. Sovint, però, realitzen algunes obres destinades l’àmbit personal i familiar, que normalment no es mostra a la llum pública.

Dintre de les obres més privades hi ha les que fan per obsequiar els infants que tenen al voltant, bé siguin fills, nets, nebots o fills d’amics. D’aquest àmbit coneixem obres de Picasso, Miró, Calder i alguns altres mestres de l’art contemporani.

El llibre que presentem avui és un facsímil d’un petit conte que el pintor Albert Ràfols-Casamada (Barcelona 1923-2009) va escriure i dibuixar per a una fillola seva anomenada Clara. Suposem que en va realitzar més d’un pel que s’indica, en lletra d’impremta, a la part superior de la primera pàgina, que fa de coberta: Albert Ràfols-Casamada. Contes per a Clara, 1.

Amb tot, nosaltres coneixem únicament aquest volum, que té forma d’acordió (22x94 cm.) i està escrit i dibuixat per ambdues cares. Fora de la referència esmentada no hi ha cap altra dada de lloc de publicació ni data, malgrat faci la impressió que l’edició s’hagi realitzat a partir de l’original, segurament cedit per la seva fillola Clara. Malgrat tot, hi ha informacions a la xarxa que apunten a l’Editorial Rosa Cúbica, l’any 2002.

L’obra original fou realitzada l’any 1967 i mostra la Història d’un cocodril despistat que es perd pel desert amb una evident sintonia naïf pròpia dels llibres per a infants. El dibuix és molt senzill i efectista amb els mínims recursos i amb la lletra majúscula, de pal sec, manuscrita que ajuda a donar èmfasi a algun passatge de la narració.

L’obertura d’una Coca-cola com a eix central del conte (un Coca-cola com havíem dit sempre!) li confegeix encara més aquest aspecte lúdic i naïf dels contes, en els quals l’argumentació lògica no té cap cabuda, afortunadament.

És una molt bona ocasió per gaudir d’una obra de circuit familiar, que si no arriba a ser per a aquesta impressió facsimilar no podríem admirar i, en canvi, ajuda a completar la visió que tenim de l’obra pictòrica i literària d’Albert Ràfols-Casamada.