dijous, 25 setembre de 2008

La vida d'una dona (1866) de Josep Armet, la primera historieta catalana?

Durant la segona meitat del s. XIX es van posar de moda a París uns àlbums de gravats fets amb clares finalitats artístiques signats pels grans litògrafs francesos (Daumier, Gavarni...). A partir d’uns temes o personatges tipus (artistes, advocats, metges, noies...) es duien a terme una sèrie de litografies, normalment costumistes i amb certa ironia, en la qual els artistes mostraven les seves habilitats tècniques i estètiques. Aquestes litografies acostumaven a vendre’s per lliuraments periòdics i es podien adquirir per subscripció o bé per compra en uns punts de venda determinats i després l’afeccionat se les relligava.


Aquesta moda parisenca arribà a Barcelona i es conserven uns pocs exemples de factura local. El més antic que coneixem és el que presentem avui: La vida d’una dona que està signat per un misteriós Mrs. Wool. No té data d’edició, però s’imprimí a la Litografia Mercantil de G. Casas del carrer Barberà 15 de Barcelona. Mesura 37 cm per 26 cm. i conté 47 litografies sense comptar la de la coberta que està impresa sobre un fons verdós. És molt enigmàtica i representa una dona vestida de negre cavalcant sobre un animal fantàstic (amb cap i cos de gat, ales de ratpenat i cua amb forma de serp...).


El contingut pertany al gènere de les històries moralistes de l’època i que ja tindrem temps de comentar al llarg de la vida (esperem) d’aquest Piscolabis Librorum. L’argument, ras i curt, és la vida de l’Elvira, una noia (filla d’un Guàrdia dels Balls del Liceu) que vol viure la vida de gresca del moment i se’n va amb un i amb l’altre fins que aconsegueix viatjar a París. Sempre busca homes amb possibilitats econòmiques que li paguin els capricis. Finalment mor després de patir una malaltia que l’embogeix (segurament sífilis). L’àlbum acaba amb la tètrica i moralitzadora imatge del pare plorant davant de la tomba de la noia mentre diu: -¡Quan era viva tots la buscaban, y ara sols la busco jo! ¡Com cambian las cosas en lo mon!


La publicació, escrita en català (cas estrany en aquell moment perquè la major part de la producció litogràfica i editorial es realitzava en castellà) es pot considerar el primer còmic a Catalunya i a Espanya, ja que no hi ha precedents d’aquest tipus d’àlbums (com a mínim que jo sàpiga) editats a casa nostra. Cada escena era a plana sencera –amb un diàleg escrit al peu- i per això es pot considerar conceptualment proper al llenguatge del còmic. Ara bé, estèticament a l’actualitat se n’allunya per la mida dels dibuixos i sobretot perquè el text enlloc d’estar col·locat en bafarades se situa a sota la il·lustració en forma de diàleg.

D’altra banda, devia servir d’inspiració per al famós àlbum d’Eusebi Planas Historia de una mujer, publicat en cromolitografies el 1880, amb una temàtica idèntica i del que ja en parlarem en un altre ocasió.


No hi ha cap indicació de qui és l’autor realment ni en quina data es va realitzar. Pel que fa a la cronologia hi ha tres factors que permeten situar l’edició de La vida d’una dona entre els anys 1864 i 1869. En primer lloc, la referència que s’hi fa al llibre del Museo epigramático que havia estat publicat a Barcelona per primera vegada el 1864 i que causà una gran rebombori pel contingut satíric i picaresc, que en aquell moment fou considerat eròtic i, per alguns, fins i tot pornogràfic.


Una altra data per a la cronologia és que en una de les escenes es parla de El Gavilán que era un ball on es feien festes de disfresses de Carnaval o de Cap d’Any. Les organitzaven una sèrie d’artistes vinculats al Taller Ambut situat al carrer Rull (calle del Olmo) nº 3 que tingué molta fama per la gresca i la liberalitat que hi regnava. Aquestes festes de disfresses organitzades sota el nom d’El Gavilán duraren entre el 1865 i el 1877.


L’altra dada important per acabar d’ajustar la cronologia ens la dóna la litografia Mercantil, que estigué situada al carrer Barberà 15 entre els anys 1866 i 1868, mentre que el 1865 estava a la Rambla 19 i l’any 1869 s’havia traslladat a la Rambla Santa Mònica 20.

Sobre l’autoria tant de la idea com del dibuix hem de tenir en compte que la signatura de l’àlbum amb el nom de Mrs. Wool és clarament un pseudònim, ja que no consta que hi hagi cap escriptor anglosaxó d’aquest nom i que el text és redactat totalment en català, amb frases fetes i expressions populars, i ple de localismes temàtics com les referències al Liceu, al ball de El Gavilán i al llibre del Museo Epigramático. L’autor podria ser el popular escriptor i editor Albert Llanas (en anglès Wool significa Llana). Malgrat tot tenim el problema que d’entre els molts pseudònims que utilitzava per signar articles i llibres diversos mai no figura aquest de Wool. A més, hi ha el detall que wool és en singular i el seu cognom és en plural. Malgrat tot considero que és un ferm candidat a ser l’autor de la història i dels diàlegs.


Però una vegada tenim els anys d’impressió i la suposada autoria de la història, ens falta saber l’artista litògraf. Estilísticament no encaixa en cap dels dos gravadors de moda del moment: Eusebi Planas i Tomàs Padró. A més, Llanas i Padró havien trencat les seves intenses relacions professionals arran del diari Un tros de paper que tots dos portaren a terme durant el període de 1865 i 1866, és a dir, anterior a l’àlbum. Això podria haver provocat que per il·lustrar l’àlbum l’autor (l’Albert Llanas?) cerqués un altre litògraf.

El problema per poder fer una atribució indirecta és que les litografies que hem trobat estilísticament properes a l’àlbum no estan signades perquè són elements comercials o targes de festes.
Malgrat aquesta dificultat tenim una pista ja que trobem dues anotacions escrites a mà, a llapis, a l’interior de la coberta de l’àlbum, (una enquadernació senzilla, sense cap mena d’interès, però encara del s. XIX). A la segona de cobertes consta el nom de Josep Armet i les dates (1843-1911), mentre que al final del llibre, a la tercera de cobertes, hi ha només el nom: Josep Armet. Malgrat que mai una inscripció anònima ha de ser tinguda com un article de Fe en aquest cas creiem que qui ho va anotar tenia informació de primera mà que nosaltres no tenim. Aquest pintor fou deixeble de Martí i Alsina i viatjà a Roma el 1858 amb Fortuny. Finalment, s’especialitzà en pintura de paisatge i va gaudir de molta fama en el seu moment. Consta a través de les biografies de l’època que va fer litografies en la seva joventut (fins i tot va tenir un àlbum censurat que es titulava La juventud pintada por si misma de 1866 i que considerem totalment desaparegut), mentre que de l’àlbum present hi ha molt pocs exemplars i cap en biblioteca pública. Per tant, no tenim cap litografia signada o reconeguda públicament com a obra de Josep Armet, i l’atribució que fem l’hem de considerar molt plausible encara que no tenim cap prova definitiva.


Estèticament, utilitza el llapis litogràfic de manera molt hàbil i de gran qualitat general, amb un traç molt espontani, sense rectificacions i que demostra que era un artista molt consolidat malgrat la seva joventut (vint anys i escaig). La seva manera de fer els clarobscurs i els seus tramats lineals són molt vius i l’emparenten directament amb els mestres francesos, desmarcant-se de la litografia més acurada i llepada.
Excel·leix en la resolució dels paisatges però es mostra menys hàbil en la dels personatges (cosa que reforçaria la trajectòria posterior com a pintor només de paisatges). Hi ha parts del cos que no resol gens bé, com ara els rostres dels personatges (alguns queden ben aconseguits però d’altres són fets amb poca perícia i amb alguna rectificació barroera) i també les extremitats, sobretot les cames i els peus i també les mans. Malgrat aquests defectes les litografies són de gran qualitat i lamentem que no tingués més continuïtat. Segurament devia fer treballs de litografia per guanyar-se la vida i devia considerar (com era normal a l’època) que no era una feina artística sinó artesanal que va abandonar quan així li va convenir.

Per tot això creiem que el guionista d’aquest àlbum fou el popular escriptor Albert Llanas, l’artista litògraf Josep Armet i la seva cronologia estaria entre els anys 1866 i 1869. L’edició, l’única dada segura, és a Barcelona a la impremta Litografia Mercantil de G. Casas del carrer Barberà 15.


PD del 30/11/08
Parlant amb l'Albert Obrador de la Llibreria Antiquària Casals surt per casualitat aquest àlbum de litografies. L'Albert el coneixia i a més en sabia l'autor. Em comenta que si es busca al Palau per Wool (jo el vaig buscar com a autor anònim, com a Llanes i com a Armet, però no va sortir res), i ho comprovem, surt que fou un pseudònim usat per l'Armet segons informacions de l'Apel·les Mestres. Això ens certificaria que l'autor de les litografies fou l'Armet però que sobre l'autoria del concepte potser hauríem de tenir en compte la participació tant d'Armet com de Llanas. L'únic llibre publicat a nom de Wool és aquest àlbum per la qual cosa no hauríem de descartar la presència de Llanas en aquesta empresa editorial.

PD. 29/12/09. Recentment he localitzat un exemplar amb manca de vàries litografies de la col·lecció però que al davant de tot de les litografies conserva el paper original del 1r lliurament de la sèrie amb un segell de goma de Reus, el que ens indica que la distribució fou general a tot Catalunya.

BIBLIOGRAFIA

OSSORIO Y BERNARD, MANUEL. Galeria biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid, Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884.

2 comentaris:

  1. Aquest tema l'hauries de parlar amb Jaume Capdevila KAP, un ninotaire expert en història del còmic.
    Dibuixa a La Vanguardia, El Triangle i El Mundo Deportivo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, gràcies, aquest tema ja l'he parlat amb en Kap i amb en Jordi Riera -autor del catàleg del Còmic en Català- i amics.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols