Pere Vergés. L’estètica poètica

In memoriam de l’Honorable Sr. Robert Vergés i Cadanet (1925-2000), fill de Pere Vergés i continuador de la seva tasca pedagògica com a patrici de la Fundació Pere Vergés, amb totes les virtuts i defectes de l’últim mecenes del noucentisme.

Dedicatòria autògrafa al pedagog Lluís Torres Ullastres en un llibre de Poesies

Pere Vergés fou un mestre i pedagog de l’època de la República i que dirigí l’Escola del Mar, una de les escoles emblemàtiques de l’època. Destruït l’edifici en un dels bombardejos feixistes sobre Barcelona, l’escola es traslladà al Guinardó i va abandonar definitivament la Barceloneta. Acabada la Guerra Civil, Pere Vergés sortosament no fou depurat com tants altres mestres republicans i continuà com a director de l’Escola del Mar (irònicament situada a la part muntanyosa de Barcelona) on pogué continuar la seva tasca pedagògica dintre de les escoles municipals del franquisme, aprofitant totes les esquerdes legals per introduir conceptes com democràcia, solidaritat...

Però ara no parlarem de pedagogia sinó dels llibres de poesia que va publicar i dels quals era l'autor. No entrarem a comentar el contingut, és a dir els pomes, sinó l’estètica que va voler donar a aquests llibres. De fet, ell mateix tenia una opinió molt concreta i contundent de la seva obra poètica: Tota la vida he sentit viure la poesia dins el cau de la meva sensibilitat, però de la mateixa manera l’experiència dels anys em van fer adonar ben aviat que mai no arribaria a ser un poeta ni tan sols de volada prima, i em vaig resignar a viure intensament la poesia però sense tenir la pretensió d’expressar-la. No obstant la fredor realista d’aquesta reflexió que em vaig fer més tard, l’any 1925 vaig cometre la gosadia de publicar un recull amb el títol de Poesies, i cinc anys després hi vaig reincidir, encara amb un altre llibre: La nova amiga.

Els dos llibres que esmenta, Poesies i La nova amiga, foren autoeditats (el que editorialment s'anomena llibre de vanitat) per ell mateix, el que li permeté tenir-ne cura des del vessant estètic plenament i amb total llibertat, perquè no formava cap de cap col·lecció.

Pere Vergés era una persona molt interessada en l’estètica de tot el que l’envoltava, gairebé malaltís en l’ordre i la coherència estètica, molt propera a la del noucentisme malgrat que cultivà l’amistat amb artistes avantguardistes com Àngel Ferrant amb qui col·laborà amb les seves teories del dibuix infantil.

Portada de Poesies dissenyada per Ramon Sarsanedas

El primer llibre, Poesies (Barcelona, 1925), tingué una portada dissenyada per l’artista i amic seu Ramon Sarsanedas (pare de l’escriptor Jordi Sarsanedas), especialista en lacat de mobles i objectes seguint la tècnica urushi japonesa, tècnica força utilitzada en la decoració noucentista o decó de principis del s. XX. En la portada es representa, amb una tinta subtil, un projecte de decoració en forma de gerro d’estètica clarament noucentista. Enmig del buquet vegetal que surt del gerro, es destaquen el nom de l'autor i el títol en majúscules. La mida de lletra del títol és més gran que la de l'autor, i quant al color les inicials són fetes amb tinta vermella i la resta de lletres són negres. A l’interior, els poemes s'emmarquen amb una sanefa molt prima de clar caràcter rural.

Pàgines de Poesies

La il·lustració de portada del segon llibre, La nova amiga (Barcelona, Impremta Altés, 1930) de temàtica amorosa i influenciat pel seu amic Salvat-Papasseit, fou encarregada a l’escultor Joaquim Ros qui hi realitzà una xilografia posteriorment pintada a mà. És una estètica una mica més vinculada a la manera de fer dels xilògrafs dels anys trenta amb coneixements de noucentisme i avantguarda. Representa un paisatge marí amb una perspectiva volgudament impossible on una figura femenina de concepció escultòrica és reclinada a primer terme. El negre de la figura femenina ressalta amb una vibrant tinta negre que contrasta amb la tènue pintura.

Portada de La nova amiga

Tipogràficament la portada utilitza dos tipus diferents així com caixes i colors per a distingir les diverses referències. Ambdues obres tingueren una tirada molt curta (de La nova amiga consta un tiratge de 156 exemplars) i això permeté a Pere Vergés controlar-ne la seva edició i els detalls estètics com els il·lustradors, la pressió dels tipus mòbils que deixen la marca als
fulls així com la tria del paper de fil amb els exteriors dels fulls barbats. L'obra fou impecablement impresa pels Tallers Altés.

Pàgines interiors de La nova amiga

BIBLIOGRAFIA:

CÒNSUL, ISIDOR. Lector i escriptor: un home de cultura a Centenari Pere Vergés (1896-1996). Barcelona, Edicions 62, 1996.
SALADRIGAS, ROBERT. L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés. Barcelona, Edicions 62, 1973.