L'Ivan Istoichnikov de Joan Foncuberta (1997), l'engany enginyós.

A l'Amadeu

Moltes vegades hom critica la informació que hi ha a internet perquè es diu que és poc fiable i penjada per qualsevol. Però què passa amb la informació impresa? Aquesta sí que és fiable? I la fotografia? També sempre diu la veritat? Aquest és l’eix de treball d’un dels artistes catalans més importants de tots els temps i del que ara podem gaudir en una esplèndida exposició a la Virreina de Barcelona en la que se li fa una retrospectiva.

Per mi, una de les seves obres més rodones és el catàleg de l’exposició monogràfica que es celebrà a Madrid a la Fundación Telefònica el 1997 i que es va publicar en format de llibre, titulada Sputnik, de mig foli (23 x 17 cm.) amb tapes de cartró fotografiades i mitja tela vermella al llom i amb lletres daurades.

Des de la col·laboració amb Pere Formiguera en Fauna fins els darrers treballs sobre la incidència d’internet en la fotografia i la concepció del món, Joan Fontcuberta, com hem insinuat al principi, fonamenta la seva feina com a fotògraf i intel·lectual en denunciar i qüestionar precisament l’aureola que té la seva disciplina de fidelitat a la veritat. Recordem, només per posar un cas recent, les fotografies fetes per satèl·lits que van servir a Bush jr. per a “demostrar” a la “comunitat internacional” que Iraq utilitzava armes de destrucció massiva per iniciar la darrera guerra contra aquest país.

En el cas que analitzem avui, Sputnik, l’artista fa una recreació sobre la manipulació fotogràfica que realitzaren les autoritats soviètiques de les persones caigudes en desgràcies i com aquestes eren suprimides de la documentació. A partir d’aquests casos reals, s’inventa un cosmonauta, Ivan Istoichnikov (Joan Fontcuberta en rus) que degut a errors en la carrera espacial a bord de la nau Soyuz II interessaria al govern fer-lo desaparèixer definitivament de la documentació oficial per tal de no admetre errors, passant d’heroi nacional a no-res. Tot això és investigat pel suposat periodista americà Michael Arena que compra en subhasta l'arxiu d'un altre cosmonauta. tripulant del Soyuz III.

Tot el llibre-catàleg intenta recrear la descoberta d’aquest suposat frau de les antigues autoritats soviètiques a partir de l’obertura d’arxius arran de la Perestroika i de la mercantilització dels mateixos. Així, el llibre està escrit com si fos un treball de recerca històrica (escrit bilingüe rus-castellà) amb fotos de la infància, joventut i dels moments culminants de la carrera d’Ivan Istoichnikov fins a la seva defenestració. Tot en documents, imatges, dibuixos, esquemes... simulant l’estètica soviètica dels anys 50 per donar-li més realisme. A més aquest llibre fou el catàleg a una exposició que es celebrà amb esquemes, materials tridimensionals a l’entorn de la carrera espacial... que intentava crear una atmosfera creïble.

Exposició a la David Winton Bell Gallery, 2001

Moltes fotografies són fotomuntatges en els que Joan Fontcuberta hi posa la seva cara per a simular que és Ivan Istoichnikov. Foncuberta, malgrat totes les tècniques que té a mà per a fer fotomuntatges perfectes sempre deixa aquest treball com poc acurat, poc acabat perquè l’espectador tingui els indicis suficients per a replantejar-se si el que li expliquen és real o és un engany.

Per acabar d’ajudar al lector a descobrir que el llibre és una ironia sobre les manipulacions soviètiques i sobre la reobertura dels arxius i els grans secrets que amaguen les guardes han estat impreses amb tinta fluorescent que a les fosques permeten llegir: Todo es ficción.

Detall de les guardes interiors on en fusforescència i dintre d'uns mapes de l'Univers es llegeix en grans lletres:

TODO ES FICCIÓN

Tothom vinculat al món de l’art i del pensament tenia clara la proposta de Joan Foncuberta i que el que pretenia no era enganyar la gent sinó alertar de possibles enganys a través de les seves tantes fabulacions, de les que és un mestre en inventar històries. La sorpresa per a tothom, però, vingué uns anys després, quan les ressenyes del llibre i de l’obra ja estaven divulgats per tot arreu i per internet. En el programa Cuarto Milenio d’Íker Jiménez es presentava la història del llibre com una cosa certa i digne de misteri espacial. La visió del vídeo i la seva posterior justificació no tenen desperdici. Us els recomanem per veure l’abast de l’obra de Foncuberta i allò que precisament denunciava.

Un llibre d’execució i conceptualment perfecte en tots els seus aspectes i que demostra com la interdisciplinarietat de llenguatges pot aportar moltes coses al món de l’art i del pensament. Una obra mestra, sense cap mena de dubte.

Vídeos del programa del 11 de juny del 2007 i del següent de Cuarto Milenio de Cuatro en el que Íker Jiménez es feia ressó del cas d'Ivan Istoichnikov i de la seva enigmàtica desaparició en l'espai. El primer vídeo és el de l'emissió del "documental" i el segon el de la "justificació de la relliscada"

BIBLIOGRAFIA:

FONTCUBERTA, JOAN. El beso de Judas. Fotografia y verdad. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1997.
FONTCUBERTA, JOAN. El llibre de les meravelles. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2008.