El ratón Mickey en la Corte del Rey Arturo (1934), l’entrada triomfal de Walt Disney i els pop-up a Espanya

Quan cerquem Mickey Mouse pel Google ens surten uns 103 milions de resultats, aproximadament. Aquest és un clar cas de contaminació virtual de la informació ja que quan cerquem el que volem la discriminació de la informació és una tasca tant gegantina que no es pot portar a terme sense comptar amb l’eternitat. El bon posicionament només dona avantatges a la Wikipèdia i a les pàgines de Disney. Quan he cercat informació les primeres edicions de Mickey Mouse a Espanya per fer aquest apunt el primer mur amb que m’he trobat ha estat aquest de la contaminació virtual.

Gràcies a les referències bibliogràfiques de determinats llibres, a la informació personal d’en Jaume Bosch i els seus múltiples contactes -sempre disposats a ajudar a qui ajuda- i a alguns blocs com Tebeoesfera i Viñetas hem aconseguit reconstruir una mica els inicis d’en Mickey a Espanya. Resulta curiós com un personatge que està tant estudiat pel dret i pel revés no compti, o no hem trobat per culpa de la contaminació virtual, amb un estudi monogràfic sobre com es va introduir en el mercat de parla castellana en els anys de la Segona República de la mà sobretot de l’editorial Molino.

La figura de Mickey Mouse, creada el 1928, és potser una de les icones més importants de la cultura occidental i de la seva influència sobre d’altres cultures. Per la seva importància econòmica a més ha estat el motiu de l'extensió de la llei dels EUA sobre els copyrightact, que va rebre el nom de la Llei Mickey Mouse perquè evitava que el personatge passés al domini públic en funció dels anys que faltaven per a que caduquessin els drets que s’anaven allargant. El control del personatge per part de Walt Disney i la seva productora els ha permès treure-li el màxim rendiment econòmic, convertint el personatge amb una icona productiva del s. XX que ha comptat amb moltíssimes reinterpretacions a tots nivells, sobretot artístic amb casos tant coneguts com el de Warhol o l’Equip Crònica.

A Espanya l’arribada del personatge en un primer moment anomenat Patitas a La Alegria Infantil o Miguelín a La Vanguardia va anar seguida –ja amb el seu nom de Mickey Mouse- d’un cert màrketing a la manera americana, dirigit per l’Editorial Molino de Barcelona que en fou qui introduí el personatge a Espanya conjuntament amb l’Editorial Calleja de Madrid que publicà 100 mini contes de Mickey Mouse. L’Editorial Molino, en formar-se a partir d’una escissió de l’Editorial Juventud de la que Pau Molino Mateus marxà venent-se totes les seves accions a Josep Zendrera, apostà per a un tipus de literatura més popular d’origen estranger –com la Biblioteca Oro-  i també per la il·lustració d’autors foranis com ja vam veure en el conte d’El soldadito de plomo.

Pentit ventall desmuntable de figures mickeymòrfiques (anys 30)

Dintre d’aquesta cerca d’escriptors i il·lustradors estrangers –malgrat que també en va publicar de locals- la vista es dirigí hàbilment vers els EUA i la literatura dels pulp que triomfava i també en la figura emergent de Mickey Mouse. El cinema havia aconseguit popularitzar els dibuixos de Walt Disney i el seu principal protagonista venia avalat per un intens merchandising d’èxit com ho demostra que tot fos piratejat des d’un bon inici. La publicació dels llibres que tingueren a Mickey Mouse com a protagonista anà acompanyada dels curtmetratges de Walt Disney que assoliren una gran popularitat com ho demostra el fet que ja el 1938 a València se’n fes una il·lustració pornogràfica de la seva primera pel·lícula estrenada el 1937, Blancaneus i els set nans.

Propaganda del Club Disney (Viñetas)

Per a promoure el món Walt Disney l’editorial Molino creà el Club Mickey que aconseguí uns 55.000 socis dintre del públic infantil i en paral·lel publicà la Revista Mickey entre el 7 de març de 1935 i 8 d’agost del 1936 (74 números) fins que la realitat de la Guerra civil va impedir la seva continuïtat i la paralització momentània del desembarcament Disney a Espanya. Aquests dos elements de màrketing, el club i la revista, venien definits pel que es feia en altres països i sense cap mena de dubte formaven uns elements claus per al desenvolupament amb força d’un món infantil que posteriorment donaria més que bons resultats econòmics.

Els primers llibres de Mickey Mouse s’imprimiren el 1934 en castellà -mai en català- amb títols com Michey hace camping, Mickey en la Isla del Tesoro, Mickey correo aéreo, Mickey detective... Malgrat la signatura de l’empresa de Walt Disney com autora dels dibuixos, aquests llibres en realitat els va dibuixar a partir del 1930 Floyd Gottbfredson que s’encarregà del personatge fins el 1975. Malgrat que Gottebfredson no fou dels primers dibuixants de Mickey -ho foren Ub Iwerks i Win Smith- si que participà en la definició del personatge a partir de les tires que s’anaven publicant en els diaris i la introducció de personatges com Goofy. A partir d’un cert moment Gottebfredson participà com a guionista de les historietes a mesura que anava rellevant en aquesta tasca a Walt Disney.

Mickey en las carreras reproduit del catàleg de Tresors de paper de Quim Corominas

A més d’aquests llibres que podríem anomenar normals n’hi hagué una sèrie de llibres que introduïren una novetat en el panorama editorial espanyol: el pop-up. Dintre d’aquesta línia editorial  de publicar llibres espectaculars cal destacar, com a excepció a tot el conjunt,  el raríssim llibre-joguina de Mickey en las carreras (1935). El fet que fos infantil –el que deteriora molt els llibres d’aquesta temàtica- i de fer-se una edició molt limitada degut al seu elevat preu per tasques de manipulació molts pocs exemplars han arribat intactes. Del llibre en sortia una rampa i un mecanisme feia que les figures -prèviament muntades- hi baixessin. Aquest llibre i tots la resta dels pop-up que ara analitzarem seguiren fil per randa la mateixa edició americana i només en variava l’adaptació idiomàtica i els logotips de l’Editorial Molino.

Malgrat aquest llibre tant especial de grans dimensions comentat, que és considerat com un dels més preuats del món Mickey, el 1934 es començaren a editar la sèrie que ens interessa de llibres anomenats Ilustración sorpresa que en el seu interior contenien pop-up. Si bé els pop-up ja eren coneguts des de l’Edat Mitjana amb els discs giratoris de Ramon Llull, per exemple, no fou fins a finals del s. XIX amb Rafhael Tuck, Ernest Nister i Lothar Meggendorfer que s’aplicaren les diverses tècniques per a llibres infantils i fins i tot per a llibres mèdics. L’Editorial Blue Ribbon de Nova York els introduí a Amèrica i en patentà el seu sistema i el nom de pop-up el 1932 amb els llibres Pinocchio i Jack the Giant Killer il·lustrats per Harold Lentz.

És precisament l’Editorial Blue Ribbon qui dissenyarà els pop-up per a la Disney i que l’Editorial Molino adaptarà per al mercat espanyol i posteriorment sudamericà. Així doncs, els pop-up que es publicaren seguint el model americà foren d’El ratón Mickey en la corte del rey Arturo, Los enanos del bosque y el rey Neptuno, El ratón Mickey en el circo i Mini y el Pato Moby l’any 1934 i El Gallito del lugar (1938). Altres pop-up que publicà l’Editorial Molino foren els de Harold B. Lentz La tia Ansaronav, El gato con botas (1936) i de K.C. Segar Popeye y la bruja de los Siete Mares (1938). Sobte veure com en plena guerra l’Editorial Molino encara continuava publicant un tipus de llibres de cert nivell econòmic i totalment desideologiat a diferència d’altres llibres infantils.

Peter Pan y Wendy. El niño que no quiso crecer. Barcelona, Ed. Juventud - Cuentos animados, 1935. Ilustrada per A Saló

L’èxit d’aquests pop-up provocà que el 1935 l’Editorial Juventut, de la que s’havia independitzat Molino, intentés imitar-los creant uns pop-up poc reeixits malgrat la seva enquadernació especial en acordió com fou el conte de Peter Pan (en versió catalana i castellana). Després de la guerra l’Editorial Molino es quedà sense els permisos de Walt Disney i no va poder publicar-ne fins els anys 70’. Malgrat això fou una editorial que s’especialitzà en els llibres infantils amb pop-up com foren els llibres d’El Tesoro de Kaleo (1952) de M. Vallbé i il·lustrat per Lozano Olivares o una de La bella durmiente. Aquesta sèrie de pop-up continuà anomenant-se com Ilustración sorpresa a la manera com s’havien anomenat els contes publicats amb pop-up abans i durant de la Guerra Civil.

 

Com hem comentat, els llibres amb pop-up segueixen estrictament el model nordamericà. En el cas que avui analitzem com a model és una rèplica exacte de Mickey Mouse in King Arthur’s Court publicat el 1933 a Amèrica i el 1934 a Anglaterra (en aquest cas amb certes variacions de colors en les cobertes). La traducció castellana d’El ratón Mickey en la Corte del Rey Arturo fou deguda a Alfonso Nadal i es publicà el 1934 constant que està registrat a Espanya amb el Modelo de utilidad nº 2.529 “Ilustración Sorpresa” i En Estados Unidos patente nº 1.913.797 “Pop-up”. Aquestes referències ja deixaven molt clar que qualsevol còpia podia tenir problemes legals.

 Guardes interiors

El llibre, que tingué dues edicions, fou editat amb unes cobertes il·lustrades de cartoné amb un format de quart (26 x 20 cm.) i combinava les il·lustracions a tot color per a les guardes interiors i per als quatre pop-up amb il·lustracions en blanc i negre per la resta del llibre.  Totes aquestes il·lustracions són especialment reeixides en l’estètica de Mickey Mouse ja que foren treballades directament per Lloyd Gottfredson de qui es considera que és la millor etapa del personatge perquè encara hi havia un equilibri entre l’èxit de la sèrie i el treball pausat del seu il·lustrador i no de la seriació a la que posteriorment fos sotmès. Aquestes il·lustracions combinades amb la tècnica del pop-up guanyaven en relleu –i mai tant ben dit- i van tenir el seu èxit.

 Como se hacen los grabados de Mickey de l'Almanaque Mickey (1936) (Viñetas)

Malauradament la Guerra Civil va estroncar aquesta primera arribada d’en Mickey Mouse a Espanya i el merchandising que comportava com el Club Mickey i la revista Mickey que sense cap mena de dubte començava a tenir un èxit considerable com hem vist. Aquesta nova estètica i unes històries desideologiades s’infiltraren en una societat on encara la moralitat dels seus contes i històries estaven ben presents, tant per una moral d’esquerres com de dretes.  Recordem que uns anys abans s’havien format els Pomells de joventut vinculats a la revista Patufet i amb unes característiques ideològiques ben marcades d’un catalanisme conservador que el General Primo de Rivera prohibí el 1923

Així doncs, tant a nivell estètic com de càrrega ideològica l’arribada de Mickey Mouse contrastà amb la producció dels llibres infantils que es produïen a Barcelona on destacaven il·lustradors com Lola Anglada, Llaverias, Junceda... No compararem qualitats però el que és real és que l’Editorial Molino importà unes noves formes d’entendre l’esbarjo infantil que fou el que finalment tingué èxit i s’imposà tant per pressió publicitària com per pressió d’èxit de públic. La Guerra Civil el que va provocar és endarrerir l’entrada del món Disney a Espanya però que poc després d’aquest parèntesi Mickey i els seus companys entràen amb tanta o més força que en aquests primers moments espledorosos de l’etapa republicana.

BIBLIOGRAFIA:

CASTILLO, MONTSERRAT. Grans il·lustradors catalans. Barcelona, Barcanova - Biblioteca Nacional de Catalunya, 1997

COROMINAS, QUIM. Pop-Up. Llibres movibles i tridimensionals. Girona, Caixa de Girona, 1999

COROMINAS, QUIM. Tresors de paper. Llibres, jocs i joguines de paper. Girona, Caixa de Girona, 2008

LLANAS, MANUEL. L'edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). Barcelona, Gremi d'Editors de Catalunya, 2005

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

El petit arbre (2008) de Katsumi Komagata, la bellesa de la subtilitat

Aquest cap de setmana l’artista japonès Katsumi Komagata (Tòquio, 1953) ha tingut una agenda atapeïda a Barcelona. L’associació Tantàgora l’ha convidat dintre del Festival Flic a realitzar una sèrie de tallers que l’han ocupat tant dissabte com diumenge a prop de nens, il·lustradors, dissenyadors i admiradors de la seva obra, dintre del món del llibre infantil. Així que em vaig assabentar que venia una de les personalitats més interessants del món del llibre infantil de l’actualitat, em vaig apuntar als seus tallers, per tafanejar, i sobretot per gaudir i aprendre d’una oportunitat única. Vaig conèixer l’obra de Katsumi Komagata a través dels llibres que en va portar per primera vegada a Espanya la Teresa de La Peixera, ja farà uns quatre anys.

Dedicatòria de katsumi Komagata al llibre del Petit arbre

Però, qui és Katsumi Komagata? Ras i curt és un dissenyador japonès, format en part al Japó i en part a Nova York. Arran del naixement de la seva primera filla va començar a dissenyar llibres conceptuals amb colors plans per apropar-s’hi. A partir d’aquí els seus llibres, que havien de ser d’ús familiar, es van publicar i actualment la seva obra és considerada hereva de Bruno Munari dintre del món dels prellibres. Com a dissenyador de llibres ha rebut els premis i reconeixements màxims, però malgrat tot això una de les activitats que sovint porta a terme són aquesta sèrie de tallers, com els que s’han celebrat a Barcelona, en els quals intenta transmetre la seva forma de fer i de concebre el llibre. I no només això, sinó que ho fa amb una gràcia i una alegria plena d’una viscuda i autèntica humilitat, que realment és admirable.

No s'adverteix una presència tan petita ... encara forma  part de la de neu

Creix una mica

Més enllà d’aquesta petita biografia tenim un artista d’una sensibilitat especial i d’una manera de treballar que el fan fàcilment identificable. La subtilesa de les formes i les textures és el que més caracteritza la seva obra i el que més ens sobta. Els seus llibres busquen la sorpresa a cada pàgina, a base dels colors, de retalls i de diversos tipus de paper i de textures que els donen un plus de sensibilitat, apte per al tacte a més de per a la vista. En certa manera, continua la tradició dels origami i dels ukiyo-e japonesos, però no rememorant el passat sinó mantenint la seva estructura, i actualitzant unes intuïcions formals que ja estaven prou fermes, amb la seva modernitat viscuda com un element d’actualitat. I aquesta és la virtut de Katsimura Komagata, utilitzar un passat tradicional per innovar i tornar a transformar-lo en llenguatge universal.

 

 La primavera arriba i les branques s'estenen suaument  Les fulles apareixen a poc a poc

 

 Algunes fulles de l’estiu absorbeixen la llum del sol      Les branques es balancegen amb el vent i s'expandeix l'ombra de l'arbre

Però per parlar de la seva obra, què millor que agafar un llibre seu i analitzar-lo? El llibre escollit va ser editat el 2008, s’anomena Petit arbre (Little tree o 駒形克己) i és la història cíclica d’un arbre, sense més i amb tot. És un llibre que podríem considerar un pop-up però, a diferència de certa tendència actual, no cau en l’espectacularitat barroquitzant sinó que tendeix cap a la senzillesa minimalista de les formes. Per això, el jurat de la Fira de Bolonya li va atorgar el premi Ragazzi Award, en la categoria de Ficció, perquè l'art exquisit de Katsumi Komagata ha produït un llibre bonic. El seu minimalisme pictòric té una qualitat elegant, de somni. Fidel a la tradició de Gutenberg i Bodoni (clara mostra d’eurocentrisme en no vincular-lo amb Hokusai, per exemple!), el paper en si mateix és molt important, un element refinat i delicat, d’un subtil art poètic que anima tota l'obra. En una societat del malbaratament, l'excés i el mal gust, Katsumi Komagata ens ofereix aquesta pausada història, de tons apagats però elegants.

 La llum es matisa
Les fulles es tornen grogues ... vermelles

Aquesta subtilesa és el que ens sorprèn més i el que fa que aquest llibre sigui tan atractiu. En certa manera segueix la línia d’uns quants dissenyadors de pop-ups que reivindiquen el factor "més", la màxima de Mies van der Rohe de less is more. En aquesta línia podem trobar altres llibres excel·lents i a més bé de preu, com l’ABC3D de Marion Bataille, el Pop Ville de Anouck Boisrobert, Joy Sorman and Louis Rigaud, el Pop up porn de Kveta Pacovska... en els quals la subtilitat i la intel·ligència prenen el relleu a l’exuberància més mecànica.

 

Ja som a la tardor   La família d’ocells s’atabala per volar lluny del seu niu

Els núvols cobreixen el cel     El vent bufa fort gairebé trencant les fulles de les branques    

de la pluja s’omple la foscor ... esdevenint  aquí la foscor

Arriba l'hivern i el vent s’emporta  la darrera calor

En una entrevista que li van fer a Mèxic Katsumi Komagata va comentar que en la producció de llibres infantils la majoria de la gent intenta fer coses molt amables, que siguin meravelloses. Això està bé. Però a vegades és massa per a nens, massa infantil. Si els donem coses petites, senzilles, els permetem fer servir la seva imaginació, els permetem pensar per ells mateixos. En canvi, si els ensenyem moltes coses mai pensaran, perquè intentar seguir-nos els requerirà tota la seva atenció. Quan els ensenyem coses petites a partir del que coneixen, ells es pregunten: què passarà ara? Què és això? Procurar aquesta sensació, fomentar-la i el diàleg i l’intercanvi que això suposa amb les persones grans que l’envolten és el tipus d’imaginació que vull oferir al nen. En aquest sentit, el que és senzill es torna més creatiu.

 Portada del Petit arbre

El llibre del Petit arbre, de format apaïsat (21 x 26 cm) publicat per One Stroke de Tokio el 2008 i amb un tiratge inicial de 3.000 exemplars és una autèntica meravella des de l’inici fins al final. La portada, d’un crema molt pàl·lid, a més de contenir el títol i l’autor, està centrat per un arbre compost de punts daurats força distanciats, que permeten captar-ne la forma global de manera subtil.

 

 

Moltes primaveres i molts dies han passat
És prou alt com per adonar-se del seu entorn quan al principi era petit i tot li semblava gran

El corb retorna al niu de l'any passat    El punt de vista va canviant

Quan entrem dintre del llibre els canvis de tipus paper són constants, es produeixen a cada pàgina, seguint la llarga tradició japonesa. Malgrat aquestes diferències els papers tenen unes textures molt subtils, res és excessiu i tot ben equilibrat. El cromatisme s’allunya de la brillantor desbordant per passar a ser també d’una subtilitat cromàtica dins d’una gamma pastel, però amb força.

 La llum il·lumina la nit

El protagonista del llibre és precisament aquest petit arbre que, pàgina rere pàgina, va creixent i vivint el pas de la vida, des del naixement fins a la mort. Però no té ni una vida ni una mort heroiques, sinó de contemplació del pas del temps, sense estridències, amb subtilitat. Per això l’arbre -pàgina a pàgina- va creixent i transformant-se gràcies a la llum de les diverses estacions i dels canvis meteorològics, sense res més. És l’aventura de la vida quotidiana, que ja és molt.

 

 L'home que va perdre a un amic posa una flor als seus peus    No el pot ajudar ... segueix aquí

No hi ha ningú     Els nens que venien a agafar grills el passat estiu retornen per trobar-los
Era la fita dels vells i on descansaven, però ara l'arbre ja no hi és     Romandrà en el record

La part superior de les pàgines compta amb una petita decoració subtil a base d’ombres grises que insinuen -més que no pas expliquen- per mitjà de siluetes, núvols, persones, ocells... La manera difuminada d’estar fet ens connecta directament amb la tècnica xilogràfica dels ukiyo-e del s. XIX i que a Catalunya tan bé va imitar a principis del s. XX la Impremta Oliva de Vilanova. Aquests difuminats no es troben sempre al mateix lloc, sinó que van variant com la meteorologia i apareixen ara a la dreta, ara a l’esquerra, o a tota la zona superior, i són de diversa intensitat per remarcar els pocs personatges que surten (ombres de persones i ocells). Tot canvia però la forma és perenne.

 La llavor va ser portada per algú a un lloc desconegut     Segurament existirà per a algú encara que ningú noti una presència tan petita

En definitiva, ens trobem davant d’un llibre en el qual l’autor ha abocat tota l’harmonia per aconseguir un llibre rodó, i els diversos elements funcionen en perfecte equilibri. De fet, aquest Petit arbre és considerat com una petita obra mestra dels pop-up i fins i tot a Barcelona, l'associació Recre]art[ el setembre del 2010 va fer una instal·lació a l'Umbracle del Parc de la Ciutadella de Barcelona a l'entorn d'aquest llibre.

 

L'únic inconvenient de llibres com aquest és que la utilització de papers diversos i de gran qualitat, l’estampació molt acurada i fabricació al Japó, fa que el preu es dispari en comparació a altres llibres pop-up de tirades més llargues, estampats a països en vies de desenvolupament i amb materials no tant exclusius. Això ens ha de fer meditar sobre la recerca del perfeccionament i la recerca del darrer detall versus una producció seriada, que també és molt vàlida. La veritat, però, és que veure i tocar el Petit arbre és tenir a les mans una joia destinada als infants... i també als adults.

PD. Si algú està interessat en l'obra de Katsumi Komagata us recomano la conferència de demà 22 de febrer a les 18,30 h. a Elisava (La Rambla 30,  Barcelona) amb el títol d'Així neix un llibre d'art. Cal apuntar-s'hi prèviament.

A la découverte de Katsumi Komagata from Médiathèque CCRY on Vimeo.

http://www.tv3.cat/videos/3382432/Alumnes-per-un-dia-de-lillustrador-Katsumi-Komagata

L'Abecedario esférico (1997), l'Aleph de Pamela Moore

A en Jaume Amill, un borgià de pedra picada capaç de batejar l’empresa que va cofundar amb un nom literari i borgià, D’Aleph.

Aclaró que un aleph es uno de los puntos del espacio que contiene todos los puntos. (...)

Al abrir los ojos, vi el aleph.

- ¿El aleph? – repetí.

- Si, el lugar donde están, sin confundirse, todos los lugares del orbe, vistos desde todos los ángulos. (...)

Jorge Luis Borges

El difícil món del llibre d’artista és molt relliscós perquè, i aquesta és una de les gràcies, els límits del que és una obra d’art són molt tènues. Des de Piscolabis Librorum una de les coses que volem mostrar és, precisament, que darrera de qualsevol relació entre imatge i lletra pot haver-hi bellesa i estètica. Analitzada una per una, qualsevol creació humana té en compte un impuls, encara que inconscient, d’estètica.

Llavors, podem distingir entre un llibre d’artista i un llibre convencional, acuradament dissenyat? És que l’artesà que va triar els tipus de lletra, el paper, la mida, el relligat, les guardes... no ho va fer perquè el llibre es convertís en obra estètica? Quina diferència hi ha entre un artesà de l’edició i un artista que fa llibres?

Mentre mirem l’Abecedario esférico de Pamela Moore tots els dubtes sobre les fronteres de l’art ens venen al cap... és una obra –i perdoneu-me l’acudit fàcil- rodona! Amb tota la seva menudesa aquest llibre és capaç de desvetllar una reflexió filosòfica com poques obres ho aconsegueixen. A més, com a obra d’artista té la qualitat que la forma està molt meditada i molt ben acabada, sense deixar res a la improvisació.

Contemplant aquesta petita esfera de només 5 cm. de diàmetre hom s’adona de la conjunció del domini tècnic i conceptual de l’obra. Així, sobre dues semiesferes de fusta s’ha relligat una pell de xai curtida en blau i marró. Uns imans interiors ajuden a fer encaixar perfectament aquestes dues semiesferes per formar un punt.

De l’interior del llibre surt una llarga tira de paper plegada en forma d’acordió que conté un magnífic abecedari, amb una lletra per “pàgina”. Constitueix una meravellosa col·lecció tipogràfica ja que cada lletra és impresa amb un tipus mòbil d’una família diferent. També es juga amb els colors, ja que està imprès amb diverses tintes i cada lletra és d’un color diferent de la del costat.

Pamela Moore és una artista nord-americana fascinada pel món del llibre i ha tingut una formació pràctica sobre les seves tècniques tant a Arizona com a Barcelona. Tant ella com els seus llibres d’artista han viatjat per tot el món (des de la República Txeca, Índia, Grècia, països escandinaus...) i ha aprofitat per fer-ne cursos. Actualment resideix als Estats Units malgrat que no ha perdut els vincles amb Barcelona.

Aquesta impressió tipogràfica a la manera antiga es deu a l’amistat que l’artista manté amb el també artista, impressor i bibliòfil Miquel Plana d’Olot. Miquel Plana posà a disposició del projecte un mostrari tipogràfic que denota la gran variació de caixes de què disposa. La resta de la feina de relligat i preparació final del llibre Pamela Moore la realitzà en el taller que el 1997 tenia al barri gòtic de Barcelona.

La primera vegada que vaig veure aquest llibre em vingué al cap el conte de Jorge Luís Borges de l’Aleph, com a punt en el que hi ha tots els llibres tant des del vessant de contingut (l’alfabet tipogràfic) com de continent (el relligat, la mateixa tipografia, la varietat de color, l’esfera sense angles...).

Tots els llibres són possibles en aquest abecedari esfèric que culmina una investigació de l’autora a l’entorn dels llibres esfèrics. En aquest cas se’n va fer una tirada de 18 exemplars numerats.

-->Bon Sant Jordi per a tothom amb tots els llibres que són possibles en l’Abecedari esfèric de Pamela Moore.