Quan hom parla d’aixecar grans monuments a persones que han destacat en el món de les ciències, la cultura, la política, l’heroisme bèl·lic... sempre penso en la quantitat de persones que conec que es mereixerien monuments molt més grans perquè el seu anonimat no resta ni una engruna del seu valor quotidià. Són aquelles persones que diàriament tiren endavant, enmig d’unes situacions tan dures a nivell personal i social com les que han portat a dalt del podi a certes personalitats.
Parada de Can Marianga de la Seu d'Urgell amb na Maria i en Joan.
La reivindicació de l’heroisme quotidià és una de les virtuts que destacaria -entre d’altres- del llibre d’artista
Felt Felt (poc o molt va anar així) de
Sandra March, editat el 2010. Com a declaració programàtica, el llibre és encapçalat pel famós text de Bertolt Brecht:
Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. Hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys, i són molt bones. Però hi la les que lluiten tota la vida, aquestes són les imprescindibles. A partir d’aquesta idea, Sandra March desenvolupa tot un projecte artístic que esdevé un gran homenatge als seus pares, na Maria i en Joan, que van regentar la polleria Can Marianga del mercat de la Seu d’Urgell.
Quan en la darrera edició d’Ars Libris en el Centre Santa Mònica vaig veure aquesta obra, destacant –a criteri meu- per sobre d’altres propostes també molt interessants, vaig tenir clar que era un llibre per a la meva col·lecció, cosa que el preu assequible també hi va ajudar... Si a cop d’ull la proposta em va semblar interessant estèticament, també em va entusiasmar el contingut cosa que, com moltes vegades heu vist en el Piscolabis, no passa necessàriament. Aquí haig de reconèixer que tinc flaca per l’art conceptual i els seus derivats, com aquesta obra emmarcada dintre del que Miralda va anomenar
Food Cultura.
Instal·lació amb el vídeo
Sandra March, a partir de les idees que hem comentat, ha bastit un projecte que abasta des de la instal•lació artística fins a un catàleg tridimensional que inclou bona part de la instal·lació mateixa. El conjunt s’exposà a
Cal Ribó d’Artedó (25 i 26 de juny) i al Centre Cívic
El passeig de La Seu d’Urgell del 27 de juny al 25 de juliol de 2010 i reconstrueix el taulell frigorífic de la polleria familiar Can Marianga, amb tots els productes que tenien a la venda, però fets amb feltre cosit, de manera que recreen pollastres, conills, ous i els derivats especials de la polleria com hamburgueses, salsitxes, pinxos, croquetes, rodó farcit, patés i llibrets farcits de pernil i formatge.
Vídeo performance per a la instal·lació
La instal·lació es componia de 187 peces de feltre i la representació d’un taulell frigorífic fet amb material tèxtil. També incloïa un monitor on es projectava un vídeo realitzat per Maria Verdú i concebut per Sandra March on la mare de l’artista, na Maria, desmunta un pollastre per peces d'esma com si d'un ritual atàvic o una pregària rutinària es tractés. Una vegada el pollastre ha estat especejat l’artista el reconstrueix amb una agulla i fils especials per a la tasca,
recreant de nou, i de forma simbòlica, la metàfora del projecte com molt bé es comenta en el llibre catàleg.
Dades i justificació de tiratge
Una vegada va finalitzar l’exposició de la instal·lació, les diferents peces de la polleria de feltre van ser utilitzades per a formar part del catàleg-objecte de l’obra. Així el llibre pròpiament dit es presenta retractilat dintre d’una safata de porexpan com les que s’utilitzen a les polleries per envasar el producte de manera segura i higiènica, juntament amb una de les peces de feltre. És més, la decoració ratllada dels porexpans antics -avui tot és blanc...- és un dels motius decoratius de tot el projecte. El llibre-catàleg està concebut com una llibreta amb les cobertes de cartró dur enquadernat amb espiral -la llibreta d'apuntar els encàrrecs?- i és signat i numerat per l’artista, com en tots els llibres d’artista o de bibliofília. En total se’n van fer 158 safates que contenien un llibre catàleg i una peça de feltre, a excepció de les peces petites com ara hamburgueses, salsitxes, llibrets... que n’hi ha unes quantes. En funció de la mida i la complexitat de la peça, el preu també variava.
El llibre-catàleg, i aquesta és la clau del projecte, reconstrueix la vida dels pares de l’artista, ja que fa constar les dates més importants de la família i es reconstrueixen unes vides ben quotidianes, marcades per la necessitat i la mort, però també les ganes de tirar endavant malgrat tot. Totes les explicacions biogràfiques (en bilingüe català-castellà) narren els fets i anhels propis del 95 % dels espanyols de la postguerra i el període del desenvolupisme, per la qual cosa poc o molt pot fer sentir empatia al “públic lector” per unes vides molt properes a la pròpia o familiar. Aquesta apologia de la normalitat lluitadora és la clau de tot el projecte, tant de la instal•lació com dels llibres retractilats amb elements de polleria.
Les dates i els episodis familiars s’expliquen de manera molt breu per mitjà dels típics cartellets del preu, que hi solia haver a les parades de mercat fa uns anys. Són de plàstic blanc i duen el unes peces mòbils per indicar el preu. A la part superior es compon la data amb els números mòbils, a la part inferior -on hi hauria d’haver el nom del producte- s’explica el fet que va passar en aquella data.
Patrons generals
Full que es donava durant l'exposició de la instal·lació amb tots els models dels productes de feltre
Cada any de la biografia de la parella correspon a una tipologia de les peces i es reflecteix en un dels capítols del llibre. De fet, cada capítol es compon del cartellet abans esmentat, seguint d’uns dibuixos senzills i molt ben fets, que indiquen la manera d’autofabricar-se la peça amb feltre. Com si d’un receptari o d’un manual de patronista es tractés, inclou la informació del temps que es calcula per a la realització, la dificultat –que s’indica amb un símbol d’una a tres agulles-, el número de peces de feltre i els colors que es necessiten per elaborar-la.
Full amb els patrons a dimensions reals i classificats per colors i línies com es relaciona en el llibre
Al final del llibret catàleg, hi ha un full plegat que recull a dimensions reals tots els patrons de cadascuna de les peces, a la manera que ho solen dur les revistes de moda que inclouen patrons. Cada peça hi és indicada amb un color, gruix i tipus del traç diferent, de manera que es crea un garbuix de coloraines molt estètic, només desxifrable per ulls experts a aquesta mena de patrons.
El full plegat s’acompanya d’un plec de 6 pàgines primorosament cosides pel llom amb la traducció a l’anglès. Intel·ligentment i sarcàstica, el full de patrons i aquest plec se subjecten a la contracoberta de cartró del llibre amb una... goma de pollastre!
Com heu pogut observar al llarg d’aquest apunt és un llibre que ha estat cuidat, des de tots els punts de vista, amb un amor i un perfeccionament digne d’elogi i que ha d’omplir d’orgull als pares homenejats. Llàstima que en Joan, el pare, va morir el 2005, força abans que la seva filla ideés el projecte. En el penúltim capítol n’esmenta la mort i el descriu dient que al
Joan li agradava el futbol, els acudits, fer llistes de coses i la xocolata. Tenia pessigolles als peus. No li agradava que estiguéssim massa estona amb la porta de la nevera oberta perquè deia: “se’n va el fred”. En definitiva, un projecte –instal·lació, vídeo i llibre amb peça- que toca l’ànima per la complexitat amagada dintre d’una senzillesa virtuosa. Caldrà estar a l’aguait de la Sandra March i seguir-la en els seus suggerents projectes com
Anatòmica,
Es quan dorms que hi veig clar... plens de qualitat, idees fresques, estètiques i sobretot intel
·ligents. Un descobriment per a mi, que he volgut compartir amb vosaltres.