Soldadito de plomo d'Andersen (1935), un bon regal de Sant Jordi

A la meva filla Joana

A l’escola que van les meves filles per Sant Jordi els de sisè organitzen cada any un mercat de llibres de segona mà per recaptar fons per al viatge de fi de curs (a tall de comiat de l’escola). Les famílies que ho desitgen porten llibres de casa i els alumnes els venen a preus que oscil·len entre 1 i 3 euros. Al matí trien llibres els alumnes dels altres cursos, a la tarda els pares podem triar entre els llibres que queden sobre el taulell.

Moltes vegades hi he trobat llibres ben actuals pels quals em fa vergonya pagar el que en demanen...i fins i tot algun cop n’he donat el doble per quedar una mica més tranquil de consciència... Així, doncs, en arribar a casa després d’haver voltat per Barcelona buscant les novetats del dia (o no), la meva filla em va donar el llibre que us presento en aquest apunt. Quan li vaig preguntar d’on l’havia tret em digué que era al mercat del llibre de l’escola i que me l’havia comprat perquè és d’aquests llibres amb il·lustracions antigues que t’agraden. Bé, te l’he comprat amb els diners que m’has donat per gastar a la fira... acabà justificant-se.



Què més pot demanar un pare afeccionat i foll pels llibres que combinen lletra i il·lustració! Algú s’havia tret una rampoina del 1935 de sobre i l’havia colat al mercat... i la meva filla l’havia arreplegat pensant en mi!

És un llibre que pertany als primers temps de l’editorial Molino de Barcelona, fundada el 1933 per Pau del Molino Mateus (1900-1968), arran la seva separació d’editorial Juventud.



És curiós constatar que aquesta editorial es dedicà majoritàriament a la publicació d’obres d’autors estrangers, tant pel que fa a escriptors com a il·lustradors, tant per a adults com per a infants. De fet, es dedicà sobretot a literatura popular, de gran consum, amb sèries de literatura negra, de l’oest americà i de capa i espasa.


En el camp de la literatura infantil també es decantà per les traduccions de llibres estrangers ja il·lustrats, que poguessin ser de gran tirada. Val a dir que ho va fer amb gran encert comercial ja que l’editorial es va fer famosa a Espanya en va ser la primera a comprar els drets de reproducció de Walt Disney i publicar-ne llibres amb els personatges més famosos, com el ratolí Michey, l’ànec Donald... Molino va crear també la Revista Disney en la qual es publicaren tires de còmics. A més, arran de la revista es va crear el club Disney, amb 55.000 socis, això als anys 30! En un altre moment ja dedicarem un apunt a aquesta etapa inicial de Walt Disney per les nostres terres.


Així, aquest volum està dedicat al famós conte d’El soldadet de plom de Hans Christian Andersen i s’emmarca dins de les coordenades de la publicació de llibres estrangers, traduïts al castellà, ja que l’il·lustrador és un anglès dels anys trenta, anomenat George M. Richards i suposem que l’adaptació reduïda del text també ho devia ser, encara que no es digui quina era la llengua original ni qui era el traductor. Malauradament no hi ha, que sapiguem, cap estudi monogràfic sobre aquesta editorial que tant va publicar abans i després de la guerra, que ens pugui donar una mica de llum sobre aquest tema.


El llibre que avui comentem, malgrat les reduïdes dimensions que té (14 x 14 cm.), està força ben editat i molt ben imprès, ja que té tapes dures i, malgrat que el paper no és de gran qualitat, la impressió és feta amb tres tintes directes de color blau, verd i vermell (a més del negre), de manera que resulten uns colors plans i molt intensos, que el fan molt vistós. En algunes parts falla la maquetació, que és poc acurada, de manera que no hi ha una bona relació entre el text i la imatge, potser per mor de la traducció. Malgrat tot però el resultat és, en conjunt, prou reeixit, sobretot per ser un llibret dedicat al mercat popular i que no devia ser de gran preu.


Les guardes interiors estan decorades simulant siluetes retallades dels dos personatges protagonistes (el soldadet i la ballarina) i un gos, en blau cel sobre blanc. De fet intenten reproduir la manera de fer d’Arthur Rackham, il·lustrador de fama internacional que en aquella època estava molt de moda, i l’obra del qual la publicava precisament l’Editorial Juventud al nostre país.

Un llibre, en fi, gastat per l’ús de diverses generacions d’infants i cuidat, en altre temps, per unes mans amoroses, que van tenir cura de refer el llom i la juntura de les guardes amb cinta de tela encolada, a tall de restauració casolana. Un llibre rescatat de l’oblit per un euro, que sorprèn que estigués en una taula de llibres ja llegits o no llegits, però dels quals algú s’ha desempallegat, com d’un soldadet de plom coix...

BIBLIOGRAFIA

LLANAS, MANUEL. L’edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). Història de l’edició a Catalunya. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2005.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

  -->