dijous, 7 de maig de 2009

Soldadito de plomo d'Andersen (1935), un bon regal de Sant Jordi

A la meva filla Joana

A l’escola que van les meves filles per Sant Jordi els de sisè organitzen cada any un mercat de llibres de segona mà per recaptar fons per al viatge de fi de curs (a tall de comiat de l’escola). Les famílies que ho desitgen porten llibres de casa i els alumnes els venen a preus que oscil·len entre 1 i 3 euros. Al matí trien llibres els alumnes dels altres cursos, a la tarda els pares podem triar entre els llibres que queden sobre el taulell.

Moltes vegades hi he trobat llibres ben actuals pels quals em fa vergonya pagar el que en demanen...i fins i tot algun cop n’he donat el doble per quedar una mica més tranquil de consciència... Així, doncs, en arribar a casa després d’haver voltat per Barcelona buscant les novetats del dia (o no), la meva filla em va donar el llibre que us presento en aquest apunt. Quan li vaig preguntar d’on l’havia tret em digué que era al mercat del llibre de l’escola i que me l’havia comprat perquè és d’aquests llibres amb il·lustracions antigues que t’agraden. Bé, te l’he comprat amb els diners que m’has donat per gastar a la fira... acabà justificant-se.



Què més pot demanar un pare afeccionat i foll pels llibres que combinen lletra i il·lustració! Algú s’havia tret una rampoina del 1935 de sobre i l’havia colat al mercat... i la meva filla l’havia arreplegat pensant en mi!

És un llibre que pertany als primers temps de l’editorial Molino de Barcelona, fundada el 1933 per Pau del Molino Mateus (1900-1968), arran la seva separació d’editorial Juventud.



És curiós constatar que aquesta editorial es dedicà majoritàriament a la publicació d’obres d’autors estrangers, tant pel que fa a escriptors com a il·lustradors, tant per a adults com per a infants. De fet, es dedicà sobretot a literatura popular, de gran consum, amb sèries de literatura negra, de l’oest americà i de capa i espasa.


En el camp de la literatura infantil també es decantà per les traduccions de llibres estrangers ja il·lustrats, que poguessin ser de gran tirada. Val a dir que ho va fer amb gran encert comercial ja que l’editorial es va fer famosa a Espanya en va ser la primera a comprar els drets de reproducció de Walt Disney i publicar-ne llibres amb els personatges més famosos, com el ratolí Michey, l’ànec Donald... Molino va crear també la Revista Disney en la qual es publicaren tires de còmics. A més, arran de la revista es va crear el club Disney, amb 55.000 socis, això als anys 30! En un altre moment ja dedicarem un apunt a aquesta etapa inicial de Walt Disney per les nostres terres.


Així, aquest volum està dedicat al famós conte d’El soldadet de plom de Hans Christian Andersen i s’emmarca dins de les coordenades de la publicació de llibres estrangers, traduïts al castellà, ja que l’il·lustrador és un anglès dels anys trenta, anomenat George M. Richards i suposem que l’adaptació reduïda del text també ho devia ser, encara que no es digui quina era la llengua original ni qui era el traductor. Malauradament no hi ha, que sapiguem, cap estudi monogràfic sobre aquesta editorial que tant va publicar abans i després de la guerra, que ens pugui donar una mica de llum sobre aquest tema.


El llibre que avui comentem, malgrat les reduïdes dimensions que té (14 x 14 cm.), està força ben editat i molt ben imprès, ja que té tapes dures i, malgrat que el paper no és de gran qualitat, la impressió és feta amb tres tintes directes de color blau, verd i vermell (a més del negre), de manera que resulten uns colors plans i molt intensos, que el fan molt vistós. En algunes parts falla la maquetació, que és poc acurada, de manera que no hi ha una bona relació entre el text i la imatge, potser per mor de la traducció. Malgrat tot però el resultat és, en conjunt, prou reeixit, sobretot per ser un llibret dedicat al mercat popular i que no devia ser de gran preu.


Les guardes interiors estan decorades simulant siluetes retallades dels dos personatges protagonistes (el soldadet i la ballarina) i un gos, en blau cel sobre blanc. De fet intenten reproduir la manera de fer d’Arthur Rackham, il·lustrador de fama internacional que en aquella època estava molt de moda, i l’obra del qual la publicava precisament l’Editorial Juventud al nostre país.



Un llibre, en fi, gastat per l’ús de diverses generacions d’infants i cuidat, en altre temps, per unes mans amoroses, que van tenir cura de refer el llom i la juntura de les guardes amb cinta de tela encolada, a tall de restauració casolana. Un llibre rescatat de l’oblit per un euro, que sorprèn que estigués en una taula de llibres ja llegits o no llegits, però dels quals algú s’ha desempallegat, com d’un soldadet de plom coix...

BIBLIOGRAFIA

LLANAS, MANUEL. L’edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). Història de l’edició a Catalunya. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2005.


Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

  -->

20 comentaris:

  1. Quina sort!!! No només per tenir-lo, més aviat per la forma d'aconseguir-lo :) Tenia un oncle amb un canterano ple de Patufets i contes de l'editorial Molino ... quants records!

    ResponElimina
  2. Un petit tresor, sens dubte.

    Ara, el que no té preu és el detall de la filla. Com són els nens!

    El mínim que pots fer és llegir-li al vespre abans d'anar a dormir. :-)

    ResponElimina
  3. Alguna perla semblant he trobat per llocs inversemblants, també.

    Aquest conte, per cert, em feia plorar, de petita, no m'agradava de tant trist.

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comentaris sobre aquest llibre tant especial per a mi. I si, haig de reconèixer que em va fer molta il·lusió no només pel llibre sinó també per la intuició del regal, que és el que més aprecio.

    ResponElimina
  5. Quina actualització de bloc més maca, senyor Galderich!
    Sant Jordi és una festivitat que, a part de romàntica i tot el que la gent vulgui, és molt i molt tendra. Cada cop em fan més gràcia els llibres que, com soldadets de plom, han sobreviscut a mil i una aventures després de ser abandonats.
    El 23 d'abril és un bon moment per retrobar-los. Jo em vaig embutxacar, per 2€, un llibre de Jean Paul Sartre que encara m'omple d'intriga cada cop que l'obro. He mirat d'olorar-lo, aviam si em dóna alguna pista del seu origen, però res. Un d'aquells misteris que no acabarem de desxifrar mai.
    Igual que aquest Soldadet de plom de la teva filla.

    Salut!

    ResponElimina
  6. Una veritable joia. Enhorabona a tots dos, pare i filla. R.

    ResponElimina
  7. Te escribo y sigo emocionado pensando en la acción llena de cariño y sensibilidad de tu hija, ¡qué dulcísima expresión de amor por su padre y por los libros! Y qué educación más estupenda le estás dando. Enhorabuena por todo ello.

    También al ver las fotografía he recordado que leí el libro, en esa misma edición, en mi infancia. Los dibujos, que hace medio siglo que no veía, han vuelto a remover en mí los días dorados de la niñez (Baudelaire dijo algo así como “en la infancia se vive, después se sobrevive”).

    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  8. Marinetis, RSM i Diego, gràcies pels vostres comentaris a partir del llibre. Veig igual que amb els anteriors comentaristes que tant el llibre com el gest de la meva filla us ha despertat diversos records. Això m'agrada!
    Gràcies.

    ResponElimina
  9. !Que maravilla!
    Con seguridad el ejemplar que nos describes será uno de los más queridos en tu biblioteca. Que gran detalle de tu hija, ya desarrolló el ojo, para distinguir esos encantadores libros. Muy interesantes tus notas sobre los inicios de Disney.
    Saludos y felicidades

    ResponElimina
  10. És curiós com els llibres preferits a vegades no són els més rars. Sobre Disney ja en parlaré més endavant perquè a mi personalment m'agrada força la primera etapa (anys 30) abans no acabés disneysalitzant-se.

    Fabrizio, espero que per Mèxic estigueu millor. El nèt dels meus parents que van exiliar-se a Mèxic es va haver de casar el passat dia 2 de maig en família perquè els restaurants es van tancar i no es podien fer festes amb molta gent. Les notícies confirmen que la situació ja comença a estabilitzar-se. A millorar i endavant. Una abraçada cap a Mèxic.

    ResponElimina
  11. Curiós destí. Després de 74 anys aquest llibre podia, com tants d'altres, haver estat llençat a les deixalles. Però no, acaba sent protagonista d'un bloc bibliòfil! La faramalla s'ha convertit en petita joia per una filla atenta amb son pare i un pare encara més atent amb la joia de filla que té.
    A més, ha de ser maco rebre llibres infantils quan un ja no és tan infant. ;)

    ResponElimina
  12. Si, m'agraden molt els llibres infantils i els ulls s'obren de bat a bat quan en veig un amb bones il·lustracions.

    ResponElimina
  13. Este libro me hace recordar la mía infancia, en la cual leí de esto tipo de libros con sus bellas ilustraciones, me despertó una sincera emoción!
    La acción llena de ternura y sensibilidad de tu hija demuestra bien como tu sabes edúcala en lo gusto por los libros y qué cariñosa expresión de amor por su padre y por los libros!
    Aprovecho para te felicitar por tu Blog relleno de curiosidades preciosas
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  14. Que bonic que la teva fila et porti a casa un petit tresor com aquest!!!

    ResponElimina
  15. Quina nena mes maca i quina educació mes ben donada. Felicitats

    ResponElimina
  16. Ei, ei, no li digueu tant que finalment s'ho creurà!
    Sobre l'educació que li donem quan tingui 25 anys ja t'ho explicaré si és la correcta o no!
    Per cert, felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  17. quina sort que la joana penses amb tú a l'hora de mirar els llibres i també de que veies aquest llibre tan interesant, sino a saver on hauria anat a parar!!!!!!

    Bones festes!

    ResponElimina
  18. Pau,

    Ja ho veus, per 1 € que va costar va quedar la mar de bé!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols