dilluns, 17 de gener de 2011

Joan Martí i Cantó (1829-1887) i els seus Cancioneros de Montserrat

L'estudi que avui presentem té diverses singularitats. Ens parla de diverses edicions d'un mateix llibre, totes amb diferències notables, cosa que indica la cura que va tenir l’autor a ampliar i millorar la seva obra, i l’autor ens és força desconegut, com se'ns resalta més endavant, però sabem que pertany al clero modest que s’ocupà de diverses parròquies dels barris industrials barcelonins o propers a Barcelona –allò que contemporàniament se n’ha dit el cinturó roig- i que buscà la manera de fer-hi sonar, amb pocs mitjans, una música digna per a les diferents solemnitats de l’any.

Aquest article ens arriba de la mà del seu autor Jordi Lleonart, estudiós de la música catalana de diferents èpoques, a qui agraïm la confiança que ens fa al contribuir així al Piscolabis librorum. Animem a d’altres amables lectors, com ja han fet Leblansky i Lluís Bosch, a fer aportacions relacionades amb impresos curiosos o interessants de totes les èpoques i de totes les temàtiques.

JORDI LLEONART

Són molt escadusseres les dades biogràfiques que ens han arribat de Joan Martí i Cantó, l’autor d’aquest llibre. La biografia més extensa l’ofereix Ovilio y Otero (1859) (pàgines 50-51), publicada quan Martí només tenia 30 anys, mentre que el Diccionari Biogràfic Albertí només en dóna una nota breu (7 ratlles). Nat a Barcelona, treballà com impressor i llibreter i més tard estudià per capellà a Vic i fou ordenat el 1855. Fou vicari al Bruc, a Sant Cugat del Vallès, Santa Maria de Gràcia, i a Barcelona a Betlem, Sant Pau i finalment al Sant Àngel Custodi, d’Hostafrancs d’on fou el primer rector, càrrec que ocupà del 1868 al 1881. Vilarrúbia i Estrany (1991) i García i Palacín (1996) donen notícia detallada d’aquest període. Eren temps difícils i el nostre mossèn hagué de viure dos incendis intencionats (1868 i 1872) i l’esfondrament del sostre (1877). Feu construir la primera capella, que va desaparèixer a ran de la construcció del nou temple (1891).



Capella del Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs, construïda per Martí i Cantó

La relació bibliogràfica de Martí i Cantó està per fer, tot i que el material és ben abundant. Jo he localitzat documentades un total de prop de 50 publicacions. Algunes d’elles degueren tenir molt d’èxit perquè en trobem diverses edicions. Així de títols diferents n’hi ha una trentena llarga, als quals cal afegir una traducció i la publicació de tres revistes. Totes les obres són de caire religiós, sovint de devoció mariana. Gairebé totes són en castellà, tret d’uns goigs en català (Goigs en alabansa del gloriós sant Ángel Custodi de Barcelona) de 1879, i una obra en llatí.

 
Goigs del Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs. No tenim la seguretat que es tracti de l’obra de Martí i Cantó

Goigs del Sant Àngel Custodi signats per Joan Martí i Cantó. Ens ha proporcionat el goig d'aquesta descoberta na Nora Vela.

Tingué un especial interès per Montserrat, i, de fet, les obres que foren editades més vegades tracten de Montserrat. De la Historia de la imagen y santuario de Ntra. Sra de Montserrat y viaje pintoresco a sus cuevas subterraneas se’n feren, almenys, 5 edicions des del 1863 al 1877, i no són simples reimpressions, ja que es passa de 128 pàgines a 224. Encara que les guies-històriques de Montserrat ja tenien tradició a l’època (per exemple Serra i Postius, 1747 o Anònim, 1827) a mitjan s. XIX se’n publicaren diverses com la de Víctor Balaguer, del 1857, i la de Gaietà Cornet i Mas, publicada el 1859 i de la qual es feren moltes edicions. Encara que la primera edició del text de Martí i Cantó, com a obra independent, és posterior a les esmentades, la primera edició del llibre Cancioneros de Montserrat, del 1856, ja conté el text de la guia, de manera que Martí i Cantó publicà abans que els altres el seu text, tot i que pensem que en les edicions il·lustrades posteriors va copiar molts dibuixos de Cornet i Mas.


La cinquena edició de la guia de Montserrat de Martí i Cantó (1877)

L’ermita de Santa Caterina com a exemple de l’ús de les mateixes, o semblants, il·lustracions: Anònim (1827) a dalt, Cornet i Mas (1858) a baix a l’esquerra i a la 5ª edició de la guia de Martí i Cantó (1877) a baix a la dreta.

La música també interessà molt al prevere. I aquest és l’aspecte que ens ocupa particularment en aquesta ressenya. A part dels Cancioneros que comento més avall, publicà diversos llibres de música religiosa: del 1857 són les Armonías angélicas a la Inmaculada Concepción de Maria Santísima; del 1869, els Cantos religiosos puestos en música fácil y agradable, con acompañamiento de piano, armnium u órgano, propios para todas las solemnidades y épocas del año, misiones, tríduos, novenarios, etc. Sobre aquesta obra Virgili Blanquet (2010) diu, textualment, “Este autor, misionero apostólico, llevaba trabajando desde hacía quince años en parroquias de zonas obreras y muy pobres de Barcelona y, de esa labor, surge la necesidad de la publicación citada. Expone en su presentación las dificultades de interpretar obras pensadas para artistas profesionales y por ello ofrece su trabajo. Prácticamente todas las composiciones que presenta son a 2 y 4 voces a capella y alguna a una voz con acompañamiento. Además de obras suyas incorpora las de compositores destacados, tanto del momento como de períodos anteriores: Bernardo Calvó y Puig (sic), Francisco Andreví, José Elias, etc. Del 1871 són les Misas a canto llano, i del 1872, els  Intróitos, graduales, ofertorios y comunios á canto llano.


Del llibre que ens ocupem especialment avui, el: Mes lírico de Maria, o los Cancioneros de Montserrat se’n feren 3 edicions: el 1856 (possiblement la primera obra publicada per Martí i Cantó), el 1863 i el 1870. Tot i que tenen la mateixa estructura, presenten diferències força notables entre elles. Jaume Ayats i Salvador Rebés es feren ressò de la primera edició al catàleg de l’exposició sobre el Cançoner Català (1841-1936) publicat el 2005. Cada capítol correspon a un dia del mes de maig, i hi consta un dia previ de preparació i un dia final, corresponent al 1er de juny. Cada dia conté els apartats següents:
(i) la descripció d’un ocell. (ii) un text de meditació, (iii) una oració, (iv) una flor pel matí, (v) una jaculatòria, (vi) una cançó i (vii) un capítol de la història o la descripció de Montserrat. Del darrer apartat, en va fer posteriorment –reunint el text de cada dia- la seva obra sobre la història de Montserrat, citada més amunt.

 
Les portades de les tres edicions del Mes lírico de María o Los Cancioneros de Montserrat

Índex de l’edició de 1856

L’edició de 1856 presenta algunes peculiaritats respecte les dues posteriors: la referència a l’església dels Sants Just i Pastor, que figura aquí però no apareix en les altres dues edicions, en les quals, en canvi, es fa constar l’aprovació de Pius IX. En la primera edició també se’ns informa que les descripcions dels ocells s’han extret de la Història Natural de Buffon, nota que no es troba en edicions posteriors. Aquí ve a tomb una cita de Cornet i Mas (1858): A propósito de las avecillas de Montserrat, cumple á nuestro deber mencionar aquí que mi íntimo amigo el Rdo. D. Juan Marti y Cantó en su Mes Lírico de Maria, publicó un detenido estudio de mas de treinta clases de pajarillos que moran en Monserrat [sic] con su historia y descripción natural y mística, libro que le valió, á mas de la aprobacion general, el que Su Santidad el papa Pio IX le dirigiese una afuctuosísima carta, y le enviase su apostólica bendicion. També només apareix a la primera edició la nota en què se’ns informa que los tipos de música que nos han servido para esta obra, son de la fundicion de los Sres. Torres y Lopez, á quienes pertenecen por real privilegio esclusivo. En l’edició de 1856 cada dia comença en una plana imparell, regularitat que es perd en les altres dues edicions.

Un dia complet (el 20 de maig) de la primera edició (1856). Normalment els dies tenen 8 pàgines, però aquest en té 12 perquè excepcionalment inclou una cançó més, la Cançó Antiga de Montserrat, en aquesta edició sense autoria, però les següents la música s’atribueix a Bernat Calvó Puig i Capdevila

Per l’apartat musical, Martí i Cantó comptà amb la col·laboració dels compositors següents: P. Ametller, Francesc Andreví, Josep Barba, Bertomeu Blanch, Manuel Borrell, Bernat Calvó Puig i Capdevila (1819-1880, músic viguetà), Candi Candi, Josep Casals, Manuel Dordal, Domènec Ferrer, Pere Gassull, Carles Isern, Nicolau Manent, Miquel Masramon, Josep Marraco (pare), Josep Marraco (fill), D.N. Monserrat, Antoni Oller, Jaume Puig i Torrens, Josep Rosés, Josep Sabatés, Mateu Sabatés, Rafael Selleras, Josep Saltó, Joan Tolosa, Martí Valls i Miquel Vila. No hem trobat el Josep Elíes esmentat per Virgili Blanquet (2010).

Les lletres les signen, a més de Martí i Cantó mateix, els poetes següents: Jaume Agustí, Miquel Campderós, Francesc Crusellas, Ramon Garcia, Gaspar Gasch, Pere Muntañà, C. Orriols i C, Narcís Planas i Gispert, D.J. Puigdemasa, Joaquim Roca i Cornet, Jaume Roig, Ferran de Segarra i Josep Tarrí.

La part musical és la que presenta més diferències entre les tres edicions, per exemple en la primera edició no trobem cap composició de Martí i Cantó, mentre que en la segona en trobem 22 i en la tercera 32. De vegades són cançons afegides i no substitueixen les de la primera edició, però en un cert nombre de casos elimina composicions de diversos autors de la primera edició i les substitueix per altres de seves. Entre les tres edicions tenim en total 86 peces musicals, 39 a la primera, 50 a la segona i 70 a la tercera.

D’altra banda, Martí i Cantó publicà en les diverses edicions dels seus Cancioneros de Montserrat un total de sis cançons en català. En tots els casos la música és de Bernat Calvó Puig i Capdevila i en quatre la lletra és de Martí i Cantó mateix. Ara bé, la informació sobre l’autoria no es dóna en la primera edició, però si a les 2a i 3a. Aquestes cançons són:

o    Despedida á la Verge de Montserrat.
o    El maig de Montserrat o La Mare de Déu.
o    Cançó del pelegri
(present només a la 3a edició).
o    Lo cant del Ave Maria
(present només a les edicions 2a i 3a).
o    Cansó antiga de Monserrat o Montanyas de Monserrat,
sense autor de lletra.
o    Cansó dels romers.
poesia antiga, sense autor de la lletra.


També presenta, en un capítol de la història de Montserrat, la lletra -sense música- de la llàntia del rei moro, amb algunes diferències de la que ja havia publicat prèviament Milà i Fontanals en les seves observaciones, l’any 1853.

Sobre la cançó Els romeus

Martí i Cantó presenta la cançó popular anomenada Els romeus, Els dos romers, o també El romeu i la romeva, a la primera edició, del 1856. De fet, pensem que aquesta és la primera vegada que es publica la lletra d’aquesta cançó popular, ja que Milà i Fontanals no la va incloure a la primera edició del romancerillo del 1853. Martí i Cantó presenta una música -sense autor- en l’edició del 1856, però, en canvi, la mateixa melodia l’atribueix a Bernat Calvó Puig i Capdevila a la segona edició, el 1863. Pocs anys després, Pelai Briz, al primer volum de les seves Cançons de la Terra, del 1866, publica la cançó amb una música que se suposa popular, del tot diferent a la de Puig i Capdevila. La melodia de Pelai Briz es convertirà en canònica i la publiquen Capmany el 1901, Guasch el 1902, l’editorial Bonavia el 1921 i Amades en diversos cançoners i amb algunes variacions. Cal dir que hem trobat dues melodies més també de font popular, la d’Adolf Carrera, al quart volum de les cançons populars catalanes de l’Avenç el 1916, que també publicà l’editorial Gost el 1920, i la de Sara Llorenç, el 1931. En definitiva podem atribuir a Martí i Cantó el mèrit de la primera publicació de la lletra d’aquesta cançó popular.

Els romeus en versió de Martí i Cantó, segona edició (1863), amb música de Bernat Calvó Puig i Capdevila, de Capmany (1901) i Guasch (1902)

Respecte la Cançó antiga de Montserrat o Muntanyes de Montserrat, Milà i Fontanals no la recollí en les observaciones del 1853 però si en el seu Romancerillo del 1882, amb el número 51 i sense música. Pensem que també en aquest cas Martí i Cantó fou el primer de publicar-la, i la única música de què disposem és la de Bernat Calvó Puig i Capdevila.

BIBLIOGRAFIA

Anònim.- 1827. Compendio historial, o relación breve y verídica del Portentoso Santuario y Cámara Angelical de Nuestra Señora de Monserrat : dirigido a los piadosos devotos afectos de aquellas personas, que desean verle, y no se les proporciona la fortuna de conseguirlo. Manresa : Pablo Roca, 174 pp.

Anònim.- 1920. Cançons Populars de Catalunya (lletra i música). Les Edicions del Llibre Català. Edicions Gost. Barcelona. 112 pp

Anònim.- 1921. Cançons Populars de Catalunya. Lletra i música. Segona Sèrie. Biblioteca Bonavia. XII. Salvador Bonavia Llibreter. Barcelona. 47 pp

Ayats, Jaume.- 2005. Cronologia. Reculls i estudis de cançons i músiques orals dels Països Catalans publicats o recopilats abans de 1939. A El cançoner popular català (1841-1936). Catàleg de l’exposició dirigit per Josep Massot i Muntaner. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 95pp. 16-19.

Balaguer, Víctor.- 1857. Guía de Montserrat y de sus cuevas. Imprenta Nueva, de Jaime Jepús y Ramon Villegas, Barcelona. 188 pp.

Capmany, Aureli. 1901. Cançons populars catalanes.Vol 1

Carrera, Adolf. - 1916. 30 Cançons Populars Catalanes. Quarta Sèrie. Biblioteca Popular de "L'Avenç". 143. Llibreria "L'Avenç". Barcelona. 122. pp

Cornet i Mas, G.- 1859. Tres días en Montserrat. Guia histórico-descriptiva de todo cuanto contiene y encierra esta montaña. Librería del Plus Ultra, Barcelona, 262 pp.

Garcia i Palacin, Antoni.- 1996. Hostafrancs, 150 anys d’història. Amics de la Història i de les Tradicions d'Hostafrancs, Barcelona. 373 pp.

Guasch, Joan. - 1902. Cançons populars catalanes. Vol. 1. Univers Musical. Barcelona.

Llorens de Serra, Sara. - 1931. Cançoner de Pineda. Folklore de la Maresma. Joaquim Horta. Barcelona. 359. pp

Milà i Fontanals, Manuel.- 1853. Observaciones sobre la poesia popular, con muestras de romances catalanes inéditos. Imprenta de Narciso Ramirez, Barcelona, 188 pp.

Milà i Fontanals, Manuel.- 1882. Romancerillo catalan. Canciones Tradicionales. Imprenta de Alvar Verdaguer. Barcelona    458 pp.

Ovilo y Otero, M.- 1859. Manual de biografía y de bibliografía de los escritores españoles del siglo XIX. Paris, Libreria de Rosa y Bouret. 2 vols.

Pelay Briz, Francesc, i Candi Candi. 1866. Cançons de la Terra. Cants Populars Catalans. Vol 1. E. Fernando Roca. Barcelona. 272. pp

Ramírez, A.- 1957. Bernardo Calvó Puig i Capdevila. Ausa, 1(3): 120-122

Rebés i Molina, Salvador. - 2005. La recol·lecció de cançons popular al segle XIX. A El cançoner popular català (1841-1936). Catàleg de l’exposició dirigit per Josep Massot i Muntaner. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 95pp. 26-45.

Serra i Postius, Pere.- 1747. Epitome historico del portentoso santurario y real monasterio de Nuestra Señora de Monserrate. Pablo Campins, Barcelona. 592 pp.

Vilarúbia i Estrany, Josep M. 1991. Notes històriques de la parròquia del Sant Àngel Custodi d'Hostafrancs. Gràfiques Ister, 103 pp.

Virgili Blanquet, M.A.- 2010. El Canto Popular Religioso y la Reforma Litúrgica en España (1850-1915). Aisthesis  n.47 Santiago jul. 2010, 175-186.

20 comentaris:

  1. SI no ho arribes a dir, qualsevol podia pensar que aquest escrit era teu, per la llargada, per les "afotos" i per l'estil. Ja veig que també et fan la feina, eh, Galderic! ;-)

    ResponSuprimeix
  2. Parèmies,
    És un plaer que un lector s'ofereixi per a fer una aportació bibliogràfica com aquesta tant especialitzada.

    ResponSuprimeix
  3. Fantàstic apunt! Ja era hora que aparegués una mica de qualitat a cal Galderich ;D

    M'agradaria indicar que l'obra que es cita com anònima de 1827, el "Compendio historial, o relación breve y verídica del Portentoso Santuario y cámara angelical de ntra sra de Monserrate" és obra de l'abat Benet Argerich, publicada per primer cop el 1758 (Barcelona: Juan Jolis). En conec reedicions fins al 1851.

    Un apunt molt interessant!

    ResponSuprimeix
  4. M'estic pensant fer una nova aportació al teu blog, però ja ho parlarem més endavant, per si de cas me'n desdic. En tot cas, col·laborar aquí haurà estat de les coses bones que recordaré de l'època blogaire, sens dubte.

    ResponSuprimeix
  5. Gazo,
    Sabia que t'interessaria aquest apunt! Bona aportació que ens permet sortir d'un anonimat.

    ResponSuprimeix
  6. Lluís,
    Esperem en candeletes la teva possiblefutura aportació.
    I també esperem que aquest parlar en futur de la teva "època blogaire" trigui en arribar ja que necessitem sotracs blocaires com els teus, els del Girbén... i una corrua de sotragadors.

    ResponSuprimeix
  7. Es posa ben alt el llistó de les col·lboracions a can Galderich !!!

    ResponSuprimeix
  8. Mireia,

    No es tracta de llistons sinó d'estudis monogràfics que puguin ajudar els altres. Compartir la informació és el que ens fa rics!

    ResponSuprimeix
  9. Galderich.

    Muy buen artículo, siempre son muy interesantes los estudios sobre personas como Joan Martí y su obra. Estos personajes que no ocuparon lugares relevantes, de alguna manera representan la parte más genuina de la sociedad.

    ResponSuprimeix
  10. Marco Fabrizio,
    Són els anònims que han anat forjant des de diverses perspectives el nostre passat. Per això l'apunt d'en Jordi Lleonart és tant important que estigui a disposició de tothom.

    ResponSuprimeix
  11. Genial aquest article...perquè em permet anotar l'autoria a quatre fulls de goigs que tenia com a anònims, són aquests:
    -Despedida a la Verge Maria en la cova de Montserrat. Manresa: imp. Roca, [s.a]
    -El maig de Montserrat. Barcelona: Gorgas, 1860
    -Cansó del pelegrí. Barcelona: Magriñá, 1860.
    -Cansó dels dos romers. Barcelona: Gorgas, 1860
    Mil gràcies per tan bona i treballada informació, és un plaer de Piscolabis!!!
    Si a algú l'interessa veure les imatges d'aquests fulls i em facilita l'e-mail amb molt de gust les enviaré

    ResponSuprimeix
  12. Zerosetze,
    Celebro que aquest apunt hagi aportat informació a la teva tasca de recerca gogista i de literatura popular, que d'això es tracta.

    ResponSuprimeix
  13. M'imagino que estaràs cansat de sentir-ho, però és impressionant. Tot el teu treball i la teva abnegación son admirebles. Desconeixia per complet l'existència de "Els cancioneros de Montserrat" i de Joan Martí i Cantó. Gràcies per divulgar la teva riquesa cultural.

    ResponSuprimeix
  14. Eduard,
    La feina no és meva sinó del Jordi Lleonart!
    I haig de reconèixer que jo tampoc coneixia a Joan Martí i Cantó... ara ja no ho puc dir! ;-)

    ResponSuprimeix
  15. Què hauriem fet a Barcelona sense un Àngel Custodi al portal de l'Àngel!
    Tot i que el tenen a sants encara hi ha una reproducció a ma dreta... sort!, si ara ja hi entra mala gent a ciutat vella sense l'àngel seria un descontrol!

    ResponSuprimeix
  16. Dani,
    Això de custodiar sona malament... i potser ves a saber si per culpa de l'Àngel no entre millor gent...

    ResponSuprimeix
  17. En mica a en mica em vaig enganxant el teu bloc... passa que l'he de mirar amb calma!
    M'interessa la part més gràfica dels teus apunts. El disseny, la maquetació dels llibres, els materials, les il·lustracions... realment alguns són autèntiques filigranes...
    Un abraçada i bona feina!

    ResponSuprimeix
  18. Rokins,
    Una de les idees del bloc és facilitar imatges múltiples d'un llibre del que normalment i amb sort només en veiem una plana o la coberta i una informació que amplii el que es veu.
    Ambdues opcions sempre són complementàries i cadascú tria el que més l'interessa. Això que fas tu és el que pretèn el bloc, que cadascú remeni i trii el que vol. De fet, és molt difícil que a algú li interessin per igual cadascun dels llibres. Per això el vaig anomenar Piscolabis...

    ResponSuprimeix
  19. Please inform me it labored right? I dont want to sumit it once more if i should not have to! Either the weblog glitced out or i am an idiot, the second option doesnt shock me lol. thanks for an amazing blog! Anyway, in my language, there are usually not a lot good supply like this.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols