El petit arbre (2008) de Katsumi Komagata, la bellesa de la subtilitat

Aquest cap de setmana l’artista japonès Katsumi Komagata (Tòquio, 1953) ha tingut una agenda atapeïda a Barcelona. L’associació Tantàgora l’ha convidat dintre del Festival Flic a realitzar una sèrie de tallers que l’han ocupat tant dissabte com diumenge a prop de nens, il·lustradors, dissenyadors i admiradors de la seva obra, dintre del món del llibre infantil. Així que em vaig assabentar que venia una de les personalitats més interessants del món del llibre infantil de l’actualitat, em vaig apuntar als seus tallers, per tafanejar, i sobretot per gaudir i aprendre d’una oportunitat única. Vaig conèixer l’obra de Katsumi Komagata a través dels llibres que en va portar per primera vegada a Espanya la Teresa de La Peixera, ja farà uns quatre anys.

Dedicatòria de katsumi Komagata al llibre del Petit arbre

Però, qui és Katsumi Komagata? Ras i curt és un dissenyador japonès, format en part al Japó i en part a Nova York. Arran del naixement de la seva primera filla va començar a dissenyar llibres conceptuals amb colors plans per apropar-s’hi. A partir d’aquí els seus llibres, que havien de ser d’ús familiar, es van publicar i actualment la seva obra és considerada hereva de Bruno Munari dintre del món dels prellibres. Com a dissenyador de llibres ha rebut els premis i reconeixements màxims, però malgrat tot això una de les activitats que sovint porta a terme són aquesta sèrie de tallers, com els que s’han celebrat a Barcelona, en els quals intenta transmetre la seva forma de fer i de concebre el llibre. I no només això, sinó que ho fa amb una gràcia i una alegria plena d’una viscuda i autèntica humilitat, que realment és admirable.

No s'adverteix una presència tan petita ... encara forma  part de la de neu

Creix una mica

Més enllà d’aquesta petita biografia tenim un artista d’una sensibilitat especial i d’una manera de treballar que el fan fàcilment identificable. La subtilesa de les formes i les textures és el que més caracteritza la seva obra i el que més ens sobta. Els seus llibres busquen la sorpresa a cada pàgina, a base dels colors, de retalls i de diversos tipus de paper i de textures que els donen un plus de sensibilitat, apte per al tacte a més de per a la vista. En certa manera, continua la tradició dels origami i dels ukiyo-e japonesos, però no rememorant el passat sinó mantenint la seva estructura, i actualitzant unes intuïcions formals que ja estaven prou fermes, amb la seva modernitat viscuda com un element d’actualitat. I aquesta és la virtut de Katsimura Komagata, utilitzar un passat tradicional per innovar i tornar a transformar-lo en llenguatge universal.

 

 La primavera arriba i les branques s'estenen suaument  Les fulles apareixen a poc a poc

 

 Algunes fulles de l’estiu absorbeixen la llum del sol      Les branques es balancegen amb el vent i s'expandeix l'ombra de l'arbre

Però per parlar de la seva obra, què millor que agafar un llibre seu i analitzar-lo? El llibre escollit va ser editat el 2008, s’anomena Petit arbre (Little tree o 駒形克己) i és la història cíclica d’un arbre, sense més i amb tot. És un llibre que podríem considerar un pop-up però, a diferència de certa tendència actual, no cau en l’espectacularitat barroquitzant sinó que tendeix cap a la senzillesa minimalista de les formes. Per això, el jurat de la Fira de Bolonya li va atorgar el premi Ragazzi Award, en la categoria de Ficció, perquè l'art exquisit de Katsumi Komagata ha produït un llibre bonic. El seu minimalisme pictòric té una qualitat elegant, de somni. Fidel a la tradició de Gutenberg i Bodoni (clara mostra d’eurocentrisme en no vincular-lo amb Hokusai, per exemple!), el paper en si mateix és molt important, un element refinat i delicat, d’un subtil art poètic que anima tota l'obra. En una societat del malbaratament, l'excés i el mal gust, Katsumi Komagata ens ofereix aquesta pausada història, de tons apagats però elegants.

 La llum es matisa
Les fulles es tornen grogues ... vermelles

Aquesta subtilesa és el que ens sorprèn més i el que fa que aquest llibre sigui tan atractiu. En certa manera segueix la línia d’uns quants dissenyadors de pop-ups que reivindiquen el factor "més", la màxima de Mies van der Rohe de less is more. En aquesta línia podem trobar altres llibres excel·lents i a més bé de preu, com l’ABC3D de Marion Bataille, el Pop Ville de Anouck Boisrobert, Joy Sorman and Louis Rigaud, el Pop up porn de Kveta Pacovska... en els quals la subtilitat i la intel·ligència prenen el relleu a l’exuberància més mecànica.

 

Ja som a la tardor   La família d’ocells s’atabala per volar lluny del seu niu

Els núvols cobreixen el cel     El vent bufa fort gairebé trencant les fulles de les branques    

de la pluja s’omple la foscor ... esdevenint  aquí la foscor

Arriba l'hivern i el vent s’emporta  la darrera calor

En una entrevista que li van fer a Mèxic Katsumi Komagata va comentar que en la producció de llibres infantils la majoria de la gent intenta fer coses molt amables, que siguin meravelloses. Això està bé. Però a vegades és massa per a nens, massa infantil. Si els donem coses petites, senzilles, els permetem fer servir la seva imaginació, els permetem pensar per ells mateixos. En canvi, si els ensenyem moltes coses mai pensaran, perquè intentar seguir-nos els requerirà tota la seva atenció. Quan els ensenyem coses petites a partir del que coneixen, ells es pregunten: què passarà ara? Què és això? Procurar aquesta sensació, fomentar-la i el diàleg i l’intercanvi que això suposa amb les persones grans que l’envolten és el tipus d’imaginació que vull oferir al nen. En aquest sentit, el que és senzill es torna més creatiu.

 Portada del Petit arbre

El llibre del Petit arbre, de format apaïsat (21 x 26 cm) publicat per One Stroke de Tokio el 2008 i amb un tiratge inicial de 3.000 exemplars és una autèntica meravella des de l’inici fins al final. La portada, d’un crema molt pàl·lid, a més de contenir el títol i l’autor, està centrat per un arbre compost de punts daurats força distanciats, que permeten captar-ne la forma global de manera subtil.

 

 

Moltes primaveres i molts dies han passat
És prou alt com per adonar-se del seu entorn quan al principi era petit i tot li semblava gran

El corb retorna al niu de l'any passat    El punt de vista va canviant

Quan entrem dintre del llibre els canvis de tipus paper són constants, es produeixen a cada pàgina, seguint la llarga tradició japonesa. Malgrat aquestes diferències els papers tenen unes textures molt subtils, res és excessiu i tot ben equilibrat. El cromatisme s’allunya de la brillantor desbordant per passar a ser també d’una subtilitat cromàtica dins d’una gamma pastel, però amb força.

 La llum il·lumina la nit

El protagonista del llibre és precisament aquest petit arbre que, pàgina rere pàgina, va creixent i vivint el pas de la vida, des del naixement fins a la mort. Però no té ni una vida ni una mort heroiques, sinó de contemplació del pas del temps, sense estridències, amb subtilitat. Per això l’arbre -pàgina a pàgina- va creixent i transformant-se gràcies a la llum de les diverses estacions i dels canvis meteorològics, sense res més. És l’aventura de la vida quotidiana, que ja és molt.

 

 L'home que va perdre a un amic posa una flor als seus peus    No el pot ajudar ... segueix aquí

No hi ha ningú     Els nens que venien a agafar grills el passat estiu retornen per trobar-los
Era la fita dels vells i on descansaven, però ara l'arbre ja no hi és     Romandrà en el record

La part superior de les pàgines compta amb una petita decoració subtil a base d’ombres grises que insinuen -més que no pas expliquen- per mitjà de siluetes, núvols, persones, ocells... La manera difuminada d’estar fet ens connecta directament amb la tècnica xilogràfica dels ukiyo-e del s. XIX i que a Catalunya tan bé va imitar a principis del s. XX la Impremta Oliva de Vilanova. Aquests difuminats no es troben sempre al mateix lloc, sinó que van variant com la meteorologia i apareixen ara a la dreta, ara a l’esquerra, o a tota la zona superior, i són de diversa intensitat per remarcar els pocs personatges que surten (ombres de persones i ocells). Tot canvia però la forma és perenne.

 La llavor va ser portada per algú a un lloc desconegut     Segurament existirà per a algú encara que ningú noti una presència tan petita

En definitiva, ens trobem davant d’un llibre en el qual l’autor ha abocat tota l’harmonia per aconseguir un llibre rodó, i els diversos elements funcionen en perfecte equilibri. De fet, aquest Petit arbre és considerat com una petita obra mestra dels pop-up i fins i tot a Barcelona, l'associació Recre]art[ el setembre del 2010 va fer una instal·lació a l'Umbracle del Parc de la Ciutadella de Barcelona a l'entorn d'aquest llibre.

 

L'únic inconvenient de llibres com aquest és que la utilització de papers diversos i de gran qualitat, l’estampació molt acurada i fabricació al Japó, fa que el preu es dispari en comparació a altres llibres pop-up de tirades més llargues, estampats a països en vies de desenvolupament i amb materials no tant exclusius. Això ens ha de fer meditar sobre la recerca del perfeccionament i la recerca del darrer detall versus una producció seriada, que també és molt vàlida. La veritat, però, és que veure i tocar el Petit arbre és tenir a les mans una joia destinada als infants... i també als adults.

PD. Si algú està interessat en l'obra de Katsumi Komagata us recomano la conferència de demà 22 de febrer a les 18,30 h. a Elisava (La Rambla 30,  Barcelona) amb el títol d'Així neix un llibre d'art. Cal apuntar-s'hi prèviament.

A la découverte de Katsumi Komagata from Médiathèque CCRY on Vimeo.

http://www.tv3.cat/videos/3382432/Alumnes-per-un-dia-de-lillustrador-Katsumi-Komagata

El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, un entreteniment o una superstició?

No acostumo a publicar les darreres adquisicions perquè la llista d’apunts per fer és llarga i tinc decidit l’ordre amb força temps per endavant. Malgrat tot, fa poc vaig comprar aquest que avui us presento i que m’ha fet gràcia de comentar per tal de preparar les lectores d’aquest bloc per a Sant Valentí... ja que és un llibre destinat directament a les dones i als seus anhels amorosos.

El llibre porta el curiós títol d’El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo. Contestando á todas las preguntas relativas á varios sucesos y situaciones de la vida... de Mlle. Lemarchand i editada a Barcelona per Manuel Sauri el 1870 en un format manejable de vuitè (18 x 10 cm.). El llibre fou traduït per Ignacio Nicolau y Díaz, qui en realitat en seria el promotor i editor, segons es desprèn tant de la dedicatòria Al bello sexo com de l’Advertencia, escrites per ell mateix.  L’autora del text fou una coneguda pitonissa francesa de l’època de la Revolució francesa, que va predir la mort violenta de Marat, Robespierre i Saint-Just i la bona fi de la relació de Napoleó amb Josefina. La seva fama en el seu temps fou molt notable i en gaudiren tant els tarots com aquest llibre, titulat en versió original com a Le Grand Oracle des dames et des Demoiselles, conseiller de beau sexe, repondant a toutes les questions sur les événements et les situations diverses de la vie, del qual es feren diverses edicions. De la traducció castellana se’n feu aquesta durant el s. XIX i recentment en versió facsímil se n’han fet unes quantes.

El llibre és un entramat de preguntes i respostes relacionades amb números, que s’han de buscar de manera indexada. És encapçalat per una petita introducció dedicada Al bello sexo en la qual el traductor justifica la dedicatòria dient que lo que llamamos curiosidad, constituye en la mujer, una de sus necesidades más características, debido problablemente á su temperamento ú organismo, (i per això) me hé persuadido que nada mejor os podia satisfacer como que os facilitarà adivinar el porvenir, supuesto que lo que mas ocupa vuestra imaginacion, es el firme y constante anhelo que os es tan proverbial, en procurar saber lo ignorado. El traductor, però, no té clar si aquest mètode d’endevinació del passat que tant ha d’encuriosir algunes dones és molt fiable perquè acaba afirmant que por su amenidad, lo podreis emplear en pasatiempo agradable y diversion inocente, la moral que encierra, hará que en muchos casos, os sirva de fiel consejero, para cuanto en lo sucesivo se os ocurra consultar.

Sigui com sigui, i després d’un Método para consultar el oráculo ve tota la bateria de preguntes que hom li pot fer, majoritàriament de tipus amorós i de vida quotidiana. Reproduïm les 80 preguntes que accepta el llibret perquè les lectores, i per què no també els lectors, pugueu valorar quin podia ser l’imaginari femení convencional de l’Europa del s. XIX. Tot seguit hi ha una taula amb 80 línies, una per a cadascuna de les preguntes, amb 18 columnes que corresponen a les possibles sumes dels números que ens poden sortir si tirem tres daus. En mig d’aquesta taula hi ha tot un arreplec de números que corresponen a les pàgines de les Contestaciones del oráculo a les quals, si anem a la que correspon i mirem la suma de daus, ens donarà la resposta a la nostra pregunta.

Així doncs, a les 80 preguntes que li podem formular podem rebre un total de 1280 respostes todas perfectamente coordinadas unas con otras, segun arte y combinaciones de la mágia. Aquestes respostes, ho he comprovat, són adients a les preguntes que li podem formular amb una certa exactitud i sense anar-se’n gaire per les branques, malgrat que alguna vegada la resposta és força evasiva. El cas més clar seria el de la pregunta de Cuando me moriré? en la que l’oracle no contesta res concret i fins i tot moralment fa un regany a qui hagi gosat plantejar-se una pregunta d’aquesta mena.

Estèticament, i aquest és un dels mèrits indiscutibles d’aquesta obra, és impecable a pesar de tractar-se d’una obra de tipus popular. El mateix traductor, alma mater d’aquesta edició castellana, ens diu que si se atiende al lujo desplegado en la edicion, fácil le será convercerse, que no se ha omitido gasto ni sacrificio alguno, tanto por lo superior de los materiales que al efecto se han empleado, com en todo lo relativo al lujo tipografico, hasta el punto de haberse usado las dos tintas, con el firme propósito de no escasear medio alguno que pudiese aumentar mas su realce.

El que diu Ignacio Nicolau y Día, el traductor-editor, és cert perquè utilitza dues tintes (la negre i la vermella) a la part inicial del text per destacar tipogràficament els diversos apartats i títols. A més, com diu a l’Advertencia, té una cuidada tipografia per ser un llibre destinat a una franja de la població popular i femení amb una portada que sembla més que res un mostrari tipogràfic d’impremta. A més en l’apartat de les respostes de les preguntes que fa l’Oracle els números han estat substituïts per daus, amb un resultat estètic molt lloable i molt aconseguit. Els daus són els protagonistes de les respostes i ajuden a reforçar el seu caràcter de joc o d’endevinació.

A l’Advertencia final aquest orgull de l’obra ben feta del traductor es veu quan diu que se ha conseguido formar del ORÁCULO DE LAS SEÑORAS, un lindo y lujoso cuaderno, digno del sexo á que está destinado, esmero primoroso, que á la par que permite poderlo ofrecer como adorno recrativo á las famílias y reuniones, hace presumir fundadamente, que luego de conocido, se generalizará desde las mas humildes, hasta en las mas encumbradas; viniendo á constituir con más ó menos tiempo, el verdadero LIBRO DE LAS TERTULIAS.

Per aquest motiu, i per continuar amb el joc que comporta el llibre i els blocs, us ofereixo la possibilitat que qui ho vulgui, via comentari o email enviat directament si vol discreció, faci les preguntes que semblin oportunes i que cregui que la resposta de l’oracle li pugui fer servei. Això sí, cal enviar la pregunta amb el resultat de la suma de punts dels tres daus que hagi llençat (ho podeu fer en línia, gentilesa d'en McAbeu). Només s’admeten cinc preguntes de les vuitanta que el sistema permet. O sigui, que sort més que mai!

NOTA AFEGIDA POSTERIORMENT GRÀCIES ALS COMENTARIS DELS LECTORS

La bona amiga Zerosetze ens va comentar que tenia el llibre La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas, por cuyo medio cualquiera puede saber su porvenir, estractado del libro de las sibilas, por un ex-sacerdote del Oráculo de Delfos y traducida del Caldeo por un sábio egipcio, editat a Barcelona per Manuel Saurí el 1847. Es tracta d'un altre llibre amb una combinatòria encara més estranya que el que hem analitzat i jo que sóc de lletres m'he fet un bon embolic intentant seguir el procediment. Així doncs, us el deixo fotografiat perquè vosaltres mateixos en pugueu treure conclusions.

Portada i pròleg de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Cal fer notar també, com molt bé apunta en Joan Puigmalet, que en el gravat del llibre d'El Gran Oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo... de la introducció del llibre en les lleixes es poden llegir els títols dels següents llibres: La magia, Los sueños, El oráculo, Libro negro, El profeta i també el de La Sibila. Creiem, en vista que aquest darrer fou publicat el 1847, que es tracta del llibre aportat per na Zerosetze i que conjuntament al Llibre de la Creu de Caravaca ens permet veure que hi havia una sèrie de tradicions populars properes a la màgia que no havien estat anul·lades amb la persecussió de la bruixeria de segles anteriors.

Complicades instruccións d'ús de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Malgrat tot, i per evitar problemes aquest llibre de La Sibila... en el seu pròleg deixa molt clar, després d'explicar una història rocambolesca sobre el seu origen, que dicha Tia me dió al morir comprarás la obra, y aconsejarás á tus amigos que hagan lo propio, diciendo á los unos que las contestaciones que dá el Oráculo son cosa cierta con la que se puede contar, y á los otros que es un uego de sociedad para entretener las largas veladas de invierno, y que si alguna vez dá la coincidencia de que acierte es efecto de la casualidad, pues únicamente el Supremo arbitrio sabe lo que ha dispuesto que suceda. En fin, di lo que quieras y venga dinero. D'això se'n diu nadar i guardar la roba...

Taules de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)