El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, un entreteniment o una superstició?

No acostumo a publicar les darreres adquisicions perquè la llista d’apunts per fer és llarga i tinc decidit l’ordre amb força temps per endavant. Malgrat tot, fa poc vaig comprar aquest que avui us presento i que m’ha fet gràcia de comentar per tal de preparar les lectores d’aquest bloc per a Sant Valentí... ja que és un llibre destinat directament a les dones i als seus anhels amorosos.

El llibre porta el curiós títol d’El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo. Contestando á todas las preguntas relativas á varios sucesos y situaciones de la vida... de Mlle. Lemarchand i editada a Barcelona per Manuel Sauri el 1870 en un format manejable de vuitè (18 x 10 cm.). El llibre fou traduït per Ignacio Nicolau y Díaz, qui en realitat en seria el promotor i editor, segons es desprèn tant de la dedicatòria Al bello sexo com de l’Advertencia, escrites per ell mateix.  L’autora del text fou una coneguda pitonissa francesa de l’època de la Revolució francesa, que va predir la mort violenta de Marat, Robespierre i Saint-Just i la bona fi de la relació de Napoleó amb Josefina. La seva fama en el seu temps fou molt notable i en gaudiren tant els tarots com aquest llibre, titulat en versió original com a Le Grand Oracle des dames et des Demoiselles, conseiller de beau sexe, repondant a toutes les questions sur les événements et les situations diverses de la vie, del qual es feren diverses edicions. De la traducció castellana se’n feu aquesta durant el s. XIX i recentment en versió facsímil se n’han fet unes quantes.

El llibre és un entramat de preguntes i respostes relacionades amb números, que s’han de buscar de manera indexada. És encapçalat per una petita introducció dedicada Al bello sexo en la qual el traductor justifica la dedicatòria dient que lo que llamamos curiosidad, constituye en la mujer, una de sus necesidades más características, debido problablemente á su temperamento ú organismo, (i per això) me hé persuadido que nada mejor os podia satisfacer como que os facilitarà adivinar el porvenir, supuesto que lo que mas ocupa vuestra imaginacion, es el firme y constante anhelo que os es tan proverbial, en procurar saber lo ignorado. El traductor, però, no té clar si aquest mètode d’endevinació del passat que tant ha d’encuriosir algunes dones és molt fiable perquè acaba afirmant que por su amenidad, lo podreis emplear en pasatiempo agradable y diversion inocente, la moral que encierra, hará que en muchos casos, os sirva de fiel consejero, para cuanto en lo sucesivo se os ocurra consultar.

Sigui com sigui, i després d’un Método para consultar el oráculo ve tota la bateria de preguntes que hom li pot fer, majoritàriament de tipus amorós i de vida quotidiana. Reproduïm les 80 preguntes que accepta el llibret perquè les lectores, i per què no també els lectors, pugueu valorar quin podia ser l’imaginari femení convencional de l’Europa del s. XIX. Tot seguit hi ha una taula amb 80 línies, una per a cadascuna de les preguntes, amb 18 columnes que corresponen a les possibles sumes dels números que ens poden sortir si tirem tres daus. En mig d’aquesta taula hi ha tot un arreplec de números que corresponen a les pàgines de les Contestaciones del oráculo a les quals, si anem a la que correspon i mirem la suma de daus, ens donarà la resposta a la nostra pregunta.

Així doncs, a les 80 preguntes que li podem formular podem rebre un total de 1280 respostes todas perfectamente coordinadas unas con otras, segun arte y combinaciones de la mágia. Aquestes respostes, ho he comprovat, són adients a les preguntes que li podem formular amb una certa exactitud i sense anar-se’n gaire per les branques, malgrat que alguna vegada la resposta és força evasiva. El cas més clar seria el de la pregunta de Cuando me moriré? en la que l’oracle no contesta res concret i fins i tot moralment fa un regany a qui hagi gosat plantejar-se una pregunta d’aquesta mena.

Estèticament, i aquest és un dels mèrits indiscutibles d’aquesta obra, és impecable a pesar de tractar-se d’una obra de tipus popular. El mateix traductor, alma mater d’aquesta edició castellana, ens diu que si se atiende al lujo desplegado en la edicion, fácil le será convercerse, que no se ha omitido gasto ni sacrificio alguno, tanto por lo superior de los materiales que al efecto se han empleado, com en todo lo relativo al lujo tipografico, hasta el punto de haberse usado las dos tintas, con el firme propósito de no escasear medio alguno que pudiese aumentar mas su realce.

El que diu Ignacio Nicolau y Día, el traductor-editor, és cert perquè utilitza dues tintes (la negre i la vermella) a la part inicial del text per destacar tipogràficament els diversos apartats i títols. A més, com diu a l’Advertencia, té una cuidada tipografia per ser un llibre destinat a una franja de la població popular i femení amb una portada que sembla més que res un mostrari tipogràfic d’impremta. A més en l’apartat de les respostes de les preguntes que fa l’Oracle els números han estat substituïts per daus, amb un resultat estètic molt lloable i molt aconseguit. Els daus són els protagonistes de les respostes i ajuden a reforçar el seu caràcter de joc o d’endevinació.

A l’Advertencia final aquest orgull de l’obra ben feta del traductor es veu quan diu que se ha conseguido formar del ORÁCULO DE LAS SEÑORAS, un lindo y lujoso cuaderno, digno del sexo á que está destinado, esmero primoroso, que á la par que permite poderlo ofrecer como adorno recrativo á las famílias y reuniones, hace presumir fundadamente, que luego de conocido, se generalizará desde las mas humildes, hasta en las mas encumbradas; viniendo á constituir con más ó menos tiempo, el verdadero LIBRO DE LAS TERTULIAS.

Per aquest motiu, i per continuar amb el joc que comporta el llibre i els blocs, us ofereixo la possibilitat que qui ho vulgui, via comentari o email enviat directament si vol discreció, faci les preguntes que semblin oportunes i que cregui que la resposta de l’oracle li pugui fer servei. Això sí, cal enviar la pregunta amb el resultat de la suma de punts dels tres daus que hagi llençat (ho podeu fer en línia, gentilesa d'en McAbeu). Només s’admeten cinc preguntes de les vuitanta que el sistema permet. O sigui, que sort més que mai!

NOTA AFEGIDA POSTERIORMENT GRÀCIES ALS COMENTARIS DELS LECTORS

La bona amiga Zerosetze ens va comentar que tenia el llibre La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas, por cuyo medio cualquiera puede saber su porvenir, estractado del libro de las sibilas, por un ex-sacerdote del Oráculo de Delfos y traducida del Caldeo por un sábio egipcio, editat a Barcelona per Manuel Saurí el 1847. Es tracta d'un altre llibre amb una combinatòria encara més estranya que el que hem analitzat i jo que sóc de lletres m'he fet un bon embolic intentant seguir el procediment. Així doncs, us el deixo fotografiat perquè vosaltres mateixos en pugueu treure conclusions.

Portada i pròleg de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Cal fer notar també, com molt bé apunta en Joan Puigmalet, que en el gravat del llibre d'El Gran Oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo... de la introducció del llibre en les lleixes es poden llegir els títols dels següents llibres: La magia, Los sueños, El oráculo, Libro negro, El profeta i també el de La Sibila. Creiem, en vista que aquest darrer fou publicat el 1847, que es tracta del llibre aportat per na Zerosetze i que conjuntament al Llibre de la Creu de Caravaca ens permet veure que hi havia una sèrie de tradicions populars properes a la màgia que no havien estat anul·lades amb la persecussió de la bruixeria de segles anteriors.

Complicades instruccións d'ús de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Malgrat tot, i per evitar problemes aquest llibre de La Sibila... en el seu pròleg deixa molt clar, després d'explicar una història rocambolesca sobre el seu origen, que dicha Tia me dió al morir comprarás la obra, y aconsejarás á tus amigos que hagan lo propio, diciendo á los unos que las contestaciones que dá el Oráculo son cosa cierta con la que se puede contar, y á los otros que es un uego de sociedad para entretener las largas veladas de invierno, y que si alguna vez dá la coincidencia de que acierte es efecto de la casualidad, pues únicamente el Supremo arbitrio sabe lo que ha dispuesto que suceda. En fin, di lo que quieras y venga dinero. D'això se'n diu nadar i guardar la roba...

Taules de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)