dilluns, 7 de febrer de 2011

El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, un entreteniment o una superstició?

No acostumo a publicar les darreres adquisicions perquè la llista d’apunts per fer és llarga i tinc decidit l’ordre amb força temps per endavant. Malgrat tot, fa poc vaig comprar aquest que avui us presento i que m’ha fet gràcia de comentar per tal de preparar les lectores d’aquest bloc per a Sant Valentí... ja que és un llibre destinat directament a les dones i als seus anhels amorosos.


El llibre porta el curiós títol d’El gran oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo. Contestando á todas las preguntas relativas á varios sucesos y situaciones de la vida... de Mlle. Lemarchand i editada a Barcelona per Manuel Sauri el 1870 en un format manejable de vuitè (18 x 10 cm.). El llibre fou traduït per Ignacio Nicolau y Díaz, qui en realitat en seria el promotor i editor, segons es desprèn tant de la dedicatòria Al bello sexo com de l’Advertencia, escrites per ell mateix.  L’autora del text fou una coneguda pitonissa francesa de l’època de la Revolució francesa, que va predir la mort violenta de Marat, Robespierre i Saint-Just i la bona fi de la relació de Napoleó amb Josefina. La seva fama en el seu temps fou molt notable i en gaudiren tant els tarots com aquest llibre, titulat en versió original com a Le Grand Oracle des dames et des Demoiselles, conseiller de beau sexe, repondant a toutes les questions sur les événements et les situations diverses de la vie, del qual es feren diverses edicions. De la traducció castellana se’n feu aquesta durant el s. XIX i recentment en versió facsímil se n’han fet unes quantes.


El llibre és un entramat de preguntes i respostes relacionades amb números, que s’han de buscar de manera indexada. És encapçalat per una petita introducció dedicada Al bello sexo en la qual el traductor justifica la dedicatòria dient que lo que llamamos curiosidad, constituye en la mujer, una de sus necesidades más características, debido problablemente á su temperamento ú organismo, (i per això) me hé persuadido que nada mejor os podia satisfacer como que os facilitarà adivinar el porvenir, supuesto que lo que mas ocupa vuestra imaginacion, es el firme y constante anhelo que os es tan proverbial, en procurar saber lo ignorado. El traductor, però, no té clar si aquest mètode d’endevinació del passat que tant ha d’encuriosir algunes dones és molt fiable perquè acaba afirmant que por su amenidad, lo podreis emplear en pasatiempo agradable y diversion inocente, la moral que encierra, hará que en muchos casos, os sirva de fiel consejero, para cuanto en lo sucesivo se os ocurra consultar.


Sigui com sigui, i després d’un Método para consultar el oráculo ve tota la bateria de preguntes que hom li pot fer, majoritàriament de tipus amorós i de vida quotidiana. Reproduïm les 80 preguntes que accepta el llibret perquè les lectores, i per què no també els lectors, pugueu valorar quin podia ser l’imaginari femení convencional de l’Europa del s. XIX. Tot seguit hi ha una taula amb 80 línies, una per a cadascuna de les preguntes, amb 18 columnes que corresponen a les possibles sumes dels números que ens poden sortir si tirem tres daus. En mig d’aquesta taula hi ha tot un arreplec de números que corresponen a les pàgines de les Contestaciones del oráculo a les quals, si anem a la que correspon i mirem la suma de daus, ens donarà la resposta a la nostra pregunta.


Així doncs, a les 80 preguntes que li podem formular podem rebre un total de 1280 respostes todas perfectamente coordinadas unas con otras, segun arte y combinaciones de la mágia. Aquestes respostes, ho he comprovat, són adients a les preguntes que li podem formular amb una certa exactitud i sense anar-se’n gaire per les branques, malgrat que alguna vegada la resposta és força evasiva. El cas més clar seria el de la pregunta de Cuando me moriré? en la que l’oracle no contesta res concret i fins i tot moralment fa un regany a qui hagi gosat plantejar-se una pregunta d’aquesta mena.


Estèticament, i aquest és un dels mèrits indiscutibles d’aquesta obra, és impecable a pesar de tractar-se d’una obra de tipus popular. El mateix traductor, alma mater d’aquesta edició castellana, ens diu que si se atiende al lujo desplegado en la edicion, fácil le será convercerse, que no se ha omitido gasto ni sacrificio alguno, tanto por lo superior de los materiales que al efecto se han empleado, com en todo lo relativo al lujo tipografico, hasta el punto de haberse usado las dos tintas, con el firme propósito de no escasear medio alguno que pudiese aumentar mas su realce.


El que diu Ignacio Nicolau y Día, el traductor-editor, és cert perquè utilitza dues tintes (la negre i la vermella) a la part inicial del text per destacar tipogràficament els diversos apartats i títols. A més, com diu a l’Advertencia, té una cuidada tipografia per ser un llibre destinat a una franja de la població popular i femení amb una portada que sembla més que res un mostrari tipogràfic d’impremta. A més en l’apartat de les respostes de les preguntes que fa l’Oracle els números han estat substituïts per daus, amb un resultat estètic molt lloable i molt aconseguit. Els daus són els protagonistes de les respostes i ajuden a reforçar el seu caràcter de joc o d’endevinació.


A l’Advertencia final aquest orgull de l’obra ben feta del traductor es veu quan diu que se ha conseguido formar del ORÁCULO DE LAS SEÑORAS, un lindo y lujoso cuaderno, digno del sexo á que está destinado, esmero primoroso, que á la par que permite poderlo ofrecer como adorno recrativo á las famílias y reuniones, hace presumir fundadamente, que luego de conocido, se generalizará desde las mas humildes, hasta en las mas encumbradas; viniendo á constituir con más ó menos tiempo, el verdadero LIBRO DE LAS TERTULIAS.


Per aquest motiu, i per continuar amb el joc que comporta el llibre i els blocs, us ofereixo la possibilitat que qui ho vulgui, via comentari o email enviat directament si vol discreció, faci les preguntes que semblin oportunes i que cregui que la resposta de l’oracle li pugui fer servei. Això sí, cal enviar la pregunta amb el resultat de la suma de punts dels tres daus que hagi llençat (ho podeu fer en línia, gentilesa d'en McAbeu). Només s’admeten cinc preguntes de les vuitanta que el sistema permet. O sigui, que sort més que mai!

NOTA AFEGIDA POSTERIORMENT GRÀCIES ALS COMENTARIS DELS LECTORS

La bona amiga Zerosetze ens va comentar que tenia el llibre La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas, por cuyo medio cualquiera puede saber su porvenir, estractado del libro de las sibilas, por un ex-sacerdote del Oráculo de Delfos y traducida del Caldeo por un sábio egipcio, editat a Barcelona per Manuel Saurí el 1847. Es tracta d'un altre llibre amb una combinatòria encara més estranya que el que hem analitzat i jo que sóc de lletres m'he fet un bon embolic intentant seguir el procediment. Així doncs, us el deixo fotografiat perquè vosaltres mateixos en pugueu treure conclusions.

Portada i pròleg de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Cal fer notar també, com molt bé apunta en Joan Puigmalet, que en el gravat del llibre d'El Gran Oráculo de las señoras y de las señoritas, consejero del bello sexo... de la introducció del llibre en les lleixes es poden llegir els títols dels següents llibres: La magia, Los sueños, El oráculo, Libro negro, El profeta i també el de La Sibila. Creiem, en vista que aquest darrer fou publicat el 1847, que es tracta del llibre aportat per na Zerosetze i que conjuntament al Llibre de la Creu de Caravaca ens permet veure que hi havia una sèrie de tradicions populars properes a la màgia que no havien estat anul·lades amb la persecussió de la bruixeria de segles anteriors.

Complicades instruccións d'ús de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

Malgrat tot, i per evitar problemes aquest llibre de La Sibila... en el seu pròleg deixa molt clar, després d'explicar una història rocambolesca sobre el seu origen, que dicha Tia me dió al morir comprarás la obra, y aconsejarás á tus amigos que hagan lo propio, diciendo á los unos que las contestaciones que dá el Oráculo son cosa cierta con la que se puede contar, y á los otros que es un uego de sociedad para entretener las largas veladas de invierno, y que si alguna vez dá la coincidencia de que acierte es efecto de la casualidad, pues únicamente el Supremo arbitrio sabe lo que ha dispuesto que suceda. En fin, di lo que quieras y venga dinero. D'això se'n diu nadar i guardar la roba...

Taules de La sibila o sea el oraculo del destino, que responde a toda clase de preguntas (Col·lecció Zerosetze)

39 comentaris:

  1. Mis locuras a dónde me conducirán? No, deixa-ho córrer, que ja m’ho imagino.

    El pròleg denota un cert escepticisme en vaticinar el seu destí com a llibre per fer tertúlies. Igual que els horòscops dels diaris.

    ResponSuprimeix
  2. És un llibre molt interessant que demostra que hem avançat molt poc en gairebé 150 anys, aleshores les pitonisses feien llibres i actualment surten per la tele de matinada però el rigor és el mateix. :-D

    No hi ha ningú ni cap mètode que pugui endevinar el futur però, dit això i malgrat que jo no pertanyo al "bello sexo", no em puc estar de fer una pregunta. De la llista, obvio les de caràcter més personal i en trio una de més general: Parlant de la independència de Catalunya pregunto 45.- Cuál estado es el más feliz?.
    He tirat tres daus a la web http://www.dadosonline.com.ar/ i m'ha sortit 1-4-5, total 10.
    Ja em diràs el què. :-DD

    ResponSuprimeix
  3. Allau,
    Hi ha preguntes que ja contenen les seves respostes... o no?
    I si, és curiós aquest escepticisme en una obra com aquesta que hom ha traduït i ha publicat tant pulcrament.

    ResponSuprimeix
  4. McAbeu,
    La Humanitat és la Humanitat i la seva evolució a vegades no es nota gaire. És un tema a llarg termini. Només cal mirar el perfil d'alguns blocaires on hi ha l'horòscop occidental i el xinès... El que passa és que molts s'ho prenen com un divertimento, suposo!
    Afegeixo l'enllaç que ens passes (molt bo!) al text de l'apunt!
    Quan arribi a casa i amb el llibre a mà et dono la resposta al que preguntes...

    ResponSuprimeix
  5. Sempre m'han fet perdre la paciència aquests jocs, influència de la meva àvia materna que en tenia ben poca per tot allò que signifiqués màgia, endevinació o jocs que explotessin la credulitat. De tota manera no li nego les virtuts de l'edició i m'ha interessat molt això de l'autora i la importància que tenen aquests personatges en la història, hi ha gaire cosa a la xarxa al respecte?

    ResponSuprimeix
  6. He tirado mis dados online y me han salido:
    6-1-6
    Me gustaría saber si tengo alguna posibilidad de que me toque la respuesta: "Si, un subteniente de dragones", seguida de "si, pero refrena tanto deseo" y "si, con tu morenito"
    Gracias

    ResponSuprimeix
  7. Ah, no creo que pueda vivir sin este libro...

    ResponSuprimeix
  8. Sort en tenim, que a la vida hi hagi aquesta mena de coses. Imagina que tot fos assaig científic o les notícies dels diaris. Ara mateix me'n vaig a perdre una bona estona amb el joc, perquè no se m'acut res millor ni més positiu. Depèn del que em surti, tornaré aquí per a explicar-ho, o bé m'ho guardaré com un puta.

    ResponSuprimeix
  9. De conèixer aquest llibre fa uns anys, de segur que m'hauria canviat la vida.
    Ara arriba tard.
    Llibres així haurien de ser d'obligada lectura a l'escola.
    Potser a les properes eleccions, algun partit s'animi a repartir-lo per des-"asnar" el personal.

    Salut. R.

    Nota: Voleu dir que les recents declaracions de l'institut FAES, de la ment "preclara" de l'Aznar, no s'inspiren en una obra de tanta vàlua? El punyetero es pensava que no se sabria.

    ResponSuprimeix
  10. Quin apunt més oportú! I jo que pensava que tenia un text d'allò més original. Resulta que tinc un llibret que es titula La Sibila: o sea el oráculo del destino que responde a toda clase de preguntas por cuyo medio cualquiera puede saber su porvenir, extractado del Libro de las Sibilas, por un ex-sacerdote del oráculo de Delfos, y traducido del Caldeo por un sabio egipcio. Barcelona: Manuel Saurí, 1847.

    Tot ell és un conjunt de taules i guarismes semblant en aquest. Si l'he recordat és perquè en ser tema recent El Cant de la Sibil·la em meravellava el prestigi que el nom d'aquestes senyores encara tenia al segle xix!
    Però ara ja veig que el futur no era solament competència d'elles.

    ResponSuprimeix
  11. McAbeu,
    No sé si és bo o dolent, però l'Oracle ha dictat:
    "Por prudencia te lo callo".
    Tu mateix!

    ResponSuprimeix
  12. Clídice,
    Tu deus ser Cranc ascendent Leo... no?

    ResponSuprimeix
  13. ara m'has espantat Galde, si, sóc cranc ascendent lleó :O i fes el favor de no fer servir més la bola amb mi eh! que després tinc malsons :)

    ResponSuprimeix
  14. Pombolita,
    Ni subtenient de dragones ni morenito, l'oracle ha dit:
    "Cuando cumplas sesenta años".
    Paciència, que és la mare de la ciència!

    ResponSuprimeix
  15. Pombolita,
    Si el necessites està a la teva disposició. Tot sigui per millorar la vida de la ciutadania i del veïnatge!
    Miraré a veure si en Zapatero en fa una edició (ara que no cal pagar drets d'autor) i la reparteix entre la població com es va fer amb la vacuna de la grip A o el DVD (per a les escoles) d'Al Gore (aquí pagant drets d'autor...) per tal d'orientar a tothom enmig de la crisi...
    D'això se'n diria una mesura social efectiva.

    ResponSuprimeix
  16. Lluís,
    Tens raó, em capbusso en el llibre i els daus on line d'en McAbeu per fer una revisió del meu futur. Si us trobeu el bloc tancat ves a saber quins hauran estat els resultats i faré com tu, també callaré com un puta...

    ResponSuprimeix
  17. RSM,
    Amb la Pombolita ja he comentat el tema que aquest llibre sigui repartit entre la població al costat de la Constitució i de l'Estatut quan tothom faci la majoria d'edat.

    ResponSuprimeix
  18. Zerosetze,
    Em podries mirar si les preguntes, taules... són més o menys iguals per si ens trobem amb una edició pirata anterior del llibre francès?
    Seria qüestió d'incorporar aquesta informació a l'apunt per perfilar-lo millor!

    ResponSuprimeix
  19. Clídice,
    Ni bola de cristall ni res, d'això se'n diu facebook on tens el dia del teu naixement i la circumstància de néixer en el meu mateix signe que llavors no em perdo.
    Sobre l'ascendent... és fot-li que és de Reus! :-)

    ResponSuprimeix
  20. Un Oracle prudent no pot ser mai un mal Oracle i encara hauria pogut ser pitjor, imagina que a la pregunta "Cual es el estado más feliz?" hagués contestat "El Español". ;-D

    ResponSuprimeix
  21. McAbeu,
    Davant preguntes obertes com la que plantejaves a l'oracle (perquè així ens ho permet) la resposta sempre ha de ser oberta!

    ResponSuprimeix
  22. Pregunta 64. Daus 5,6 i 1. Friso per la resposta.

    Com et vaig dir el dia de la compra (sinó l'hagués adquirit jo mateix...), crec que quan l'impressor col·loca les tres darreres paraules de les primeres tres línies del títol o fa amb tota la intenció del món!

    ResponSuprimeix
  23. ¡Como que sesenta años! ...ese libro es una mierda....¿no tienes más respuestas?

    ResponSuprimeix
  24. Gazo,
    L'oracle ha dit: "No, pero tu robarás... corazones".
    M'abstinc de fer cap comentari perquè la conya la desvirtualitzaré. Que les teves lectores tremolin!

    ResponSuprimeix
  25. Pombolita,
    He mirat si hi havia un apartat de reclamacions i no hi trobo res... ;-)

    ResponSuprimeix
  26. Pombolita:
    L'oracle ha dit: "muchas cosas se te oponen"...

    ResponSuprimeix
  27. Gazo,
    Només un rompecorazones com tu podia adonar-se del missatge ocult del títol:
    CULO
    SEÑORITAS
    SEXO

    ResponSuprimeix
  28. Pombolita,
    No creiem en aquests llibrets... però, "haberlas haylas"!

    ResponSuprimeix
  29. Per cert, el llibre que diu Zerosetze era conegut per l'autor/editor d'aquest. La sibila apareix en la il·lustració que acompanya la portada.

    ResponSuprimeix
  30. Gazo,
    Són curiosos els títols dels llibres de les lleixes i entre ells hi ha el de la Sibil·la però no sé si es tracta del mateix de la Zerosetze. Avui ens passarà informació i l'apunt millorarà amb aquesta aportació.

    ResponSuprimeix
  31. Galderich.

    Me gusto mucho el libro.

    Es muy atractivo por contenido y continente. En ocasiones un libro como el que compartes, nos describe mejor una época, que una docena de doctos artículos.

    ¡Muy buena adquisición!

    ResponSuprimeix
  32. Després del que ha dit de Catalunya, d'Euskadi millor no pregunto!!

    ResponSuprimeix
  33. Bach,
    A vegades tinc la sensació que certs polítics es comporten amb el país basc com si entressin al www.dadosonline.com!
    Millor no fer pronòstics i esperar que el senderi triomfi una mica més del que ha triomfat fins ara! Siguem optimistes malgrat tot!

    ResponSuprimeix
  34. Marco Fabrizio,
    Tens tota la raó quan dius que aquest llibre diu molt més sobre l'imaginari col·lectiu de la seva època que algunes tesis doctorals que no s'ha llegit ningú!

    ResponSuprimeix
  35. Jo sincerament crec que si aquest llibre es tornés a editar amb una nova introducció i en general amb un vocabulari menys empolsegós, molta gent (crec que ambdós sexes) l'acabarien comprat. Perquè hem canviat molt poc, ens encanta que un joc (daus, cartes, tot i val) ens reveli els "misteris" de la vida per tenir una resposta.

    ResponSuprimeix
  36. Eduard,
    És com els horòscops dels diaris. Tothom diu que són una enganyifa però bé que molta gent se'ls llegeixen i si passa el que pronostiquen bé que t'ho diuen que ja ho deia l'horòscop de la setmana!
    I estic d'acord amb tu que només necessitaria un petit tunning de lèxic, expressions i interessos per tornar-lo a posar al dia!

    ResponSuprimeix
  37. A TOTS ELS LECTORS

    Aquest apunt degut a l'aportació de na Zerosetze ha incorporat nova informació rellevant que ens permet perfilar encara més la tradició popular heterodoxa.

    Val la pena que li doneu una ullada.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols