El Sol (1919) de Frans Masereel, l'inici de la novel·la gràfica (I)

A la Laura i a en Pep, de la Llibreria Laie de CaixaForum, per tenir una bona selecció de llibres d’art actuals i una petita selecció d’antics, com aquest.

Les xilografies s'estamparen a l'anvers mentre que el revers es deixà en blanc

Avui intentaré ser concís perquè el llibre d’avui reclama poques paraules, ja que ell no en té. De fet, és una de les primeres novel·les gràfiques en les quals és la il·lustració muda la que explica la història i sobretot la Idea. En fou autor Frans Masereel, un artista vinculat a l’expressionisme artístic de principis del s. XX. Nascut a Gant i vinculat als cercles artístics de París i Berlín, el seu pacifisme actiu i la seva militància esquerranosa el portà a desertar de l’exèrcit en iniciar-se la Primera Guerra Mundial i exiliar-se a Ginebra, on conegué escriptors com Romain Rolland i Stefan Zweig. Utilitzà la xilografia per expressar-se i sobretot per compondre novel·les gràfiques com El meu llibre d’hores i El Sol (1919), La Idea, La Ciutat i Història sense paraules (1920) entre altres, també va fer diverses il·lustracions per a articles, llibres...

Unes cobertes sòbries però amb una tipografia que parla per si sola

Aquestes històries gràfiques tingueren molt d’èxit i se’n van fer diverses edicions en diversos idiomes (francès, anglès i alemany) amb introduccions de personalitats de relleu com Romain Rolland, Thomas Mann... El format dels llibres, editats sempre molt meticulosament amb una sòbria enquadernació en cartoné i imprès amb les fustes originals, és petit i tendeix cap al quadrat, com és el cas que presentem (15,5 x 12 cm.). Aquesta edició alemanya (Die Sonne. 63 holzschnitte von Frans Masereel) fou publicada per Kurt Wolff Verlag a Múnic, amb un pròleg de Carl George Heise, historiador de l’art.

L’estil està molt vinculat a la manera de fer dels expressionistes alemanys, amb les característiques distorsions, escenes amb composicions en diagonal -que els donen un gran dinamisme-, i la reivindicació de la xilografia com a art popular, de llarga tradició des de les Biblia Pauperum. El joc de blancs i negres de la composició de cada escena juga amb la intensitat de la tinta negra que pren protagonisme i esdevé un esclat visual difícil de descriure. L’èxit dintre del món artístic fou immediat i influí molts altres artistes, com l’espanyol Helios Gómez per exemple. Afortunadament, aquests llibres compten moltes vegades amb edicions facsímils actuals a preus molt barats, el que permet aconseguir aquestes novel·les gràfiques sense gaire dificultats.

 Somni de Frans Masereel iniciant la cerca del Sol i al costat la marca de la impressió del mateix gravat al revers

La temàtica d’El Sol, com la de les altres novel·les gràfiques, és la persecució d’un ideal que se’ns escapa i que per trobar-lo hem de superar mil i un obstacles. En aquest cas, és una mena de nou mite d’Ícar en què l’il·lustrador (el veiem a l’inici i al final a la taula de treball amb els burils) cau en un somni profund (a la manera d’El sueño de la Razón produce monstruos de Goya) i intenta cercar el Sol -símbol de l’ideal inabastable- malgrat que finalment aconsegueix arribar-hi i això mateix és el que el fa caure. Una gran al·legoria per a una obra datada al final de la Primera Guerra Mundial. No ens ha de sorprendre, doncs, que les seves obres fossin prohibides durant l’època hitleriana, en ser considerades degenerades.

Però avui, permeteu-me que sigui una selecció de les 63 xilografies d’aquest llibre mut les que us expliquin, millor que les meves paraules, el llibre amb més detall. I avui, si algú em demana quin llibre m’emportaria a una illa solitària, no tindria cap dubte.