dijous, 15 de novembre del 2012

España constitucional vs. asimilada (1852), un mapa antic per a Facebook



Internet és un lloc fantàstic per a divulgar tant el que és científic -quantes coses he après via internet!- com el que no ho és o directament és un engany divulgat de bona fe o de mala fe. A Catalunya un dels impresos històrics més divulgats per internet és el mapa que avui us presentem. En un Foro de coches (?)
espanyol un usuari anomenat Ostiense el va reproduir comentant que hay un famoso mapa que pulula en todo tipo de foros, blogs y webs independentistas catalanes desde hace un tiempo. Se trata de un supuesto mapa auténtico de 1854, muy toscamente dibujado en el que aparece "España incorporada o asimilada" al hablar de los territorios de la antigua colonia (sic o no) de Aragón: dicho mapa es único en su género y desde luego no tiene ni la más mínima verosimilitud histórica. A pesar de ello son docenas los centros escolares que lo utilizan como "prueba" de la "opresión" a la que España (el resto se entiende) somete a Cataluña.


Aquesta és, sense cap mena de dubte, la millor presentació que podem fer d’aquest mapa que és, com molt bé diu el Foro de coches, sorprenent però no per això sense cap mena de verosimilitud. A un expert d’un Foro de coches encara que es dediqui també a temes generals no se li pot demanar que sigui expert en mapes històrics però com a mínim si que no sigui atrevit opinant del que no en sap com jo no opino de cotxes... Una altra conclusió que extraiem d’aquest text és la manipulació política a la que aquest mapa ha estat sotmès una vegada s’ha descontextualitzat del seu origen que es troba en l’obra en dos volums impresos en foli (29,5 x 21 cm.) del Licenciado Francisco Jorge Torres Villegas titulada Cartografía hispano-científica o sea los mapas españoles, en que se representa a España bajo todas sus diferentes fases impresa a Madrid el 1852. El no haver estat imprès a Catalunya li treu qualsevol connotació de tipus precatalanista o de renaixença històrica catalana.


L’autor d’aquests dos interessantíssim volums sobre geografia vinculada a la història d’Espanya i d’altres ens és molt desconegut ja que només hem trobat que havia publicat un Repertorio de párrocos del 1850 en 7 volums que és una espècie de compendi de tot el que un mossèn de poble havia de saber d’Història Sagrada, història de l’Església i el cristianisme, dret canònic, disciplina eclesiàstica, oratòria i eloqüència, un recull de possibles sermons... Aquest Repertorio de párrocos és molt representatiu del possible tarannà de l’autor ja que denota la seva especialització en obres de compendis del saber com la Cartografia hispano-científica. Fora d’aquestes dades no en sé res més del seu autor per la qual cosa no podem inventar una biografia seva, i esperem que algun lector més hàbil trobi informació més complerta. L’inici d’aquesta Cartografia va encapçada amb una cita bíblica que crec que el podria definir prou bé tant de caràcter com de tarannà: Ten asida la instruccion, no la dejes: guardala, porque ella es tu vida (Prov. c. 4, v. 13).


Sigui com sigui el mapa que analitzarem forma part d’un conjunt d’altres mapes -sense els quals no s’entén- en els que l’autor intenta fer un retrat robot de l’Espanya de mitjans del s. XIX, la seva època contemporània. Aquesta radiografia ens intenta parlar de tots els aspectes geogràfics, des dels físics als eclesiàstics, fent un gran èmfasi en la distribució administrativa i de l’evolució política d’Espanya a partir d’un comentari monogràfic que dedica a cadascú dels 25 mapes litografiats i pintats a mà. Els comentaris que l’autor desenvolupa en aquesta obra són el gruix dels dos volums ja que -d’una manera sistemàtica i lògica- va explicant els diversos aspectes d’organització de l’Espanya contemporània i dels esdeveniments passats, tant d’Espanya com mundials.


L’ideari de l’obra queda implícitament reflectit quan comenta que el estado presente de nuestra sociedad depende y trae su orígen del pasado: indispinsable es por lo tanto para conocoer nuestra España actual en todo lo que interesa á nuestros destinos, á nuestra prosperidad y bienestar, tener á la vista un cuadro abreviado de todas las metamorfosis que ha sufrido nuestro territorio y considerarla en todas las distintas fases históricas y de actualidad, sagradas, políticas, económicas, administrativas, judiciales, etnográficas, eclesiásticas, militares, científicas y literarias, etc., etc., aclarando así la marcha de los sucesos y facilitando la inteligencia de épocas mas oscuras ó actualidades difíciles, revestidas en su forma con las galas de la originalidad “en su mayor parte” y con el atractivo de una menísima instruccion.


D’entre els mapes històrics que conté aquesta Cartografia histórico-científica destaquen els dedicats a la primitiva y originaria población antediluviana y de la postdiluviana que en las diversas partes de la tierra, hicieron los hijos de Noé, de la irrupción de los bárbaros, etnografico del globo, de la tierra de Canaan, de los Concilios, militar de la peninsula y de todas las posesiones adyacentes y ultramarinas, de la medicina, literario medico de las principales escuelas y sociedades literarias... Aquests mapes no sempre segueixen una distribució lògica i moltes vegades estan barrejats sense un guió prefixat, com capítols independents i sense continuïtat.


Entre els mapes més específicament administratius, com el que comentem avui, destaquen els mapes político de España, judicial de España y de sus islas adyacentes, Geográfico-administrativo, de Correos de España, de todas las diocesis de España y de sus islas adyacentes, balnearios de España, política y diplomatica... En definitiva, aquests mapes administratius són una gran font d’informació a l’entorn de la meitat del s. XIX, imprescindible per als estudiosos d’aquesta època perquè ens retrata l’Espanya del moment de manera molt freda, amb una gran sèrie de llistats de demarcacions, de pobles, partits judicials... corresponents a l’administració espanyola del moment.


El llibre s’inicia amb una introducció prou explícita en la que ens comenta que hase dicho por un notable escritor (Montesquieu): El que todo lo vé, todo lo abrevia. Insiguiendo nosotros este luminoso principio, hemos dado solucion á las mas importantes cuestiones de la Geografia española, combinada con la Historia y con las demas cîencias sociales de palpitante actualidad. Nuestro trabajo es para todos: presentamos, como en un delicioso panorama, las metamorfosis sociales de nuestra idolatrada patria desde su aparicion en el mundo histórico, posterior al diluvio universal, hasta las actuales y variadas circunscriciones del orden gubernamental vigente. De numerosos materiales reunidos con esmerada predilección y gran cuidado, hemos escojido todos aquellos acontecimientos que por su misma grandeza y magestad han formado época en nuestros anales, ó que por su entidad y naturaleza afectan nuestros mas caros intereses.


Del mapa que avui analitzem els comentaris que en fa l’autor són tant interessants com la mateixa separació gràfica en un mapa en funció del règim polític i fiscal que els diversos territoris tenien el 1852. En el mateix mapa ja en fa un resum del text a través de les llegendes quan diu:
Mapa politico de España en que se presenta la division territorial con la clasificacion política de todas las Provincias de la Monarquia, segun el régimen especial dominante en ellas.
España uniforme ó puramente constitucional, que comprende estas treinta y cuatro Provincias de las coronas de Castilla y Leon iguales en todos los ramos economicos, judiciales, militares y civiles
España foral, comprende estas 4 provincias esentas o forales que conservan su regimen especial diferente del de las demas
España incorporada ó asimilada. Comprende las once Provincias de la corona de Aragon, todavia diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado
España colonial. Comprende posesiones de Africa, las de America y las de Occeania regidas todas por leyes especiales bajo la autoriad omnimoda de los Gefes militares
Islas Canarias. Las Islas Canarias son consideradas como parte del reino con todas las ventajas de las provincias peninsulares y no como colonia
.


En el text descriu Espanya dient que además del idioma castellano, que es el general de la nacion, hay varios dialectos en las provincias, y no todas estas obtienen un mismo régimen político y administrativo. Así es que las divisiones del territorio español pueden ser clasificadas del modo siguiente: naturales, políticas, etnográficas y adminsitrativas.
Las divisiones naturales ó físico-geográficas de la monarquia española se reducen á tres clases: Península, Adyacencias
(illes balerars i Canàries) y Ultramar (Cuba, Filipines...)
Divisiones políticas. Considerada políticamente la monarquía española, puede dividirse en cuatro clasificaciones: España uniforme ó puramente constitunional, España incorporada ó asimilada, España foral y España colonial.



Una vegada ha fet aquesta introducció, l’autor fa un repàs de les quatre divisions polítiques que ha fet d’Espanya, explicant la història i característiques de cadascú dels territoris. L’España incorporada ó asimilada ens la descriu dient que bajo esta denomicacion comprendemos las once provincias de la corona de Aragon, todavía diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado. Així, per exemple, de València diu que conservó sus cortes y fueros hasta Felipe V, que se los abolió por ser adictos los valencianos á su comptedior el archiduque; pero contribuye aun por el método particular del catastro y equialente. Mantienen los naturales su dialecto propio, hijo del lemosin, aunque adulterado por muchas palabras castellanas. Semblants frases les dedica tant a Aragó, Catalunya i Balears predominant la nomenclatura noucentista del dialecto lemosín per anomenar el català.


Com podem observar l’Espanya de mitjans del s. XIX encara tenia un galimaties de monedes, de pesos, mides... i de lleis del dret civil que els Decrets de Nova Planta que s’imposaren als regnes de la Corona d’Aragó (principis del s. XVIII) no van acabar d’anul·lar. És per aquest motiu, i també per les formes de pressió fiscal que patien aquests regnes, que el Licenciado D. Francisco Jorge Torres Villegas va creure que no tots els espanyols estaven sota un mateix sistema polític i per a això els diferencià gràficament. Potser perquè l’autor és tant racional i sense prejudicis ens sorprèn a l’hora de fer la seva classificació i plasmar-la de manera tant sintètica en un mapa. La classificació d’Espanya entre constitucional, foral i assimilada encara ens sorprèn més per l’actualitat del llenguatge i de la realitat política.

Aquesta dicotomia entre l'Espanya constitucional, foral i l'assimilada en temes d'impostos s'acabà en el Sexenni democràtic (1868-1874) quan les reformes fiscals, monetàries, de mesures... unificaren el país. Només en quedà el dret civil en alguns aspectes (matrimonial, per exemple) i el dret foral de Navarra i País Basc que fou anul·lat el 1876 aprofitant la fi de la Tercera Guerra Civil. L'Estat liberal s'estava imposant de mica en mica però amb força, unificant les lleis perquè considerava que tothom ha de ser igual davant la llei prescindint de la idiosincràcia de cada territori.

40 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Galde, per aclarir aquest misteriós mapa que tanta fortuna ha fet a FB. Ara ens hauries d'informar si l'unitat d'España és o no antediluviana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau,
      La unitat antediluviana és com el creacionisme, no val la pena discutir-la! Veient els seus promotors ja està tot dit...

      Elimina
  2. Apunt GENIAL i ben oportú pels temps que corren. A més de moltes altres coses els mapes m'encanten!... I moltes felicitats també per l'article anterior, i per tota la il·lustració que ens serveixes en safata d'or periòdicament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Zerosetze,
      Els mapes són una atracció visual massa forta per a algunes persones. I si els mapes són interpretatius encara millor que millor!

      Elimina
  3. Com sempre, una exposició il·lustrativa i molt aclaridora que, curiosament, parteix d'un fet anecdòtic d'allò més "patillero".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sicoris,
      M'ha agradat això del començament patillero! És cert, cada apunt comença amb una anècdota patillera...

      Elimina
  4. M'ha agradat força aquest descobriment d'un estudi històric-cartogràfic de meitat del segle XiX. A veure si els "patriotes constitucionals" ho assimilen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ernesto,
      No és un descobriment, fa molt de temps que corre, fins i tot abans de Facebook, en forma d'emails d'aquests en cadena!

      Elimina
  5. Acabo d'il·lustrar-me al detall. Quin mapa i quina ignorància la meva! He quedat bocabadada amb la classificació de l'Espanya venint d'un Licenciado. Molt interessant! Ets un "gaudi"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ninona, ja ho sabíem tots però el que sobta és la mentalitat de dissecció tant professional que fa el Licenciado a l'hora de classificar Espanya.

      Elimina
  6. Això de Licenciado em remet irremeiablement a l'inefable personatge d'Aída, Mauricio Colmenero.

    El teu Licenciado segur que no va fer tantes campanes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Víctor,
      A mi el terme Licenciado em transporta a Mèxic, per exemple, on la titulació (doctor, ingeniero, licenciado...) és una categoria de l'individuo.
      En aquest cas, jo diria, pel que escriu al llarg de la seva Cartografia, que és més que un licenciado perquè fa feina de doctor!

      Elimina
  7. El relat és fascinant, la troballa, el Foro de coches... Si no fos perquè aquest assumpte desgraciadament encara cueja i encén passions, seria un fantàstic conte de J.L. Borges, a qui li agradaven molt els mapes i els va dedicar alguns contes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís,
      En tot aquest conflicte trobo que hi sobra apassionament. Per això el que escriu el Licenciado de manera freda i distanciada crec que és envejable i un model a seguir per totes les parts. El problema és que les xifres no quadren mai, maleïda comptabilitat que ens manipulen la macroeconomia, i la Història cadascú la interpreta com vol. Tot això emmascara un debat pausat i sense passió però crec que el temps de fer pedagogia a Espanya -estic rellegint un llibre de Joan Cortada del 1860 que ja ho intentava- ja ha passat. El temps amb que sommiava en una Espanya Federal (com l'intent de la Primera República) que era una voluntat de mínims ja ha estat superada. El problema és qui vol portar el carro de tot plegat i caldrà controlar-lo de ben aprop.

      Elimina
  8. Galderich, contra la ignorància i la mala fe hi hem de posar intel·ligència, i com molt bé dius tu, desapassionament. Aquest apunt n'és una mostra.

    A veure si trobem el "licenciado" i en sabem alguna cosa més.

    Ja els has enviat el vincle als del "Foro de coches" (què il·lustrativa és també la relació que podem establir entre intel·ligència i el nom del fòrum!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      Jo no parlaria d'ignorància sinó d'una herència d'interpretar la Història d'Espanya com a "destino en la universal".
      Als del Foro espero que ja els hagis enviat l'enllaç amb la traducció que aporta el Google i que està molt bé.

      Elimina
  9. Trobo que el mapa explica força bé perquè no existeix un SEAT Tremp. I mira que en faria de goig. Calla, que això ja és més d'un foro de coches...

    No sé si el licenciado tenia notícies de l'obra monumental de Carl Ritter... Podria ser que sí però força mal païda. És clar que quan un alemany decideix ser sistemàtic pot arribar a ser-ho molt; "o sea" ben lluny de l'abast d'un "amigo del país".
    Desapassionadament: gràcies per aquesta pila de mapes tan sucosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén,
      Crec que en Torres Villegas coneixia perfectament les teories geogràfiques de Carl Ritter i les aplica com pot, amb els recursos que té, que són molts, però de manera caòtica, d'aquí que la seva obra no té una estructura gaire coherent. No era alemany i només va comptar amb el suport dels "amigos del país" que en aquell moment era el millor que et podia passar si no tenies el National Geographic Society o la Societat Geogràfica de Berlín...

      Elimina
  10. Magnífics comentaris de tots, els segueixo amb molta atenció.
    Són un suport interessantíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ninona,
      Els comentaris SEMPRE milloren els apunts. Les aportacions dels lectors, els seus matisos, les seves experiències i reflexions componen un mosaic molt ric.

      Elimina
  11. Tinc aquest llibre. El vaig comprar ja fa uns quants anys només veient aquest mapa que ara s'ha fet famós. És realment sorprenent que deixés tan clar el concepte d'"Espanya Assimilada" llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep R.
      No és un llibre estrany. De fet cada Fira del llibre vell del Passeig de Gràcia sempre hi ha algun exemplar. Quan el veig, normalment a mans de llibreters de fora, sempre els recomano que si el volen vendre millor que l'expossin obert per la pàgina d'aquest mapa. Sempre em miren al·lucinats sense entendre el per què...

      Elimina
  12. Un es queda un pel consternat davant d'això, trobo aquest mapa un pel acientífic, encara que al seu moment deuria de ser molt elogiat.

    ResponElimina
  13. Javier,
    No cal quedar consternat! És només un mapa d'algú que en una cartografia que va fer l'any 1852 va dividir Espanya d'una manera molt burocràtica, sense cap mena d'intensió més enllà de l'administrativa. Suposo que a la seva època devia passar desapercebut perquè hi ha molts anuaris -sense mapes- que es dediquen a compilar tota mena d'informació administrativa, com si d'un Google de l'època es tractés perquè tothom hi trobés la informació que hi buscava. No es tracta de ser científics o no sinó de si aquesta divisió que va concebre en funció de la unitat legislativa (que ho era per la Constitució conservadora del 1845) tenia algunes esquerdes -que són les que mostra- que provenien dels antics drets abolits amb els decrets de Nova Planta.

    ResponElimina
  14. Enhorabona per l'article i la feina de recerca! jo també havía vist el mapa i m'alegra tenir una referència històrica del seu orígen. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mia,
      Si, precisament em vaig animar a publicar aquesta cartografia perquè era un mapa que corria molt per la xarxa i del que ningú en deia res. A veure si podem saber alguna cosa de l'autor.

      Elimina
  15. Quina troballa nano. Convindria que molts polítics es repasèssin l'història.

    Salut. R.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ropto,
      No és una troballa que és ben conegut! El problema dels polítics és múltiple però és veritat que caldria que tinguessin present la Història i no dir bajanades com la història de 3.000 anys, o parlar dels Reis Catòlics com una unió legal...

      Elimina
  16. Saps? Un dels millors regals que em van fer quan era petit va ser un mapa polític del món. Uns anys més tard va caure un Atles. La meva afició pels mapes -polítics sobretot- i la cartografia en general ha anat en augment des d'aleshores.
    M'encanta que se li dediqui un espai a "Piscolabislibrorum" a un llibre de cartografia tan interessant. I la teva explicació dels difernets drets, lleis i monedes també és molt interessant. Jo pensava que amb el Drecret de Nova Planta tot s'havia unificat força més.
    I per cert, sobre el dret civil, actualment s'ha anat recuperant. Tenim un Codi Civil únic, i després Aragó, Catalunya, Galícia, Les Illes Balears, Navarra, País Basc, i el País València en tenen un de propi. T'ho dic perquè ara mateix els estic patint a dret ;)
    Una abraçada, Galderich!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,

      Quan algú és un friki és un friki. Això ho commpartim, encara guardo com un tresor el primer llibre d'història universal (amb mapes, descripció de països amb informacions tècniques actualitzades, períodes d'història...) molt il·lustrat que em feia viatjar amunt i avall pel temps i l'espai... En fi, una meravella.

      I sobre el dret civil, si, va sobreviure als decrets de Nova Planta diferents que es van fer per a cadascun dels territoris de la Corona d'Aragó perquè afectava només als costums privats. Per això ara et deu afectar... ;-) Sort amb el dret!

      Elimina
  17. Jo també tinc aquest llibre. El vaig comprar ja fa anys perquè em va semblar fascinant aquest mapa.

    ResponElimina
  18. Respostes
    1. Gonçal,
      Ja fa molts anys que vaig veure aquest mapa distribuït per Omnium Cultural. Em va cridar molt l'atenció perquè és tant senzill de concepció sense cap mena de prejudici que ho diu tot amb només quatre línies de separació administrativa. Després ja poden negar el que vulguin que aquest mapa no és producte d'un manipulador catalanista sinó d'algú que des de Madrid intenta explicar la realitat del moment.

      Elimina
  19. Moitas grazas por deixar a Galicia fóra de todas as connotacións ligüísticas, será por que non somos diferentes (ao mellor sómolo máis que o resto do estado español pero, estamos afeitos a sufrir). É o que nos queda, traballar para o resto dos españois e para o resto do mundo sen chiar (e algunha veces mal pagados). Que pobres somos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yago, com va escriure una vegada el gran Castelao en el diàleg d'un acudit en el que davant d'una gran massa de persones dues persones comenten -més o menys-:
      - Per què es manifesta tota aquesta gent?
      - A Galícia no es manifesten, emigren...

      Elimina
  20. Moltes gràcies per deixar Galícia fora de totes les connotacions ligüísticas, serà perquè no som diferents (potser ho som més que la resta de l'estat espanyol però, estem acostumats a patir). És el que ens queda, treballar per a la resta dels espanyols i per a la resta del mut sense dir ni piu (i alguna vegades mal pagats). Que pobres som!

    ResponElimina
  21. Al final de la pàgina 301 hi parla del Prinicipat de Catalunya. Seria possible que publiquessis la 302? M'he quedat amb ganes de saber què més hi diu :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpes, no m'havia adonat que el llibre es pot llegir sencer a Google Books!

      Elimina
    2. Guillem,
      Celebro que l'apunt t'hagi interessat i busquessis la informació per altres canals. Sabent la pàgina vas directe cap al Google i ho trobes fàcilment com ja ho has fet.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols