divendres, 19 de juliol del 2013

Visions de Cervelló (1935) de Josep Maria Jori, la virtuositat a la infantesa


Coberta

A en Marcel, artista infantil cervellonenc també de gran talent

El món del llibre és fascinant i el llibre d’avui n’és un dels exemples més clars que m’han passat per les mans. El vaig trobar en un d’aquells avorrits llistats d’ofertes de llibres d’una llibreria de vell. Em va cridar l’atenció el nom del poble de Cervelló, el poble de la meva infantesa. Aquest valor sentimental, la seva estètica i el seu bon preu una vegada més és el que em decidí a comprar un llibre que m’hauria de portar moltes més sorpreses que avui compartirem.

L'esglesiola romànica i el roquisser

A Cervelló m’hi uneix la meva infantesa i sobretot les contrades representades en el llibre, llocs que és per on més o menys anava a passejar i a viure aventures infantils a cavall d’una bicicleta. Com ja he comentat a més d’aquests vessant més o menys sentimental, ja d’entrada un cop tenint-lo a les mans,  hi havia un element estètic que em va agradar molt, perquè captava aquells paisatges a la perfecció i malgrat fos d’un autor no conegut era prou bell com per gaudir-ne.

Dedicatòries manuscrita i tipogràfica dels dos tipus d'impressió que se'n van fer

La primera cosa que hom pot observar és una autoedició molt ben feta i que no té peu d’impremta. Només una dedicatòria molt senzilla que diu Record de les meves vacances del 1935 / Amb tot afecte /Josep Mª Jori ens podia donar alguna pista. Malgrat això a Cervelló poca cosa se’n sabia d’aquest llibre ja que El Grup de Recerca de Cervelló només tenia localitzat l’únic exemplar públic que hi ha a l’Institut Cartogràfic de Catalunya provinent del Fons Puchades però tampoc en sabien res com tampoc en sabia res els veïns de la zona geogràfica cervellonenca que surt representada als gravats.

Fotografia de l'exemplar de la Família Jori d’en Josep Maria
 i la seva germana pintant amb Santa Maria de Cervelló i Can Castanys al fons.

Després de dubtes cal·ligràfics sobre el cognom de l’artista (Gori o Jori) ens vam plantejar escriure a tots els Jori de Barcelona a veure si algú en sabia res d’un artista familiar que hagués estiuejat a Cervelló el 1935. Afortunadament la investigació va ser fructuosa i vam localitzar el nebot de l’artista que es diu igual i que alhora és catedràtic de Belles Arts. La sorpresa, però, esdevingué quan ens comunicà que l’artista que buscàvem no era una persona madura sinó un noi d’11 anys que va fer aquest llibre com a treball d’estiu! Malauradament en Josep Maria Jori va morir de tuberculosi als 20 anys en plena postguerra.

Esbarzer d'un quadern datat el 1934 quan en Josep Maria Jori tenia 10 anys (Col·lecció família Jori)

Molt amablement ens cedí per a la consulta tot el material del que disposava del seu oncle que mai va conèixer però que la família ha preservat plena d’admiració. A partir d’aquest material vaig veure que es tractava d’un cas especial que anava més enllà del que hom podia imaginar per la qualitat dels dibuixos d’aquest nen artista prodigi. De la conversa que vaig tenir amb el seu nebot vaig saber que el seu pare, Ramon Jori –encarregat del material i sobretot del mobiliari escolar del Departament d’Ensenyament de la Generalitat republicana-, havia tingut una formació alemanya i que havia traspassat cert rigor i sentit de la perfecció al seu fill dotat pel dibuix.

JOSEP MARIA JORI. Les meves vacances del 1936. (Col·lecció família Jori)

Entre la documentació que ens passà el seu nebot hi ha un diari-quadern de l’estiu de 1936  –interessant la visió d’un nen estiuejant aïllat en un poble quan esclata la guerra- que ens aporta moltes dades de què feien a Cervelló amb els germans i per on anaven. El diari il·lustrat fou la feina que havia de fer per a l’estiu i que el seu pare havia de revisar quan hi anava a passar el cap de setmana. Hi consta que com a estiuejants disposaven d’unes habitacions de la masia de Can Castanys, a tocar a Santa Maria de Cervelló, l’ermita omnipresent a Visions de Cervelló. Aquestes dades del diari més la relació de les excursions que realitzaven confirmen el per què la zona representada iconogràficament era la que està a l’entorn de Can Castanys.

La Creu

Però, d’on va sortir la iniciativa de publicar pulcrament i en autoedició un llibret que recollís els gravats en linòleums d’un nen d’11 anys que va elaborar l’estiu del 1935? La clau de tot això es troba en el fet que en Josep Maria Jori estudiava a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. Aquesta escola era dirigida pel professor Josep Estalella, vinculat pedagògicament a la Institución de Libre Enseñanza de Madrid i estava situada al Parc de la Ciutadella, a l’edifici del Palau del Governador.

La figuera de moro

L’Institut-Escola formà part de tota aquella gernació d’escoles públiques que la Generalitat anà fundant per tal de poder tirar endavant el projecte de país que hom tenia des de l’ensenyament, des dels fonaments. Segons l’article 7è de l’Estatut d’Autonomia del 1932 la Generalitat de Catalunya podrà crear i sostenir els centres d’ensenyança en tots els graus i ordres que cregui oportuns (...) amb independència de les institucions docents i culturals de l’Estat i amb els recursos de la Hisenda de la Generalitat dotada per aquest Estatut. Això volia dir que l’Estat espanyol conservava les escoles públiques però permetia que la Generalitat en fundés de noves, del que s’encarregà Manuel Ainaud seguint la línia que desenvolupà durant la Mancomunitat.

L'atzavara

A diferència de les altres escoles l’Institut-Escola es creà com una espècie d’escola pilot per a exportar el seu funcionament a altres futures escoles. Per això molts dels implicats en el Departament d’Ensenyament del moment hi portaren els seus fills, com els citats Manuel Ainaud i Ramon Jori i també Enric Cassassas, Ventura Gassol, Pau Romeva. Les classes, a diferència d’altres centres, rebien el nom d’algunes grans muntanyes, serralades... com a altes fites que hom volia assolir: Puigmal, Montblanc, Montseny, Montnegre, Montgrí, Cadí, Taga, Montclar, Canigó o Bellmunt.

Història d’una pera (1935)

La Generalitat hi esmerçà esforços perquè el projecte de l’Institut-Escola tirés endavant amb una molt bona selecció de professors com els protagonistes del llibre d’avui: Joaquim Ros, escultor i xilògraf, Angeleta Ferrer– de Ciències Naturals i filla de Rosa Sensat- i Pere Calvo –impressor que ajudava a l’escola amb una petita impremta que la Generalitat els comprà. Gràcies a aquesta tríade de mestres i com molt bé va estudiar Bill Cole  l’escola edità dos llibres: Història d’una pera i Llibre de les flors. En certa manera fou una variant del Sistema Freinet que s'introduí durant la Segona República.


Llibre de les flors (1936). Malgrat l'anonimat dels linòleums sabem que la coberta fou gravada per Josep Maria Jori 
i l'Englantina per Oriol Cassassas

Aquests dos llibres fins i tot foren facsimiliats els anys 80 del s. XX com a mostra del bon quefer de les escoles de la Generalitat amb una introducció de l’Angeleta Ferrer que ens dona algunes pistes. Són una sàvia combinació de diverses matèries tractades transversalment i que avui hom anomena ostentosament com a projectes. Des de l’àmbit de naturals l’Angeleta Ferrer treballà el món dels fruits (1935) i de les flors (1936) però amb l’entusiasme dels seus alumnes de la classe Taga el treballs passaren a tenir l’assessorament artístic de Joaquim Ros i l’execució tècnica de Pere Calvo. Alguns alumnes escrigueren poemes i d'altres il·lustraren el llibret. L'Oriol Cassassas em comentà que ell havia il·lustrat el poema de l'Englantina i que en Josep Maria Jori havia fet la coberta. Posteriorment (2023) Joan Francesc Ainaud ens corfirma que del seu pare Joan Ainaud -futur director del MNAC- no només foren seleccionats tres poemes (Rosella, Narcís i Margarida) sinó que també s'encarregà de la seva il·lustració. A més editaren un Sistema periòdic dels elements químics. La guerra no deixà publicar un tercer projecte que tenia pendent la classe Taga d'un llibre dedicat al Cançoner català tal com indica el Butlletí de l'Institut-Escola del principis del 1936.

El cep

El llibre de Visions de Cervelló datat a l’estiu del 1935 se situa precisament entre la publicació de la Història d’una pera (22 de juny de 1935) i el Llibre de les flors (sant Jordi 1936). Sense cap mena de dubte en Josep Maria Jori quedà seduït per la tècnica del linòleum que els alumnes del Taga havien fet servir per a la Història d’una pera i l’estiu, aplicant el seu domini del dibuix, decidí treballar aquesta tècnica d’estampació semblant a la xilografia. Quan tornà de les vacances devia mostrar el seu treball d’estiu i hom devia decidir imprimir-lo a la petita impremta que tenia a l’escola, segurament amb l’ajut dels seus companys com en els altres llibres.

Santa Mª de Cervelló o del Socós: façana

Quan s’estampà utilitzà els tipus mòbil per a la part final situar-hi un índex que identifica cadascun dels diversos gravats, a més dels exemplars que contenen la dedicatòria tipogràfica. Això ens plantejar el per què si s’utilitza la tipografia no hi consta ni un sol peu d’impremta, colofó... que pogués aportar-nos més dades sobre el llibre sense haver de seguir aquest Fil d’Ariadna per a la reconstrucció de la seva història. Hem de tenir en compte que els dos llibres de l’Institut-Escola (Història d’una pera i Llibres de les flors) foren concebuts com a obres col·lectives i els gravats no anaven signats, a diferència dels poemes que si que ho estaven. Això ens mostra que es privilegià la part literària per sobre de la plàstica malgrat que l’element que engegà els projectes fou precisament el vessant formal. Seguint aquest criteri, més que discutible. hom devia decidir que Visions de Cervelló s’imprimís sense cap dada concreta.

Can Sala de Baix

El llibre s’edità en un format quadrat (21 x 22 cm.) amb grapes al lateral esquerra amb un paper de cert gramatge de color crema i en coneixem dos tipus d’edicions en funció de l’exemplar de què disposem i del que té en Bill Cole a més de l’exemplar més gruixut de la família ja que conté els dibuixos originals. Per una banda l’exemplar que us presentem té els linòleums en negre i amb la dedicatòria manuscrita, mentre que l’exemplar que tenen tant la família i Bill Cole –amb ex-libris del pedagog Artur Martorell - té els linòleums il•luminats a color amb la dedicatòria tipogràfica i s’hi adjunta la fotografia de Josep Maria Jori dibuixant amb Can Castanys i Santa Maria de Cervelló al fons. Segurament els exemplars acolorits i amb dedicatòria tipogràfica devien anar destinats a persones de més rellevància i de més compromís.

"Can Castany", façana de llevant i de migdia

El tiratge havia de ser molt petit, amb un màxim -com calcula en Bill Cole- de 50 exemplars ja que si el llibre té 19 linòleums  (inclosos els dos de la coberta) això representaria estampar 950 vegades gravats amb la feina que comportaria. Com és de suposar –format, relació alumne/escola, disponibilitat d’impremta...- el llibre es deuria imprimir a la impremta de l’Institut-Escola malgrat que en el butlletí de l’escola només es publicaren quatre  gravats amb el peu de fotografia que hi deia linòleums destinats al llibre “Visions de Cervelló”, treball de vacances de l’alumne del “Taga” Josep Mª Jori (11 anys).

Comparativa entre el dibuix i el linòleum definitiu on podem observar l'adaptació a del gravat a l'original o l'efecte mirall. "Can Castany", el barri i galeria de ponent i El pou i l'olivera (Col·lecció família Jori)

Afortunadament, tal com ja hem comentat, en el llibre conservat per la família els dibuixos originals són intercalats entre l’estampació dels linòleums,  el que ens permet analitzar el mètode de treball d’en Josep Maria Jori. A diferència dels dibuixos d’altres quaderns en aquest cas els dibuixos preparatoris són una mica més que un esbós del que després havia de gravar. Quan un dibuix representava un espai determinat (ermita de Santa Maria de Cervelló, Can Castanys, Can Sala de Baix...) el petit artista feia l’esforç de gravar-ho al revés perquè l’estampació sortís correcte. En canvi, quan el tema era irrellevant (una vinya, unes atzavares, un pou...) no es prenia la molèstia de girar el dibuix perquè l’anomenat efecte mirall a l’hora de l’estampació no era rellevant ni estèticament ni de fidelitat a l’original.

La parra i la barraca

El caçador i El Celler i la premsa

Analitzant l’obra de Josep Maria Jori amb molt de detall podem observar el seu domini del dibuix sobretot a l’hora de captar els paisatges i els edificis. El seu nebot ens va comentar que el seu pare, Ramon Jori, el va ajudar en el tema del dibuix sobretot en el tema de fer les trames dels ombrejats amb línies paral·leles i en les proporcions i la perspectiva. El resultat paisatgístic resulta excel·lent però a l’hora de fer les persones és quan hom pot observar les mancances de l’edat ja que els personatges li queden aninotats i hieràtics. Però tenint en compte que estem parlant de l’obra d’un nen de 10 a 11 anys això és un detall més que superflu comparat amb l’habilitat i destresa i fins i tot virtuosisme amb la que dibuixava!

Can Pitarra

Com el lector haurà observat les dates cronològiques en que es van imprimir els tres llibres (1935-1936) són les prèvies a la nostra Guerra Civil espanyola. L’Institut-Escola continuà durant el període bèl·lic –malgrat que amb el seu trasllat a Sants les coses canviaren- i ja no es publicaren més llibres i el projecte pedagògic també quedà tocat per la mobilització de professors al Front, manca de recursos... fins a desaparèixer com a tal amb l’entrada de les tropes franquistes.

El masset de la Creu des de la vinya

L’Oriol Cassassas (a.c.s) em comentà com aquella generació de la classe del Taga va quedar dissolta després de la guerra i com amb en Josep Maria Jori es retrobaren i fins i tot travaren una molt forta amistat en entrar a estudiar ambdós la carrera de medicina. Recordava a en Josep Maria Jori amb una gran fascinació per la seva capacitat de lideratge intel·lectual. De fet, quan va escriure una conferència (Biblioteca de Catalunya, 11 de febrer de 1980) recordant Josep Estalella, fundador de l’Institut-Escola, i en recordar la desfeta que suposà el franquisme, l’acabà amb aquestes paraules molt eloqüents de com era el nostre petit artista:
Doncs bé, jo vaig poder perllongar la rebuda de les influències de l’I-E, gràcies a un mestre de l’Institut-Escola. Era un mestre de la meva edat, només era un dels “petits” –ara ja no hi és, però era un compendi d’efusió, de fervor i entusiasme –era en Josep Maria Jori- que va fer refermar en mi el convenciment que “calia treballar com si en allò ens hi anés la vida”.


Can Castany i els pins des de la Creu


BIBLIOGRAFIA:

Butlletí de l’Institut-Escola. Barcelona, 1935-1936

CASSASSAS, ORIOL. Una Faula i setze històries: excursió pel camp de les ciències humanes sortint del despatx d'un metge. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999

COLE, WILLIAM. "Two Remarkable Catalan Illustrated Books of the 1930s: Història d’una pera and Llibre de les flors" a Print Quartely, Volume 28, Nº2, Londres, juny 2011

Història d’una pera. Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1982 (edició facsímil de l’original de 1935 amb un “Oferiment” de M- Àngels Ferrer i Sensat)

NOTA IMPORTANT

És just reconèixer que aquest apunt de reconstrucció del procés de creació d’un llibre no hagués estat possible sense la col·laboració de Josep Maria Jori (nebot del noi artista), Bill Cole (nordamericà expert en gravat, resident a Sitges), Oriol Cassassas (a.c.s.) (pediatre i amic de Josep Maria Jori de la classe del Taga) i Joan Riba (fill de la Mercè Romeva de l’Institut-Escola que ens va facilitar informació).

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

42 comentaris:

  1. Admirable, independentment de l'edat de l'autor. Els paisatges podrien passar per obres d'un professional.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, quan el vaig comprar estava convençut que era d'un artista dels anys 30... La sorpresa va ser descobrir que era un nen. Encara quan veig els paisatges i com capta la seva essència no em puc imaginar que tenia 11 anys!

      Elimina
  2. Aquest conte sobre la realitat ha estat tota una lliçó. Has narrat, estimat Galderich, aquesta aventura de troballa, recerca, retrobament de la infància pròpia des dels ulls d'un nen que no ho semblava... Ens has portat a l'epíleg de la cultura republicana, amb uns detalls que ens han de tornar a fer pensar ( això de la "sàvia combinació de diverses matèries tractades transversalment i que avui hom anomena ostentosament com a projectes" és tota una declaració de que, posats a innovar, potser cal, primer, reinventar el que ja funcionava) I tot això per presentar un llibre que, en realitat, és la manifestació de com l'escola pot arribar a potenciar desde les seves possibilitats ben gestionades, les possibilitats dels seus alumnes. Visions de Cervelló, en el fons i a la superfície, són uns deures d'estiu que ningú va demanar i que s'han transformat en una obra d'art. Quant n'hem d'aprendre encara!!
    Una aventura sobre una recerca amb un Galderich trapella, fent de les seves, cavalcant una bicicleta pels mateixos paratges on un nen de 11 anys, a l'estiu de 1935, va madurar gracias, en part, al context social que el motivava (no com a declaració curricular, com a fet vivencial)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ábradas, si el que dius pot trencar el silenci és millor callar. Davant la teva radiografia callo i no la comento...

      Elimina
  3. El que podem arribar a fer en els anys de la infantesa, quan no es posen paravents a la creativitat, ans al contrari: s'estimula. L'exemple és ben palès... Felicitats pel treball de recerca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, és la diferència entre l'obligatoreïtat i la voluntat. Quan veig aquest llibre hi veig entusiasme. Segons l'Oriol Cassasses, però, l'entusiasme el posava a tot arreu, una cosa envejable!

      Elimina
  4. Precioso ejemplar y preciosa aventura bibliográfica con investigación incluida. Felicitats.

    ResponElimina
  5. Estic impressionada per la teva recerca i pel nen Jori. Precisament vaig conèixer al nebot en el curs que he fet als Juliols! bon estiu, Galde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar,
      Això si que és casualitat! Fas un curs i després te n'assebentes de les peripècies del seu oncle nen!

      Elimina
  6. Galderich.

    Un libro en una venta, termina por (re)descubrir a un joven y talentoso artista, la triste historia que lo rodea y los testimonios de su trabajo.
    Placer puro que brinda la bibliofilia.
    Gracias por la investigación y por compartirla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      Qui diu que la bibliofília és aburrida! Dona per molt!

      Elimina
  7. Ara si que m'has matat, ja que jo visc a Cervelló, no no soc fill d'aquest poble, però m'he quedat de pedra al veure aquesta entrada. Per un altre costat fa pena, pensant en termes generals, tot allò que es va perdre i com podrien haver sigut les coses si no hages esdevingut aquella maleïda guerra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier,
      Aquesta si que és bona! Ja pots reconstruir per on va passar en Josep Maria Jori sense problemes, sense moure't de casa com aquell que diu.
      I si, la guerra va fer perdre l'Institut-Escola i un optimisme vital del que en Josep Maria Jori pot ser un dels símbols tant per la feina feta com per la seva tràgica mort en plena joventut.

      Elimina
  8. Una pequenya continuacion de mi articulo publicado en Print Quarterly.... Hoy en dia es casi imposible que un ninyo llevara a cabo un proyecto parecido. Los peques (incluso los mios, desgraciadamente) tienen su adiccion: los juegos electronicos. Y los padres tienen la suya: colonias y otras actividades extraescolares concebidas y organizadas por adultos. La idea de sencillamente vivir un verano--caminar, leer, dibujar, jugar con la familia y los amigos--ya no es parte de la cultura occidental. Lastima. (escrito en Nueva York, sin acentos en el teclado.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bill,
      El teu article hauria de ser públic a internet perquè molt encertadament destaques la qualitat dels gravats d'Història d'una pera i del Llibre de les Flors i a més comences a buscar informació sobre aquests dos sorprenents llibres.
      Sobre el que faria avui en Josep Maria Jori... això és ciència ficció però jo crec que seria un autèntic fan dels jocs electrònics i qui sap si en un futur un perfecte creador de jocs virtuals per als altres!

      Elimina
    2. No sé si conoces a muchos chicos adolescentes, pero desgraciadamente un 80% de ellos quieren ganarse la vida creando juegos electrónicos!

      Y una cosa más: como tenía que haber dicho en mi primer mensaje, me encanta lo que has escrito sobre Jori y su obra.

      Elimina
    3. Bill,
      Perquè els conec vaig aventurar el futurible d'un Josep Maria Jori dedicant-se en cos i ànima al tema dels videojocs! Segur que hi excel·leria!
      Gràcies!

      Elimina
  9. El teu article m'ha fet saltar les llàgrimes. Sóc vell però encara m'emociono, i m'enrabio, de pensar quin país hauriem pogut tenir. Gràcies Galderich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, fa mal anar descobrint el que hom podria haver estat i el que som. El coneixement ens permet veure-ho per vacunar-nos contra tot tipus de totalitarisme.

      Elimina
  10. Galderich, I'm writing in english for fear that I may not be understood in portuguese.

    I believe in bibliophile there are those books that are bought so the owner can celebrate a great author, a great discover, a great work. This is pure joy. But then there is this part of book collecting that, beyond joy, is a blessing to humankind, when it forces us to not forget what we are leaving behind. This post is a pure example of the later.

    I hope that this post will serve to secure that Josep Joli won't be forgotten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Angelo,
      Pots escriure sense cap mena en portugués perquè t'entenem molt bé perquè són idiomes germans. Així doncs, reivindiquem la nostra parla enfront de l'anglès que Google traductor ja ens ajuda si hi ha res que no lliga.
      I si, aquest apunt intenta ser un homenatge a Josep Maria Jori i un acte de recordança d'una llavor que malauradament no va poder prosperar per l'època que li va tocar viure.
      Aquests gestos són el que ens permeten reivindicar la bibliofília dels petits llibres com intenta fer el Piscolabis Librorum.

      Elimina
  11. Ja estava sobre avís del teu apunt, Galderich, però llegint-lo m'he emocionat. A banda de la qualitat del llibre d'en Josep Maria Jori i del teu article i el treball de Bill Cole, el que més m'impressiona és la trista metàfora que s'amaga darrere de "Visions de Cervelló" i de la sensibilitat del nen que el va fer. Un nen que va morir amb 20 anys com va morir l'esperança de milers de persones que van creure que la cultura i l'educació ens podien fer millors. Se'l va endur una malaltia; una malaltia com la que ens va deixar orfes i va acabar amb aquella il·lusió.

    La sort és que ens queden aquelles obres i podem contemplar-les, ens hi podem recrear; però no sembla que les coses pintin bé 75 anys després d'acabada la guerra. Quan recordem aquells temps ens vénen molts noms al cap. Si ara haguéssim de fer una llista amb els que ens han de dur cap a un futur esperançador, la feina seria nostra. Però com deia, ens queden les obres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric,
      A la llista que comentes jo hi situaria en Josep Maria Jori en primera posició com a símbol del que no va poder ser. El que és curiós és que si no hagués publicat aquest llibret les seves aquarela·les, els seus dibuixos, gravats, diaris... haurien restat com a record de la família d'un parent nen prodigi però no hagués anat més enllà. El fet de publicar el llibre és el que ens permet recuperar una part d'aquesta vida com moltes altres que no ens ha estat possible recuperar. Gràcies a l'obra l'hem pogut conéixer més o menys.

      Elimina
  12. El que pot arribar a ser un llibre a les mans correctes... Com ens has fet xalar, Galderich!

    Aquesta obra m'ha fet pensar en el llibre "Ermites de la rodalia" de Manuel Goicoechea (Sant Boi de Llobregat, 1960). Aquesta obra té textos i dibuixos de l'autor i també n'hi ha de l'església de Santa Maria de Cervelló o dels Socors, a la p. 59. Aquest llibre, però, té un tiratge de 500 i és ben conegut pels baixllobregatins, no com la joia que ens ensenyes aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gazo,
      Ja veus que el Baix Llobregat dona per més del que la gent es pensa...

      Elimina
  13. Això no és un Piscolabis... És un banquet!
    I que bonic això anomenar les aules com a cims! Ja em tens, llegint-te emocionat, als peus de la creu nàutica del cim del Taga, i davant del mateix paisatge alterós que un incipient Santiago Rusiñol va recollir en ràpid apunt a la ploma...

    També se m'acut la bondat de què tots els nens tinguin el seu Cervelló. El meu va ser d'una extensió superlativa, tant que fins i tot inclou més d'un pas pels rodals de Santa Maria; i així sé de la joia de perdre's pels roquissars rojos i corcats per a reemprendre la recerca de la fantasia -aquella que només podem fer pel nostre compte-, que tan bé expressa el nen Jori en un dibuix del seu quadern d'estiu. No hi ha res més. Negligir tota la resta i enfilar-se roca amunt per a descobrir la gola d'aquella boca badada al cingle..., o el cos d'un llibre ben memorable... Una actitud que hauria de durar sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén,
      T'imagines a tu a una classe amb nom de cim? Això seria premonitori!
      Aquesta terra rogenca de Cervelló és la que li dona l'atractiu a tota la zona i per això vaig seleccionar la il·lustració d'en Jori enfilant-se per les roques, com feiem tots, perquè retrata aquesta sensació de llibertat.

      Elimina
  14. La II República, querido Galderich, no fue, como sabes, un espacio y un tiempo idílico: fue una coyuntura humana, una aventura con luces y sombras a la que los hombres que hacen la historia no permitieron madurar y abortaron una realidad para parir un mito que creció bajo el silencio impuesto. Un mito que sigue reclamando su bondad: la generación perdida es la muestra más evidente de que había algo que la dictaduras (o dictaduras) mutilaron. Hablo con conocimiento de causa porque yo fui parte (de la base) de esa oportunidad truncada. Como docente frustrado, estaba al caso de lo hizo la escuela catalana en la República.
    Con esta entrada iluminas, desde la sabiduría prístina de una infancia bien dirigida, esa etapa de nuestra historia que merece más vigencia. Me has emocionado al devolverme la sazón intelectual de aquellos años desde las manos de un niño de once años.

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Maria,
      El que te d'especial aquest llibre és que és l'obra d'un infant que ens permet veure la República més constructivq que finalment no va poder ser.

      Elimina
    2. NO NO Y NO.....ESTÁ CLARO QUE EL IMPULSOR DEL TRABAJO ES EL PADRE.SÍ EL PADRE COSA QUE LOS PADRES ACTUALES NO SABEN HACER(QUIZÁ PORQUE A ENGENDRAR SE APRENDE PRONTO Y A SER PADRE NO).NADA TIENE QUE VER LA REPÚBLICA,NI LAS ESCUELAS LAICAS.USTED MISMO RECONOCE QUE EL PADRE (EL RODRIGUEZ POR LO QUE SE VE),REVISABA EL TRABAJO CADA SÁBADO.EL CHICO UN ARTISTA Y MUY APLICADO.LÁSTIMA DE SU PREMATURA MUERTE PORQUE HOBIERA SIDO UNA BUENA PERSONA.
      APARTE DE SU IZQUIERDOSA TENDENCIA SU PÁGINA ES MUY BUENA.PARA MÁS DIFUSIÓN YO LA HARÍA EN CASTELLANO ( SI EN CASTELLANO, CUANDO HABLAMOS ENTRE NOSOTROS NO ES ESPAÑOL, ES CASTELLANO,PORQUE DESPUÉS DE 28 AÑOS EN GERONA ALGO HE APRENDIDO).

      Elimina
    3. perdón "hubiera".Se me ha ido el dedo.

      Elimina
    4. Para una mayor difusión yo la haría en chino mandarín.

      Elimina
    5. Benvolgut anònim,

      El pare hi té molt a veure però si des de l'escola no s'hagués ensenyat la tècnica del linòleum ni s'hagués editat el Llibre de les Flors el nen no ho hagués comentat a casa i el pare no l'hagués motivat a tirar endavant el projecte.

      Malgrat el que pensi l'escola de la República intentà aportar alguna cosa més a l'ensenyament del que hi havia i per això estava connectada a nivell pedagògic amb tots els moviments de renovació que hi havia i per això la República i la Generalitat en aquest cas confià les diverses escoles a mestres diferents que seguien línies diverses però totes dintre la innovació. L'Institut-Escola n'és un exemple com també o va ser l'Escola del Mar per posar només dos exemples.
      Si revisa tota la sèrie d'apunts que hem dedicat a la República veurà que la idea que volem donar és la de la diversitat de fórmules que generen llibertat front d'idees úniques i excloents. Mirant tots els articles hom pot veure que la República representà un moment d'esperança estroncada des de posicions de dretes com d'esquerres. Precisament el que es vol trencar és amb el tòpic de vincular directament República amb esquerra perquè les coses són més complexes.

      Una de les grans victòries franquistes fou la de sintetitzar l'oposició sota la denominació de "rojos", sense cap mena de matís, i autoanomenar-se "nacionales".

      Sobre l'idioma he triat el que em va millor tenint en compte que si algú té problemes amb l'dioma tinc els enllaços a Google Traductor que és prou competent per a les traduccions al castellà, anglès i francès pel que he pogut comprovar. La pàgina es consulta des de molts llocs del món i qui necessita la informació s'ho tradueix, que per a això hem d'utilitzar la tècnica, per unir.

      Malgrat això no hi ha cap dubte que la pàgina seria més consultada si fos en castellà ja que en català molts ja surten però aquí volem la gent oberta de mentalitat i no la que del tema idiomàtic en fan un problema. Com diu l'Enric en xinès mandarí, o en anglès, tindria més difusió però m'agrada la difusió que té, els problemes que ha solucionat a diversos estudiosos, i sobretot la valoració que comporta a la meva llengua.

      Elimina
    6. Per cert, m'agradaria que la propera vegada en comptes de figurar un anònim com a mínim hagués un pseudònim i que s'escrigui en minúscula ja que la majúscula en internet vol dir que les coses es diuen cridant i visualment és desagradable.
      Per una altra part també m'agradaria que el registre dels comentaris estigués dintre dels cànnons del blog malgrat que moltes vegades la temàtica podria donar peu a estirabots. Intentem fer un blog en el que els jocs de paraules són més subtils.
      Gràcies.

      Elimina
    7. I en això la tècnica també t'hi pot ajudar, Galderich. Tens opció de bloquejar comentaris que siguin anònims i només possibilitar que hi hagi comentaris "signats".

      Els teus escrits, sovint, ens deixen sense paraules. Llegir després els comentaris és com una postil·la a cada apunt.

      Elimina
    8. Víctor, en cap moment voldria bloquejar un comentari com aquest! Tampoc vull bloquejar comentaris anònims perquè la gent fa el comentari anònim però el signa a continuació ja que això de deixar comentaris no és fàcil per a tothom.
      I com dius, tots els comentaris són una postil·la que van desgranant i matissant algunes informacions.

      Elimina
  15. el "llibre", els dibuixos, magnífics.
    l'article, magnífic.
    el baix llobregat, magnífic.
    qui ha dit que la bibliofília es avorrida ?

    ResponElimina
  16. La meva enhorabona per un treball d'investigació tan ben desenvolupat. Quina sort haver pogut trobar el restre de l'artista.
    La tècnica que fa servir per les imatges de Cervelló és encissadora. El noi tenia estil propi, qui sap on podria haver arribat si hagués viscut més temps.
    Per cert, que ets de Cervelló tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, va ser una sort poder seguir la pista d'en Josep Maria Jori perquè es podria haver perdut amb un cognom que no fos minoriari o que generacions futures haguessin llençat el material pensant que no interessaria a ningú i que necessitaven espai...

      Vaig néixer a Barcelona però vaig passar la infantesa a Cervelló fins que vaig retornar a Barcelona com un urbanita més...

      Elimina
  17. És Dr.EBHOSE vostè pot email ell si necessita la seva ajuda en la seva relació ,
    prometen you.Your problemes es resolen immediatament. Després d'estar en
    relació amb ell durant set anys , ell em va deixar , jo vaig fer tot
    possible portar-ho de tornada enrere , però tot va ser en va . Jo volia que ell l'esquena
    per l'amor que sento per ell , li va suplicar , però ell es va negar fins que
    explicat el meu problema amb algú en línia i ella em va suggerir que hauria
    més bé per correu un llançador d'encanteris que podrien ajudar-me a un encanteri que li portés
    esquena , però jo sóc el tipus que mai creuen en encanteris , no vaig tenir més remei que
    Prova-ho , vaig enviar el llançador d'encanteris , em va dir que no hi havia problema que
    tot estarà bé abans de tres dies , que el meu ex es torna a mi
    abans dels tres dies , ell va llançar l'encanteri i , sorprenentment , en el segon dia ,
    això va ser al voltant de les 4:00 de la tarda . El meu ex em va trucar , jo estava tan sorpresa , em va contestar el
    diuen i l'únic que va dir va ser que estava tan malament per tot el que va passar ,
    que volia tornar a mi , que m'encanta tant . Jo estava tan feliç i
    sorprès . Des de llavors , he fet una promesa que tots els que conec es
    mai tenir un problema de relació , que em referiré a l'encanteri
    llançador de ajudar-los. Qualsevol podria necessitar l'ajuda del bruixot , el seu
    ebhodaghespell@gmail.com email
    Ell també va llançar tants sortílega ,

    (1 ) vol que el seu ex enrere .
    ( 2) Vostè sempre té malsons .
    (3 ) Per ser promogut a la seva oficina
    ( 4) Vols un nen .
    ( 5) Vols ser ric .
    (6 ) que vulgui mantenir el seu marit / dona sigui només seva per sempre .
    ( 7 ) la necessitat d'assistència financera .
    8) Vols estar en control que el matrimoni
    9) Vols que atrauran la gent
    10) La falta de fills
    11) NECESSITA UN MARIT / DONA
    13 ) COM GUANYAR LA LOTERIA
    14 ) PROMOCIÓ ENCANTERI
    15 ) ENCANTERI DE PROTECCIÓ
    16 ) ENCANTERI DE NEGOCI
    17 ) ENCANTERI DE TREBALL BO
    18 ) cura per a qualsevol malaltia / h.i.v.
    Poseu-vos en contacte amb ell avui : ebhodaghespell@gmail.com

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols