In memoriam Jaume
Vallcorba, editor i estudiós de Josep Maria Junoy
Ja vam veure a l'apunt dedicat a Darrera el vidre com la Gran Guerra va activar encara més la fascinació de la
intel·lectualitat catalana vers l'europea arran de la vinguda d'alguns dels
artistes i poetes que fugien de la barbàrie. A l'exposició Zona Neutral que encara sou a temps de veure a la Fundació Miró podreu observar-hi vàries
mostres de cal·ligrames publicats a revistes com Un enemic del poble -dirigida per Salvat-Papasseit- i Trossos -dirigida primer per Josep Maria
Junoy i després per J.V. Foix-.
Els qui heu seguit més o menys el
blog del Piscolabis deveu conèixer la nostra fascinació vers els cal·ligrames
com a súmmum de la vinculació de l'art amb la tipografia i la paraula. Ja fa
temps vam dedicar quatre apunts per a analitzar aquest gènere des dels temps
del barroc fins la Guerra Civil, on hi ha un trencament de l'experimentació que
costarà recuperar. És per això que no ens sap greu tornar a insistir-hi per tal
de tornar a fascinar-nos amb l'estètica dels cal·ligrames de la mà d'un dels
intel·lectuals més curiosos de la Catalunya de les avantguardes, en Josep Maria
Junoy.
El llibre fou editat el 1920 per
la Llibreria Nacional Catalana de Salvat-Papasseit
llibrers de Barcelona amb un tiratge limitat a 150 exemplars. Algun dia
haurem de parlar del paper de Joan Salvat-Papasseit com a editor i dinamitzador
d'escriptors i artistes però en aquest cas ja podem observar com a tret
essencial i constant del poeta-editor la de publicar llibres especials dels
amics i col·laboradors de les seves aventures intel·lectuals.
Poemes & cal·ligrames fou el recull de paraules
en llibertat que Josep Maria Junoy va publicar de manera dispersa en
publicacions periòdiques com Troços, La
Revista o Ibèria. El llibre,
doncs, recull la poesia més experimental publicada en el període de la Gran
Guerra de Josep Maria Junoy en un sol volum que serví, com ja veurem, de
cloenda d'un període molt fructífer de la poesia avantguardista del nostre
poeta. El llibre que recull deu poemes i cal·ligrames suposà també la revisió
de la seva obra i la versió definitiva amb petits retocs tant estètics com
literaris de títols i versos. Per una altra banda hem de tenir en compte que en
ser obres de tipus tipogràfic la tria d'una tipografia o una altra pot oferir variacions
estètiques interessants.
El llibre fou publicat utilitzant
la lletra sans serif Futura, típica
com hem anat veient al llarg del Piscolabis de les avantguardes, i amb una gran
senzillesa estètica. L'enquadernació és feta amb una paper de quart (26 x 20,5
cm.) tipus ceba molt fi de color marronós mentre que l'interior el paper de
certa qualitat però no verjurat ni de fil a la manera luxosa.
El llibre s'inicia amb una breu
carta-prefaci de Guillaume Apollinaire, el gran dinamitzador dels cal·ligrames
a nivell internacional, en el que lloa un dels seus cal·ligrames, el dedicat a
Guynemer. Com ja vam veure en una apunt anterior a Piscolabis aquest
cal·ligrama dedicat a l'aviador de la Gran Guerra havia
estat publicat a la revista aliadòfila Ibèria
i posteriorment fou editada en francès en forma de plaquette per a promoure-la a nivell internacional. Aquesta
publicació fou la que Junoy envià a Apollinaire i que el donà a conèixer en
àmbits fora de Catalunya. El cal·ligrama fou del grat d'Apollinaire que el
felicità tot dient que era vraiment le
fruti d'une authentique inspiration á la fois lyrique et plastique.
Les composicions poètiques anaven
des de cal·ligrames que incorporaven elements dels cubistes i dels futuristes
fins a assajos de haikús que eren les formes poètiques en les que estava
concentrat cap el 1920. Malgrat tot, el
gruix de les composicions són els cal·ligrames que estaven inspirats per les tavole parolibere de Marinetti o la
poesia d'Apollinaire i sobretot d'Albert-Birot. Aquests poetes italians i
francesos tingueren una gran repercussió dintre d'alguns poetes catalans com
foren en un primer moment Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit
conjuntament amb Vicenç Solé de Sojo i Joaquim Folguera i posteriorment a
Carles Sindreu.
Malgrat aquesta inquietud inicial
que és el que recull el llibre de Poemes
& Cal·ligrames fou un petit comiat de la recerca avantguardista del seu
autor ja que a partir precisament del 1920 deixa de treballar amb paraules en llibertat i la seva poesia
es tornà més conservadora. El seu gir cap a una concepció més noucentista de
l'estètica i de la poètica el portà a distanciar-se d'aquesta primera fase i va
sorprendre a tota la intel·lectualitat de l'època. Josep Pla el descriu dient
que quan vivia entre nosaltres, el tòpic
sobre Junoy consistí a dir que era inquiet. Altres proclamaren que era un snob.
En un moment de morositat, podruït potser per un atac de migranya, Quim
Borralleres, digué, un capvespre barceloní de tardor, davant meu, que era un tastaolletes.
Aquest gir cap a fórmules més
conservadores que foren aplaudides per un sector de la intel·lectualitat
catalana no implicà que es desentengués del tot de les avantguardes. El mateix
Salvat-Papasseit li va demanar el 20 de juliol de 1923 el pròleg per al recull
antològic dels seus poemes a la nova col·lecció "Els poetes d'ara".
En la carta li comentava en sol·licitar-li aquest pròleg que jo seria honorat que ho féssiu vos, primer
perquè us estimo: després, per la raó que havent d'anar pel món, un guia com
sou Vos em farà obrir les portes. Em coneixeu ben bé, em sabeu els defectes i
algunes qualitats. I, encara, majorment, que la meva actitud com a poeta només
la pot comprendre un home que ha viscut la mateixa trinxera. Havent de
condensar en unes quantes planes, Vos condenseu millor que cap crític d'aquí.
J
unoy el veu com un romàntic, una mena de troç preciós del cor esberlat
del gran Maragall i li reconeix una
immarcible categoria poètica malgrat que lamenti l'excés que Salvat mostra
en els gust de la novetat per la novetat. El nostre autor i crític artístic i
literari ja estava cercant nous camins i per això creia que un dels errors principals de l'art... dit
d'avantguarda ha estat de pretendre que les seves manifestacions més
autèntiques havien de seguir la cursa enfollidora de les troballes incessants
de les ciències i de llurs continuades aplicacions.
Cada vegada més Junoy se separava
de l'avantguarda que tanta fama li havia donat i cercava en la tradició la
modernitat que tant anhelava però amb unes noves fòrmules, diferents de les que
el llibre Poemes & Cal·ligrames
havien reflectit. Irònicament el 1928 dirà que cal saber fer-se perdonar la modernitat per la tradició i la tradició
per la modernitat. Malgrat això, ens queda un dels llibres més interessants
de l'avantguarda literària catalana.
BIBLIOGRAFIA
JUNOY, JOSEP MARIA. Obra poètica. Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema, 1984. Estudi i edició per Jaume VallcorbaPlana
VARIS AUTORS. Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1992
VARIS AUTORS. Imagen en el verso del siglo de oro al siglo XX. Madrid, Biblioteca Nacional, 2008
VARIS AUTORS. Salvat-Papasseit. Poetaavantguardistacatalà. Barcelona, Generalitat de Catalunya-Arts Santa Mònica, 2010
MÉS INFORMACIÓ SOBRE CAL·LIGRAMES A CATALUNYA:
.png "English"){kind=small}
Entrades
%20El%20Desv%C3%A1n%20Encantado%20(TC)%2018-07-2008.jpg)
.jpg)
.jpg)
