dilluns, 6 de desembre de 2010

Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya (i IV), Guynemer (1917) o el vol de Junoy


 Josep Maria Junoy, a l'època dels cal·ligrames

Inicialment, vam concebre un apunt dedicat a la llibertat tipogràfica a Catalunya al llarg del temps, però vet aquí que s’ha transformat en quatre. El present apunt –que clou la sèrie- se centra en la visió particular d’un sol cal·ligrama. I és curiós com un sol full pot arribar a aglutinar tants vessants i sobretot tants vessants de la Història, ja que inclou aspectes que tenen a veure amb la història del país, del món, de la tècnica, de la literatura... és com una espècie de subtil catalitzador representatiu del seu moment. L'autor d'aquest cal·ligrama, Josep Maria Junoy,  fou descrit per Josep Pla en el seu Quadern Gris assenyalant que és un home que ja torna de tot. Ha viscut llargament a París i ha viatjat moltíssim. Figura com un davanter en diverses manifestacions de l’art modern europeu. Els elogis d’Apollinaire al seu cal·ligrama sobre Guynemer li representaren com una consagració.
L’article d’Apollinaire fou, per a Junoy, el mateix que representà per a Pere Ynglada l’elogi de Rémy de Gourmont al seu dibuix de la revista «Iberia». Junoy és un dandi, un cosmopolita, molt expert en qüestions artístiques, d’una sensibilitat que ningú no gosaria discutir. (...) És un elegant. Sempre igualment iodat de pell –potser es maquilla amb una rara habilitat–, l’ull de perdiu molt alerta, el broquet de mentol a la boca, un pols de cendra sota el feltre (alla cacciatora) amb una plometa, a l’hivern; sota el barret de palla (cinta blau-vermell) a l’estiu; amb les magnífiques trinxeres, de gust anglès, d’oficial anglès, i els abrics confortables amb el cinturó i el dens fulard de color de sang de bou que transporta menys amb parsimònia burgesa que amb el gust de causar la impressió que és un home de perfil i d’agudesa, Josep M. Junoy produeix una sensació de confort, de tenir un tacte sense dolor, agradabilíssim.


El cal·ligrama Guynemer o Oda a Guynemer representa el bateig internacional dels cal·ligrames que es realitzaren a Catalunya i donà a conèixer internacionalment la vitalitat dels nostres cal·ligramistes, que ja hem analitzat en els dos anteriors apunts. Junoy dirigí la revista Troços i era un dels escriptors i crítics d’art més involucrats en les avantguardes -amb clares connexions amb França-, dedicà el cal·ligrama a la memòria del pilot de guerra Georges Guynemer, considerat el gran heroi de l’aviació francesa durant la 1a Guerra Mundial, després que fou abatut en combat l’11 de setembre del 1917 per Kurt Wisseman, que pilotava un Jasta 3. El seu cos no va ser trobat mai i el 6 d’octubre L’Ilustration va dir que no el van veure ni el van sentir quan va caure, el seu cos i l'avió no foren trobats. On va anar? Quines ales va usar per anar a la immortalitat? Ningú no ho sap: res no se’n sap. Va ascendir i no va tornar, això és tot. Potser els nostres descendents diguin: Va volar tan alt que ja no va tornar. L'hagiografia heroica i moderna, ja estava servida.

Pàgines 8 i 9 del número 130 (6 d'octubre del 1917) de la revista Iberia 
amb la fotografia de Guynemer i el cal·ligrama que li dedicà Junoy 

La dedicatòria d'un cal·ligrama a Guynemer, com ja hem insinuat, deixa entreveure les expectatives que hi havia a Catalunya a favor del bàndol de la Triple Entesa i que es reflecteix en molts exemples, entre els quals destaquem el dels voluntaris catalans  que s’integraren al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera i el de la revista Iberia (1915-1918) dedicada únicament i exclusiva a donar suport a la causa aliada durant la guerra. Aquest suport a França, que es palpava en l’ambient, i les relacions que tenia Josep Maria Junoy degudes a les seves llargues estades al París prebèl·lic el portaren, sense cap mena de dubte, a publicar aquest cal·ligrama precisament dintre de l’esmentada revista Ibèria, al costat d’una fotografia de l’aviador abatut.

 
  Portada i contraportada del fulletó amb la impressió en francès del cal·ligrama dedicat a Guynemer, corresponenen a les pàgines 1 i 8 de la publicació

L’altre element a analitzar és l’impacte que tingué en aquells moments l’aviació com a símbol positivista de la tecnologia. Per valorar aquest fet en el seu context cronològic només hem de tenir en compte que la primera exhibició pública de vol aeri es realitzà a Catalunya el 17 de febrer 1910 i que l’aeròdrom d’El Prat s’havia inaugurat el 1916, només un any abans de la creació del cal·ligrama. No és estrany, doncs, que aquestes notícies s’interpretessin com el súmmum de la modernitat i que, sota gran influència del futurisme, l’aviació fos una temàtica recorrent entre la intel·lectualitat catalana, tal com el bloc d’El futur dels nostres avis ens mostra apunt rere apunt. Així, doncs, Joaquim Folguera publicà un cal·ligrama amb el títol d’En avió (1919) i Guillermo de la Torre a Madrid el seu Girándula (1923). Una mica després, la gesta de Lindbergh (1927) de creuar l’Atlàntic a bord d’un Ryan NYP anomenat Spirit of St. Louis, desvetllà una eufòria col·lectiva que només posant-nos a la pell dels nostres avis podem ser capaços de comprendre.

El futurisme també quedà seduït per la guerra, que era considerada l’exaltació de les virtuts de l’home, i Salvat-Papasseit mateix afirmà Creure en la guerra perquè és bo el combat / cada ferida la sang d’un poema (Divisa a La gesta dels estels, 1922). A això hem d’afegir la fascinació que en aquells moments desvetllaren les batalles aèries, que precisament s’iniciaren durant la Primera Guerra Mundial, i que fabricaren mites com Guynemer mateix o el famós Baró Roig. Per això no és estrany que Junoy concebés un cal·ligrama dedicat a un heroi de guerra -seduït també per aquesta mítica bèl·lica, que avui ens pot sorprendre però que en aquells moments era vista, des de les diverses opcions polítiques i patriòtiques, com l’exaltació del valor individual versus el col·lectiu.

 Cal·ligrama en francès dedicat a Guynemer que estaria situat a les pàgines 3 i 4 de l'imprès

El cal·ligrama Guynemer és una de les obres més interessants de Junoy des de diversos punts de vista. En un primer lloc, la seva estructura és desestructurada, fet que l’apropa a les parole in libertà dels poetes futuristes italians, igual com el seu cant a la tecnologia i a l’esperit bèl·lic. El vers principal té una disposició en diagonal ondulant que creua l’espai del poema i el separa en dues meitats (en l’estel mortalment ferit per l’espai hi brunceig encare el lluent cor del motor mes l’ànima viva del adolescent heroi aéri vola vers les constelacions) i és escrit en una tipografia decreixent a mesura que va arribant al final del trajecte. En les dues meitats -i situades a la manera de collage cubista- trobem tres paraules, escrites en majúscules i fetes per línies de punts i en dos plans trencats i separats, que diuen Cel de França, el que dóna al cal·ligrama encara un dinamisme més gran i una sensació de velocitat més acusada, que és el que cerca Junoy. Aquestes lletres tan originals del Ciel de France (entre la versió catalana i francesa hi ha una diferència de grandària de les lletres), bé podrien suggerir dues idees prou contradictòries, com són les llums del París la nuit -que tan bé coneixia Junoy (recordem el cal·ligrama de l'Irradiador de Salvat-Papasseit amb l’Edison escrit de la mateixa manera) o bé els punts fumejants causats per les bales sorgides dels avions de combat i que van omplir de marques efímeres els cels francesos. En Girbén insinua també molt encertadament que les lletres remeten a les constel·lacions on Guynemer s'integraria amb la seva mort.

 Imprès desplegat

Així, doncs, veiem que el poema Guynemer fou resultat de les ànsies d’una avantguarda que exaltava els valors que en aquell moment es creia que constituïen la modernitat. Fou publicat en català, com hem comentat, a la revista Iberia, el 6 d’octubre del 1917 en el número 130. Malgrat això, i aquí entrem en l’edició que ens interessa especialment avui, l'autor va editar aquest poema de forma independent i traduït al francès (dans l’appareil mortellement blessé le moteur coeur luisant gronde encore mais voici que l’âme intrépide du jeune héros vole déja vers les constellations) a principis de l’any 1918 a la impremta d’Antoni Lòpez de Barcelona. La publicació d'aquest cal·ligrama fou anunciada en el quart número de la revista Trossos corresponent al març de 1918.

Anunci en el quart número de la revista Trossos corresponent al març de 1918 del cal·ligrama dedicat a Guynemer

A més, l’edició del cal·ligrama de forma independent (sense estar inclòs dins cap llibre o revista) conformava un fulletó d'una estètica molt acurada que podríem qualificar de bibliòfila noucentista. Aquesta estètica no ens ha d’estranyar, perquè Junoy tenia una concepció plàstica que combinava la modernitat més avantguardista amb un mediterranisme que a vegades coincidia amb el de Xènius i altres vegades no.

 Marca d'aigua de José Guarro en el paper de fil verjurat que serví per a l'imprès del cal·ligrama de Guynemer al que correspondria a les pàgines 3 i 5 de l'imprès

L’imprès plàsticament és impecable i se’n va fer un tiratge numerat (aquest exemplar és el 152) de 513, a raó de 18 en paper japonès i els altres 495 en paper verjurat de fil amb la marca d'aigua del paperer José Guarro – Catalunya en doble foli (40 x 28 cm.). Aquesta característica recorda les edicions de bibliòfil que com les que Antoni Bulbena, entre d’altres, realitzaven, combinant una edició limitada de paper japonès i una altra de fil. De fet aquest paper fou utilitzat tant per a la primera edició d'Els Fruits saborsos de Josep Carner i fou el paper que s'utilitzà per a confegir l'àlbum Catalunya a Joffre al Museu del Mariscal Joffre a Rivesaltes. Aquestes solucions tècniques eren també deutores del que es feia a França, i fins i tot en els cercles avantguardistes com és el cas de Pierre Albert-Birot de qui en Junoy fou un fervent seguidor.

 Justificació de tiratge amb el número 152 i la nota demanant de posar el nom de Guynemer a un cos celestial, en les que serien les pàgines 2 i 7 de l'imprès

L’imprès desplegable està pensat per ser llegit en forma de llibret, en el centre del qual quedi el cal·ligrama. Compta amb una sòbria portada i totes les dades són en francès (fins i tot el preu valorat en 2 francs). A l’interior hom veu la justificació del tiratge i el Copyright -by J.-M. Junoy, 1918- abans del cal·ligrama, i després una nota molt curiosa que ja es trobava en primera publicació del cal·ligrama a la revista Iberia: L’auteur a proposé, le 6 Octubre 1917 (dia de la publicació del cal·ligrama), à M. Le Ministre d’Instruction Publique et à M. Le Président de la Societé Astronomique de France d’honorer la mémoire du glorieux aviateur en désignant, désormais, du nom de Guynemer une des plus belles constellations de la carte céleste. Malgrat tot, sembla ser que la proposta no va prosperar, ja que una vegada consultat l’amic Girbén sobre si alguna des plus belles constellations de la carte céleste du aquest nom, em contesta que no he trobat res de l'aviador del cal·ligrama. Ni entre els 250 cometes amb nom propi (que normalment és el del seu descobridor); ni entre els dels 250.000 asteroides (que sí acostumen a homenatjar a algú), on passem de Guyhurst a Guyunza... Entre els estels no crec que calgui mirar-ho; o tenen els vells noms àrabs,o la lletra grega correlativa a la seva magnitud dins la constel·lació on estan situats, o purament un número de catàleg.

Oda a Guynemer reproduïda a Poemes & Cal·ligrames (1920) de Josep Maria Junoy

El cal·ligrama fou publicat per tercera vegada en el raríssim llibre de Junoy que recollia part de la seva obra intitulat Poemes & Cal·ligrames (1920) i per quarta en el núm. 4, corresponent a la primavera del 1938, de la revista Aire (d’estètica propera a la revista D’Ací i d’Allà) i publicada per l’exèrcit de l’Aire de la República a Barcelona, en català en ambdós casos. En la revista s’inclogué dintre de l’article dedicat a Los ases de la Gran Guerra de L. Góngora i s’acompanyà de la mateixa fotografia amb què es publicà a la revista Iberia, però s’hi va fer un tractament de color consistent en un degradat de vermell a negre en l’evolució del vers.


Revista nº 4 d'Aire, de la primavera del 1938, amb l'article Los ases de la Gran Guerra de L. Góngora en el qual, com a peu d'il·lustració, es comenta que fou publicado por José M. Junoy, uno de nuestros más agudos, exactos e incisivos poetas, éste, dedicado al aviador Guynemer, produjo una sensación profunda en cuantos lo leímos

En la publicació d'Edicions 62 titulada Parking de les feres en la que hi participà Jaume Vallcorba -futur editor i estudiós de Junoy- juntament amb Pucci Vilurbina, Oriol Treserra, Josep Morgades i Guillem Pallejà l'any 1974 es tornà a publicar el cal·ligrama. En aquest cas el cal·ligrama fou reproduit seguint el model de Poemes & Cal·ligrames en el que Ciel de France es reprodueix en francés mentre que l'estela de l'avió és en català ja que en Jaume Vallcorba devia creure que era la versió definitiva de Josep Maria Junoy malgrat que a la revista Aire se'n reprodueixi la primera versió de la revista Ibèria. A més Jaume Vallcorba hi posa el mateix títol que la versió del 1920 d'Oda a Guynemer per tal de seguir la versió definitiva del poeta.


Cal·ligrama de Oda a Guynenmer reproduit a la revista Parking de les feres (1974)

És curiós observar com tota aquesta sèrie de versions del cal·ligrama presenta lleus divergències de publicació. Això es deu a que en ser un cal·ligrama cada vegada s'havia de compondre de nou si hom no volia fer-ne una reproducció fotomecànica. Per això tant el traç del poema com les lletres són diferents i presenten les seves variants.

Text de la postal que Guillaume d'Apollinaire va enviar a Josep Maria Junoy felicitant-lo pel cal·ligrama dedicat a Guynemer i que Junoy reproduí en el seu recull de Poemes & Cal·ligrames (1920) publicat per Salvat-Papasseit

Però, per què Junoy tingué interès a fer una edició tant polida i en francès? No li bastaren els elogis que La Publicidad li dedicà el 17 de setembre de 1917 quan se'n feu notícia del poema en comentar que era inspirado en el estilo tipográfico que implantaron los futuristas italianos y en el estilo literario de la misma procedencia llamado "palabras en libertad". En la versió francesa que ara analitzem vulgué  divulgar la seva obra com fos i on fos i per això demanà per carta a Blasco Ibáñez -de reconeguda francofília- si li feia un pròleg que l'escriptor valencià malgrat la demanda no va enllestir mai.

Més enllà de les nostres fronteres Junoy va proposar al ministre d'Instrucció Pública francès, com surt a la revista Iberia del 5 d'octubre de 1918 (nº 181), que a Guynemer se li dediqués una estrella del firmament. A més va córrer a enviar exemplars a diversos intel·lectuals, sobretot francesos com el seu admirat Charles Maurras i a Guillaume d’Apollinaire. Maurras no es mostrà molt entusiasmat i en feu una crítica a La Politique del 15 de març de 1918 de titulada L'étoile Guynemer. Fou traduïda a La Publicidad (24 de març) en aquestes paraules:

Un escritor catalán -pero ¿cual?- ha propuesto que se diera el nombre de Guynemer a una constelación celeste.
Esta idea... merece ser recogida.
... El extranjero amigo de Francia que ha concebido la noble idea es M. J. M. Junoy. Dicho folleto... se compone de una sola frase artísticamente lanzada en línea curva sobre un libre espacio de una bella hoja de papel Japón, destinado a representar el cielo de Francia. Parece que uno vea el joven héroe, rodando con su aparato destrozado. lenga y como divinamente atraído hacia las profundidades sublimes del éter estrellado.
(No debe sorprender a nadie la rara disposición tipográfica de esta obra. Nuestro príncipe de los poetas, M. Paul Fort, se ha complacido en escribir sus pintorescos y cantantes versos en líneas de prosa vil. Sus súbdiots indignados han tomado la revancha del derecho y de la razón tranzando línieas de simple rposa en forma de parábolas y espirales que resaltan en el blanco papel. Ojo por ojo, truco por truco.

 Una crítica més entisiasta tingué d'Apollenaire qui -en carta del 2 d’abril del 1918, poc abans de morir- li contestà, agraït per la deferència:

Mon cher poète: 
Je n'ai reçu votre beau calligramme: Guynemer qu'avec un grand retard, car j'étais à l'hôpital où j'ai été couché deux mois.       
J'ai été fort heureux de voir et de lire votre beau poème. Je me suis félicité d'avoir imaginé cette plastique poètique, à laquelle vous fournissez son premier chef d'oeuvre. Je me'n félicite doublement comme poète et comme françáis puis qu'elle permet à l'amitié catalane de s'exprimer si lyriquement, si finement et si délicatement.        
J'aurai l'occasion de parler de ce calligramme qui n'est pas le résultant d'un truc comme a écrit Maurras, mais est vraiment le fruit d'une autentique inspiration à la fois lyrique et plastique.        
Je m'y connais et vous embrasse.


Davant d’aquests elogis, Josep Maria Junoy no dubtà a incloure aquesta carta a manera de prefaci en el llibre que recollia els seus cal·ligrames (Poemes & cal·ligrames, 1920) orgullós perquè qui ho escrivia era considerat el pare dels cal·ligrames. En certa manera, aquesta carta d’Apollinaire fou el certificat d’avantguarda i el reconeixement internacional que rebé la tasca desenvolupada pel grup de poetes catalans dintre del món cal·ligramàtic que hem vist en aquests darrers apunts.

BIBLIOGRAFIA

BOU, ENRIC i MOLAS, JOAQUIM. La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual. Barcelona, Edicions 62, 2003

GUBERN, ROMÀ. La asimetría vanguardista en España. Biblioteca Cervantes Virtual.

RUBIO, LOURDES. Imatge i paraules: poesia visual catalana a la primera avantguarda. (Treball de la UOC tutoritzat per Carme Arenas)

VALLCORBA, JAUME. La primera vanguardia en Cataluña a “Insula. Ver la poesía: La imagen gráfica del verso”. Madrid, 1997, núm. 603-604.

VALLCORBA, JAUME. J.-M. Junoy. Obra poètica. Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema, 1984

VARIS AUTORS. Història de la literatura catalana. Barcelona, Editorial Ariel, 1987. Volums VIII-IX.

VARIS AUTORS. Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Barcelona, Caixa de Catalunya,  1992.

NOTA:
La sèrie Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya es compon dels següents quatre apunts:

I L’exuberància barroca
II La subtilitat avantguardista
III Els protagonistes de l’aventura avantguardista
IV Guynemer o el vol de Junoy
V Poemes & Cal·ligrames de Josep Maria Junoy

20 comentaris:

  1. Malgrat les connotacions bèl·liques, és un cal·ligrama realment molt bell.

    ResponSuprimeix
  2. Allau,

    És curiós com (afortunadament) aquest és l'aspecte que més ens sorprèn avui.

    ResponSuprimeix
  3. Volia fer el comentari amb un cal.ligrama, però no hi ha manera.
    Només dir-te que aquests articles em semblen un molt bon 'cal.ligrama'.

    ResponSuprimeix
  4. Biblioaprenent,

    Deixem-ho estar això de fer cal·ligrames als comentaris que blogger ho impedeix no fos cas que algú se sortís de les normes...
    Gràcies per tot.

    ResponSuprimeix
  5. M´.........................M
    He......p-A-ss-A-t........O.
    O........................L..
    ¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨T...¨¨BÉ...
    felicitats-!
    !!!!!!!!!!s
    !!!!!!!!!t
    !!!!!!!!a
    !!!!!!!t
    !!!!!!i
    !!!!!c
    !!!!i
    !!!l
    !e
    f

    -------------^^^------------

    ResponSuprimeix
  6. Un final de cicle molt interessant, un cop més. He trobat immillorable el retrat que fa Pla de Junoy.

    Per cert, avui pensava en una col·lecció que mereixeria un post. Potser no es tracta de llibres de bibliòfil però tant jo com alguns amics hem passat amb ells moments excepcionals. És la col·lecció de clàssics universals juvenils de cruïlla, que es van deixar d'editar per alguna raó misteriosa i que són cada vegada més difícils de trobar. Eren uns llibres blancs, grans, que també sortien en castellà, amb unes il·lustracions extraordinàries i explicacions de tot tipus als marges del text principal (també il·lustrades). En origen és una col·lecció francesa (Gallimard).

    El llibre que més recordo és l'"Illa del tresor", que guardaré preciosament tota la vida. Durant molts anys vaig intentar imitar l'estil cristal·lí de R.L. Stevenson i les fascinants aquarel·les de François Place.

    ResponSuprimeix
  7. Fermí,

    Tu ets el rei dels cal·ligrames 2.0 i no puc entrar en competència perquè quan ho vaig intentar fer no vaig poder fer res...

    Gràcies, espero que amb aquests apunts tinguis més material de suport històric per a la nova creativitat.

    ResponSuprimeix
  8. Bellerofonte,

    El retrat que en fa en Pla és molt bo i vaig estar a punt d'oblidar-me'l en el moment de la redacció final. Sort que vaig repassar tota la documentació dispersa que havia anat acumulant!

    Sobre la col·lecció de Cruïlla hi estic d'acord amb tu. És molt bona perquè aconsegueix unir el text literari amb informacions i imatges que acaben de fer comprendre l'època. Són un entremig de comentari a peu de pàgina i enllaç informàtic. Va ser una llàstima que es deixessin de fer perquè de fet jo els vaig comprar per quan tingués descendència podessin gaudir d'una col·lecció de clàssics ben feta.

    Sobre aquests aspectes de literatura de clàssics (adaptats en aquest cas) vaig publicar un apunt sobre la col·lecció Araluce, més antiga, això si...

    ResponSuprimeix
  9. Un cop més, un article 10!!!

    Per cert, es poden fer una mena de "peticions?!". Ho dic perquè dedueixo que deus tenir informació sobre en J M de Sgarra i m'agradaria que la compartissis.

    PD: espero no haver estat gaire agosarada per demanar-t'ho!!

    ResponSuprimeix
  10. Exactament, és l'apunt sobre la col·lecció Araluce que em va donar la idea!

    ResponSuprimeix
  11. Certera elección para cerrar con broche de oro, la serie de caligramas que nos hiciste el favor de compartir.
    El caligrama dedicado a Guynemer ¡precioso! es el equivalente del siglo XX a un grabado del Amadís o del Tirant lo Blanch.
    La espada y el caballo se convirtieron en avión y ametralladora, todo lo demás permaneció igual.

    Saludos.

    ResponSuprimeix
  12. Mireia,

    Aquest és l'article 4! ;-)

    Com que vius a l'exili, i sense que serveixi de precedent, el abans de Nadal tindràs un apunt amb en Josep Maria de Sagarra de coprotagonista.

    I com diria en Salvat-Papasseit, sigues agosarada perquè:
    "Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: / el primer bes que se'ns doni als primers"

    ResponSuprimeix
  13. Bellerofonte,

    En certa manera l'Araluce era un homenatge a tantes adaptacions, amb més o menys encert, d'obres clàssiques. La que comentes de Cruïlla era molt encertada.

    ResponSuprimeix
  14. Marco Fabrizio,

    Tu ho has dit, seria un gravat a l'alçada del Tirant lo Blanch del s. XV!

    Quina millor definició es podria tenir d'aquest cal·ligrama?

    ResponSuprimeix
  15. Galderich,

    Una molt bona sèrie sobre els cal·ligrames. N'he après moltíssim. Quan es parla de cal·ligrames sempre hi ha una prevenció per la proximitat del futurisme al feixisme; és inevitable. També és molt cert que l'ambient que es respirava en el moment en què apareixen els primers cal·ligrames d'Apollinaire era molt bèl·lic. La producció artística del moment no se'n podia deslligar.

    ResponSuprimeix
  16. Maite,

    Si, és certa la relació entre feixisme italià (que no alemany) i futurisme i per això l'art feixista italià té molta més qualitat que l'alemany. Demanem compromís als artistes i quan es comprometen on nosaltres no creiem els boicotegem... El període entre guerres va ser molt dramàtic... i el seu final encara molt més. Tanta exaltació patriòtica dels valors de l'home, de la guerra... no pot ser bo!

    ResponSuprimeix
  17. només comentar-te que m'ha agradat molt. No savia res de Junoy

    ResponSuprimeix
  18. Aris,

    És dels intel·lectuals més importants que han anat d'un lloc a un altre i aquestes coses no es perdonen...

    ResponSuprimeix
  19. Galde, et mereixes el mateix reconeixement el Guynemer: As des As! L'As dels cal·ligrames, en el teu cas.

    Diria que els puntets del CEL DE FRANÇA remeten a unes constel·lacions...
    I la guerra, la primera mundial, m'ha fet pensar en La grande illusion del Renoir, sobretot en com retrata la fi dels cavallers, la darrera hora d'un cert prestigi, i com a partir d'allà la guerra va esdevenir la més bèstia de les industries.

    ResponSuprimeix
  20. Girbén,
    Integro la teva encertada suggerència a les interpretacions de les lletres del CEL DE FRANÇA. Qui ha dit que les obres d'art tenen només una interpretació?
    Haurem de buscar la pel·lícula de Jean Renoir, m'interessa pel que dius.
    Gràcies una vegada més per les aportacions.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols