dilluns, 13 de desembre de 2010

Butlletí extra nº 40 de l'AJELC (1984), la primera (i darrera?) revista pornogràfica en català


Calen dues coses
per normalitzar els Països Catalans,
i les dues acaben igual:
policia i pornografia

Jaume Sisa
(poc més o menys)

L'apunt d'avui ens parla del primer intent (i darrer?) de fer una revista pornogràfica en català, en plena efervescència post-franquista (1984), i tot el que envoltà aquesta iniciativa. L'apunt és un text de Lluís Bosch que conserva aquest exemplar (d'un tiratge de 350!) com si d'un incunable es tractés. La seva memòria ha aconseguit reconstruir tot el que va passar llavors, i deixar-ho per escrit com a viu reflex d'un temps molt específic, que va donar lloc a una edició d'aquestes característiques.

Si voleu saber què va passar amb aquesta iniciativa, heu d'anar a la pàgina del Piscolabis Librorum maioris on només hi podeu accedir si teniu, com a mínim, 18 anys. Les fotografies explícites de la revista pornogràfica que publiquem aconsellen a no obrir la pàgina en llocs de feina, públics o poc discrets i on pugui haver menors. També aconsellem de no fer-ho si hom pensa que es pot sentir ofès, o senzillament molest, per imatges de porno dur.

15 comentaris:

  1. Una iniciativa curiosa, no en tenia notícia, gràcies! És cert que el català es va normalitzant amb experiments com aquest, però no deixa de ser curiós veure l'AJELC i una sèrie d'intel·lectuals seriosos al darrere.

    ResponElimina
  2. SM,

    Intel·lectuals seriosos ara, en aquell moment partidaris de la gresca!
    Tots tenim un passat, afortunadament!

    ResponElimina
  3. Estic a la feina, així que no entro a la versió "per a adults"... però hi ha un detall que potser podries comentar a la pàgina per a tots els públics: hi ha alguna explicació al fet que l'edició fos bilingüe català i serbo-croata?

    ResponElimina
  4. Xavier,

    Ha, ha... si que hi ha una explicació. És l'etern dilema del bilingüisme a Catalunya:

    - època de "la Norma"
    - època en que Iugoslàvia era el gran referent de la multiculturalitat... fins que tot se'n va anar a norris.

    De fet en Lluís Bosch ja diu que és una conya pueril però jo no hi estic gaire d'acord amb això perquè crec que té la seva dosi de mala llet surrealista.

    ResponElimina
  5. Ja em perdonareu que intervingui en aquest sentit, però allò que trobo pueril no és la versió serbo-croata, sinó el to dels diàlegs. Naturalment, en aquell temps pre-Sarajevo, la "multiculturalitat" de Iguoslàvia era posada com a exemple, fins i tot per sectors molt poc afins a les esquerres.

    ResponElimina
  6. La dona é mobile... Jo també ho seria de mobile si em fotessin sotragades així....
    Em sorprèn la poca llengua al·lusiva i el molt del vigorós empeny psterior.
    He d'imaginar a tots els redactors ocupats amb eficiència a reomplir qualsevol orifici? I que això fou fet en ares de la nostra normalització?
    Quin coi de cal·ligrama 3D!

    ResponElimina
  7. Lluís,
    A més de felicitar-te per l'apunt si que estic d'acord amb el tema de pueril. Els diàlegs es podrien haver treballat una mica més...

    ResponElimina
  8. Girbén,
    Tu ja saps que per a la normalització del català s'ha de fer de tot... Van ser uns sacrificats!
    M'ha agradat això del cal·ligrama en 3D, no sé si incloure-ho a la sèrie...

    ResponElimina
  9. Jo esperava a veure si gràcies al teu apunt apareix algun d'aquells ex-joves de l'AJELC que ens vulgui ajudar a reconstruir la història del butlletí porno. A veure si hi ha sort!

    ResponElimina
  10. Lluís,

    Jo crec que alguna dada poden aportar, cosa que estaria molt bé, però l'esquelet de les circumstàncies i els elements bàsics ja hi són que és la funció d'aquest apunt. Jo crec que de tant en tant anirà entrant la gent a través de cerques específiques. La informació que dones és molt bona, ja t'ho vaig comentar.

    ResponElimina
  11. Caram, caram, mai deixes de sorprendre'm!!

    ResponElimina
  12. Ha, ha... de sorpresa en sorpresa fins a la victòria final!

    Aquest cop, però, el mèrit no és meu!

    ResponElimina
  13. Galderich,

    i Lluís: aquest exemplar de revista és un tresor. No en tenia notícia... el que tampoc sé és si durant la República s'hi va fer alguna publicació semblant. Jo també estic d'acord que una llengua està normalitzada quan també l'erotisme s'escriu i es fa en tal llengua, i d'una manera natural.

    ResponElimina
  14. Maite,
    Després d'"El noble joc del billar" del s. XIX d'Eusebi Planas (que era bilingüe català-castellà) el nostre idioma queda al marge de les produccions pornogràfiques (i fins i tot eròtiques) amb imatges explícites fins a aquesta publicació.
    D'aquí el mèrit d'aquest butlletí que malauradament serà el darrer intent conegut que sapiguem. Una flor no fa estiu.

    ResponElimina
  15. Bé, sense aprofundir en el tema, per alló de ...

    Sembla que tenien poques models disposades a posar. Ho dic perquè la cara es repeteix sovint. Per a malpensats, vul deixar constància de que només he mirat les cares.

    Salut.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols