L'Equip Crònica i les caràtules de discos

A l'Ovidi Montllor.

Haig de reconèixer que sóc un incondicional de l’Equip Crònica o Equipo Cronica, com signaren la major part de les seves obres. Crec que execució i concepte estan en perfecta sintonia i que ambdós es retroalimenten. M’emocionen, què voleu que hi faci! Sens cap mena de dubte, si haguessin nascut als EUA actualment serien un grup de referència internacional al costat dels altres grans artistes del Pop Art.

Dintre de la basta producció de l’Equip Crònica (1965-1981) hi ha un apartat que no s’acostuma a posar de relleu, i fins i tot no apareix en la seva bibliografia, ja que són obres no signades manualment i estan destinades a una difusió més àmplia i a sistemes d’impressió més mecanitzats. Són obres pensades i dissenyades per ajudar als altres, des de col·laboracions en calendaris pro presos polítics i altres elements d’efímera, sempre seguint la consigna del grup (que es reflecteix en la globalitat de la seva obra) que nulla estetica sine etica.

D'entre les obres d'aquestes característiques he decidit esmentar els sis dissenys de caràtules de singles (que jo conegui!) per als cantants, valencians com ells mateixos, Raimon i Ovidi Montllor, amb qui, de ben segur, els unia una mateixa esperança de canvi.

Són sis petites obres mestres que testimonien la relació entre el món cultural del moment i el compromís polític de tots els artistes implicats. A més són un bon exemple per veure els canvis estètics de l'Equip Crònica entre els anys 1968 i 1969 (quan foren editats per Discophon a Barcelona) fins que arribaren a consolidar-se artísticament amb una manipulació de l'art anterior i contemporani per convertir-lo en els seus propis símbols, de repressió o de llibertat.

A Catalunya, hi hagué altres exemples d'una relació intensa entre artistes plàstics i cantants que es concretà en el disseny de les portades de discos (singles o LP) per part d'artistes de la talla de Joan Miró, Miralda, Guinovart, Hernàndez Pijoan, Mariscal, Tàpies...

A l'agost del 2012 a través de Todocolección (a través d'una Galeria d'Art d'Albacete) es posà a la venda un original pintat en acrílic sobre una coberta de disc en el que sembla que sigui un projecte de caràtula per al disc de Cançó de la mare i Diguem No. L'obra combina tant la part de baix del disc definitiu com un fons en forma de paper d'embalatge estripat per on surt una menina i al final de la porta un xinès amb el Llibre Roig de Mao. El nom del disc (en petit) porta el nom d'Ahir (diguem no), que eren tal com s'anomenaven la famosa cançó d'en Raimon. Conjuntament amb aquesta obra es venia un disc petit de vinil on el paper del centre també estava pintat destacant l'estrip de les menines i unes lletres a la part inferior on hi consta el nom del cantautor i el títol d'una de les cançons dels disc, Cançó de la mare.

Bibliografia:
DALAMACE-ROGNON, MICHÈLE. Equipo Cronica. Obra Gráfica y Múltiples (1965/1982). Bilbao, Bilboko arte ederretako museoa, 1988.
DALAMACE-ROGNON, MICHÈLE. Equipo Crónica. Catálago razonado a cargo de... València, IVAM, 2001.
LLORENS, TOMÀS. Equipo Cronica. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1972.
VV.AA. Crónicas de papel. Equipo Crónica. Obra sobre papel 1965-1981. València, IVAM, 2006
http://knol.google.com/k/paco-alberola/equipo-crnica/3rpzuahglgav7/3