dilluns, 28 de setembre de 2009

El llibre roig de Mao, un llibre rècord


Aquest 1 d’octubre es commemora el 60è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina. Mao Zedong la va encapçalar i pocs anys després, el 1964, Lin Biao –Ministre de Defensa i responsable de fomentar el culte a la personalitat de Mao per tal de fer possible la Revolució Cultural- en va recopilar un seguit de frases extretes dels seus discursos. Aquesta recopilació és el que ha passat a la història com el Llibre roig de Mao malgrat que el títol oficial és Citacions del President Mao Tsé-Tung (xinès tradicional: 毛主席語錄, xinès simplificat: 毛主席语录, pinyin: Máo zhǔxí yǔlù). En aquella època, però, el nom col·loquial amb què era conegut a la Xina és el de Llibre tresor roig (红宝书, 紅寶書, Hóng bǎoshū). Curiosament, el títol de l'edició de què disposem, la del 1967, no coincideix amb cap dels títols en caràcters xinesos que aporten les fonts que he consultat i que són els que reprodueixo.

Mao proclamant la República Popular de la Xina l'1 d'octubre del 1949

Després de la Bíblia, el Llibre roig de Mao és el llibre més venut de tots els que s’han publicat mai. Això és degut al fet que durant la Revolució Cultural de la Xina era obligatori que tothom en tingués un exemplar i, a més, l’hagués de portar a sobre per consultar-lo sovint. Per això es creu que s’editaren un total de 900 milions d’exemplars en moltes edicions i diversos formats però sobretot en format de butxaca per poder-lo consultar en qualsevol moment i discutir-ne (bé, “admirar-ne” més pròpiament dit) el contingut enmig de la feina, o de qualsevol tasca, si es presentava l’ocasió. Aquest costum generà un agre debat: alguns creien que quan es treballava no convenia interrompre la tasca per utilitzar el llibre. Aquest raonament fou contrarestat pels que creien que la lectura il·luminava als treballadors, fet que en millorava el rendiment.


Per aquest sentit utilitari, el Llibre roig fou sistemàticament enquadernat amb unes característiques tapes roges de plàstic resistent i lluent amb el retrat de Mao al mig i/o el títol a la portada que li donen una estètica única en el món de l’edició. Aquesta enquadernació preservava el llibre de qualsevol incidència climàtica, ajudava a mantenir-lo en bon estat malgrat l’ús... i, a més, el feia fàcilment reconeixible des de lluny, de manera que va convertir-se en una de les icones dels anys 60, tant dins la Xina mateix, com al món occidental progressista de l’època.


El pensament de Mao transmès pel llibre parteix de la idea leninista que l’ànima del marxisme rau en l’anàlisi concreta de les condicions concretes. Per això Mao introdueix la idea que una revolució comunista no ha de ser proletària necessàriament, sinó que pot néixer del camperolat, com fou el cas de la Xina, fet que li donà una especificitat concreta. Per aquest i altres motius, els governants de la Xina es van distanciar dels de la URSS.


L'omnipresència del Llibre roig a la Xina fou total, de manera que no es publicava cap altre llibre, inclosos els científics, que no portés les corresponents citacions de Mao –segurament com una mena de nihil obstat polític-. A més, a les escoles es convertí en el llibre de capçalera per a tot, des de l’aprenentatge de la llengua fins a la interpretació de les assignatures més diverses, amb la clara intenció de fomentar el pensament únic. Aquesta influència també es transmeté vers l’estranger on s’inicià un corrent dintre el pensament marxista-leninista anomenat maoista.


És curiós com aquest culte a Mao i al seu llibre s’oposa totalment al que anteriorment, el 1930, va dir ell mateix en el seu estudi Oposar-se al culte dels llibres del 1930, en el qual deia que: el mètode d’estudiar les ciències socials exclusivament en els llibres és molt perillós... Per descomptat que hem d’estudiar llibres de marxisme, però aquest estudi ha d’integrar-se en les condicions reals del nostre país. Necessitem llibres però hem de superar la tendència a retre’ls culte, el que suposaria un divorci de la situació real. Com podem superar el culte al llibre? L’única manera és investigar la situació real amb una metodologia adequada.

Detall de la portada de la primera edició castellana. Foto Todocoleccion.net

La via maoista tingué una gran repercussió en alguns grups revolucionaris d’arreu del món, d’entre els quals el Sendero Luminoso és un dels màxims representants que encara sobreviuen. L’expansió del maoísme sorgí de dintre de la Xina mateix, per mitjà de la difusió que en va fer Ediciones en lenguas extranjeras, que publicà traduccions del Llibre roig a les llengües majoritàries. En el cas de la castellana la primera edició es va dur a terme el 1966 a la Xina i a partir d’aquí es va exportar a tots els països d’aquesta parla, malgrat que a Espanya no van entrar sinó d’una manera clandestina. El 1972 amb el nom de Mao Tzedung buruzagiaren aiphuak sembla ser que es va publicar dintre d’Espanya en basc, mentre que en català es publicà a Perpinyà el 1973 per l’editorial E.C.T. amb el nom de Citacions del President Mao Tsé-Tung.

Portada de la primera edició basca. Foto Todocoleccion.net

Al marge del vessant ideològic, en el món occidental la imatge de Mao es va difondre com una imatge trencadora i esdevingué una icona popular, cal suposar que amb una bona dosi d’ingenuïtat i sense tenir coneixement de les conseqüències doloroses que la Revolució Cultural estava tenint dins la Xina. D’aquesta manera, per posar un exemple, Warhol el convertí en unes de les icones pop més conegudes. A casa nostra també arribà aquesta moda i fins i tot hi hagué qui, fent un acudit, anomenava a mossèn Dalmau, un dels capellans més progressistes dels anys 60, mossèn Mao-Mao.

Primera edició catalana

Així, doncs, el culte a la personalitat de Mao i el seguiment sense crítica del llibre foren les bases de la Revolució Cultural de la Xina, durant la qual es cometeren greus abusos i tota mena d’actes totalitaris que afectaren milions de persones, sense que la resta del món en tingués gaire o cap coneixement. Curiosament, aquesta crua realitat ha estat posada a la llum pública recentment per mitjà d’un interessantíssim llibre del fotògraf Li Zhensheng titulat Soldado rojo de las noticias publicat el 2003 com a catàleg d’una exposició del CaixaFòrum.


El llibre constitueix un cas molt semblant al del fotògraf català Francesc Boix que en els camps de concentració nazi anà guardant els negatius de les fotografies oficials que hi feia i que serviren posteriorment, durant el judici de Nuremberg, per inculpar molts dels responsables de l’Holocaust. En aquest cas, el fotògraf xinès va obrar de manera semblant, ja que era l’encarregat de fotografiar tots els actes públics de depuració de “burgesos” de la província de Heilongjiang. Li Zhensheng va guardar zelosament els negatius amb l’apunt dels noms dels afectats i totes les circumstàncies que la memòria no podria conservar per a la posteritat. Després de ser víctima d’una depuració que l’envià dos anys a treballs forçats i quan les aigües ja s'havien calmat, Li Zhensheng va treure els negatius a l’estranger i va poder donar a conèixer gràficament l’horror de la Revolució Cultural i, de manera general, on porten els fanatismes.



El dissenyador gràfic del catàleg adoptà, donant-hi un gir irònic, la mateixa estètica de les tapes de plàstic roig lluent que tenia el Llibre roig de Mao. Una denúncia intel·ligent a partir del disseny del segon llibre més venut del món...


Actualment, el Llibre roig ja no és un referent per als xinesos, que més aviat volen oblidar i no revisar aquesta etapa, i només es ven com a curiós souvenir als turistes occidentals.

26 comentaris:

  1. Ha superat en vendes els Verbs Conjugats de Xurriguera! , que ha és dir...

    ResponSuprimeix
  2. Això sí que és un mercat! Mil milions de xinesos... i no cal dir res de les traduccions!

    Per cert, he vist alguna cosa a todocoleccio.net prou interessant. Els coneixes? És fiable això de pagar a la bestreta? Els materials s'adiuen amb l'estat que pregonen al web?

    ResponSuprimeix
  3. Dani,
    I que el Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo...
    Ens hem de resignar en les vendes que es poden fer en català...

    ResponSuprimeix
  4. Víctor,
    Les traduccions per a ells és menudalla...
    Sobre Todocolección jo hi compro i no he tingut mai problemes. Has de mirar que la tenda sigui molt estable i pots trobar des de coses molt bé de preu a molt cares. A més és un punt de referència per trobar certes edicions com les que poso del Llibre Roig de Mao. Sense aquesta pàgina no hagués disposat de la informació, per exemple.

    ResponSuprimeix
  5. A mi el llibre roig de mao semble m'ha semblat molt atractiu des del punt de vista estètic, grafia inclosa; no puc dir el mateix del contingut, que em sona a xinès.

    ResponSuprimeix
  6. No n'he tingut mai cap a les mans, no cal dir que ara me'n moro de ganes :)

    D'allò que vaig comprar a todocolección encara no m'ha arribat, era un venedor de Mallorca, espero que no m'ho enviï amb barca de pesca. En tot cas ja t'ho diré, estic acostumada a comprar material de muntanya i altres per la xarxa i normalment solen ser més ràpids.

    ResponSuprimeix
  7. Ha, ha... a mi el que em dius em recorda la meva filla quan era més petita. El llibre que agafava de la prestatgeria era aquest perquè és lluent i l'interior, com que no sabia llegir, li era totalment igual per aparentar que llegia...

    ResponSuprimeix
  8. Clidice,
    És un llibre curiós. Si mai coneixes ningú que vagi a la Xina li encarregues i per quatre cuartos que et porti una edició antiga.
    Sobre l'altre tema ja saps que les piragües no és el mètode més ràpid de transport! ;-P

    ResponSuprimeix
  9. ¡Todos los reaccionarios e imperialistas no son más que tigres de papel!

    ¡Qué años tan delirantes aquellos de comienzos de los 70! Guardo mi ejemplar del libro rojo de las Citas del Presidente Mao Tsè-Tung (que lo de Mao Ze-Dong fue un restyling semántico de los 80 ó 90).

    Leí al Gran Timonel, Faro Rojo de la Revolución. ¡Menuda labia, cuasiverborrea, la maoísta: nadie podía con ella, con las Cuatro Tesis, con el "que florezcan mil escuelas, que se abran mil flores"! Textos utilísimos en la Facultad para las conquistas amorosas...

    Como bien dices, tras aquella ilusión romántica se escondían crímenes abominables, genocidios menos aireados que otros. El Gran Timonel "Lin-Pió" a su mano derecha, compañero en la Larga Marcha, el temido Lin-Piao. Después vino el ajuste con la Banda de los Cuatro, incluida la mujer del Faro Rojo.

    Los pensadores franceses tuvieron gran culpa en la estereotipación y dulcificación del maoísmo: los Althuser, Balibar, Pleynet, la Kristeva y todo el grupo Tel Quel creyeron encontrar, -por que la distancia kilométrica permitía difuminar las salvajadas que en la vecina Rusia soviética eran palpables y evidentes-, en la China "vicina" el paraíso socialista.

    Saludos bibliófilos.

    ResponSuprimeix
  10. Crec que ara les dites d'en Mao les utilitzen per farcir les galetes de la sort.

    ResponSuprimeix
  11. Diego,
    Això és un coneixement de primera mà de la verborrea revolucionària.
    És curiós com el qui va elaborar el llibre Roig, Lin Biao, també fou depurat... no se'n salvava ningú!
    El que m'ha fet molta gràcia, i és una realitat, que era una retòrica ideal per ligar...
    En fi, d'aquesta manera algú haurà d'agraïr alguna cosa al Líder!

    ResponSuprimeix
  12. Allau,
    Doncs depèn quina et toqui... vas servit!

    ResponSuprimeix
  13. Não se pode fazer a História do séc. XX sem ter em consideração Mao Zedong (na altura Mao Tse-Tung).
    Quer queiramos quer não, estejamos de acordo ou em desacordo, o seu pensamento marcou toda uma geração.
    Alguns dos “destacados defensores” das posições maoistas, curiosamente, “reciclaram” o seu pensamento ocupando, na actualidade, posições de chefia em diversos estados e instituições europeias e não só...
    !È evidente que o «Livro Vermelho» superou todas as expectativas editoriais!
    No entanto, não se pode esquecer que o mesmo era a principal arma de doutrinação do pensamento de Mao, pelo que, só para o mercado chinês, com a sua vastidão como já foi aqui referido, assegurou a colocação de milhões de exemplares e a “exportação das ideias revolucionárias” elevaram bastante este número...
    Parece-me interessante, no entanto, referir a relativa boa qualidade das diversas impressões, e em várias línguas, tendo em conta tratar-se de “um livro de divulgação ideológica” para “as classes operárias”.
    !Esta História tem muitas “estórias” (como nós dizemos) e seria deslocado contá-las aqui!
    Um abraço com as minhas saudações bibliófilas.

    ResponSuprimeix
  14. 坐落在高雄市寧靜美術館區鄰近的汽車旅館中,只有日光花園高雄汽車旅館,以一貫的優雅姿態,靜靜地等候您的光臨。將煩雜的城市喧嘩阻擋在外,採用新古典主義概念設計的日光花園汽車旅館,更融入了典雅簡潔的歐式風格。細膩貼心的服務,內斂典藏品味,處處充滿驚艷與驚喜。日光花園高雄MOTEL深刻的體會到—當擁抱不再溫暖,親吻不再讓心悸動時,是否會開始懷疑,愛情是不是失蹤了。其實愛情一直都在,只是繁忙的工作、擁擠的人群、嘈雜不知所云的電視節目、炫目繚亂的城市燈光,讓失去空間與養分的愛情只能默默地棲息在心靈的角落。

    隱藏在高雄市最悠閒寧靜美術館區的日光花園MOTEL,是城市中專屬於愛情的秘密花園,隔絕了擁擠、緩下了忙碌,內歛的品味空間規劃,不再讓過多的無謂華麗奪去了對彼此的注意力,簡單,讓我們更嚐的出愛情原味。在高雄汽車旅館中-日光花園汽車旅館,讓您有浪漫、溫馨、舒適與賓至如歸的高級享受。

    MOTEL、高雄MOTEL、汽車旅館、高雄汽車旅館>>>參考網站

    ResponSuprimeix
  15. Ai, ai! Això que diuen és del tot imperinent.

    ResponSuprimeix
  16. Encara t'ajudarà a traduir el títol, aquest xinès.

    Per cert, Víctor, jo fa anys i panys que hi compro, a Todocolección, i mai he tingut cap problema. T'has de registrar primer. Hi ha compradors als quals els pagues per avançat i n'hi ha d'altres que t'ho envien contra reemborsament. Però són gent seriosa. No com el Galderich. :P

    ResponSuprimeix
  17. Rui,
    No t'estaras referint a un polític portugués que mana molt a la Comunitat Econòmica Europea...?
    Potser tanta lectura del llibre roig de Mao ha fet que sigui un polític de consens!
    Tens tota la raó pel que fa a la qualitat de les edicions i sobretot al seguiment d'una estètica determinada. El curiós és que les edicions clandestines van seguir les tapes roges però no el plastificat que se'l devien reservar pels xinesos...

    ResponSuprimeix
  18. des de cal Gazo amb amor,
    La propaganda d'aquest hotel no està malament... però jo veient com les gasten prefereixo quedar-me aquí!
    Per cert, ha anat d'un trist que no et dedico aquest apunt tenint en consideració la teva predilecció per la comunitat xinesa...

    ResponSuprimeix
  19. Allau,
    No et preocupis, no és impertinent, és un d'aquests xinesos que li escriuen els articles al Gazo!

    ResponSuprimeix
  20. Víctor,
    És cert, jo mai he tingut problemes a Todocolección.
    A veure si em fan descompte després de tanta propaganda!

    ResponSuprimeix
  21. Galderich, cada cop t'entenc menys i tot el que dius em sona més a xinès

    ResponSuprimeix
  22. Galderich.

    Nos presentas un conjunto admirable de libros.
    La edición china, es toda una curiosidad, de la que inevitablemente se antoja poseer algún ejemplar.
    No se diga, de los libros que muestras, escrito en las lenguas peninsulares.
    Sería interesante conocer ¿en cuantas de las lenguas que se hablan en China se
    editó? o si se utilizó como instrumento, para privilegiar al mandarín como lengua nacional.

    El libro de Li Zhensheng no lo conocía, me pareció un documento indispensable.

    Por aquí, debido a la cercana relación de los gobiernos "Revolucionarios Institucionales" en especial el de Luis Echeverría con el gobierno Chino,llegaron avalanchas de libros editados en China, muchos de ellos reposan en la actualidad en las inmensas secciones de libros chinos y soviéticos que tiene las librerías de ocasión a precios ínfimos sin que nadie se acerque a hojearlos. Así son las cosas.

    Gracias por tan interesante recorrido.

    ResponSuprimeix
  23. Marco Fabrizio,
    Bona observació quan dius que "sería interesante conocer ¿en cuantas de las lenguas que se hablan en China se
    editó? o si se utilizó como instrumento, para privilegiar al mandarín como lengua nacional."
    Esperem que en Rui pugui dir-nos quina fou la primera edició en portugués per poder tenir la màxima informació sobre la influència del llibre a terres peninsulars. Desconec també si es va fer una edició en gallec, asturià, aranès... Si algú ho sap i ho comunica estaria bé per completar l'article.

    Molt bona l'anèctoda del president Luís Echevarria i l'entrada de llibres xinesos i russos que s'empolsinen als magatzems de les llibreries... coses de modes!

    ResponSuprimeix
  24. tots els llibres portaven cites d'en Mao? fins i tot els científics? mira, em recorda a TV·, on tot acaba portant sempre cap en Montilla...

    ResponSuprimeix
  25. Ha, ha... no es pot comparar per raons òbvies però totes les televisions estatals es dediquen a promocionar qui mana. Llei de la supervivència?

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols