La retama (1939) de Daniel Blanxart, un intent d’autarquia franquista... o republicana?

Al Xavier Caballé, autor del més antic i millor bloc dedicat a llibres de vell i nous en català.

Arran de l’apunt del Quixot de suro de Vidader, en Xavier Caballé, del Diari d'un llibre vell, a la Fira del Passeig de Gràcia, em va comentar que coneixia un altre material encara més rar que havia estat utilitzat com a suport per a la tinta impresa: el paper de ginesta. A més, em va comentar que n’havia publicat un apunt ja feia temps i que jo desconeixia perquè en aquella època el meu seguiment del seu bloc era irregular o esporàdic.

El cas és que vaig buscar el llibre i malgrat que parla àmpliament de Terrassa el vaig trobar a Sabadell (gràcies Neus!)... En principi el vaig comprar com a curiositat però una vegada l’he tingut a les mans i l’he llegit crec que mereix un nou apunt perquè és un llibre molt representatiu d’una època.

Ginesta (Foto Nocturama)

El llibre (22 x 14 cm.) titulat La retama. Su utilización e importancia como planta textil y papelera de Daniel Blanxart, músic i enginyer, fou imprès a Barcelona a la impremta d’Àngel Ortega l’agost del 1939, un mig any després de l’entrada de les tropes franquistes a Terrassa. Fou una edició de l’Escuela industrial y de ingenieros de industrias textiles de Tarrasa, subvencionada pel Servicio Sindical del Instituto Industial de Tarrasa. La curiositat, però, és que el paper utilitzat per estampar aquest llibre es va fer a base de fibres de ginesta (la retama en castellà) elaborat a Gelida per La Gelidense, S.A.


Daniel Blanxart i Pedrals, l’autor de l’estudi, fou fundador i director del Laboratori del Acondicionamiento Tarrasense, que actualment continua en actiu i acull el laboratori de recerca i assaig tèxtil LEITAT, on es continuen investigant coses extraordinàries, ara en un terreny tan avanguardista com els anomenats teixits intel·ligents, i on s’han desenvolupat materials com els teixits que escupen l’aigua, el material de què són fet els guants i les granotes que porten els pilots de motos i Fórmula-1, i fins i tot un teixit afrodisíac per a la fabricació de llençols!

El llibret presenta la investigació sobre la ginesta com un èxit de la Nova Espanya i del seu propòsit d’aconseguir una economia autàrquica. La publicació, del primer temps de la postguerra i abans de l’inici de la 2a Guerra Mundial, fa que contingui tots els elements ideològics propis del moment com l’especificació –a la coberta i al colofó- de ser publicat l’Año de la Victoria i un pròleg farcit de referències a la victòria franquista que es clou amb els preceptius ¡Saludo a Franco¡!Arriba España¡.


Una vegada analitzat el text les coses no són tant clares... En primer lloc, hem de tenir en compte que era impossible fer una investigació com la que presenta aquest resum de l’estudi -de 50 pàgines- en només pocs mesos. En segon lloc, el text ja ens diu que a finals del 1937 el “Servicio Forestal” de la extinguida Generalidad de Catalunya, sembró varias hectáreas en los campos de experimentación que tenía establecidos en Caldas de Montbuy. Tambien se dispone actualmente en los viveros del mismo Servicio Forestal, de varios millares de plantas de tres años, con más de dos metros de altura, habiendo dado ya bastante flor durante la segunda primavera. Dintre del text especifica que la ginesta per poder ser apta per a aquesta tasca ha de tenir tres o quatre anys. Pel que diu el text ja podem veure que la Generalitat finançava aquest experiment que es portava a terme a Terrassa amb la finalitat de poder aprofitar la ginesta com a substitutiu del cotó o el lli com a fibra tèxtil i de retruc per a la fabricació de paper.


En un comentari deixat a l’article del Diari d’un llibre vell ja esmentat, el Sr. Josep Maria Pey i Cazorla apunta una altra dada de primer ordre per a entendre aquesta investigació i és l’acord municipal, de l’ajuntament de Matadepera, del dia 21 de novembre de 1936, on s’autoritzava al Comitè d’Indústria de Terrassa (que el 13 d’agost del mateix any s’havia incautat l’Institut Industrial –seu dels empresaris i l’oligarquia tèxtil-) “a tallar 600 o 700 quilos de ginesteres de Can Mas Sallés per fer una prova per substituir el cotó”. Com que aquest acord és de l’inici de la Guerra Civil espanyola hem de considerar que el Sr. Daniel Blanxart ja estava investigant sobre el tema molt abans de la petició de recol·lecció de ginesta sense cultivar que va fer a Matadepera.

Un altre element a tenir en compte l'apunta molt encertadament en un comentari posterior a l'apunt la Sra. Maria Àngels quan explicita certes catalanades tant sintàctiques com gramaticals en casos concrets com:
- Pag. 19 el mejor procedimiento consiste en cortar la retama a ras de suelo a últimos de verano, eliminando todo lo posible los demás arbustos; de esta manera, a la primavera siguiente...; quan hauria de ser: el mejor procedimiento consiste en podar la retama de raíz al final del verano, eliminando en lo posible los demás arbustos; de esta manera, por o en primavera...
- Pag.24
Varias especies de retama, hemos de insistir…; quan hauria de ser: varias especies de retama, debemos insistir…


A més, el text comenta honestament que aquesta investigació no era isolada ni original i que era fruit d’investigacions anteriors quan diu que no pretendo originalidad en la candente cuestión del aprovechamiento industrial de la retama; pero por si en algún detalle resultara así, lo pongo a disposición de la Nueva España, lo mismo que la experiencia acumulada, para contribuir así a la regeneración de la Economía Nacional y al engrandecimiento de la Patria. A més, mostra un domini de totes les investigacions paral·leles que es portaven a terme arreu del món molt interessant, ja que fa esment d’un amplíssim àmbit geogràfic sense obviar cap país per raó ideològica. Així comenta que las orientaciones seguidas por la economía mundial obligan a cada país a buscar su fibra nacional o, por lo menos, a substituir en lo posible aquellas materias textiles de forzosa importación, por otras que más o menos fácilmente pueden obtenerse en su interior. (...) Así, vemos como el Japón ha industrializado la fibra conocida por Kenaf, muy parecida al yute. La industria rusa está ensayando la algodonización del Kendyr. En Polonia, se estudia la nueva fibra denominada Cotine... (...) Las sanciones aplicadas a Italia, dieron motivo a que esta nación afín, intensificara los estudios y ensayos para aprovechar industrialmente la fibra de retama. Sense dubtes aquest estudi li valgué el càrrec de Director del Instituto para el Cultivo de la Retama en España, càrrec que ostentava el 1942.


La seva investigació es fonamenta en l’espècie de ginesta pròpia de Catalunya, l’Spartium junceum i que en aquell moment Blanxart tenia l’esperança que esdevingués el substitut del jute i el cànem com a fibres tèxtils, ja que li troba molts avantatges qualitatius en comparació a aquestes dues plantes. Per això aquest estudi n’explica característiques del conreu, la recol·lecció -que la situa a finals de l’estiu- amb un rendiment productiu de 10.000 quilos per hectàrea, l’emmagatzematge i totes les consideracions morfològiques de la planta, el tractament químic i una comparativa amb altres elements com el jute i el cànem, ja esmentats.


Com que el moviment es demostra caminant, decideixen emprendre la publicació dels resultats de l’estudi amb paper elaborat amb ginesta. Així, el papel de la cubierta (més gruixut) se ha fabricado con pasta mecànica de retama pura, sin blanquear y sin refinar, no conteniendo cola ni colorante alguno. El papel del texto, ha sido obtenido a base de un lejiado a la sosa en autoclave con un blanqueo algo intenso, pero sin llegar al blanco puro intencionadamente, y tampoco contene cola ni carga alguna. Su peso es de unos 90 gr. por metro cuadrardo. Hay que reconocer que este papel, siendo de calidad excelente, no es el más adecuado para la presente edición con clisés directos (...)

En el nostre exemplar trobem, al marge de la qualitat de l’entintat que és molt irregular (fet que queda explicat en el paràgraf anterior), que el paper no és absolutament uniforme: hi ha pàgines més primes i llises que d’altres que són una mica més gruixudes i bastes. També en la mida dels fulls hi ha irregularitats, ja que hi ha algun plec més curt que la resta, de manera que els fulls no arriben al marge inferior del llibret i ensenyen les barbes. Creiem que tot això ens parla d’un aprofitament màxim dels fulls fabricats, que potser van resultar massa justos per a la tirada que es volia fer, fet que no sorprèn pel moment econòmic en què va ser imprès. El to del paper és força fosc, però, és clar, no podem saber quin era el color original i per tant com ha variat amb els anys. En tot cas no coneixem cap altra publicació sobre paper de ginesta i per tant no podem establir comparances de cap mena.

L’autor, malgrat reconèixer la gran quantitat de clor i sosa que es necessita per al blanqueig, creia en aquell moment que podia tenir un gran rendiment pel que fa a la qualitat dels papers i que podia entrar en plena competència amb els altres tipus.


En fi, una investigació científica de primer ordre per buscar materials alternatius als més utilitzats, tant en el camp tèxtil com en el paperer, i que l’autarquia generalitzada arreu del món com a solució econòmica als problemes generats pel Crac del 29 va contribuir a fer progressar. Superats els temps de penúria material, les indústries papereres i tèxtils devien perdre l’interès per investigacions com aquesta, que van caure en un oblit sense remei.

Com a darrera curiositat em plau reproduir el full de l’exemplar de Xavier Caballé en el qual figura una dedicatòria del Sr. Blanxart a Francesc Miró-Sans, industrial tèxtil i futur president del Fútbol Club Barcelona (1953-1961).

Foto Xavier Caballé

Al final de l’estudi de Daniel Blanxart hi trobem un petit informe de Lleó Bergadà Girona, cap de fabricació de La Gelidense S.A., titulat el Valor papelero de la Retama que comenta les grans aplicacions i qualitats que aquesta nova fibra podria tenir en un futur. Malauradament l’aportació de l’estudi no sabem per què no va tirar endavant i es deixaren de fabricar productes tèxtils i paperers de fibres de ginesta.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació