La veritat del 6 d’octubre (1936), un llibre atzarós i una inscripció enigmàtica

A hores d’ara dono poca credibilitat a termes absoluts com “La veritat”... Potser l’edat em fa ser una mica escèptic sinó una cosa pitjor, cínic. Això ve a tomb pel títol del llibre que comentarem avui i la data històrica que intenta explicar, la del 6 d’octubre del 1934. En un país com el nostre en què les xifres rodones ens permeten recordar, commemorar o celebrar molts aniversaris, el setanta-cinc aniversari d’aquesta data ha passat gairebé desapercebut i només uns pocs blocs i alguna petita notícia de premsa li ha donat alguna importància. Res a veure, doncs, amb la parafernàlia que se sol organitzar per altres dates i altres commemoracions que també commemoren i analitzen altres “veritats”.


Potser podem trobar explicació en el fet que és una data incòmoda i que és interpretada per l’esquerra d’avui com un error polític i tàctic de primer ordre, que desmereix més que enalteix els participants en aquells fets, entre ells el President Lluís Companys. Per aquest motiu hom ha fet com si res no hagués passat, tant per un costat com per un altre. El fet que actualment es vegi més com un pronunciament o cop d’estat que no com a una revolta legítima respondria a aquest intent d’oblit i passar pàgina per part dels partits d’esquerra. Un cas paradigmàtic vinculat a aquests successos és el del General Batet que es mantingué fidel al govern central i sufocà la revolta a Catalunya (a Astúries fou el General Franco). Ja en el seu moment fou criticat per la dreta espanyolista, que li retreia la tebior en reprimir la revolta, i l’esquerra que li retreia haver-la sufocat. Curiosament el General Batet fou afusellat a Burgos el 1936 per haver tornat a estar fidel al govern de la República i no secundar el cop d’estat dels militars feixistes. Qui parlarà algun dia d’aquest general? O és que ara tampoc no toca?

Tres cobertes diferents però coincidents de concebre un impacte visual

Conscient que a mi també m’havia passat per alt aquesta commemoració, recupero un d’aquells llibres (en aquest cas un mig foli de 19 x 13 cm.) que tinc a la prestatgeria editats els anys 30 que tenen en comú el fet que la coberta és una petita obra mestra del disseny de cobertes. En aquest cas és anònima, ja que no està signada, però la vaig trobar molt representativa del moment en què tipografia i imatge es donaven la mà per crear una portada dinàmica i de gran resultat plàstic, amb només una impressió bicromada. Comparada amb altres llibres que parlen dels fets d'octubre és curiós com tots han coincidit en destacar un 6 monumental que presideix la coberta.


Haig de confessar, però, que el que em va convèncer a comprar-lo al Mercat de Sant Antoni ja fa un temps fou la seva inscripció, que li donava un plus de sentimentalisme que creia que no es podia perdre. No és una dedicatòria sinó una inscripció de la seva antiga propietària, na Caterina Sallarés (no he pogut esbrinar qui era!) que escriu a la portada interior: Aquest llibre es un regal que’m feu el jove Victor Viñas. Afusellat el dia 16 d’agost de 1936. Res més i tot en una frase que et deixa el cor i les llàgrimes glaçades. Què va passar? És el primer que ens ve al cap en llegir una cosa així. Dels protagonistes de la inscripció no n’he aconseguit informació per molt que he regirat però sí que n’he aconseguit dels autors del llibre, fet que ens pot portar a algunes pistes sobre la tragèdia viscuda en aquells moments.


Els autors del llibre, Joan Costa i Deu i Modest Sabaté i Puig, periodistes, ja van escriure un llibre anterior sobre els fets d’octubre a la ciutat de Barcelona titulat La nit del 6 d’octubre a Barcelona. En aquesta segona entrega es dediquen a investigar el què va passar en altres poblacions de Catalunya com ara Badalona, Sant Vicenç de Castellet, Lleida, Navàs, Sant Jaume dels Domenys, El Morell, Granollers, Girona, Sabadell, Palafrugell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Curiosament no parlen de Manresa, encara que també s’hi succeïren esdeveniments notables com ha constatat l’impecable bloc d’històries manresanes.

El repàs que fan els periodistes del que passà a la resta de Catalunya ajuda els autors a explicar la seva tesi que la proclama de Lluís Companys no fou un fet aïllat, sinó una situació de revolta obrerista durant la qual el president de la Generalitat acabà sent un titella al servei d’una revolta de classe. Els dos periodistes pertanyien a un tarannà d’intel·lectuals vinculats al catalanisme i al catolicisme i que podien militar en un ampli ventall sociològic que inclouria des de la Lliga fins a Unió Democràtica de Catalunya. És a dir, la dreta catalanista del moment. Escrivien allò que avui en diríem periodisme d’investigació en línia amb la premsa conservadora, al costat de periodistes de la talla de Josep Maria Planes, per exemple.

El llibre està prologat per Joan Anglada i Vilardebó, pare de l’escriptora Maria Àngels Anglada, que també estava vinculat als cercles catalanistes i conservadors de Vic. Davant aquest cúmul d’autors militants en el catalanisme conservador, i per la temàtica del llibre, hem de creure que els dos protagonistes de la inscripció del llibre també participaven d’aquest ideologia prou arrelada i d’ampli suport a la Catalunya republicana. Això explicaria la possibilitat que el malaguanyat jove Víctor Viñas fos, com tants d'altres, detingut i afusellat per un grup d’incontrolats en els primers dies de la Guerra Civil, sota l’acusació de ser de dretes o vinculat a moviments piadosos. No sabem exactament què va passar, però això és el més que plausible, ja que és el que va passar a molt gent. Aquest xicot, doncs, va regalar el llibre a na Caterina Sallarés (potser la seva promesa) com un acte de militància política, pocs mesos abans de morir.


La sort dels autors del llibre que comentem fou més o menys semblant entre ells i molt representativa del que passà a moltes persones de militància dretana una vegada començada la Guerra. Així, Joan Costa i Déu, per exemple, hagué de marxar corrent, arran de les primeres persecucions de persones vinculades a la dreta, i s’exilià a Gènova, on morí el 1938 als seixanta anys per causes naturals. Modest Sabaté per la seva banda també s’exilià, en aquest cas a la Catalunya Nord, on es dedicà als negocis i a promoure la cultura catalana durant llargs any. Fins i tot a l’inici de la transició intentà reconstituir la Lliga Liberal Catalana, però fracassà. Morí també a l’exili per la seva militància catalanista. I el prologuista, Joan Anglada, també fou perseguit durant la Guerra, fet que l’obligà a exiliar-se, i en tornar fou acusat de catalanista i represaliat pel franquisme.

Aquesta Veritat del 6 d’octubre es converteix així en un símbol de la desorientació que patí un segment molt important de la població de Catalunya que fou perseguida per la seva militància en partits de dretes i moviments catòlics durant la Guerra Civil espanyola, per part de milicians incontrolats, i després fou reprimida per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes.

D'aquest llibre, i també del de la Nit del 6 d'octubre a Barcelona, se'n va fer una reedició a càrrec d'Albert Balcells i editada per Cossetània Edicions la col·lecció Memòria del segle XX, el setembre del 2006.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació