dilluns, 26 d’octubre del 2009

La veritat del 6 d’octubre (1936), un llibre atzarós i una inscripció enigmàtica

A hores d’ara dono poca credibilitat a termes absoluts com “La veritat”... Potser l’edat em fa ser una mica escèptic sinó una cosa pitjor, cínic. Això ve a tomb pel títol del llibre que comentarem avui i la data històrica que intenta explicar, la del 6 d’octubre del 1934. En un país com el nostre en què les xifres rodones ens permeten recordar, commemorar o celebrar molts aniversaris, el setanta-cinc aniversari d’aquesta data ha passat gairebé desapercebut i només uns pocs blocs i alguna petita notícia de premsa li ha donat alguna importància. Res a veure, doncs, amb la parafernàlia que se sol organitzar per altres dates i altres commemoracions que també commemoren i analitzen altres “veritats”.


Potser podem trobar explicació en el fet que és una data incòmoda i que és interpretada per l’esquerra d’avui com un error polític i tàctic de primer ordre, que desmereix més que enalteix els participants en aquells fets, entre ells el President Lluís Companys. Per aquest motiu hom ha fet com si res no hagués passat, tant per un costat com per un altre. El fet que actualment es vegi més com un pronunciament o cop d’estat que no com a una revolta legítima respondria a aquest intent d’oblit i passar pàgina per part dels partits d’esquerra. Un cas paradigmàtic vinculat a aquests successos és el del General Batet que es mantingué fidel al govern central i sufocà la revolta a Catalunya (a Astúries fou el General Franco). Ja en el seu moment fou criticat per la dreta espanyolista, que li retreia la tebior en reprimir la revolta, i l’esquerra que li retreia haver-la sufocat. Curiosament el General Batet fou afusellat a Burgos el 1936 per haver tornat a estar fidel al govern de la República i no secundar el cop d’estat dels militars feixistes. Qui parlarà algun dia d’aquest general? O és que ara tampoc no toca?

Tres cobertes diferents però coincidents de concebre un impacte visual
Conscient que a mi també m’havia passat per alt aquesta commemoració, recupero un d’aquells llibres (en aquest cas un mig foli de 19 x 13 cm.) que tinc a la prestatgeria editats els anys 30 que tenen en comú el fet que la coberta és una petita obra mestra del disseny de cobertes. En aquest cas és anònima, ja que no està signada, però la vaig trobar molt representativa del moment en què tipografia i imatge es donaven la mà per crear una portada dinàmica i de gran resultat plàstic, amb només una impressió bicromada. Comparada amb altres llibres que parlen dels fets d'octubre és curiós com tots han coincidit en destacar un 6 monumental que presideix la coberta.


Haig de confessar, però, que el que em va convèncer a comprar-lo al Mercat de Sant Antoni ja fa un temps fou la seva inscripció, que li donava un plus de sentimentalisme que creia que no es podia perdre. No és una dedicatòria sinó una inscripció de la seva antiga propietària, na Caterina Sallarés (no he pogut esbrinar qui era!) que escriu a la portada interior: Aquest llibre es un regal que’m feu el jove Victor Viñas. Afusellat el dia 16 d’agost de 1936. Res més i tot en una frase que et deixa el cor i les llàgrimes glaçades. Què va passar? És el primer que ens ve al cap en llegir una cosa així. Dels protagonistes de la inscripció no n’he aconseguit informació per molt que he regirat però sí que n’he aconseguit dels autors del llibre, fet que ens pot portar a algunes pistes sobre la tragèdia viscuda en aquells moments.


Els autors del llibre, Joan Costa i Deu i Modest Sabaté i Puig, periodistes, ja van escriure un llibre anterior sobre els fets d’octubre a la ciutat de Barcelona titulat La nit del 6 d’octubre a Barcelona. En aquesta segona entrega es dediquen a investigar el què va passar en altres poblacions de Catalunya com ara Badalona, Sant Vicenç de Castellet, Lleida, Navàs, Sant Jaume dels Domenys, El Morell, Granollers, Girona, Sabadell, Palafrugell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Curiosament no parlen de Manresa, encara que també s’hi succeïren esdeveniments notables com ha constatat l’impecable bloc d’històries manresanes.

El repàs que fan els periodistes del que passà a la resta de Catalunya ajuda els autors a explicar la seva tesi que la proclama de Lluís Companys no fou un fet aïllat, sinó una situació de revolta obrerista durant la qual el president de la Generalitat acabà sent un titella al servei d’una revolta de classe. Els dos periodistes pertanyien a un tarannà d’intel·lectuals vinculats al catalanisme i al catolicisme i que podien militar en un ampli ventall sociològic que inclouria des de la Lliga fins a Unió Democràtica de Catalunya. És a dir, la dreta catalanista del moment. Escrivien allò que avui en diríem periodisme d’investigació en línia amb la premsa conservadora, al costat de periodistes de la talla de Josep Maria Planes, per exemple.

El llibre està prologat per Joan Anglada i Vilardebó, pare de l’escriptora Maria Àngels Anglada, que també estava vinculat als cercles catalanistes i conservadors de Vic. Davant aquest cúmul d’autors militants en el catalanisme conservador, i per la temàtica del llibre, hem de creure que els dos protagonistes de la inscripció del llibre també participaven d’aquest ideologia prou arrelada i d’ampli suport a la Catalunya republicana. Això explicaria la possibilitat que el malaguanyat jove Víctor Viñas fos, com tants d'altres, detingut i afusellat per un grup d’incontrolats en els primers dies de la Guerra Civil, sota l’acusació de ser de dretes o vinculat a moviments piadosos. No sabem exactament què va passar, però això és el més que plausible, ja que és el que va passar a molt gent. Aquest xicot, doncs, va regalar el llibre a na Caterina Sallarés (potser la seva promesa) com un acte de militància política, pocs mesos abans de morir.


La sort dels autors del llibre que comentem fou més o menys semblant entre ells i molt representativa del que passà a moltes persones de militància dretana una vegada començada la Guerra. Així, Joan Costa i Déu, per exemple, hagué de marxar corrent, arran de les primeres persecucions de persones vinculades a la dreta, i s’exilià a Gènova, on morí el 1938 als seixanta anys per causes naturals. Modest Sabaté per la seva banda també s’exilià, en aquest cas a la Catalunya Nord, on es dedicà als negocis i a promoure la cultura catalana durant llargs any. Fins i tot a l’inici de la transició intentà reconstituir la Lliga Liberal Catalana, però fracassà. Morí també a l’exili per la seva militància catalanista. I el prologuista, Joan Anglada, també fou perseguit durant la Guerra, fet que l’obligà a exiliar-se, i en tornar fou acusat de catalanista i represaliat pel franquisme.

Aquesta Veritat del 6 d’octubre es converteix així en un símbol de la desorientació que patí un segment molt important de la població de Catalunya que fou perseguida per la seva militància en partits de dretes i moviments catòlics durant la Guerra Civil espanyola, per part de milicians incontrolats, i després fou reprimida per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes.

D'aquest llibre, i també del de la Nit del 6 d'octubre a Barcelona, se'n va fer una reedició a càrrec d'Albert Balcells i editada per Cossetània Edicions la col·lecció Memòria del segle XX, el setembre del 2006.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

22 comentaris:

  1. Com algú es pot despendre d'un llibre amb aquesta dedicatòria... quina poca sensibilitat els hereus de la Caterina Sallarés!

    ResponElimina
  2. Ves a saber què va passar amb els hereus i si coneixien o no aquesta inscripció en el moment de vendre la seva biblioteca o pertinences...

    ResponElimina
  3. En tot cas, tens raó: molt mal digerida tenim la nostra història, encara la utilitzem, uns i altres, per enfrontar-nos. :(

    ResponElimina
  4. Algun dia ens deixarem de tòpics i començarem a parlar de manera planera de com van anar, més o menys, les coses en els nostres moments més complicats.

    ResponElimina
  5. No et sabria dir el perquè, però trobo aquesta caligrafia molt lligada a aquella època (potser perquè m'ha recordat la lletra de ma mare?)

    ResponElimina
  6. Tant la cal·ligrafia com la signatura són de la mateixa època. La ràbia continguda, també!

    ResponElimina
  7. Gran Galderich, ets un pou de saviesa i erudició, i el post d'avui és la cirereta d'un bloc que haurien de llegir tots els bibliòfils de pro. M'he enganxat al text a partir de la portada del llibre, i ja no he pogut deixar de llegir fins al punt i final.

    ResponElimina
  8. Leblansky,
    Primer em va apassionar la portada anònima, molt bona. Després la inscripció em va decidir a comprar el llibre. I el contingut, llegit a casa, em va tornar a sorprendre per descobrir coses que ignorava. Un gran llibre malgrat el seu mal estat de conservació.

    ResponElimina
  9. Molt poc se jo del 6 d´octubre.tan sols, algun cartell de quand estudiavem a l éscola d´art els cartells.Mira:

    http://pares.mcu.es/cartelesGC/servlets/visorServlet?cartel=1831&page=37&from=catalogo

    ResponElimina
  10. Glòria,
    El 6 d'octubre és d'aquelles dates que queden en l'oblit del que estudiàvem.
    Per cert, el cartell molt bo i es deu a Morell un dels millors cartellistes de tots els temps d'Espanya però que al ser de dretes i treballar per la Lliga catalana i altres ha estat injustament arraconat... Ara sembla que se'l reivindiqui una mica i fins i tot s'ha publicat un molt excel·lent catàleg.

    ResponElimina
  11. Con tu erudición, pero de una manera sencilla, tú lamas la atención para un tema siempre de difícil juicio.
    De acuerdo con la “color política” se emite una opinión, pero es ahí que reside la dificultad de saber lo que es verdadero o no. La verdad cambia al sabor de la voluntad de cada uno…!pero lo más grave es que esto no ocurre solamente en política!
    Mi gustó mucho el libro, al menos lo que logré a leer. ¡Como uno libro, de una simplicidad fascinante, puede ser tan interesante…y nosotros con la idea de las exquisitas encuadernaciones, la calidad del papel, y otros atributos tan complicados!
    Saludos bibliófilos

    ResponElimina
  12. És un tema incòmode, com el mateix Batet, fidel en tot moment a la legalitat. Hi ha qui s'empipa molt si se li diu que 'també' va ser un intent de cop d'estat. Sobre Companys, ja sabeu que n'opino, una cosa és el mite i l'altre la realitat. Però els mites martiritzats són difícils de reconvertir en persones normals.

    Malauradament la República va durar dos dies, tothom anava llençant llenya al foc per tot arreu i els moderats rebien per totes bandes, com potser és la persona de referència.

    Sobta veure llibres dedicats en piles dels encants o llibreries de vell, però de vegades tampoc els hereus saben què fer ni on posar els llegats i també hi ha gent que no té hereus prou propers com per preocupar-se de revisar els materials heretats amb cura.

    I sobre els incontrolats, estaven bastant 'controlats', formaven 'patrulles de control'. Ja és hora que comencem a acceptar les coses com van ser, cosa difícil, doncs van ser molt complexes.

    ResponElimina
  13. Rui,
    Com bé saps no importa el luxe en els llibres sinó molts altres factors. Tots podem tenir llibre luxosos però també els tenim de senzills i potser a vegades aquests ens poden atreure més...

    ResponElimina
  14. Júlia,
    Sempre tant combativa intentant no desvirtuar la història pels clixés i estereotips fàcils. Aquest llibre ja veus que també ho va intentar i en els temps que corrien els seus protagonistes no van tenir tanta sort. Ara és el moment de seure amb tranquil·litat i parlar-ne, com estem fent, de la història més propera per intentar entendre alguna cosa del que va passar... més o menys.

    ResponElimina
  15. Un parell de detalls: No és Sallarés. Signava "Sellarés". A la província de Bcn (páginas blancas) de Sellarés en surten 213. Un d'ells, per exemple és en Jordi Viñas Sellarés. Es fa estrany seguir aquestes històries, però jo ho he fet més d'una vegada.

    Segon detall: Les taques vermelles del relligat interior vénen de la portada o són d'algun segell o cosa semblant?

    Molt interessant tot, com d'habitud.

    ResponElimina
  16. Una excelente introducción, de un episodio desconocido, que gracias a ti conozco. La composición de la portada genial. El simbolismo en los colores y la distribución espacial que jerarquiza los elementos (las cruces en la parte superior derecha, la muchedumbre en la parte inferior)maravillosa ¡que lastima que se desconoce al autor¡
    La inscripción de la portada resulta de un dramatismo conmovedor.

    ResponElimina
  17. Seguint amb la investigació d'en Puigmalet, a la Vanguardia del dia 30 de maig de 1883 apareix una notícia on la "Catalina Sellarés" té una "mesa de venta de carne en el mercado de la Barcelonata".... i a facebook hi ha una noia que es diu "Catalina Vendrell Sellarés... potser per aquí arribem a algun lloc....

    ResponElimina
  18. Joan,
    M'has deixat glaçat! Dubto si trucar-lo o no o ell ja arribarà sol algún dia que busqui el seu nom al Google...
    La portada està una mica retocada a la part esquerra (força ben fet, tot sigui dit de pas...) i això que veus és la transperència del retolador que qui la va restaurar va fer servir.

    ResponElimina
  19. Marco Fabrizio,
    A tot Espanya els anys 30 foren molt fructífers pel que fa als dissenyadors de portades d'obres que en principi no eren de luxe sinó edicions molt barates.
    Algunes estan signades pels grans mestres (Helios Gómez, Josep Renau, Mauricio Amster...) i altres són anònims.
    Cada vegada més es valoritzen aquests llibres per les portades. En aquest cas, fins i tot el contingut és molt interessant.

    ResponElimina
  20. Beli,
    Bona trobada aquesta de buscar per la Vanguardia. L'hemeroteca de La Vanguardia la tinc linkada però no ho vaig buscar... en fi, una descuit metòdic!
    Malgrat tot és massa allunyada en data però podria parenta de la Caterina de la inscripció.
    Gràcies per les informacions, sou un magnífic complement al Piscolabis!

    ResponElimina
  21. Tan sols per aquesta dedicatòria, el llibre hauria de figurar en un memorial, però em temo que no et seria fàcil desfer-te d'ell.
    Excel·lent, com sempre. R.

    ResponElimina
  22. RSM,
    Bé, depèn de com funcionés el tema potser no m'importaria però això dels memorials a vegades fa una mica de por...

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols