Paris-Murcie del 1879 (I), la primera iniciativa solidària internacional?

Portada del Paris-Murcie il·lustrada per Gustave Doré i gravada en xilografia per S. Pannemaker

A en Pascual Gálvez, el meu murcià de capçalera.

El 15 d’octubre de 1879, ara fa 130 anys, la vega murciana va patir una de les inundacions més greus de tota la seva història. Unes intenses pluges a les capçaleres dels afluents del Segura com el Guadalentín (600 mm. per hora), el Reguedón... van provocar un sobtat creixement del riu després d’una època de greus sequeres. Aquesta riuada que es calculà de 1.900 metres cúbics per segon fou batejada com la riuada de Santa Teresa (perquè s'esdevingué el dia de Santa Teresa, obvi!) i provocà la destrossa de preses, ponts de ferro, regadius, camps de fruiters i tot el que agafà pel mig, destruïnt uns 6.000 habitatges i arruïnant literalment 7.000 famílies que es quedaren sense subsistència. A Múrcia capital provocà 761 morts, 13 a Lorca, 2 a Librilla i 1 a Cieza. El poble de Nonduermas desaparegué per complet i la riuada s’emportà, a més de les terres de conreu, uns 23.000 animals.


La tragèdia fou tant gran que Alfons XII es desplaçà a la zona per veure els estralls de la tragèdia (la població el proclamà padre de los pobres) i la premsa, encapçalada per El Imparcial i altres diaris, iniciaren campanyes de solidaritat que tingueren un gran ressò i que pretenien recollir diners per als damnificats. Totes les províncies s’abocaren a aquest gest humanitari i les cròniques parlen que a Madrid es recolliren 841.696 ptes. i a Segòvia 102 ptes. com a màxim i mínim.


Aquest corrent de solidaritat i la implicació de la monarquia que es desplaçà en tren a la zona de manera immediata va tenir una repercussió internacional fora del que era comú a l’època. A més, el fet que la mare d’Alfons XII, Isabel II, estigués a París exiliada va fer que aquesta també s’involucrés en el tema i organitzés campanyes de solidaritat entre l’aristocràcia parisenca que culminà en la publicació d’un únic número de diari titulat Paris-Murcie que és el que avui analitzem.


Els contactes de la reina i la implicació de l’artista alacantí Francisco Bushell van fer que s'organitzessin diverses loteries a la capital francesa i una gran festa de solidaritat a l'hipòdrom parisenc a la qual assistí l’aristocràcia i que tingué molta repercussió pel seu esplendor i de la qual fins i tot Marcel Prous feu esment en la seva obra A la recerca del temps perdut. Aquests balls principescos i l’edició del Paris-Murcie va deixar uns beneficis de 43 milions de pessetes. Un altre tema és com es distribuïren aquests diners i on anaren a parar, però d’això en parlarem la propera setmana en la continuació d’aquest apunt.


Publicat per Le Comité de la presse française, el diari Paris-Murcie tingué un gran tiratge i es convertí en una publicació molt popular. La prova d’això és que hi ha gran quantitat d’exemplars que han sobreviscut i que es pot trobar en el mercat dels llibreters de vell amb prou facilitat. La publicació no només es va vendre a París sinó que també fou distribuïda a Espanya i, per exemple, consta que Inocenci Lòpez Bernagossi, de la Rambla del mig 20 de Barcelona, la venia a la seva oficina al preu de 5 rals en una edició econòmica i 14 rals en una de luxe. A més, consta que hi havia una edició en castellà, però la veritat és que no l’hem poguda consultar per saber quines diferències hi havia i com se solucionava la part més autògrafa. Malgrat tot, sembla que tot el text estava traduït menys la part autògrafa, segons anunci de l'1 de febrer del 1880 a la Campana de Gràcia. El tipus de paper d'una certa qualitat usat en l'edició original fa suposar que disposem de l'edició de luxe.

A més, la premsa murciana en agraïment a les gestions que havia fet la premsa parisenca per editar el Paris-Murcie va editar també un número únic titulat Murcia-París amb participació de literats i artistes locals. Aquest és una publicació realment molt rara i de la qual només tinc referències, això sí també consta que estigué a la venda a la llibreria López Bernagossi de Barcelona.

Pàgina amb la signatura d'Emile Zola i crèdits de la publicació i pàgina amb les signatures autògrafes d'Antonio Canovas del Castillo i Ferdinand de Lesseps entre altres.

El Paris-Murcie (39 x 28cm.) consta de 24 pàgines, en les quals una gran part dels intel·lectuals, artistes i aristòcrates francesos de més renom van fer les seves aportacions. L’estructura del diari es fonamenta en la combinació de col·laboracions tant literàries, com d’il·lustracions i signatures de personalitats destacades. La portada del diari fou dissenyada expressament per Gustave Doré (il·lustrador de la Bíblia, el Quixot, la Divina Comèdia...) i passada a xilografia de grans dimensions amb una imatge molt impactant de damnificats per les inundacions. Sense cap mena de dubte, aquesta enorme xilografia del popular il·lustrador francès fou un reclam publicitari per a la venda d’aquest número especial.


En el sumari podeu veure totes les col·laboracions que el Paris-Murcie tingué en els diversos camps que hem comentat. Destaquen, però, literats de la talla de Víctor Hugo, Emile Zóla, Alexandre Dumas, Frederic Mistral (curiosament en occità, malgrat que tota la resta està en francès)... i com a artistes plàsics, a més de Gustave Doré, pintors de fama dintre de les línies més oficials o pompiers (els impressionistes, per exemple, no hi són...) tant francesos com algun espanyol com ara Boulanger, Madrazo, Gérome, Duran, Cabanel, Bouguereau, Fantin Latour, etc.

Pàgina les empreses col·laboradores i pàgina amb l'article de Victor Hugo

Una de les coses a destacar és que, així com els textos tenen relació amb les riuades o amb els records i les sensacions dels literats arran de la tragèdia o d’Espanya, el tema de les il·lustracions esmentades (fora del cas de Gustave Doré) no tenen res a veure ni amb el fenomen climatològic ni amb la desgràcia, sinó que són reproduccions de dibuixos fets pels artistes, totalment aliens a la temàtica de la publicació. Com hem dit, els literats sí que parlen del tema i fins i tot Víctor Hugo esmenta els termes Liberté, Egalité i Fraternité per parlar de la solidaritat. Segons sembla, però, el seu text anava més enllà i blasmava la monarquia espanyola com a monarquia corrupta que privava de la Llibertat als espanyols. Naturalment, una iniciativa encapçalada per la monarquia espanyola no podia permetre un descrèdit com aquest i va censurar el text de Víctor Hugo, reproduint només el fragment que parla de la Fraternité, com a símbol de la solidaritat entre pobles...


A més a més, hi ha uns quants fulls amb la reproducció de les signatures i dedicatòries de condol que diverses personalitats aristocràtiques i polítiques d’Europa van enviar en motiu d’aquest diari, i que ens permet observar la cal·ligrafia i les signatures que s’utilitzaven llavors, molt diferents de les que s’estilen en l’actualitat...

La darrera part de la publicació hi ha uns quants fulls de publicitat de productes ben diversos i una altra sèrie d'il·lustracions dels artistes.

En fi, fou una iniciativa molt curiosa que va portar el seu rebombori en els cercles intel·lectuals de França i Espanya i que fou un precedent del que actualment anomenem actes de solidaritat internacional i que moltes vegades són impulsades per ONGs.

Gravat de l'època representant la gran festa de l'Hipòdrom de París per recaptar fons per a Múrcia

NOTA: Aquest apunt té una continuïtat aquí.