dilluns, 14 de setembre de 2009

Retallables de la Guerra Civil (1936-1939), una petita exposició de gran qualitat

Retallable republicà amb escenes bèl·liques

Fa dues setmanes comentàvem l’exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades centrada sobretot en els ss. XVIII-XIX (malgrat que havia elements anteriors i posteriors, de ja entrat el s. XX). La que comentem avui, que també està a punt de concloure (el 24 de setembre!), se centra en un període i una temàtica més limitats, es tracta d’impresos produïts durant la Guerra Civil espanyola i la immediata postguerra.

Retallable republicà amb escenografia de la proclamació de la República des de la Generalitat per part de Francesc Macià

L’exposició, titulada Retallables de la Guerra Civil (1936-1939). Col·lecció Francesc d’Assís López Sala s’exhibeix a la planta baixa del Museu d’Història de Catalunya (l’entrada a aquesta exposició és gratuïta). En aquest petit espai s’organitzen algunes de les millors exposicions de tota mena de Barcelona, són sempre de petit format però no per això menys interessants. Cal estar alerta perquè són exposicions amb poca repercussió mediàtica i la manca de publicitat pot fer que ens passin per alt!

Curiós retallable republicà amb les forces d'assalt amb actitud repressiva

Sempre he cregut que els col·leccionistes són gent peculiar. De manera que cadascú per allà on l’enfila van formant col·leccions a partir de les dèries personals, els interessos propis o fins i tot casualitats. Aquest és sens dubte el cas del Sr. Francesc d’Assís López Sala que al llarg d’uns quants anys ha anat reunint els retallables bèl·lics i polítics que servien de joguina i de doctrina als nostres pares (o avis, segons l’edat del lector) durant un període molt concret com és el de la Guerra Civil espanyola i els períodes just anterior i posterior (des de la II República als primers anys de la Dictadura).

Retallable republicà d'un canó

En un primer moment, els meus prejudicis antibèl·lics m’haurien inclinat a no anar-la a veure, malgrat que és un període que m’interessa especialment, sinó fos per la seducció d’una persona interessantíssima com és l’il·lustrador valencià El Persa, especialitzat en retallables i amic d’un amic comú. Quan la vam anar a veure ja havien acabat la jornada (tanquen a les 19 h.) i em vaig quedar amb les ganes de poder-hi fer una ullada. Així, doncs, posteriorment i amb una altra companyia vaig atansar-m’hi i la sorpresa, tal com prometia El Persa, va ser molt engrescadora!

Retallable republicà dels característics camions dels milicians de la FAI, ja muntats

La tradició de jugar a soldats arrenca, malhauradament, de molt antic i a Catalunya la tenim datada ja a finals del s. XVIII amb els anomenats soldats de rengle, impresos en els fulls justament anomenats de rengle que reproduïen també, com ja vam comentar en un altre post, les processons religioses. Durant el s. XIX hi hagué dos tipus de soldadets, els de plom per a les classes benestants i els de paper per a qui tenia pocs recursos. La imaginació era la mateixa però el material efímer o perenne canviava. Malgrat aquesta diferència, el paper -molt més econòmic- fou el que finalment s’imposà i arribà fins a la segona meitat del s. XX, quan el plàstic s’imposà precisament per ser barat i resistent. Les màquines electròniques -amb jocs virtuals-, són les que han acabat, finalment, amb els soldadets de joguina. Mentrestant les reproduccions de soldadets de plom s’han mantingut i encara perviuen com a objectes de col·lecció.

Tot s'aprofita. Full republicà de l'exèrcit amb la bandera republicana i el mateix full imprès posteriorment canviant només un color i convertint-la en la bandera franquista

Així doncs, els retallables de l’exposició corresponen a les darreres generacions de nens que van jugar amb objectes de paper com a suport del joc simbòlic. A més, com sempre, els infants són un del segments de la població que més fàcilment pot ser manipulable i infuenciable, sobretot a través del joc. Un nen té clar que hi ha blanc i negre, un bo i un dolent, qui estima i qui odia, m’agrada i no m’agrada... té una visió maniquea del món i no està per subtileses. Només el pas dels anys dóna l’escala de grisos i de matisos que són propis de la maduració intel·lectual. Per això, els dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil espanyola dedicaren als nens part de la propaganda política i aquests retallables són només un dels exemples de propaganda política adreçada als infants.

Full republicà amb la imatge d'una dona combatent

Tècnicament, es tracta de cromolitografies impreses sobre paper senzill, o a vegades sobre cartolina una mica més gruixuda que el paper, això degué dependre de la disponibilitat de materials que tingués l’impressor.

Escena de combat d'un full republicà ja muntat

El primer que hem de pensar quan visitem aquesta exposició és que els retallables que veiem són una raresa tal com s’exposen: per fulls sencers, perquè la seva funció era de ser retallats i enganxats per aconseguir la tridimensionalitat. Una vegada muntat el joc i passat un cert temps, els retallables quedaven aixafats, rebregats i trencats... i el joc es llançava. Per això, si ja és molt estrany trobar-ne un, imagineu el mèrit de trobar-ne tants, tenint en compte que conservar un dels fulls que pertanyien a la zona republicana podia comportar certs problemes en cas de registre domiciliari per l’autoridad compentente...

Full franquista amb el retallable d'un avió de la Legió Còndor alemanya

L’exposició, d’una manera calculada, barreja els retallables dels dos bàndols diferenciant-los en el rètol amb una petita bandera republicana o monàrquica en funció del bàndol on s’imprimiren. Els de la zona republicana majoritàriament sortiren de les impremtes barcelonines i madrilenyes, i alguna de valenciana, mentre que en la zona franquista es publicaren en els llocs més diversos a mida que anaven conquerint ciutats: Sevilla, Vitoria, Valladolid, La Corunya, Granada, Saragossa...

Full republicà de la Columna Durruti amb el seu líder reproduït molt més gran que la tropa

A nivell ideològic és una joia poder comparar els diversos retallables i els seus orígens, ja que cada bàndol intenta transmetre els seus valors. Així, sobta molt de veure que en els retallables franquistes destaca sobretot l’ordre i la disciplina dels soldats, tots iguals i arrenglerats i en canvi en els republicans n’hi ha uns quants (alguns altres també disposats de manera arrenglarada!) entre els quals hi ha més moviment. Sobta, també, observar els que corresponen a les columnes anarquistes com Durruti i García Oliver, en els quals figuren aquests dos personatges representats a una dimensió més gran que la resta dels soldats, en funció del que anomenem la perspectiva jeràrquica, típica de societats teocèntriques com la medieval de l'època del romànic... També sobta molt el fet que en cap dels retallables franquistes no apareguin mai les figures de Franco o José Antonio Primo de Rivera, quan aquest bàndol exercí sistemàticament el culte a la personalitat. Potser es considerava que eren massa transcendentals com per esdevenir una joguina dels nens!

Full republicà amb la guàrdia mora de Franco

En fi, aneu a visitar-la que no us decepcionarà i podreu gaudir d’autèntiques maquetes d’avions, vaixells, escenografies de camps de batalla... així com fileres i fileres de soldats, guerrillers i altres elements bèl·lics executats amb una gran perícia i amb un gran sentit estètic.

Vaixell franquista Crucero Canarias ja muntat
Si a més compreu el catàleg (aquest sí que està disponible!) us els emportareu a casa i a més tindreu tres excel·lents articles de Francesc d’Assís López Sala, Albert Rumbo i Pilar Vélez, a més d’una atinada presentació d’Agustí Alcoberro. Amb l’exposició i el catàleg podreu treure les vostres pròpies conclusions, a més de poder observar un tipus d’impresos raríssims i fets per autèntics professionals al servei de la propaganda política i en aquest cas, fins i tot, bèl·lica.

Ep, recordeu que només teniu de temps fins el dia 24 de setembre!

Diversos models de ninos retallables, amb vestits i actituds propis de la ideologia franquista. Fixeu-vos que n'hi un de la nena actriu Shirley Temple... que disposa de vestit de falangista i bata de cola. Quan els convenia no es privaven de la utilització d'una icona de la tan denostada pel règim cultura de masses americana

BIBLIOGRAFIA

VV.AA. Retallables de la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, 2009

http://www.estamperiapopular.com/


Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

28 comentaris:

  1. caxis! sempre m'enredes! ara hauré de tornar a baixar a la city?

    ResponElimina
  2. Realment meritòria, la col·lecció. Quasi tant com una de diccionaris prefabrians...

    A casa conservem motlles de soldadets de plom de quant mon pare era petit. Records d'infantesa que no tenen preu.

    ResponElimina
  3. Ja saps que les botigues de Barcelona també són obertes i que t'esperen amb els braços oberts...
    El que també serà oberta aquest divendres és la Fira del Llibre Vell i d'Ocasió del Passeig de Gràcia...

    ResponElimina
  4. Gazo,
    Si, realment hi ha col·leccions ben curioses. Per cert, a casa conserveu els soldats de plom o els motllos de quan "ton" pare era petit?

    ResponElimina
  5. Buaaa, Paquito al servicio de España, no te preu...La llàstima és que siga ros i tinga els ulls verds...Sinó ...explicava jo la història amb este retallable als meus fills ¡

    ResponElimina
  6. Glòria,
    Ho sento, m'agrada més el ropero de Rosita...

    ResponElimina
  7. Les cases d'abans també permetien el col·leccionisme... sempre hi havia una habitació per a utilitzar-la com a despatx i lloc de sobra on desar les coses (és per això que teníem la cultura diogènica de no llençar res i recollir allò que trobàvem a les escombraries).

    Avui, que vivim enclaustrats en unes capses de llumins anomenades pisos és molt més difícil ser col·leccionista.

    Sense oblidar, naturalment, que ara tot és mooooolt car.

    ResponElimina
  8. Des del punt de vista estètic és un plaer i, pel seu simbolisme, només dir que tant de bo hagués anat d'una altra manera.
    N.: Excel·lent selecció del tema, com d'habitud. R.

    ResponElimina
  9. Xavier,
    No hi estic tant d'acord. Abans tenien els mateixos habitatges que ara i a més vivien més de família... Si a això hi afegim que sempre hi havia la típica àvia (com a mínim la meva) que llançava allò que era inútil i era una andròmina... Les golfes només eren a pagès i els pisos a ciutat són els mateixos i sinó només cal passajar-se per alguns barris!

    El que si que estic d'acord amb tu és que ara tot és molt car però segur que fa només uns anys els fulls d'aquesta col·lecció, per exemple, no valien res!

    ResponElimina
  10. RSM,
    Si t'han agradat aquests fulls ja saps on pots veure la resta. Un plaer, sense dubte, malgrat que sigui una exposició petita.

    ResponElimina
  11. La Shirley Temple falangista no té preu. T'imagines si fessin ara una cosa similar amb la Hanna Montana? Com han canviat els temps!

    ResponElimina
  12. Que bella exposición. Las piezas son raras yo lo creo. ¡Encontrar una piecita es difícil entonces que decir de hojas completas!
    Me hace recordar los míos tiempos de niño… ¡no de estos pero de otros recortables!
    Son muy interesantes pues se pude hacer una idea de los costumbres de una cierta época.
    Tu artículo nos permite “ver” un poco la Historia de la Guerra Civil y por tus comentarios se puede comprender como estos juegos de niños pueden servir a los adultos para modelar la ideología de las generaciones más jóvenes.
    Saludos bibliofilos

    ResponElimina
  13. Allau,
    Bé, prefereixo la Shirley Temple a la Hanna Montana. A una la disfrecen i l'altre imposa una dictadura conceptual als del Disney Channel que és pitjor!

    ResponElimina
  14. Rui,
    Si, esta idea de influenciar políticamente a los niños mediante cuentos, ilustraciones, juguetes... siempre me ha atraído y esta exposición satisface una faceta histórica que no me había ni planteado!

    ResponElimina
  15. Després de la visita infructuosa amb en Persa, vaig aconseguir finalment visitar el Museo d'Història, assignatura pendent per a mi. La col·lecció em va semblar molt interessant i vaig gaudir de molts dels aspectes que comentes amb tanta precisió i que concidim en molts criteris, però no has fet esment de la música de fondo. Una retaila de cançonetes infantils. Des del "Jo quiero un tebeo" Passant per a la muñeca vestida de azul" i poquetes més, reiteratives fins fer-les avorrir i sortir una mica alleujerat al deixar de setir-les. Hi ha qui sense ser retallable, es va fer amb unes avionetes que volen com les cadenetes de la fira. Joguina bufona per a la prestatgeria de l' amic que tens en comú amb en Persa.

    ResponElimina
  16. Carme,
    Així m'agrada, que finalment poguessis veure l'exposició i el Museu, espero...
    Sobre la música ja saps que sóc una mica impermeable i realment no recordava el tema ja que la vaig veure ja fa un mes el que passa que no he pogut fer la crítica per qüestions de programació d'apunts... En fi, bona aportació a la crítica!

    ResponElimina
  17. Galderich.

    Nos ofreces una excelente presentación, de esta interesante exposición. ¡Que piezas tan extraordinarias¡
    Es de reconocer la labor del coleccionista por conservar papeles que solamente una gran sensibilidad y un ojo educado, son capaces de imaginar lo importantes que serán en el futuro.
    Gracias por tan interesante noticia.

    ResponElimina
  18. "...solamente una gran sensibilidad y un ojo educado, son capaces de imaginar lo importantes que serán en el futuro".
    M'agradat molt aquesta frase perquè resumeix moltes coses.
    Gràcies Marco Fabrizio!

    ResponElimina
  19. Perdona el retard en la resposta, Galderich. Des que li vaig comentar a mon pare que els busca (els motlles), però encara no li han sortit. Si tinc noves noves t'ho faig saber.

    ResponElimina
  20. Joan,
    No pateixis, ja sortiran! El problema és que es perdessin entre tanta moreneta... Ja se sap com són els soldats!

    ResponElimina
  21. Un cop més, un post extraordinari!!

    L'any que ve crec que t'hauré de votar en això dels millors blogs, sens dubte!!

    ResponElimina
  22. Mireia,
    Gràcies, però primer m'hi hauria d'apuntar!

    ResponElimina
  23. Galderich, no ho facis, és una ensarronada! (no vegis la de bons blocs als que estic consolant perquè no han estat nominats) Conforma't amb l'afecte i la fidelitat dels teus lectors. Ara per ara, no hi ha millor premi.

    ResponElimina
  24. Allau,
    Gràcies però quan dic que "primer m'hauria d'apuntar· és com quan dic que ·tant de bo em toqués la grossa de nadal però primer hauria de jugar-hi".
    Jo personalment trobo perfecte els premis però s'haurien de fer amb més criteri i de la mà de gent que sapigués de què va el tema.
    Que es fessin propostes de selecció de blocs i llavors un jurat solvent decidís en funció d'antiguitats, periodicitats, qualitat, divertiment, idees... En fi, que no fos una OT o Gran Hermano que et nominen i aquestes coses.
    Malgrat tot, crec i trobo molt bé que es faci una història així per promocionar la llengua catalana a internet.

    ResponElimina
  25. FRANCESC D'ASSIS LOPEZ SALAdiumenge, d’octubre 18, 2009 4:27:00 p. m.

    Galderich,
    Només paraules d'agraïment per tot el que dius i dieu sobre la meva modesta exposició de retallables, resto a la vostra disposició.

    Francesc d'A. López Sala

    ResponElimina
  26. Francesc d'Assís,
    Me n'alegro de poder felicitar-te personalment a través del bloc. Sobre el tema "modesta"... una gran col·lecció de retallables, sense cap mena de dubte!
    Ha estat un plaer que vulguis compartir amb els altres la teva dèria. Esperem altres temàtiques que ven segur les tens preparades.
    T'animo a més a penjar en un bloc la quantitat de retallables que deus tenir... aniria molt bé per a compartir informació.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols