dilluns, 10 de gener de 2011

William Blake en castellà, les Meditaciones Poeticas (1826) de José Joaquín de Mora


l·lustració per a La resurrección de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Des de l’inici del Piscolabis l’apunt corresponent al dia de Reis l’utilitzo per presentar, com a regal màgic, alguna obra bibliòfila més rara del normal, com ho vaig fer amb El Trapecio (actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya) i el Llibre d’amonestacions de Fra Anselm Turmeda. Avui, malgrat no ser una obra única, us presento un dels llibres de l’època contemporània més rars que he localitzat mai en castellà. I ho és, de rar, per diverses raons. En primer lloc pel seu suposat curt tiratge, que provoca que en biblioteques públiques internacionals n’hi hagi molt pocs exemplars, en segon lloc per on es va editar i en tercer lloc -i més important- per les peripècies de les il·lustracions, obra del poeta i artista visionari preromàntic britànic William Blake.

 
Aquarel·les corresponents a The Skeleton Re-Animated que serví de portada i The soul Exploring the Recesses of the Grave per a les il·lustracions del poema The Grave de Robert Blair (Foto catàleg Sotheby’s)

Les il·lustracions són les grans protagonistes d’aquest llibre tan especial, perquè fins i tot les poesies castellanes que componen el text de José Joaquín de Mora són inspirades precisament per l’obra de William Blake. L’origen d’aquests aiguaforts es remunta al 1805, quan l’editor anglès Robert H. Cromek va encarregar a William Blake (a instàncies de John Flaxman, de qui algun dia parlarem, i William Hayley) vint aquarel·les per després gravar-les, amb l’objectiu d’il·lustrar un clàssic de la literatura romàntica anglesa, The Grave de Robert Blair. El projecte era fer una edició de luxe i per la seva envergadura es finançà mitjançant una subscripció prèvia en la qual participaren 589 persones, moltes d’elles artistes i intel·lectuals de l’Anglaterra del moment.

 
a) Aquarel·la original de William Blake per il·lustrar el poema de la Death’s Door de Robert Blair (Foto catàleg Sotheby’s)
b) Gravat original de William Blake, amb línies blanques (amb l'afecta mirall que capgira les imatges), que no va agradar a Cromek (Foto catàleg Sotheby’s)
c) Traducció a l’aiguafort del dibuix de William Blake per Luigi Schiavonetti que hàbilment grava sobre la planxa respectant la composició original de l'aquarel·la

L’edició, però, va agafar viaranys més tortuosos del que en un principi es podia esperar. Les diferents propagandes per a la subscripció ja permeten veure certes alteracions de plantejament, ja que va canviant el número d’il·lustracions (finalment se n’estamparen només 12) i fins i tot es produí un canvi de gravador, ja que no fou William Blake mateix qui va passar les aquarel·les a l’aiguafort (com s’havia pactat i anunciat) sinó Luigi Schiavonetti, a qui podríem anomenar un hàbil i impecable gravador a l’aiguafort però no pas un creador. A què es deu aquest canvi? Senzillament al fet que a l’editor, Robert H. Cromek, no li agradà el gravat que William Blake li va presentar -fet amb una tècnica de línia blanca- i el rebutjà com a gravador.

 
Dibuix original de William Blake per il·lustrar el poema Death of the Strong Wicked Man de Robert Blair (Foto catàleg Sotheby’s) i Il·lustració per a La muerte del impio de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Malgrat que la feina de Luigi Schiavonetti, com podem comprovar, va ser molt bona i força fidel a les aquarel·les originals, el gravat de William Blake és molt més personal, més contundent i menys acceptable pel gust general del públic a qui anava destinada l’obra. Aquest canvi de plantejament és, en certa manera, com si un gravador interpretés els dibuixos de Goya en comptes que fos ell mateix qui els gravés, amb l’espontaneïtat pròpia de l’artista i els matisos i rectificacions de darrer moment. Només veient el gravat corresponent a la Death’s Door i comparant-lo amb el gravat reinterpretat per Luigi Schiavonetti podem observar les diferències tècniques. Amb els gravats posteriors: Llibre de Job (1823-26) i la Divina Comèdia de Dante (1827) també podem veure que els gravats originals de Blake no són només una còpia d’un disseny previ d’aquarel·les, sinó que van més enllà artísticament parlant.

 
Portada de Meditaciones poeticas amb el retrat de Guillermo (William) Blake segons pintura de Thomas Phillips i el frontispici amb la mort com a element més propi d’un petit pop-up modern

Aquest canvi va provocar un enfrontament entre l’editor Cromek i l’artista Blake, que està perfectament documentat. El primer li retreu what public reputation you have, the reputation of eccentricity excepted, I have acquired for you, and I can honestly and conscientiously assert that if you had laboured through life for yourself as zealously and as earnestly as I have done for you your reputation as an artist would not only have been enviable but it would have placed you on an eminence that would have put it out of the power of an individual, as obscure as myself, either to add to it or take from it. William Blake l’insulta tractant-lo d’Assassí i el qualifica com a petty, sneaking knave who loves the art but this the art to cheat. Malgrat aquesta discussió tan aspre, i es ser conscient que el nom de William Blake donava categoria a la publicació, Cromek manà a Luigi Schiavonetti (qui devia estar al marge de la discussió) que copiés el retrat que l’artista Thomas Phillips havia fet a William Blake per encapçalar el llibre.

 
Il·lustració per a La eternidad y el espacio de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Fos com fos, la propietat intel·lectual era considerada de manera molt diferent a com ho és avui i Cromek va fer el que mes li va plaure amb les aquarel·les, per les quals va pagar a William Blake 20 £. Luigi Schiavonetti cobrà 600 £ per gravar-les, xifra important tenint en compte que l’edició de The Grave de Robert Blair va costar un total de 1800 £, incloses les dues partides pressupostàries anteriors. En morir Cromek el 1812, la seva vídua va vendre les planxes calcogràfiques a l’editor Rudolph Ackermann, qui en va fer una segona edició el 1813. Les aquarel·les van sortir a subhasta pública el 1836 per 1,25 £, moment en què aparentment van desaparèixer.

 
Il·lustració per a El sepulcro de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Aquestes aquarel·les no tornaren a sortir a la llum pública fins el 2001, quan es produí un autèntic terratrèmol a Anglaterra per l’expectació que comportà una troballa d’aquesta dimensió i per la forta polèmica extrartística que protagonitzaren. Malgrat que William Blake -considerat com el millor artista britànic de tots els temps- va produir unes 550 aquarel·les, feia temps que no en sortia cap a la venda. A més de la picabaralla prèvia entre els antiquaris que van trobar la carpeta amb 19 de les aquarel·les i el propietari de la llibreria de vell d’Escòcia on van aparèixer, hi hagué el problema de com posar-les a la venda. Els antiquaris, per fer més diners, pretengueren vendre-les per separat, trencant la unitat del conjunt. Com que pel seu preu de mercat l’estat britànic no pogué comprar-les ni prohibir-ne l’exportació, finalment sortiren a la venda el 2006 a Sotheby’s de Nova York. El Musée du Louvre -que no tenia cap obra de William Blake- i altres institucions i particulars internacionals, se les quedaren pagant altes cotitzacions, amb una recaptació final de més de 7 milions de dòlars (tenint en compte que 8 de les aquarel·les no van ser venudes en primera instància). Aquest procés de venda, però, va propiciar la dispersió del conjunt unitari de les aquarel·les que serviren de base als gravats que avui us presentem. Recentment, el 2009, s'ha fet un facsímil de les aquarel·les com a conjunt amb la carpeta que els contenia inclosa.

 
Llista propagandística –en vistes a l’exportació dels llibres castellans editats per Ackermann de Londres- que trobem al final del llibre Nuevo arte de esgrima de Guzmán Rolando, Londres, R. Ackermann, 1826.Entre els títols que s’hi esmenten hi ha les Meditaciones poéticas

Però, com és que aquests gravats tan polèmics serviren per il·lustrar una obra en castellà a Londres el 1826? Ja Diego Mallén ens ha parlat de l’exili espanyol a Londres posterior al trienni liberal degut a la repressió absolutista de Ferran VII, que obligà als liberals a marxar del país (Goya a Bordeus, per exemple). Londres es convertí en un dels nuclis forts de l’exili, amb personalitats com Blanco White, Vicente Salvà, Andrés Bello... i Josep Melcior de Prat i Ramon Busanya (autors de la primera traducció de Lo Nou Testament contemporani, el 1832). El món editorial londinenc no fou aliè a aquest mercat, tant interior –fruit de l’exili mateix- com exterior, cap a una Amèrica que començava a obtenir la independència d’Espanya. Per això l’editor del nostre llibre, Rudolph Ackermann, tenia una sucursal a Mèxic i delegacions a Colombia, Buenos Aires, Xile, Perú i Guatemala, on distribuïa les seves publicacions en castellà, tal com consta en un índex de llibres publicats pel mateix segell que s’inclou al final del Nuevo arte de esgrima de Guzman Rolando publicat a Londres.
 
Il·lustració per a La muerte del justo de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Anteriorment Joaquín José de Mora (intel·lectual liberal i de trajectòria americanista després de la seva estada a Londres) va publicar diversos llibres amb aquest editor, entre ells una poesia, Himno a Bolivar, amb música de Caballero Castelli i el Correo literario y político de Londres, un diari trimestral destinat a la America que fue Española, en el cual se presenta un cuadro sucinto de Acaecimientos Políticos, y de Composiciones y Noticias relativas a la Literatura y a las Artes. També fou l’encarregat de l’edició castellana del llibre de luxe -amb 24 gravats acolorits a mà- titulat Viage pintoresco por las orillas del Rin, desde Muguncia hasta Colonia.



Il·lustració per a La separación de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

D’aquesta estreta relació degué sorgí la idea de José Joaquín de Mora de publicar unes poesies pròpies, inspirades per la força de les il·lustracions de William Blake per a The Grave de Robert Blair. Segurament devia quedar impactat amb unes imatges tan suggerents com les de William Blake. Cal tenir en compte que a Espanya -fora de l’obra de Goya- no hi havia ningú que fes res de semblant, només s’hi podien veure gravats acadèmics sotmesos a les normes estètiques més estereotipades i sense l’habilitat tècnica reflectida en els gravats europeus. 

 
Il·lustració per a El Valle de la Muerte de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

A diferència del concepte tradicional que uns gravats il·lustrin un text, les Meditaciones poeticas van ser concebudes a l’inrevés. És a dir, el text il·lustra l’obra gràfica de William Blake. A l’Advertencia, l’autor ja ens comenta que las composiciones poéticas contenidas en este volumen deben considerarse solamente como ilustraciones de las estampas. Ellas encierran la verdadera poesía de la obra, pues no son menos admirables por la corrección del dibujo, y por el mérito de la ejecución, que por el atrevimiento del designio, y por la sublime inteligencia que reina en las alegorías. (...) El autor de los versos no ha hecho más que indicar los asuntos de las estampas, procurando imitar los giros y el estilo que emplearon en la Poesía Sagrada los hombres eminentes que la cultivaron en España en el siglo XVI: aunque ha dado más latitud a la parte filosófica que a la mística. Segurament, aquests poemes castellans van rebre la inspiració de les Méditations poétiques (1820) d’Alphonse Lamartine, un dels primers poetes romàntics francesos.

 
Il·lustració per a La caverna de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Com que Rudolph Ackermann havia comprat les planxes calcogràfiques a la vídua de Cromek el 1812 per fer-ne la segona edició, el projecte editorial degué ser més fàcil que el de la primera edició. Així, només va caldre brunyir els títols originals en anglès amb alguns versos de The Grave i gravar-hi de nou els títols en castellà corresponents als dotze poemes compostos per José Joaquín de Mora. Sobre la qualitat literària dels poemes hem de dir que responen a una estètica romàntica i mística de la qual –curiosament- el seu autor havia blasmat anteriorment, en relacionar romanticisme amb l’obscurantisme de l’Espanya Negra antiliberal. Aquest romanticisme de José Joaquín de Mora, però, està imbuït d’un cert to anglicà (de recent conversió) i no hem de descartar certa influència maçònica.

 
Enquadernació original i portada

El llibre fou editat en gran foli (34 x 26 cm.) amb un paper de gran gramatge i de fil per als gravats i imprès per Carlos (Charles) Wood i enquadernat de sèrie amb unes guardes de cartró dur recobertes exteriorment per paper marbrat amb les cantoneres i el llom de pell vermella, el que s'anomena holandesa en puntes. Al mig, una cartel·la amb el títol de Meditaciones poeticas amb unes decoracions daurades presideix el llibre. Els altres dos exemplars que ja fa temps vaig veure a la venda per Internet tenien la mateixa enquadernació per la qual cosa hem de considerar que és la que venia de sèrie. Si, a més, tenim en compte que aquesta enquadernació és semblant a la que es va fer servir per a The Grave de Robert Blair, podem observar que l’estètica d’aquesta tercera edició dels gravats de William Blake volia imitar fil per randa la primera edició.

 
Il·lustració per a El Juicio de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

Desconeixem quants exemplars es tiraren d’aquest llibre però hem de calcular que no gaires, perquè havia de sortir molt car i devia resultar d’un interès literari relatiu. Ho confirma el fet que és realment és molt escàs, per no dir inexistent, en biblioteques públiques d’arreu del món (no hi és ni a París, Londres, Washington... incloses les sudamericanes, continent al qual teòricament estava destinat aquest llibre. A més d'aquesta raresa la seva cura en l'estampació dels gravats de William Blake, els seus amplis marges, una tipografia polida, la seva fina enquadernació de sèrie... fan d'aquest llibre una petita meravella en un moment en que a Espanya es produïen llibres d'aquestes característiques.

BIBLIOGRAFIA:
BIALLER, NANCY I ESSICK, ROBERT N. William Blake. Designs for Blair’s Grave. Nova York, Sotheby’s , 2006 

 
Il·lustració per a La reunión de las Meditaciones poéticas de José Joaquín de Mora

29 comentaris:

  1. No pel fet que sigui una raresa, sinó per les sensacions que es desprenen fins i tot a través de les fotografies... el cas és que aquest sí que pagaria per tenir-lo a les mans (una estoneta).

    ResponSuprimeix
  2. Lluís,
    El tinc de fa molts anys i de fet quan el vaig veure i enamorar-me'n no en sabia res del que explico. Va ser després i a través d'internet que vaig anar descobrint tota la història que s'amagava i la seva raresa.
    La raresa és una anècdota com molt bé dius.

    ResponSuprimeix
  3. No estic segur que Blake fos el millor artista britànic de tots els temps, però aquesta mostra té realment molta qualitat. I el llibre, curiosíssim.

    ResponSuprimeix
  4. "paper marbrat amb les cantoneres i el llom de pell vermell"¿NO ES DIU AÇO UNA HOLANDESA CON PUNTAS???...bon any de pas¡¡

    ResponSuprimeix
  5. El libro es precioso y, como siempre el apunte, excelente.
    Consigues que cosas que no me interesan nada, empiecen a interesarme...

    ResponSuprimeix
  6. Allau,
    Jo dic que és considerat el millor artista britànic, no que jo ho penso. Jo personalment el trobo irregular. Hi ha coses que m'agraden molt i altres una mica nyonyes. N'hi ha que els trobo més complerts.

    ResponSuprimeix
  7. Glòria,
    No hi ha res com una molt bona enquadernadora per trobar les paraules justes. A la que pugui hi incorporo l'Holandesa amb puntes. Gràcies per l'aportació.

    ResponSuprimeix
  8. Pombolita,
    L'estètica de la il·lustració és el teu fort. Així doncs, això que no t'interessa gaire...

    ResponSuprimeix
  9. Més enllà del llibre i els autors, em sembla fascinant tot el que té a veure amb els editors i les anades i vingudes de l'obra. N'he après un munt avui, gràcies :)

    ResponSuprimeix
  10. Clídice,
    Això ho sabem perquè William Blake fou un artista, a més de poeta, famós però aquests marros amb els il·lustradors, incompliments de contractes... passen més sovint del que podem pensar!

    ResponSuprimeix
  11. A The Marriage of Heaven and Hell el mateix Blake diu alguna cosa dels llibres valuosos perduts; això poc després de preguntar: "Que potser la ferma convicció crea les coses?"
    Diria que apunts com aquest sí són el fruit d'una ferma convicció.

    Corro a informar als Blakistes que conec (més d'un i de dos).

    ResponSuprimeix
  12. Aquests gravats es venen ja per separat (a la pàg. 17 d'aquest catàleg en venen quatre). Si tu tens l'exemplar complet, molt millor. 275 $ per 12 gravats... Però l'important és el que valen, i no el que costen!

    ResponSuprimeix
  13. Girbén,
    Gran pregunta. A Blake se l'ha de llegir pausadament. Com diria el meu besavi és dels qui hi entren pocs en un quilo! Agradarà més o menys, però no deixa indiferent. I com bé dius, hi ha un grapat de blakistes pel món!

    ResponSuprimeix
  14. Gazo,
    El que no trobis tu no ho troba ningú! Gràcies a la teva informació he trobat que de les aquarel·les s'ha fet una edició facsímil amb la cartereta on es van trobar!
    Sobre els preus veig que van molt disparats. Sobre preus, però, sàpigues que si estan a la venda és perquè ningú els ha comprat i tal com estan no m'estranya!

    ResponSuprimeix
  15. Fantàstic el llibre i molt bona la investigació a propòsit. Els moviments polítics del XIX van originar una transhumància d'artistes curiosa. A part de literats i pintors, el trienni liberal va manar a l'estranger a grans personatges, per exemple al gran Losada, possiblement el millor rellotger de l'època. Per compensar la Comuna de París ens va manar a Menard un bon enquadernador. Salutacions

    ResponSuprimeix
  16. Bach,
    Tens raó amb el que dius però crec que les fugides d'intel·lectuals que ha patit el nostre país ens perjudica sempre malgrat l'entrada d'algun que altre que ens arriba...
    Però com bé insinues és qüestió de veure el got mig ple com seria veure que Goya en marxar va poder experimentar amb la nova tècnica de la litografia i aquell deliciós dibuix de: "Todavía aprendo"

    ResponSuprimeix
  17. Apart, detecto que res ha canviat en el món editorial: 20 lliures per l'artista i 600 pel gravador. És correcta aquesta dada?

    ResponSuprimeix
  18. Girbén,
    Confirmo la dada. Res ha canviat en el món editorial, les tradicions són les tradicions. Haurem de vigilar que aquest apunt no el llegeixi ningú que tingui una editorial perquè sinó ja tenen un pretext més, i aquest amb solera!

    ResponSuprimeix
  19. Excelente entrada sobre un bueno e interesante libro. Además con unas acuarelas muy bellas.

    Pero, como soy un lector, y me gusta la poesía, pudo disfrutar la lectura de algunos poemas. Me gustó
    (el autor era desconocido para mí).

    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
  20. Rui,
    L'autor també és molt desconegut a Espanya perquè va fer una molt bona part de la seva vida intel·lectual a Amèrica de república en república. A més es va convertir a l'anglicanisme i això a l'Espanya del s. XIX encara era tabú.
    Per cert, si vols escriure en portuguès cap problema!

    ResponSuprimeix
  21. Galderich.

    ¡Toda una joya! Envuelta en una historia fascinante.

    Tu entrada bien podría llamarse el secreto mejor guardado de W. Blake.

    El catálogo del librero es muy interesante. Ahora que lo mencionas creo que no quedan por aquí muchos libros impresos por Ackermann, La historia antigua de Clavijero es menos rara en su primera edición que en la de Ackermann. ¡Es muy curioso! ¿Cuál será la explicación?

    Gracias por compartir tu hermoso libro con su excelente entrada.
    Saludos.

    ResponSuprimeix
  22. Marco Fabrizio,

    Pobre W. Blake! Totes aquests trifulgues les va haver de viure i veure en vida! Fins i tot les Meditaciones Poeticas.

    Una de les coses que més m'ha sorprès és que aquest llibre no es troba en biblioteques públiques de Sud-Amèrica. És com un petit misteri del que no trobo explicació més enllà d'unes edicions molt limitades i la pèrdua enmig del transport, històries de revoltes... En fi, no tinc cap explicació concreta perquè em falten dades.

    ResponSuprimeix
  23. Fantàstic! A part de les il·lustracions, literàriament també sembla molt interessant. Tinc la sensació que el 1826 no hi havia gaires poetes castellans que coneguessin la poesia romàntica anglesa de forma àmplia (exceptuant potser Byron, que Cabanyes i Espronceda coneixien bé), ni les Méditations de Lamartine.

    Per cert, la meva presentació de les festes va anar molt bé (el professor estava entusiasmat, fins i tot m'ha dit que en faci un article) i tot el que em vas enviar em va ser de molta ajuda. O sigui que gràcies un cop més!

    ResponSuprimeix
  24. Bellerofonte,
    És el que porta l'exili. Quan t'obliguen a sortir a més a més coneixes noves perspectives del món. Una mica és el que ja diu en un comentari anterior en Bach.
    Sobre les il·lustracions que et vaig passar suposo que devien decorar molt bé el powerpoint, però el que importa sobretot és la teca. A veure si fas l'article que pot estar molt bé i el tema de la festa des del punt de vista musical és molt inèdit, perquè no hi ha gairebé res!

    ResponSuprimeix
  25. Galderich,

    És admirable aquest procés invers, en què és la il·lustració el que inspira la creació poètica. De fet, deu ser força freqüent que un quadre inspiri un escriptor, però no tant que uns gravats ho facin. Blake tenia un domini de l'anatomia que, barrejat amb les atmosferes que creava, genera uns gravats misteriosos i evocadors.

    ResponSuprimeix
  26. Maite,
    Tens raó amb això d'un gravat que inspira una creació poètica. Ara és més normal (el cas dels gravats de la Rosa Vera dirigits per Jaume Pla serien paradigmàtics) però en aquella època devia ser més estrany. No tinc dades sobre el tema.
    I si, el domini de l'anatomia era una de les claus de William Blake, el que li permet les contorsions i aquest què de misteriós.

    ResponSuprimeix
  27. Amigo Galderich: ¡¡menuda hermosura de obra!! a su rareza extrema hay que unir la belleza de los grabados en la primera edición castellana de la obra de Blake. Y todo ello en Londres por uno de los exilados liberales españoles.

    La encuadernación estrictamente original realza el valor del libro y nos transporta al mundo del exilio londinense de Salvá, Blanco White y tantos y tantos.

    Muchas gracias por la referencia a DM y enhorabuena por esa joya rarísima, única y extramadamente bella.

    Saludos bibliófilos,

    Diego.

    ResponSuprimeix
  28. Diego,
    El mèrit de fixar-me en l'exili londinenc va ser teu i com a tal ets la font d'informació sobre les activitats d'aquest grup.
    Una abraçada bibliòfila!

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols