La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona (2011), seixanta anys al carrer

 Cartell d'enguany, obra de Perico Pastor

Aquest cap de setmana s’ha inaugurat la 60a Fira del Llibre d’Ocasió antic i Modern, que es mantindrà oberta fins el proper 2 d’octubre, amb els llibres com a protagonistes d’una presència ininterrompuda al carrer organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. En un inici la Fira s’instal·là al davant de la Universitat de Barcelona -o per la zona en funció de l’any- i posteriorment es traslladà a la Rambla Catalunya (1970) per passar definitivament al Passeig de Gràcia (1972) d’on no s’ha bellugat més. Les dates sempre han coincidit amb les festes de la Mercè i les de Sant Jeroni, patró dels llibreters, malgrat que l’inici i el final de la Fira sempre ha tingut una certa mobilitat.

Aquesta fira és de les més antigues d’Europa sinó la que més. Si bé a Barcelona hi havia una certa tradició d’estar al carrer venent llibres, ja fos a les parades de Santa Mònica (després traslladades al carrer Diputació), al Mercat de Sant Antoni o als Encants Vells, mai no s’havia plantejat prendre el carrer per uns dies, i omplir-lo de parades de llibres vells i d’ocasió. Així, doncs, el 1952 uns quants llibreters de vell, encapçalats per Masegosa, Millà (l’única llibreria que ha sobreviscut a tots aquests anys) i Alum, van demanar a l’Ajuntament autorització per celebrar una fira d’aquestes característiques. Recordem que en aquella època els sindicatos verticales englobaven –amb un criteri poc clar- gent que tenia alguna cosa en comú, però en un sentit molt ampli. Per això els llibreters de vell només tenien una vocalia dintre del sindicato i fou tota una filigrana diplomàtica aconseguir poder demanar una fira al carrer.

 Material de la història de la Fira (destaca el pregó manuscrit de Salvador Espriu) al stand del Gremi de LLibreters de Vell

Els arguments que hom utilitzà perquè es pogués comptar amb l’autorització fou el fet que es volia separar la presència al carrer de les llibreries de vell i les de nou, de manera que les de vell farien la Fira, mentre que Sant Jordi, el Día del libro, es mantindria només per a les de nou, com així ha estat des de llavors. L’altre argument fou que la Fira estaria controlada per la professionalitat dels llibreters de vell i no hi hauria rampoinistes que poguessin donar mala imatge de la ciutat. I el darrer argument fou el de magnificar amb aquesta fira les Festes de la Mercè (en una època en que la festa major de Barcelona era més aviat magre en actes públics per dir-ho d’alguna manera) i alhora la commemoració de Sant Jeroni, patró dels llibreters. Les autoritats municipals acceptaren la celebració de la Fira però només per un any, no prorrogable. És per això que en el cartell de Ramon Borrell (un famós exlibrista del moment) no consta que sigui la primera fira d’un projecte de continuïtat. La participació inicial fou la de 22 llibreters i quan s’aconseguí l’autorització per a l’any següent – ja que es veu que la fira agradà a les autoritats- els participants augmentaren significativament, passant a ésser 41 llibreters.

Aquests inicis foren molt supervisats per les autoritats que tenien l’afany controlar qualsevol activitat pública... i privada. Per això el 1954 hi hagué bastant de rebombori ja que la policia va fer una inspecció per sorpresa i trobà que diversos llibreters venien llibres prohibits. Aquest incident va fer perillar la continuïtat de la Fira ja que hi havia l’absoluta prohibició de comercialitzar revistes i llibres pornogràfics, publicacions contràries a la religió catòlica, llibres contraris al Movimento Nacional i tendenciosos en aspectes morals. No és estrany, però, perquè precisament si hom es volia abastir d’aquest tipus de publicacions havia d’acudir als llibreters de vell, que en tenien del temps de la República o fins i tot d’èpoques anteriors. Fent mans i mànigues aconseguiren justificar-se i dir que no sabien que aquells llibres estaven prohibits i d’aquesta manera poder escapolir-se del tancament de la Fira. Això sí, no es van lliurar de la corresponent sanció administrativa contra els llibreters enxampats. I és que durant un temps els llibres dels llibreters de vell foren l’única font que hi hagué a l’entorn de tota mena de temàtiques prohibides.

El nombre de participants a la Fira ha anat variant, i a vegades ha estat motiu de controvèrsia entre els qui volien que també s’hi afegissin els llibreters d’ocasió i els que no. Així, doncs, en el moment més culminant de la Fira van arribar a ser una vuitantena de participants, mentre que en l’edició actual en són 39 comptant tant els llibreters de vell com els d’ocasió.

 Monument al llibre de Joan Brossa (1994), Passeig de Gràcia / Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona

La Fira s’anà consolidant i de mica en mica s’anà fent més popular. El 1963 hi van concórrer tres llibreters de Madrid (la Fira de Madrid només es convoca des del 1989) i de mica en mica deixà de ser exclusivament barcelonina per passar a ser més àmplia incorporant-hi comerciants de la resta de Catalunya i d’Espanya. Aquesta consolidació i empenta els portà el 1965 fins i tot a proposar a l’Ajuntament la instal·lació d’un monument al llibre i aportaren un projecte de Josep Cañas. Malgrat que tot estava emparaulat, d’aquest monument no se’n piulà res més. No fou fins molt després, el 1994, que s’instal·la el genial monument de Joan Brossa que representa el llibre com un saltamartí, símbol que malgrat l’adversitat atzarosa el llibre (la llibertat, la saviesa... ) sempre es manté dempeus. A sota d’aquest monument és on s’instal·len les signatures dels diversos escriptors que han fet el pregó de la Fira de Barcelona, com enguany ho ha fet en Màrius Serra.

Un altre element d’interès de la Fira d’enguany és la col·lecció de cartells de la Fira que han aconseguit reunir. S’hi fa palès que, al llarg dels 60 anys, hi han col·laborat molts artistes de diverses tendències estilístiques. Precisament un dels al·licients per a la visita al passeig de Gràcia és que en el gran stand del Gremi hi han exposats els 60 cartells de totes les convocatòries per ordre cronològic, el que permet copsar l’evolució dels gustos dels llibreters de vell, o si més no de les juntes directives del Gremi. Per al meu gust i generalitzant una mica, els primers cartells foren una mica massa conservadors, malgrat que a partir del 1961 s’encarregà el cartell a artistes com Tharrats. Amb tot, encara va costar una mica més que els grans artistes col·laboressin en els cartells, però a partir de la segona meitat dels 70 podem veure la participació d’artistes reconeguts com ara Tàpies, Cuixart, Clavé, Todó, Mariscal, Ràfols Casamada, Montserrat Gudiol, Perico Pastor, Genovart, Viladecans, Pere Pruna, Huget, Toni Catany, Brossa, etc. L’altre detall que es pot observar és el canvi del castellà al català en els textos del cartell a partir del 1974.

 

Així, doncs, no us perdeu l’ocasió de fer una passejada per aquest stand del Gremi que cada any des del 1978 intenta fer un monogràfic a l’entorn d’alguna temàtica relacionada amb el col·leccionisme i la bibliofília. És una petita exposició que sempre ha pecat de tenir poc espai per a exhibir les belleses sorgides de les impremtes i que enguany en fer els 60 anys s’ha ampliat per enquibir-hi els cartells. Esperem que aquest precedent tingui repercussió en futures edicions i sigui el tret de sortida per a mostres més completes i exposades en un espai més ampli.

  Punt de reciclatge. Llibres solidaris de l'UNICEF

Tampoc us perdeu la caseta de Punt de reciclatge, Llibres solidaris que dirigeix l'UNICEF des de fa uns anys i que permet que els hi porteu els llibres que us sobren a casa (perquè els heu llegit o teniu molt clar que no els llegireu mai!) i donar-los. L'UNICEF el que fa és vendre'ls a preus molt econòmics (d'1 a 5 € sinó recordo malament) en funció del llibre i així recaptar diners per a la seva tasca. És un altre molt bon lloc per remenar i triar algun llibre que està molt bé (actual o vell) i a un preu més que competitiu.

 Punt de llibre de la 60a Fira del Llibre d'ocasió antic i modern

En fi, aprofitant que la Fira feia 60 anys, he volgut recollir aquesta breu informació de la seva llarga història i sobretot animar-vos a anar a buscar allò que no sabeu que necessiteu o que us agradaria tenir, perquè anar-hi amb una idea molt clara del que hom vol trobar sol acabar amb una petita frustració. I sobretot tingueu paciència amb certes empentes i aglomeracions que en hores puntes es formen (succeeixen sobretot en festius i en horaris de sortida de la feina) i amb el tarannà d’algun llibreter que a vegades es pot excedir en les formes bé sigui per cansament, avorriment, estat d’alerta permanent... o per caràcter! Malgrat això, la immensa majoria estan més interessats en guanyar clientela nova i formar nous bibliòfils, que no pas a espantar-los com passava fa uns anys quan alguns llibreters (només uns quants, afortunadament) que et tractaven a vaqueta.

En fi, remeneu i trieu el que pugueu perquè de preus n’hi ha per a totes les butxaques. Esperem que tingueu una bona Fira. Ah, i endavant amb la 61 Fira del Llibre Vell i d’Ocasió de la qual esperem gaudir l’any que ve!

Per a més informació de tota mena visiteu el blog del Diari d'un llibre vell i el seguiment que en fa de la Fira.