dilluns, 19 setembre de 2011

La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona (2011), seixanta anys al carrer


 Cartell d'enguany, obra de Perico Pastor

Aquest cap de setmana s’ha inaugurat la 60a Fira del Llibre d’Ocasió antic i Modern, que es mantindrà oberta fins el proper 2 d’octubre, amb els llibres com a protagonistes d’una presència ininterrompuda al carrer organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. En un inici la Fira s’instal·là al davant de la Universitat de Barcelona -o per la zona en funció de l’any- i posteriorment es traslladà a la Rambla Catalunya (1970) per passar definitivament al Passeig de Gràcia (1972) d’on no s’ha bellugat més. Les dates sempre han coincidit amb les festes de la Mercè i les de Sant Jeroni, patró dels llibreters, malgrat que l’inici i el final de la Fira sempre ha tingut una certa mobilitat.


Aquesta fira és de les més antigues d’Europa sinó la que més. Si bé a Barcelona hi havia una certa tradició d’estar al carrer venent llibres, ja fos a les parades de Santa Mònica (després traslladades al carrer Diputació), al Mercat de Sant Antoni o als Encants Vells, mai no s’havia plantejat prendre el carrer per uns dies, i omplir-lo de parades de llibres vells i d’ocasió. Així, doncs, el 1952 uns quants llibreters de vell, encapçalats per Masegosa, Millà (l’única llibreria que ha sobreviscut a tots aquests anys) i Alum, van demanar a l’Ajuntament autorització per celebrar una fira d’aquestes característiques. Recordem que en aquella època els sindicatos verticales englobaven –amb un criteri poc clar- gent que tenia alguna cosa en comú, però en un sentit molt ampli. Per això els llibreters de vell només tenien una vocalia dintre del sindicato i fou tota una filigrana diplomàtica aconseguir poder demanar una fira al carrer.

 Material de la història de la Fira (destaca el pregó manuscrit de Salvador Espriu) al stand del Gremi de LLibreters de Vell

Els arguments que hom utilitzà perquè es pogués comptar amb l’autorització fou el fet que es volia separar la presència al carrer de les llibreries de vell i les de nou, de manera que les de vell farien la Fira, mentre que Sant Jordi, el Día del libro, es mantindria només per a les de nou, com així ha estat des de llavors. L’altre argument fou que la Fira estaria controlada per la professionalitat dels llibreters de vell i no hi hauria rampoinistes que poguessin donar mala imatge de la ciutat. I el darrer argument fou el de magnificar amb aquesta fira les Festes de la Mercè (en una època en que la festa major de Barcelona era més aviat magre en actes públics per dir-ho d’alguna manera) i alhora la commemoració de Sant Jeroni, patró dels llibreters. Les autoritats municipals acceptaren la celebració de la Fira però només per un any, no prorrogable. És per això que en el cartell de Ramon Borrell (un famós exlibrista del moment) no consta que sigui la primera fira d’un projecte de continuïtat. La participació inicial fou la de 22 llibreters i quan s’aconseguí l’autorització per a l’any següent – ja que es veu que la fira agradà a les autoritats- els participants augmentaren significativament, passant a ésser 41 llibreters.


Aquests inicis foren molt supervisats per les autoritats que tenien l’afany controlar qualsevol activitat pública... i privada. Per això el 1954 hi hagué bastant de rebombori ja que la policia va fer una inspecció per sorpresa i trobà que diversos llibreters venien llibres prohibits. Aquest incident va fer perillar la continuïtat de la Fira ja que hi havia l’absoluta prohibició de comercialitzar revistes i llibres pornogràfics, publicacions contràries a la religió catòlica, llibres contraris al Movimento Nacional i tendenciosos en aspectes morals. No és estrany, però, perquè precisament si hom es volia abastir d’aquest tipus de publicacions havia d’acudir als llibreters de vell, que en tenien del temps de la República o fins i tot d’èpoques anteriors. Fent mans i mànigues aconseguiren justificar-se i dir que no sabien que aquells llibres estaven prohibits i d’aquesta manera poder escapolir-se del tancament de la Fira. Això sí, no es van lliurar de la corresponent sanció administrativa contra els llibreters enxampats. I és que durant un temps els llibres dels llibreters de vell foren l’única font que hi hagué a l’entorn de tota mena de temàtiques prohibides.


El nombre de participants a la Fira ha anat variant, i a vegades ha estat motiu de controvèrsia entre els qui volien que també s’hi afegissin els llibreters d’ocasió i els que no. Així, doncs, en el moment més culminant de la Fira van arribar a ser una vuitantena de participants, mentre que en l’edició actual en són 39 comptant tant els llibreters de vell com els d’ocasió.

 Monument al llibre de Joan Brossa (1994), Passeig de Gràcia / Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona

La Fira s’anà consolidant i de mica en mica s’anà fent més popular. El 1963 hi van concórrer tres llibreters de Madrid (la Fira de Madrid només es convoca des del 1989) i de mica en mica deixà de ser exclusivament barcelonina per passar a ser més àmplia incorporant-hi comerciants de la resta de Catalunya i d’Espanya. Aquesta consolidació i empenta els portà el 1965 fins i tot a proposar a l’Ajuntament la instal·lació d’un monument al llibre i aportaren un projecte de Josep Cañas. Malgrat que tot estava emparaulat, d’aquest monument no se’n piulà res més. No fou fins molt després, el 1994, que s’instal·la el genial monument de Joan Brossa que representa el llibre com un saltamartí, símbol que malgrat l’adversitat atzarosa el llibre (la llibertat, la saviesa... ) sempre es manté dempeus. A sota d’aquest monument és on s’instal·len les signatures dels diversos escriptors que han fet el pregó de la Fira de Barcelona, com enguany ho ha fet en Màrius Serra.


Un altre element d’interès de la Fira d’enguany és la col·lecció de cartells de la Fira que han aconseguit reunir. S’hi fa palès que, al llarg dels 60 anys, hi han col·laborat molts artistes de diverses tendències estilístiques. Precisament un dels al·licients per a la visita al passeig de Gràcia és que en el gran stand del Gremi hi han exposats els 60 cartells de totes les convocatòries per ordre cronològic, el que permet copsar l’evolució dels gustos dels llibreters de vell, o si més no de les juntes directives del Gremi. Per al meu gust i generalitzant una mica, els primers cartells foren una mica massa conservadors, malgrat que a partir del 1961 s’encarregà el cartell a artistes com Tharrats. Amb tot, encara va costar una mica més que els grans artistes col·laboressin en els cartells, però a partir de la segona meitat dels 70 podem veure la participació d’artistes reconeguts com ara Tàpies, Cuixart, Clavé, Todó, Mariscal, Ràfols Casamada, Montserrat Gudiol, Perico Pastor, Genovart, Viladecans, Pere Pruna, Huget, Toni Catany, Brossa, etc. L’altre detall que es pot observar és el canvi del castellà al català en els textos del cartell a partir del 1974.

 

Així, doncs, no us perdeu l’ocasió de fer una passejada per aquest stand del Gremi que cada any des del 1978 intenta fer un monogràfic a l’entorn d’alguna temàtica relacionada amb el col·leccionisme i la bibliofília. És una petita exposició que sempre ha pecat de tenir poc espai per a exhibir les belleses sorgides de les impremtes i que enguany en fer els 60 anys s’ha ampliat per enquibir-hi els cartells. Esperem que aquest precedent tingui repercussió en futures edicions i sigui el tret de sortida per a mostres més completes i exposades en un espai més ampli.


  Punt de reciclatge. Llibres solidaris de l'UNICEF

Tampoc us perdeu la caseta de Punt de reciclatge, Llibres solidaris que dirigeix l'UNICEF des de fa uns anys i que permet que els hi porteu els llibres que us sobren a casa (perquè els heu llegit o teniu molt clar que no els llegireu mai!) i donar-los. L'UNICEF el que fa és vendre'ls a preus molt econòmics (d'1 a 5 € sinó recordo malament) en funció del llibre i així recaptar diners per a la seva tasca. És un altre molt bon lloc per remenar i triar algun llibre que està molt bé (actual o vell) i a un preu més que competitiu.

 Punt de llibre de la 60a Fira del Llibre d'ocasió antic i modern

En fi, aprofitant que la Fira feia 60 anys, he volgut recollir aquesta breu informació de la seva llarga història i sobretot animar-vos a anar a buscar allò que no sabeu que necessiteu o que us agradaria tenir, perquè anar-hi amb una idea molt clara del que hom vol trobar sol acabar amb una petita frustració. I sobretot tingueu paciència amb certes empentes i aglomeracions que en hores puntes es formen (succeeixen sobretot en festius i en horaris de sortida de la feina) i amb el tarannà d’algun llibreter que a vegades es pot excedir en les formes bé sigui per cansament, avorriment, estat d’alerta permanent... o per caràcter! Malgrat això, la immensa majoria estan més interessats en guanyar clientela nova i formar nous bibliòfils, que no pas a espantar-los com passava fa uns anys quan alguns llibreters (només uns quants, afortunadament) que et tractaven a vaqueta.


En fi, remeneu i trieu el que pugueu perquè de preus n’hi ha per a totes les butxaques. Esperem que tingueu una bona Fira. Ah, i endavant amb la 61 Fira del Llibre Vell i d’Ocasió de la qual esperem gaudir l’any que ve!

Per a més informació de tota mena visiteu el blog del Diari d'un llibre vell i el seguiment que en fa de la Fira.

37 comentaris:

  1. Bon apunt, per variar. M'ha agradat el repàs a la història d'aquesta fira i les recomanacions del final (no sé si m'ha agradat més això de no-buscar o el tema de la paciència). Com moltíssima gent, cada any hi passo i és fàcil trobar-hi algú conegut que pots esquivar darrere un llibre o saludar :) A més, és una fira que coincideix amb el meu aniversari de manera que l'excusa per comprar o deixar-me regalar algun llibre és encara més fàcil.

    ResponElimina
  2. Una cita anual ineludible. Un plaer difícil de comparar a cap altre. Sempre a la recerca d'alguna curiositat o d'alguna meravella oculta entre les muntanyes de llibres. Molta màgia.

    ResponElimina
  3. Marta,
    Si et coincideix la Fira amb el teu aniversari i et trobes a algú (sobretot si és home) li has de dir directament que és el teu aniversari i que vols un llibre. Si a més li dius quin vols no tindrà dubtes! Ja saps que als homes els ho has de dir tot... ;-)

    ResponElimina
  4. Enric,
    Si, té certa màgia malgrat totes les dificultats i les muntanyes de llibres per a remenar. A vegades pots tenir la síndrome de Stendal i perdre el cap. S'ha de ser més o menys racional i primer mirar, remenar i després veure què és el que més interessa. La teoria és bona, la pràctica...

    ResponElimina
  5. Jo sento alèrgia pel llibre vell, però l'exposició potser sí que la visitaré. Per a quan la fira de l'e-book vell i d'ocasió?

    ResponElimina
  6. Allau,
    Al·lèrgia física o espiritual?
    Sobre els e-book tranquil, aviat totes les andròmines electròniques seran de saldo perquè sortiran sistemes nous. Com a mínim espero que les multinacionals facin compatibles els sistemes antics amb els nous. Mentrestant els qui no tenim al·lèrgia al llibre vell (ni física ni espiritual) anirem gaudint de la Fira...

    ResponElimina
  7. Allau,
    Així res a dir! És que la meva dona té al·lèrgia física a la pols i als àcars dels llibres vells... :-(
    De totes maneres sempre tens l'exposició i el "punt de reciclatge del llibre solidari" on pots portar els llibres nous que ja no t'interessin i guanyar una mica d'espai.

    ResponElimina
  8. Tot i que treballo al costat, tb he passat per la fira aquest fi de setmana amb la calma. Tb m'ha agradat especialment la carpa dels cartells. Està bé, pq crec que l'expo, pot resultar interessant i curiosa, per a molts públics, tant especialitzats com mès pupulars...
    Jo aprofito aquesta fira per comprar llibre de reculls de gravats, estampes, il·lustracions,... per fer dissenys i collage, tb contes de saldo per els meus nevots....
    Una abraçada-

    ResponElimina
  9. Rokins,
    El millor de la fira és que trobes llibres de tot tipus i amb els d'ocasió no tens remordiments per després utilitzar-los per la feina, tunejar-los... A més, és un bon moment per a comprar llibres infantils que estiguin bé malgrat que a vegades n'hi cadascun que sembla que competeixin a fer la il·lustració més lletja!

    ResponElimina
  10. Dan ganas de ir e iré y además siempre aprendo alguna cosa leyendo tus entradas: ¿un saltamartí es un tentetieso?.
    Ésta no la sabía...

    ResponElimina
  11. Pombolita,
    És un passeig agradable anar-hi i gaudir dels llibres. I sí, una saltamartí és un tentetieso.

    ResponElimina
  12. Un post complet (com sempre) i una bona notícia. M'hi passaré a cercar Prietos, Twains i altres fetitxes personals, i ja de pas, saludaré al senyor del bigoti, ara que és a punt de fer-se famós. Caldrà afegir la seua frase a altres que ja formen part del bagatge cultural, com "A la mierda" o "Tu siempre negativo, nunca positivo". Proposo un concurs per dissenyar una samarreta ad hoc.

    ResponElimina
  13. Em dónen ganes de proposar una trobada blogaire per visitar la fira...

    ResponElimina
  14. Si algú "pilla" un Fulles d'herba de Whitman en català que avisi eh! Dubto que pugui baixar :(

    Per cert, segons el cartell, només hi van senyors d'una certa edat i amb levita a la Fira? (només era per tocar el potet, of course)

    ResponElimina
  15. Leblansky,
    Aquests que busques ja estan localitzats... arribes tard! Haw, haw...
    Podries proposar un concert davant del senyor del bigoti. De moment ja tenim el pianista...

    ResponElimina
  16. Eulàlia,
    Quedar podem quedar sense cap mena de problema però està demostrat que els interessos són diversos i que llavors es queda per anar a la Fira i després a cada parada cadascú li dedica el temps que pot en funció del material que hi ha. Això fa que quedar estigui bé, com sempre, però el seguiment de la fira sigui un caos!

    ResponElimina
  17. Clídice,

    A Llibres del Mirall és l'únic lloc on tenen aquest llibre amb versió del 1910. A 50 €. Si no el tenen a la Fira el tenen al magatzem.

    Ep, no se m'havia acudit fer una estadística sexuada dels protagonistes dels cartells (llevat dels abstractes). No està malament aquesta proposta malgrat que qui hi va siguin tant homes com dones però els tòpics són els tòpics fins i tot pels artistes més "progres"!

    ResponElimina
  18. Com et pots imaginar ja coneixia la fira. El que passa és que tu i jo som bibliófils desde perspectives diferents. Recomanes alguna edició d'alguna època (l'autor i el text ja sé que fet i fet donen igual)? :) Faig broma.
    Espero que trobis algún exemplar que t'agradi.

    ResponElimina
  19. Allau, la Fira no està pas renyida amb material nou de trinca. En determinades parades pots trobar llibres ben nous... i en d'altres, els llibres vells els venen embolicats en cel·lofana, de forma que els pots obrir com si fossin llibres nous :)

    ResponElimina
  20. Res a afegir, m'encanta aquesta fira des de sempre, em sap greu que no hi hagi tantes parades com abans, però el món ha canviat.

    ResponElimina
  21. Eduard,
    És curiós però ser un bibliòfil diferent marca les lectures diferents que ningú fa. Llegint autors rars i llibres rars provoca que coneguis coses que la gent et pregunta: i això, com ho saps? I el problema és que moltes vegades no saps de quina lectura heterodoxa ho has tret!
    Que tinguis una bona fira.

    ResponElimina
  22. Xavier i Allau,
    Si, hi ha una quantitat no menyspreable de llibreters d'ocasió amb llibres a molt bon preu (a vegades a preus increïbles) nous de trinca.

    ResponElimina
  23. Júlia,
    Si, hi ha menys parades però el cert és que el lloguer de l'espai ha de ser car i els temps no són com abans. Si tothom nota la crisi, ells que venen llibres peculiars encara ho han de notar més i no tothom deu estar disposat a fer aquest plus a més del que ha de costar muntar i desmuntar la parada, estar-s'hi uns quants dies encara que plogui, faci vent... En fi, has de tenir clar que vols anar a la fira i a més creure que tindràs un marge comercial suficient per a entomar-ho tot.

    ResponElimina
  24. M'has despertat la nostàlgia. Malauradament no podré anar aquest any a la Fira, magnífica excusa per passar uns dies en aquesta ciutat que tant estimo. Molt bona la teva història de la Fira.
    ¡ Bona pesca!
    Una abraçada.
    Alfonso

    ResponElimina
  25. Crec que també pesa que aquest mercat té avui un bon servei a internet, de vegades ho he sentit comentar a llibreters del mercat de Sant Antoni, que es refien més de la xarxa que de les fires.

    ResponElimina
  26. Bach,
    Quan vinguis a pescar al Passeig de Gràcia avisa'm que anirem plegats!

    ResponElimina
  27. Júlia,
    Internet és per trobar allò que busquem concretament (que està més que molt bé!) i les llibreries i aquesta Fira per a (com diu en Bach) pescar el que puguem. Ambdues opcions són molt bones però la realitat fa que cada vegada més internet sigui una part força important dels llibreters de vell. És més, tots ho diuen.

    ResponElimina
  28. Galderich-

    Me llama la atención la edad de la Feria, sesenta años se dice fácil. Debe de ser un record para feria de ocasión, incluso a nivel mundial.
    Mis mejores deseos para que la feria este llena de muy buenos hallazgos-

    Saludos.

    ResponElimina
  29. Marco Fabrizio,
    Per això enguany m'he animat a fer l'apunt sobre la Fira. Seixanta anys no es fan cada dia i menys en aquest món de llibres!

    ResponElimina
  30. Només quatre cosetes ( o més):
    -L’explicació i història de la Fireta ( abans Fira) està força bé.
    -Rampoines s’han troven unes quantes.
    - “ primer mirar i remenar”, això és consubstancial amb les Fires.
    -Crec que la Fira del ebook serà virtual, i com més virtual millor, però mai serà celestial com les Fires de Llibres Vells.
    -Sembla que a Madrid l’espai que lloguen als llibreters és molt més barat que a Barcelona.
    -Tot i “ el bigotis” i com va dir el Humphrey, la tornaré a tocar tantes vegades com pugui, doncs és una molt bona cançó.
    -No hi pensava tornar, però m’has convençut.
    -Malgrat tot l’altre dia vaig trobar, per mi, petites joies.
    -Crec que hi ha 35 paradetes, però les tornaré a comptar.
    -També crec que llibreters com “ el bigotis” cada dia n’hi ha menys, però.
    -Seria interessant que en comptes d’una en fessin dues o més, més curtes, tipus Paperantic.
    -Abans feien petits opuscles dedicats a les Fires, molt interessants, crec que haurien de tornar a fer-los, encara que només portessin un parell de discursos del dia de la inauguració i quatre dibuixets.
    -En altres Fires ( Sevilla, Madrid,…)editen no opuscles, sinó llibres, aquí a Barcelona ho trobo molt a faltar.

    ResponElimina
  31. Biblioaprenent,

    Veig que més o menys estem d'acord i que lamentem que hagi poques parades. Si n'hi ha més millor per remenar però això no depèn de nosaltres sinó que els llibreters de vell es vegin en cor de llogar la parada i si com dius a Madrid és més barat... En fi, s'hauria de parlar amb l'Ajuntament de Barcelona per tal que ajustin més els preus o amb qui sigui. Els del gremi suposo que els deu interessar en que siguin el més barates possibles.

    Sobre els opuscles tinc entès que publicaran el pregó d'en Màrius Serra però no ho sé segur.

    I sobre els llibres que publiquen a Madrid d'aquí a unes setmanes espero publicar-ne una crítica (molt positiva) perquè el llibre s'ho val i és per treure'n suc. Serà un llibre de referència al contrari d'altres que han publicat i que eren insubstancials.

    En fi, a gaudir quan hi tornis Sam!

    ResponElimina
  32. Ho dels preus m'ho va dir un llibreter de l'àrea de Barcelona, i la diferència és bastant gran.
    Malgrat tot la setmana vinent hi tornaré a tocar-la.
    Per cert, volia enviar-te un correu, però no sé on.

    ResponElimina
  33. Biblioaprenent,
    El tema preus segur que és així.
    Sobre el contacte, envia-me'l al correu que consta a la subscripció directa a la columna de la dreta, a la banda alta.

    ResponElimina
  34. Sempre a destemps vaig, torno de sentir en MCastells als Lluïssos i ha estat un gaudi llegir la teva crònica detallada de la Fira. Fas una feina que no té preu. Gràcies for ever!

    ResponElimina
  35. Ninona,
    No hi ha temps ni destemps en els blocs. Sempre hi són.
    Aquest diumenge estava jo als Lluïsos de Gràcia...

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols