dilluns, 16 d’abril del 2012

Rotlles protectors d'Etiòpia, la cultura gràfica d'una Àfrica àgrafa



A l’Ester i en Josep Maria, de la llibreria La Ploma 

Aquests dies la República de les Lletres està de celebració ja que una petita llibreria del barri de la Sagrada Família, ha fet 25 anys. Vull unir-me a aquesta celebració de La Ploma que l’Ester i en Josep Maria van obrir ja fa molt de temps i que amb tenacitat i contra totes les adversitats (que han estat moltes), han tirat endavant un projecte cada vegada més viu. Dintre de la seva evolució de papereria a llibreria van especialitzar-se en literatura de l’Àfrica Negra i avui ho tenen gairebé tot el que es publica en català i castellà -i alguna cosa en francès i anglès- sobre aquest àmbit geogràfic i per això s’han convertit en un punt de referència barcelonina com a llibreria especialitzada.


Per aquest motiu avui els dedico aquest apunt sobre uns escrits de l’Àfrica Negra on per motius històrics la transmissió literària s’ha produït majoritàriament de forma oral llevat de les zones d’influència islàmica o cristiana com és el cas d’Etiòpia. Aquest punt és important perquè moltes vegades jutgem els pobles àgrafs (sense escriptura) com a incultes menystenint tot el seu llegat cultural oral. La mateixa paraula d’analfabet té unes connotacions negatives i és per això que sempre intento utilitzar el tecnicisme àgraf que és no és ofensiu. De fet, la tradició oral l’han tingut tots els pobles, europeus inclosos, i no ha estat fins el s. XIX que hom va poder fixar aquesta tradició gràcies als etnòlegs que veient que aquest patrimoni corria el perill de desaparèixer van fer mans i mànigues per a deixar-ne el record. Recordem que Joan Amades sempre deia que ell el que feia era fixar com era Catalunya a mitjans del s. XIX, època del record familiar però no com era la Catalunya més anterior.


El cas d’Etiòpia és significatiu si tenim en compte que per a Occident fou tot un mite a l’Edat Mitjana de tal manera que a l’Atlas de Cresques Abraham (1375) també hi surt referenciat com el Regne del Preste Joan.  Hom pensava que aquest regne cristià estava aïllat per territoris musulmans i se l’imaginaven tant cap a l’Índia com a Àfrica, però el que importava era la seva resistència a la pressió musulmana. Quan els portuguesos arribaren a Etiòpia el s. XIV pensaren que finalment l’havien trobat ja que els seus habitants, malgrat estar aïllats entre musulmans, practicaven el cristianisme en unes variants coptes, d’origen egipci. Aquesta tradició cristiana li permeté conservar una llengua i una grafia d’origen semítics que són les que encara avui perviuen. Fins i tot a Etiòpia hi va haver una minoria jueva negra, els falacha.


Per tradició copte el nord de l’actual Etiòpia va desenvolupar una escriptura pròpia per a la seva llengua sagrada, el Ge’ez -amb la que han pogut deixar escrita tota la seva litúrgia i els textos sagrats-, i les llengües que es parlen a la regió. Dintre dels manuscrits més usuals es troben els anomenats rotllos protectors que són uns talismans amb una clara finalitat mèdica i màgica alhora. Aquests talismans tenen una funció mèdica i hom els atribueix un origen proper al Rei Salomó que hauria heretat la ciència per a la seva confecció des dels temps de la Creació. De fet, però, aquests talismans sembla ser que es van començar a realitzar cap al s. XVIII però aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies.


Els talismans són allargats i realitzats en pell de cabrit o xai de tres tires d'igual llargària i unides per una espècie de sutura-cordill, també de pell. En ser una pell que no ha estat assonada amb productes químics sinó que la pell ha estat afaitada, raspada i escatada desprèn una intensa fortor molt agradable al nas d'un bibliòfil. Aquests rotllos oscil·len entre una amplada de  6,3 i els 27 cm. mentre que la llargada sempre correspon a la que mesura del destinatari del rotlle protector.


La confecció d’aquests rotllos protectors es realitza per un clergue especialitzat que ha de tenir en compte moltes coses en la seva elaboració, procés anomenat tebàb, saviesa en Ge’ez. En primer lloc mira l’horòscop del beneficiari i en funció d’això s’elabora tot el rotllo. El primer que es fa és triar el color de la pell del xai o la cabra que s’han de sacrificar per treure’n el pergamí que ha estat l’únic suport que hom ha utilitzat fins fa ben poc i és per això la seva utilització en uns rotllos de tipus popular no és un luxe sinó un material banal.

 
Clergue dissenyant un rotlle protector a partir d'un model previ (Fotografia de Le roi Salomon et les maîtres du regard...)


Una vegada preparada la tira del rotlle el clergue dissenya els dibuixos que van a dalt, al mig i a baix. Determinada la concepció espaial del rotlle s’escriu el text que comença amb la invocació d’Amb el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant. Els falaches, jueus etíops, que també en feien (ara són gairebé tots a Israel) utilitzaven la fórmula: Déu sigui beneït, el Déu d’Israel, el Déu de totes les ànimes i tots els cossos. Les pregàries interiors s’adapten a la persona a ser protegida per aquest talismà i és el clergue qui les decideix. En lletres vermelles hom escrivia el destinatari del rotlle i altres elements claus per a la protecció.


Aquests rotllos protectors en principi són personals i van destinats únicament a una persona i es mana la seva confecció amb problemes vinculats a malalties, a la maternitat i lluita contra l’esterilitat o destinats també per a la salut dels infants. Per aquest motiu el rotlle es porta penjat del coll en uns recipients de cuir o bé es posen dintre del bressol de la criatura a protegir. En alguns casos i en algunes zones els rotlles s’utilitzen de manera comunitària per a protegir una família en cas d’epidèmia i es situa a l’entrada de la llar familiar a protegir. Per a que aquest rotlle tingui totes les seves virtuts els caps d’any són soterrats per a guardar tota la seva energia i treure’ls quan convingui.

Full de model per a les figures dels rotlles protectors (Fotografia de Le roi Salomon et les maîtres du regard...)

A més d’una cal·ligrafia molt característica, el que és molt interessant són els dibuixos que acompanyen els rotlles. Temàticament poden ser molt variats però dominen els àngels (sobretot l’Arcàngel Sant Miquel amb l’espasa) encapçalant els rotlles. A més de sants i personatges de l’Antic Testament hi podem trobar altres personatges negatius com el dimoni o el les figures de Gog i Magog. Malgrat que puguem determinar alguns dels seus personatges hem de ser conscients que de moltes formes antropomòrfiques o abstractes en desconeixem el seu significat.


Estèticament el que més sobta d’aquests rotlles és la pervivència de la geometrització dels cossos i les formes seguint un impuls vital més propi de l’Àfrica Negra animista que no pas del cristianisme. I precisament aquesta barreja és la que ens captiva i ens fascina. La utilització de colors foscos (negres, marró, vermell...) acaben de donar una pàtina encara més arrelada a tot el món màgic de les màscares africanes que dansen un ball de sincretisme formal i conceptual amb el cristianisme. Tot plegat amanit amb unes característiques naïfs que multipliquen aquest atractiu que ens produeixen els rotllos protectors que són un aiguabarreig estètic i cultural, tot ben carregat de màgia.



BIBLIOGRAFIA:

VARIS AUTORS. Els tresors del país de la reina de Sabà. L'art cristià d'Etiòpia. Girona, Caixa de Girona, 2001

VARIS AUTORS. Le roi Salomon et les maîtres du regard. Art et médecine en Éthiopie. París, Réunion des Musées Nationaux, 1992.

35 comentaris:

  1. ¿Es ústed el propietario del rollo que ilustra este interesante artículo? Si es así, le agradecería que me deje visitarlo para poder apreciar en vivo su belleza visual y, por lo que comenta, olfativa.

    ResponElimina
  2. Xavier,
    Aquests bibliòfils, a la que sentiu que un llibre fa olor ja us hi abrauneu!

    ResponElimina
  3. Quin rotllo (rotlle o rotlo) d'apunt, Pisco! :D

    ResponElimina
  4. Normalmente ya todo bibliófilo piensa de sí mismo que muy normal no es, pero sólo tiene que juntarse con otros bibliófilos para descubrir que siempre hay alguien todavía más raro. "Ojiplático" me he quedado con este rollo, Galderich. Los modos de representación de las imágenes deben proceder de una tradición figurativa antiquísima, porque recuerdan a los manuscritos iluminados norteafricanos de la alta edad media (usando nuestra periodización), con los que a veces se ha relacionado la miniatura hispánica más antigua. Aunque ya lo tengo algo oxidado, de cuando trabajé sobre los códices de Beato de Liébana me acuerdo del fragmento de Silos, de finales del IX, que muestra un modo de representación muy similar al que todavía refleja este rollo. ¡Sorprendente!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Urzay, el regusto a la miniatura altomedieval de estas ilustraciones es todo una tentación. Cronológicamente quedan muy lejos pero estilísticamente...

      Elimina
  5. Respostes
    1. Javier, gracias y esperamos que los siguientes también sean de tu agrado. Un abrazo.

      Elimina
  6. Me parecen preciosos y muy decorativos, es más, y he pensado que si no vendo mis cosas voy a empezar a hacer rollos similares pero para agnosticos, sólo textos poéticos o filosóficos.
    Lo digo en serio, ya te consultaré con los materiales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita,
      Ha, ha... ja et veig vestida de monja en un scriptorium! Ja en parlarem!

      Elimina
  7. Molt bona entrada! Les cultures africanes són una de les meves assignatures pendents. Realment aquests rotllos semblen d'allò més interessants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      Àfrica és la nostra assignatura pendent i quan més la coneixem més ens adonem del que la desconeixem i així ens va... i així els va malauradament!
      El rotllos no sé si són interessants o no, no en tinc cap traducció, però estèticament són molt atractius.

      Elimina
  8. Etiòpia és un país fascinant. En un sol territori s'apleguen algunes de les característiques més primitives de les religions del Llibre. I no només pel que fa als ritus i els escrits: també l'arquitectura té aspectes del tot singulars; només cal veure les esglésies excavades a la roca del sòl.

    És un país molt sincrètic i ple de llegendes. La història dels falasha, sense anar més lluny, està envoltada de misteris al voltant de Salomó i la reina de Saba.

    Hauré de passar per aquesta llibreria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no he parlat de l'arquitectura d'Etiòpia per no allargar-me però és molt curiós veure com a l'actualitat en les seves esglésies continuen fent servir llibres de pergamí manuscrits que tothom porta penjats al coll.

      Passa't per la llibreria i sempre trobaràs quelcom que els teus interessos són més que múltiples!

      Elimina
  9. Galderich.

    Al mirar documentales sobre los cristianos en Etiópia, en el momento que se observan sus peculiares escritos, todo pasa a segundo plano y surge la inevitable pregunta: ¿cómo hacerse de alguna de esas maravillas?
    ¡Preciosas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      Discrepo que los manuscritos superen en maravilla a las iglesias rupestres de Etiopia... ¡quizá las igualen! ;-)

      Elimina
  10. Me ha encantado como siempre, (por cierto ya leo el catalán a una velocidad considerable) y me ha gustado el uso de la palabra ágrafo para despejar cualquier connotación negativa de analfabeto.

    Feliz cumpleaños a la librería y la visitaré cuando me pase por Barcelona.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bibliotranstornado,
      Recuerda que siempre tienes el traductor de Google en el lateral dispuesto a hacer una traducción que aungue no sea la perfecta si que ayuda muchísimo. A pesar de ello tienes razón que después de leer unos cuantos apuntes la lectura mejora que es lo que me pasa con Rui de Portugal. ¡Creo que he aprendido más portugués con Rui que si me hubiese apuntado a un curso de portugués por correspondencia!
      Cuando pases por Barcelona no te olvides de saludar personalmente a Galderich.

      Elimina
  11. M'he cuidat d'amidar la longitud del teu apunt i, a la meva pantalla, fa 2 metres i 45 centímetres (sense comentaris). Si fa o no fa, és l'estatura d'un petit gegant...
    Aquesta connexió entre anatomia i tipografia m'ha fet pensar en l'obra del Plensa, ja veus.

    ResponElimina
  12. Ostres, mai m'havia plantejat els apunts des d'aquest punt de vista científic però realment veig que és un rotllo...

    Els gegants de Plensa, bona relació conceptual! Haig de reconèixer que en Plensa és dels bons artistes que tenim i que m'agraden.

    ResponElimina
  13. Estic fent babes, marededéusenyor! quina temptació! Tantes i tantes de les coses que més m'agraden (Àfrica, la cultura àgrafa, Etiòpia, el Preste Joan ...) en un sol apunt! M'hi quedaria a viure ara mateix, i pel que veig que diu en Girbén, hi cabria perfectament :) La llibreria a l'agenda, per quan hi pugui passar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, la humitat els va molt malament als llibres! I si, aquest apunt és un còctel d'on parlo moltes coses perquè potser no hi puc aprofundir ja que tenim una barrera amb Àfrica (i les altres cultures no europees) que ens ho impossibilita.

      Elimina
  14. Segur que des de més a prop encara han de ser més bonics, l'olor ja és una altra cosa.
    A reveure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els llibres, tocats i olorats guanyen. Els ebooks amb aplicacions i vídeos incorporats també. Qui guanyarà?

      Elimina
  15. El poder evocador dels teus apunts tan ben documentats mai no deixa de sorprendre'm: tant quan ens il.umines amb detalls bibliòfils de les publicacions republicanes com quan ens apropes a la cultura etíop. La teva entrada m'ha fet recordar un reportatge sobre el cristianisme a Etiopia i les il.lustracions que ens ensenyes m'han portat a la sorpresa per les decoracions de les seves esglèsies de planta circular, com a ámplies cabanes, plenes d'imatges suggerents per la seva aparent simplicitat, frontalitzada la seva bellesa per la singularitat de estar pensades a l'Àfrica.
    Aquest agrafisme ens ha d'obrir el ulls ver la cultura viva que habita en la memòria i els traços de la imagineria popular. Una lliço d'humilitat en un món que s'occidenta i deixa massa marge a la memòria de les màquines, en detriment de la cultura viva i directa d'un folklore sense ambició turística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com molt bé dius estem perdent la capacitat de memòria per entrar a l'era RAM. No sé si és una pèrdua real o l'anyorança dels temps passats però no sé per què cada dia estic més convençut de què és la globalització i qui hi surt guanyant... i no és precisament la diversitat.

      Elimina
  16. Curiosament avui he visitat el Museu de Cultures del Món, i m'he emocionat davant de unes peces coptes, son peces etiòpes, no pas egipcies, però m'han generat un fort sentiment.

    ResponElimina
  17. Curiosament avui he visitat el Museu de Cultures del Món, i m'he emocionat davant de unes peces coptes, son peces etiòpes, no pas egipcies, però m'han generat un fort sentiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Javier,
      Els etíops participen de la cultura cristiana derivada dels coptes que són els qui els van evangelitzar. Per això són tant propers que fins i tot hom parla de coptes etíops.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols