dissabte, 16 de juny de 2012

Cobertes de Novelas y cuentos (1942-1959) de Manolo Prieto, el luxe a preus populars



Avui fa 100 anys que va néixer Manolo Prieto. Quan l’any 2000 en Leblansky i jo vam visitar el Museo Reina Sofia de Madrid hi havia l’exposició  Signos del Siglo. 100 años de Diseño Gráfico en España, comissariada per Alberto Corazón, Emilio Gil i Enric Satué i aquí és on per primera vegada vaig sentir parlar de Manolo Prieto. A en Leblansky li va saltar el cor en veure algunes cobertes de Novelas y cuentos exposades dintre de les vitrines i exaltat em va explicar les mil i una meravelles d’aquell desconegut per a mi.

Capçalera dissenyada expressament per a la Setmana Manolo Prieto de la Galeria d'Imatges. Independentment d'aquesta setmana al llarg de l'existència de la Galeria d'Imatges hem anat publicant obra d'ell com podeu comprovar en l'etiqueta d'Espai Manolo Prieto de la Galeria.
Des d’aquell any en Manolo Prieto ens ha anat acompanyant en les nostres converses sobre estètica. De fet fa temps que volia demanar-li a en Leblansky que escrigués un apunt sobre en Manolo Prieto com ja ho va fer sobre els pulp. En projectar celebrar la Setmana Manolo Prieto a la Galeria d’Imatges en motiu del seu centenari -en la que cadascú havia de fer un apunt personal- la cosa no va passar d’idea i aquí em teniu intentant explicar de la millor manera possible què són les cobertes d'aquest artista.


L’obra de Manolo Prieto és molt extensa, més enllà del genial disseny publicitari del toro de l’Osborne, i inclou tota una vida artística dedicada al que avui anomenem disseny gràfic i que en aquell moment només era il·lustració. Com que la pàgina web de la Fundación Manolo Prieto que dirigeix el seu fill és molt bona i es recullen tots els aspectes més diversos de la seva vida i obra jo em centraré en la seva obra més representativa i admirada, la Revista literaria. Novelas y cuentos de l’Editorial Dédalo de Madrid.


Aquesta col·lecció publicava setmanalment una novel·la o un recull de contes i ell fou l’encarregat, entre el 1942 i 1959, d’il·lustrar les seves cobertes malgrat que en aquesta època a vegades també hi ha altres il·lustradors que hi participaren. Si fem un petit càlcul ens trobarem en que en total hauria il·lustrat, si fa no fa, unes 900 cobertes. Caldria tenir un bon inventari de totes les cobertes que ha fet perquè seria tot un plaer visual a més d'essencial per al seu estudi i sabríem realment quantes en va arribar a fer. Aquest inventari ens serviria per a poder apreciar les cobertes i comparar qualitats entre les més refinades i les enfarfagades o no prou ben resoltes ja que és impossible durant tant de temps assolir la perfecció artística.


El disseny de la col·lecció intentà seguir l’esquema de moltes altres col·leccions de literatura popular que s’editaren a principis del s. XX i que volien oferir literatura a preus molt baixos. El paper utilitzat fou el mateix que el de diari i la tipografia era molt petita i compacta per tal d’estalviar pàgines, el que en dificulta la seva lectura però abarateix costos. Novelas y Cuentos fou publicada per primera vegada el 1929 sota la direcció de Nicolás Maria de Urgoiti, l’editor del diari El Sol (on Prieto havia treballat al final de la guerra) i -amb el parèntisi de la Guerra civil- s'imprimí fins a principis dels anys 60.


Aquesta llarga trajectòria en que es publicà de tot tipus de literatura, amb un paper de molt mala qualitat i grans tiratges ha provocat que els exemplars de Novelas y Cuentos puguin comprar-se a preus realment molt competitius, algunes vegades fins i tot per sota de l’euro. Això no és més que l’evidència de l’èxit que va arribar a tenir en el seu moment i com el format de revista aconseguí que fos més atractiu per a una franja de públic més avesat a comprar en un quiosc que en una llibreria. A més el format canvià de dimensions ja que els anys 40 era de doble foli (32 x 23 cm.) i en canvi al canviar la dècada es reduí a mig foli (23 x 16 cm.) perquè fos més manejable.


Manolo Prieto, després de la Guerra Civil i després d’haver d’esquivar alguna que altra denúncia d'un il·lustrador que volia la seva feina en el consulat alemany per la seva participació en l’aparell de propaganda política de la República va entrar a treballar com a portadista de la nova etapa de Novelas y Cuentos, que li donà certa estabilitat econòmica juntament amb la feina a Publicidad Azor. La il·lustració cada setmana d'una coberta, però, fou molt dura perquè fins i tot la família explica que mentre treballava a casa la seva dona li anava llegint els textos perquè pogués plasmar en una il·lustració el contingut.


L'arribada de Manolo Prieto a l'Editorial Dédalo suposà un canvi estètic profund ja que prsescindí del retrat en negre de l'escriptor autor del text que presidia les cobertes de l’etapa anterior per substituir-lo per les il·lustracions acolorides. Aquestes il·lustracions són les que li donarien fama i que van fer més atractiva la presentació d’aquestes obres perquè no fossin tant feixugues. La coberta però, per tal d’unificar la col·lecció sempre tenia el mateix esquema: una banda lateral esquerra grisa i com a capçalera el títol en negre i el de l’autor i el preu en vermell. Malgrat aquesta limitació unificadora Manolo Prieto aconseguí dotar la col·lecció d’una gran personalitat que la distingia de la resta de col·leccions properes..


Les seves il·lustracions es realitzaren sempre en tres colors, el negre com a element permanent i dos colors més, un de vermellós per tal d'aprofitar les lletres de l'autor i el preu i un altre color que és el que canvia constantment i dona personalitat a les cobertes. El blanc –grogós amb el pas del temps- del paper actua de fons i també de color complementari. Així doncs, amb aquests colors aplicats de manera plana aconsegueix uns resultats d’allò més contundent i que suposaren una entrada d’aire fresc als quioscos que és on es venia Novelas y cuentos.  Les il·lustracions foren un prodigi de síntesi i domini de la línia dels contorns o de les formes plenes assolint amb molt pocs traços i formes la il·lustració desitjada.


Un altre dels aspectes poc comentats és la seva habilitat per a resumir la temàtica de l’obra amb una sola imatge. Aquest resum no està exempt d’una mirada seriosa o burleta, dòcil o cruel, irònica o enaltidora... amb una multitud de registres que són sorprenents. La concepció de la coberta sempre esdevenia una sorpresa per als seguidors d’aquestes lectures i un gran atractiu per a la seva compra ja que cridaven l’atenció en aquests tractaments conceptuals de l’obra.


En definitiva, no ens equivoquem si afirmem que Manolo Prieto, amb aquesta col·lecció aconseguí renovar els nostres quioscos i posar una pinzellada de color i formes en un quioscos realment grisos d’una època gris. Per això sorprèn encara més que en uns llibres de concepció pobre però de rica coberta, concebuda moltes vegades més com a cartell publicitari que res.


Quan el 1959 deixà de realitzar les cobertes i fou substituït les il·lustracions es convertiren en una cosa ben adotzenada, sense la grapa del mestre malgrat que la varietat de color es va mantenir. Manolo Prieto deixà la il·lustració i la publicitat perquè hom el considerà ja com a persona vella i es dedicà, després a la elaboració de medalles on es convertí un dels més apreciats del seu moment.

36 comentaris:

  1. No sabia que la producció de portades fos tan alta! Caldrà fer un inventari seriós i exhaustiu, perquè ni tan sols la Fundación les té totes catalogades, oi?

    Quin luxe en aquells anys tan grisos trobar en els quioscos aquestes imatges.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Enric,
      La producció l'he calculat multiplicant anys i setmanes que tenen els anys però jo diria que no cada setmana havia de sortir una revista amb les cobertes d'en Prieto. Malgrat això, els números darrers números de la revista que he vist porten la xifra de 1.600 cap amunt, incloent-hi els de la primera etapa. I per una altra banda tant a la venda com a internet acostumo a veure si fa no fa les mateixes cobertes. Cal un inventari i no sé si la Fundació el té fet.

      Suprimeix
  2. Austeres i úniques, les portades!
    felicitats per la celebració i el blog
    no podrem entrar a la fundació :(

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kalamar,
      Aquestes celebracions col·lectives sempre estan bé perquè no et sents l'únic que al·lucina amb aquestes cobertes!
      El tema de l'enllaç a la Fundació ja està solucionat, coses de la programació d'internet i no poder comprovar-los.

      Suprimeix
  3. Unes portades precioses. Tenen un simplicitat que transmet tot el que es vol dir en molt poques línies i colors.
    De les que has posat aquí, m'agraden particularment la de "Juventud Perdida" i la "La piedra angular".
    Saps si mai en Manolo Prieto va fer incursions al món de la publicitat o la propaganda? Ho dic perquè realment aquesta capacitat sintètica hagués tingut una molt bona aplicació en aquest camp.
    PD. A veure si veiem alguna de les medalles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eduard,
      En el text ja comentem que va treballar a Publicidad Azor que és quan es va fer el disseny del Toro d'Osborne, el de Nitratos i altres. A la Galeria d'Imatges durant aquesta setmana s'han penjat coses diverses molt interessants com per exemple un cartell de cinema a la Galeria X.
      Per una altra part el tema de medalles, si entres a la pàgina de la Fundación Manolo Prieto en trobaràs de molt interessants i sorprenents a més de la que vam publicar nosaltres a la Galeria. Ell mateix deia que tot el que havia fet abans no era més que una preparació per a la realització de les medalles que al ser en relleu ell considerà que eren més complertes com obra.

      Suprimeix
  4. Als 47 anys ja se'l considerava gran? Si que s'envellia depressa en aquella època! Llàstima, perquè és una obra de la qual mai et cansaries.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Allau,

      El mateix Manolo Prieto, en una petita autobiografia va escriure: "Cuando llegó Kennedy, el Mundo entero padeció el sarampión de la juventud, y en España el sarampión y la tos ferina. Todo aquel que no fuera con el pecho sacado y no se subiera la escalera a la pata coja, había que echarlo a la cuneta. Llegó el dinamismo ¡No había tiempo que perder!.Se necesitaban en todas partes hombres "con 20 años" y mucha experiencia. A mí me cogió con 50, no había más remedio que sucumbir, y me echaron."

      Ja veus com no hem canviat gaire...

      Suprimeix
  5. Debo conseguir a la mayor brevedad, unos ejemplares de estas maravillosas "reseñas gráficas"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Marco Fabrizio,
      A Todocolección en tenen molts! Només has de buscar "novelas y cuentos" i ja està. Veuràs que els de Manolo Prieto es distingeixen dels altres il·lustradors sense gaires problemes.

      Suprimeix
  6. ¡Me encanta La Piedra Angular!.
    He de confesar que no sabía nada de este señor, todo un descubrimiento.
    Tengo la esperanza de que hables algún día de mi parienta, Remedios Varo, que también trabajó mucho en publicidad en el exilio mejicano...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pombolita,
      A mi no és de les que més m'agraden però per això en Manolo Prieto agrada a tothom, perquè té un ampli ventall de possibilitats després de tantes cobertes!
      De Remedios Varo poc puc fer perquè no disposo de res que em pugui permetre parlar d'una de les artistes més bones que ha donat Espanya.
      I com tu, fins fa quatre dies no en sabia res de res del Manolo Prieto. Ara no ho podrem dir!

      Suprimeix
  7. Tot un prodigi de eficiència, aquest Manolo Prieto: significació máxima des de la simplicitat. És un bon exemple de com la literatura popular no està barallada amb la qualitat (com ja va escenificar Valle-Inclán amb la seva interpretació als "esperpentos") Potser els textos que il.lustraven aquestes portades no passaran a la història de la literatura, però van motivar a llegir a algunes generacions, segurament atretas per les portades, sense saber, potser, que els agradaven. Ara aquesta literatura (amb els seus corresponents embolcalls) ja no viu als quioscos: ens arriba des de les pantalles i caldrà una conscienciació estètica de l'alçada dels Manolos Prietos del moment per dignificar-la entre tant soroll mediàtic.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Àbradas,
      El terme de prodigi d'eficiència és un dels que se li pot aplicar a en Prieto.
      Però no t'equivoquis, la literatura oferta per la col·lecció "Novelas y cuentos" és molt variada i alhora amb certa bona qualitat. Hi ha de tot, des de ciència ficció, a terror, a novel·la clàssica... En fi, que l'embolcall sigui de paper de diari no vol dir que no tingui una certa qualitat.
      I sobre el que dius dels nous formats fora del quiosc per a la divulgació de la literatura (ebooks i família) trobo que els falta l'estètica. El text ras i curt està bé però la coberta...

      Suprimeix
  8. Hi ha unes quantes il·lustracions memorables. A mi em sona molt la primera (el cadáver viviente) però estic convençut d'haver-la vist -plagiada o manellevada- en alguna banda. Provaré d'investigar-ho. Però no em sorprèn gens que el copiessin, perquè són tan netes i expressives que es fa difícil passar-les per alt. La del penjat, una joia. I el mico apunyalat, i l'home que ensopega... Gràcies de nou.

    ResponSuprimeix
  9. Lluís,
    Algunes són imatges que ja han circulat... i molt! Per això dic que s'hauria de fer un bon inventari de la seva obra a Novelas y Cuentos perquè a vegades tinc la sensació que sempre es veuen les mateixes.
    I la del mort, sinó recordo malament la va penjar l'Abuelito en un memorable article sobre en Manolo Prieto.

    ResponSuprimeix
  10. Una preciosidad.
    Atesoro varios ejemplares de aquella colección realmente maravillosa, aunque a veces las traducciones dejaran bastante que desear. Hasta no hace muchos años se encontraban a muy buen precio.
    Pero qué bien hacían algunos su trabajo, a pesar de tanta dificultad, hambre y amenaza.
    JL

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. José Luís,
      Las traducciones eran un poco duras y la tipografía un desastre para la lectura de los cortos de vista como yo pero era lo que había a precios más o menos populares y con las prisas de publicar cada semana y llevarlo al quiosco.
      Eran otros tiempos de provisionalidad cultural que Manolo Prieto supo dignificar contra viento y marea.
      Afortunadamente aún se encuentran ejemplares bien de precio sobretodo si el que lo vende no sabe quien es Manolo Prieto...

      Suprimeix
  11. Respostes
    1. Algunes són brutals en el sentit etimològic de la paraula! Ara no es podrien fer...

      Suprimeix
  12. M'agrada molt. La del mico m'ha fet angúnia, però. La meva preferida de les que has posat, la de "La piedra angular" :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clídice,
      A mi no és de les que més m'agraden. La del mico la vaig posar perquè avui cap dissenyador s'atreviria a fer-ne una de semblant.

      Suprimeix
  13. Ostres, no coneixia en Manolo Prieto. M'he passejat per la seva web i ja et pots imaginar.

    Un cop més, mercès. R.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. RSM,
      Un passeig per la seva pàgina és una de les millors opcional que hom pot fer!

      Suprimeix
  14. Quina sorpresa trobar Nicolás María Urgoiti en aquest bloc! Al Prat té un carrer dedicat per haver fundat la primera gran empresa que s'instal·là al Prat: La Papelera Española, que feia el paper de l'enciclopèdia Espasa Calpe...

    Ja que votem, m'agrada molt la mosquita.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gazo,
      Curiosa aquesta dade que afegeixes. Sobre l'elecció, hi estic d'acord.

      Suprimeix
  15. Si cada dia s'ha d'aprendre una cosa nova, avui ja he complert! Felicitats, mestre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Barcelonauta,
      Lamento renovar els apunts de maneres tant espavilada i no com tu que ho fas diàriament el que ens permet anar aprenent dia a dia.

      Suprimeix
  16. Galderich, con mas tiempo me he mirado las medallas y francamente, no tengo palabras.¡Caramba con este Manolo!
    Creo que mi favorita es la de Eva y las manzanas, pero tampoco desdeñaría Abelardo y Eloisa o Ritmo Pop y que decir del Manantial de la Doncella...
    Y me gusta ( de verdad), el anverso del Encierro.

    Vuelves a tener unas letras endiabladas!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les medalles són extraordinàries. Caldria poder-les comparar amb el que es feia i crec que tampoc no hi hauria comptència!

      Suprimeix
  17. Quina sorpresa aquestes il·lustracions. No les coneixia, mea culpa.
    Gràcies per aquesta feina de difusió que fas, tan meravellosa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Valeria, segueix a Manolo Prieto i ja veuràs les bones sorpreses que te'n portaràs!

      Suprimeix

Escriu el teu comentari, si vols