dimarts, 3 de febrer de 2015

Poemes & Cal·ligrames (1920) de Josep Maria Junoy, l'avantguarda poètica sorgida a la Zona Neutral (3/3)


In memoriam Jaume Vallcorba, editor i estudiós de Josep Maria Junoy

Ja vam veure a l'apunt dedicat a Darrera el vidre com la Gran Guerra va activar encara més la fascinació de la intel·lectualitat catalana vers l'europea arran de la vinguda d'alguns dels artistes i poetes que fugien de la barbàrie. A l'exposició Zona Neutral  que encara sou a temps de veure a la Fundació Miró podreu observar-hi vàries mostres de cal·ligrames publicats a revistes com Un enemic del poble -dirigida per Salvat-Papasseit- i Trossos -dirigida primer per Josep Maria Junoy i després per J.V. Foix-.

 

Els qui heu seguit més o menys el blog del Piscolabis deveu conèixer la nostra fascinació vers els cal·ligrames com a súmmum de la vinculació de l'art amb la tipografia i la paraula. Ja fa temps vam dedicar quatre apunts per a analitzar aquest gènere des dels temps del barroc fins la Guerra Civil, on hi ha un trencament de l'experimentació que costarà recuperar. És per això que no ens sap greu tornar a insistir-hi per tal de tornar a fascinar-nos amb l'estètica dels cal·ligrames de la mà d'un dels intel·lectuals més curiosos de la Catalunya de les avantguardes, en Josep Maria Junoy.

 

El llibre fou editat el 1920 per la Llibreria Nacional Catalana de Salvat-Papasseit llibrers de Barcelona amb un tiratge limitat a 150 exemplars. Algun dia haurem de parlar del paper de Joan Salvat-Papasseit com a editor i dinamitzador d'escriptors i artistes però en aquest cas ja podem observar com a tret essencial i constant del poeta-editor la de publicar llibres especials dels amics i col·laboradors de les seves aventures intel·lectuals.

 

Poemes & cal·ligrames fou el recull de paraules en llibertat que Josep Maria Junoy va publicar de manera dispersa en publicacions periòdiques com Troços, La Revista o Ibèria. El llibre, doncs, recull la poesia més experimental publicada en el període de la Gran Guerra de Josep Maria Junoy en un sol volum que serví, com ja veurem, de cloenda d'un període molt fructífer de la poesia avantguardista del nostre poeta. El llibre que recull deu poemes i cal·ligrames suposà també la revisió de la seva obra i la versió definitiva amb petits retocs tant estètics com literaris de títols i versos. Per una altra banda hem de tenir en compte que en ser obres de tipus tipogràfic la tria d'una tipografia o una altra pot oferir variacions estètiques interessants.

 

El llibre fou publicat utilitzant la lletra sans serif Futura, típica com hem anat veient al llarg del Piscolabis de les avantguardes, i amb una gran senzillesa estètica. L'enquadernació és feta amb una paper de quart (26 x 20,5 cm.) tipus ceba molt fi de color marronós mentre que l'interior el paper de certa qualitat però no verjurat ni de fil a la manera luxosa.


El llibre s'inicia amb una breu carta-prefaci de Guillaume Apollinaire, el gran dinamitzador dels cal·ligrames a nivell internacional, en el que lloa un dels seus cal·ligrames, el dedicat a Guynemer. Com ja vam veure en una apunt anterior a Piscolabis aquest cal·ligrama dedicat a l'aviador de la Gran Guerra havia estat publicat a la revista aliadòfila Ibèria i posteriorment fou editada en francès en forma de plaquette per a promoure-la a nivell internacional. Aquesta publicació fou la que Junoy envià a Apollinaire i que el donà a conèixer en àmbits fora de Catalunya. El cal·ligrama fou del grat d'Apollinaire que el felicità tot dient que era vraiment le fruti d'une authentique inspiration á la fois lyrique et plastique.

                                                                                                       
Les composicions poètiques anaven des de cal·ligrames que incorporaven elements dels cubistes i dels futuristes fins a assajos de haikús que eren les formes poètiques en les que estava concentrat cap el 1920.  Malgrat tot, el gruix de les composicions són els cal·ligrames que estaven inspirats per les tavole parolibere de Marinetti o la poesia d'Apollinaire i sobretot d'Albert-Birot. Aquests poetes italians i francesos tingueren una gran repercussió dintre d'alguns poetes catalans com foren en un primer moment Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit conjuntament amb Vicenç Solé de Sojo i Joaquim Folguera i posteriorment a Carles Sindreu.

 

Malgrat aquesta inquietud inicial que és el que recull el llibre de Poemes & Cal·ligrames fou un petit comiat de la recerca avantguardista del seu autor ja que a partir precisament del 1920 deixa de treballar amb paraules en llibertat i la seva poesia es tornà més conservadora. El seu gir cap a una concepció més noucentista de l'estètica i de la poètica el portà a distanciar-se d'aquesta primera fase i va sorprendre a tota la intel·lectualitat de l'època. Josep Pla el descriu dient que quan vivia entre nosaltres, el tòpic sobre Junoy consistí a dir que era inquiet. Altres proclamaren que era un snob. En un moment de morositat, podruït potser per un atac de migranya, Quim Borralleres, digué, un capvespre barceloní de tardor, davant meu, que era un tastaolletes.

 

Aquest gir cap a fórmules més conservadores que foren aplaudides per un sector de la intel·lectualitat catalana no implicà que es desentengués del tot de les avantguardes. El mateix Salvat-Papasseit li va demanar el 20 de juliol de 1923 el pròleg per al recull antològic dels seus poemes a la nova col·lecció "Els poetes d'ara". En la carta li comentava en sol·licitar-li aquest pròleg que jo seria honorat que ho féssiu vos, primer perquè us estimo: després, per la raó que havent d'anar pel món, un guia com sou Vos em farà obrir les portes. Em coneixeu ben bé, em sabeu els defectes i algunes qualitats. I, encara, majorment, que la meva actitud com a poeta només la pot comprendre un home que ha viscut la mateixa trinxera. Havent de condensar en unes quantes planes, Vos condenseu millor que cap crític d'aquí.

 
J
unoy el veu com un romàntic, una mena de troç preciós del cor esberlat del gran Maragall i li reconeix una immarcible categoria poètica malgrat que lamenti l'excés que Salvat mostra en els gust de la novetat per la novetat. El nostre autor i crític artístic i literari ja estava cercant nous camins i per això creia que un dels errors principals de l'art... dit d'avantguarda ha estat de pretendre que les seves manifestacions més autèntiques havien de seguir la cursa enfollidora de les troballes incessants de les ciències i de llurs continuades aplicacions.

 


Cada vegada més Junoy se separava de l'avantguarda que tanta fama li havia donat i cercava en la tradició la modernitat que tant anhelava però amb unes noves fòrmules, diferents de les que el llibre Poemes & Cal·ligrames havien reflectit. Irònicament el 1928 dirà que cal saber fer-se perdonar la modernitat per la tradició i la tradició per la modernitat. Malgrat això, ens queda un dels llibres més interessants de l'avantguarda literària catalana.



BIBLIOGRAFIA

JUNOY, JOSEP MARIA. Obra poètica. Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema, 1984. Estudi i edició per Jaume VallcorbaPlana

VARIS AUTORS. Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1992

VARIS AUTORS. Imagen en el verso del siglo de oro al siglo XX. Madrid, Biblioteca Nacional, 2008

VARIS AUTORS. Salvat-Papasseit. Poetaavantguardistacatalà. Barcelona, Generalitat de Catalunya-Arts Santa Mònica, 2010

11 comentaris:

  1. Com sempre excel·lent. Cada cop tinc més clar, allò que intuïa, la tipografia és fonamental per definir el missatge.

    ResponSuprimeix
  2. Com sempre excel·lent. Cada cop tinc més clar, allò que intuïa, la tipografia és fonamental per definir el missatge.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Javier, veient les pàgines del llibre és una de les conclusions més exactes a les que podem arribar.

      Suprimeix
  3. A banda de les qüestions històriques, literàries i tècniques que tan bé ens has explicat, "Poemes & cal·ligrames" ha esdevingut un referent estètic dins l'imaginari que tenim de les avantguardes. El cal·ligrama "Oda a Guynemer", per exemple, és el paper pintat que tots voldríem a la nostra habitació.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Enric, com molt bé dius forma part de l'imaginari tant català com occidental. Potser aquest és el mèrit d'aquest llibre.

      Trobo suggerent el tema del paper pintat per a l'habitació... m'hi poso!

      Suprimeix
  4. Literatura oberta: en el cal·ligrama de Guynemer, uns diuen que el Ciel de France són estrelles al firmament i altres que són les bombetes elèctriques dels cabarets parisencs. El millor és pensar que són les dues coses alhora.
    Quina sèrie, la dels cal·ligrames al Piscolabis!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gazo,
      És curiósa l'atracció del cal·ligrama dedicat a Guynemer... enamora perquè contingut i continent és extraordinari, i en Junoy ho sabia!

      Suprimeix
  5. Cada dia em fascina més tota la producció literària, artística i científica de la primeria del XX, abans de la 1a gran guerra. I el que més em xoca és com en som d'analfabets al respecte. A Apollinaire el trobo sovint, ara, mentre llegeixo una biografia comparada entre Picasso i Einstein. Són aquells anys, cabdals per comprendre'ns. Un apunt excel·lent, com sempre. Gràcies.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clídice, veient el que va passar a principis del s. XX a vegades tinc la sensació que estem vivint una època de cert manierisme. I com dius tu, són "cabdals per comprendre'ns"!

      Suprimeix
  6. Me ha gustado mucho Galderich, tengo debilidad por los caligramas y estos son estupendos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pombolita, els cal·ligrames són la unió entre la tipografia i l'art d'una manera més directa. Per això ens agraden tant!

      Suprimeix

Escriu el teu comentari, si vols